XAVIER BOSCH, TERCERA NOVEL.LA

 

Un metge que demana una prostituta de luxe -600 euros el servei- a canvi de receptar el medicament d'una determinada marca. Un "visitador" farmaceútic que està disposat a concedir-li-ho per a fer aquest negoci.
La corrupció està a tot arreu diu Xavi Bosch, l'autor del llibre Eufòria, on s'explica aquesta anècdota.
El problema és que ho diu un home, un escriptor que ha exercit molts anys com a periodista en tots els mitjans des de la ràdio fins a la televisió passant per col.laboracions en molts diaris.( La paròdia que en feien al Polònia, recordant-lo com a presentador de l'Àgora sempre m'havia semblat excel.lent). A més manifesta que el periodisme també està molt corromput i massa vegades fa d'altaveu dels qui remenen les cireres financerament parlant.
Si doncs el fins fa poc anomenat Quart poder, també està absolutament infiltrat per les forces del poder, on ens abeurarem per a obtenir una informació poc contaminada.
De fílies i fòbies tots entenem que sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà, però quan l'articulista de més renom també sospites que està "tocat", per a qui el subtitueixes?
Vull pensar que encara som a temps de regenerar-nos i fer-ho amb el teixit social i econòmic que ens envolta. Tanmateix sovint costa ja que si el futur és digital com també comenta en Bosch a l'entrevista que li fan en el suplement Ara llegim del diari Ara, caldrà saber triar i espigolar molt bé les pàgines consultades per tal que no ens enganyin encara més del que sembla que ho han fet els mitjans tradicionals.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Mestres i professorat fa tres anys que ara més i després menys, estem mobilitzats.
Intentem fer sentir la nostra veu contra les retallades pressupostàries, però sobretot contra les grans lleis educatives és a dir la LEC i la LOMQE. S'ha dit manta vegades però cal repetir-ho i no perdre-ho mai de vista, un país "normal" no pot estar pendent de canviar les línies mestres de la seva educació a gust dels seus polítics cada pocs anys. Més encara quan aquestes darreres lleis són retrògades i pensades en l'òptica de la competitivitat mercantil. Sembla que només importi ajustar-se a un resultats -quedar bé a la foto dels informes PISA- i classificar els centres educatius entre bons i dolents, sense tenir per a res en compte el punt de partença i el contexte social i cultural.
Si d'alguna cosa no n'estic cofoi és de la poca constància en aquestes protestes perquè hi ha altres col.lectius com ara els treballadors i treballadores de la corporació de mitjans audiovisuals o bé els bombers que ens estan passant la mà per la cara. Amb l'excusa de que el nostre és un material sensible -les noies i els nois- sovint acabem fent més del que ens toca i cobrim així els molts forats que deixa l'administració.
El problema és que fent-ho crec que "tapem" la realitat als nostres joves i per tant no acabem d'educar-los -si més no en l'esperit crític- ans el contrari.
Per tot això m'ha fet molta il.lusió la decisió d'un bon nombre d'alumnes de quart d'ESO de la població d'El Prat de Llobregat i d'altres de properes que estan disposats a negar-se a fer les proves de competències bàsiques els propers 19 i 20 de febrer amb la connivència de les seves famílies i el professorat que els dóna classes.
A continuació reprodueixo els manifestos que han preparat tant els nois i noies com el professorat que els dóna suport.

Desobeïm les competències bàsiques!
Les proves de les Competències Bàsiques es duran a terme els propers dies dimecres 19 i dijous 20 de febrer arreu de Catalunya.
Una bona part de l’alumnat ha proposat no fer-les com a mitjà de protesta, ja que no trobem bé que en l’actual marc de les retallades en educació, (s’han augmentat les ràtios i no hi ha mestres que cobreixin les substitucions, entre d’altres), es destinin tants diners a fer unes proves que el que fan és posar en dubte el criteri d’avaluació del professorat que ens avalua dia a dia.
I si el que es vol és tenir una estadística de les qualificacions dels alumnes, es pot extreure la informació de les notes trimestrals.
No hi ha cap necessitat de fer una mobilització de mestres que afectarà el funcionament dels centres durant els dies de les proves, ja que un bon nombre de professors/ores ha de marxar durant tot el dia per fer les proves en altres centres. Això fa que no puguin fer les classes d’aquell dia i afecta molts altres alumnes d’altres cursos, que no poden fer classe.
Ens agradaria que la resta de l’alumnat de 4t ens donés suport i s’unís a la nostra iniciativa de protesta contra les retallades en educació, que estem patint i que afecten el nostre nivell acadèmic.
Gràcies

SUPORT A LA INSUBMISSIÓ DE L'ALUMNAT
A LES PROVES DE COMPETÈNCIES DE 4t DE L'ESO
Els i les docents sotasignants volem expressar el nostre suport a la iniciativa de
part de l'alumnat de secundària de no realitzar les proves de competències fixades per
als propers 19 i 20 de febrer, com a mesura de protesta contra les retallades que està
patint l'ensenyament públic i de les quals ells i elles són les principals víctimes.
Així mateix, també expressem tot el nostre recolzament a les famílies que estan
autoritzant els i les seves filles a no fer aquestes proves.
Estem d'acord amb les raons que argumenten les i els estudiants en el comunicat
que estan difonent. Les proves de competències suposen una inversió econòmica
innecessària perquè des dels centres ja es duu a terme una avaluació continuada de
l'alumnat, posen en dubte els criteris d'avaluació dels docents i afecten a l'alumnat que
pateix l'absència del professorat que s'ha de desplaçar a un altre institut.
Però a més, les proves de competències s'estan utilitzant per classificar tant a
l’alumnat com als centres educatius entre bons i dolents. La LEC estableix que certes
dotacions econòmiques estiguin supeditades al bon resultat de certes proves en lloc de
dotar de més recursos els centres amb més necessitats. I, lluny de considerar les
mancances de recursos humans i materials que ells mateixos han generat i agreujat amb
les retallades, incrementen les pressions sobre els centres per mitjà de les anomenades
auditories pedagògiques, en les quals una persona exterior al centre jutja la feina del
professorat que hi treballa cada vegada amb pitjors condicions.
Aquestes proves de competències deixen ben preparat el terreny a la segregació
que suposen les “revàlides” de la LOMCE, llei que tant ha criticat la consellera però que
tantes semblances té amb la LEC.
El Prat de Llobregat, 14 de febrer de 2014
Docents del Prat

PENSANT

Seré a temps abans de que s'esgotin els meus dies de veure un món menys injust?
Proper ja al mig segle de vida, aquesta pregunta comença a resultar-me feixuga, perquè nou de cada deu vegades que em passa pel cap, la meva resposta és negativa.
La desena compta poc perquè bé marcada per les meves creences religioses que m'esperonen a pensar en positiu i a intentar seguir treballant per conscienciar a la gent que el món en el qual ens movem no és sostenible ni ètic. A més ni que la comptéspodríem dir que és l'excepció que confirma la regla.
És trist - i a vegades aclaparador- sentir dades que parlen de milers de milions acumulats per una sola persona mentre saps que moltes d'altres no tenen res.
Sembla increïble que encara no ens n'hàgim adonat que seguir construint carreteres i venent cotxes no ens porta enlloc o millor dit ens condueix a respirar aire contaminat i a augmentar el nombre d'al.lèrgies i malalties respiratòries de tota mena.
Sóc coherent amb aquestes idees que per escrit he repetit mil vegades?
Clarament no, perquè me n'adono que malgrat alguns esforços em trobo dins del sistema per exemple quan em deixo portar per l'afecció al futbol tot i sabent que és un negoci i dels grossos, més enllà de servir d'entreteniment letàrgic per a àmplies majories. També caix en certes formes de consum que tenen ben poc de lògica com comprar la fruita envasada.
Dit això penso que la negativitat no serveix per a res i que encara que la resposta a la pregunta que encapçala l'article segueixi essent negativa, haig de seguir treballant per obrir-me els ulls i obrir-ne d'altres i cercar una coherència que amb tots els ets i uts segur que no acabarà d'arribar mai.

PASSEN MOLTES COSES

La veritat és que quan un intenta aprofundir una mica en la quotidianitat, ràpidament se n'adóna que passen moltes coses.
Des del govern espanyol -i amb menys força, però també des del govern català- ens volen fer creure que això de la crisi és quelcom del passat, tanmateix la realitat és ben diferent.
La lluita a la fàbrica de Panrico de Santa Perpètua de la Mogoda està arribant als 4 mesos.Vaga indefinida ferma, caixa de resistència, xerrades per bona part de la geografia catalana i cerca de solidaritat més enllà de les nostres fronteres.
TV3, la nostra es troba immersa en un conflicte que implica un seguit d'aturades que estan fent trontollar el canal autonòmic i de fet tota la corporació catalana de mitjans audiovisuals que ha estat un tret identitari indiscutible gairebé des de la transició.
Els desnonaments continuen i la PAH enforteix i quan cal endureix la seva actuació.
Ja fa més de 8 mesos que el síndic de greuges va donar a conèixer un informe en que s'afirmava que a Catalunya hi havia malnutrició infantil. Tot i que el conseller de Sanitat, Boi Ruíz continua amb la seva neegativa, s'ha confirmat aquest fet i els directors de diferents escoles i instituts han explicat que tenen alumnes que van a classe sense res a la panxa.

13 de febrer mobilització contra la reforma laboral anctreballadors | dilluns, 10 de febrer de 2014 | 23:13h Dos anys després de l'aplicació de la reforma laboral del Govern del Partit Popular (10-2-2012), CCOO i UGT convoquen una nova mobilització conjunta sota el lema "2 anys de reforma laboral: més atur, més precarietat".   La protesta contra la reforma laboral anirà acompanyada de la denúncia de la situació insostenible al FOGASA, que repercuteix en molts treballadors i treballadores, que acumulen retards en el cobrament de prestacions de gairebé dos anys.   Tindrà lloc el dijous 13 de febrer del 2014. Al matí hi haurà concentracions a Tarragona, Lleida i Girona davant les seus del FOGASA, a les 12.00 h. A la tarda, a Barcelona, es farà una concentració conjunta a les 16.30 h davant de la Delegació del Govern (c/Mallorca, 278, amb c/Roger de Llúria). Més tard, a les 18.00 h, començarà una manifestació des de la plaça d'Urquinaona per Via Laietana fins a la plaça de Sant Jaume.

UN ARTICLE DE J.B. CULLA

El que reproduiré a continuació és un article de l'historiador J.B. Culla, publicat al diari El País justament avui fa una setmana i que explica amb paraules prou clares i tirant de llenguatge militar el desembarcament del PP en terres catalanes, en el context de la seva estratègia cruament anticatalanista que esperen els doni fruit a la resta de les espanyes i forces per resistir la que ja comença a ser evident, desintegració interna (s'ha format un partit a la seva dreta amb membres que han desertat de les seves files).
Una vegada més cal fer una crida a la calma, a l'anàlisi fred de cada nova circumstància i a la resistència pacífica vers un objectiu motivador que cap amenaça -per forta que sigui- no allunyarà.

Primera semana triunfal
Hasta ahora el plan de Rajoy para Cataluña consiste en cerrar emisiones de radio, tergiversar y negar los datos fiscales
Joan B. Culla i Clarà
El País - 31 ENE 2014 - 00:04 CET18 Anunciado el lunes 20 durante la anodina entrevista que concedió a Antena 3, el plan de Mariano Rajoy para desbaratar la consulta soberanista, la Operación Overlord del PP para liberar Cataluña de las garras del separatismo, tenía su D-Day el viernes 24 y su Omaha Beach en el Palacio de Congresos y los jardines adyacentes, junto al hotel Juan Carlos I, en lo alto de la Diagonal barcelonesa. Toda gran operación política, empero, requiere medidas preparatorias. En este caso, para ir convenciendo a los catalanes de lo estupendo que es el statu quo, de cómo mienten los independentistas cuando imputan al poder central intenciones hostiles contra su identidad colectiva, el martes 21 el Gobierno de Rajoy forzaba el fin de las emisiones de Catalunya Ràdio en la Comunidad Valenciana. Un ataque a la libertad de expresión con pretextos técnicos, digno de la Bielorrusia del dictador Lukashenko o de la China de Xi Jinping; un ataque que, además, deja aquel territorio sin ningún medio de comunicación de alcance general en la lengua autóctona. Tras este gesto decididamente amable y conciliador, el viernes comenzaba el gran desembarco, la convención del Partido Popular bajo el lema Juntos sumamos. La anfitriona, Alicia Sánchez-Camacho, lo abrió con una indecorosa analogía entre el sufrimiento del PP vasco bajo el acoso etarra y el de los populares catalanes, víctimas —dijo— de una campaña “de exclusión y rechazo social”. Así, pues, ¿debería ser obligatorio aplaudirles? Las críticas razonadas a la línea política de Rajoy y los suyos —este artículo, sin ir más lejos—, ¿pueden equipararse siquiera retóricamente con las bombas-lapa y los tiros en la nuca? ¿No es esa insinuación un vergonzoso chantaje moral que pretende coartar el debate democrático?
Con todo, y aun cuando las alusiones de la señora De Cospedal a los “mordiscos” y los “machetazos” de quienes quieren romper España fueron también valiosas aportaciones a la concordia y al diálogo, el plato fuerte de la jornada lo sirvió el ministro de Hacienda. Uno de los objetivos proclamados de la convención era “desmontar la falacia del expolio fiscal”, y en tal sentido se había filtrado que los técnicos de Hacienda estaban

SOLIDARITAT QUE NO MIGRA

Aquesta és és una història dura però amb un punt de bellesa perquè sempre n'hi ha quan una persona s'esforça per ajudar-ne una altra. Això és encara més clar si les persones ajudades són perfectes desconegudes per a aquelles que les ajuden. I augmenta tot plegat quan ajudar pot posar en risc la seva integritat física.
Tot plegat ens ho explica Gustavo Duch en forma de petit conte i succeeix en algun punt de l'extentíssim territori mexicà, mentre moltes persones instal.lades al sostre del tren fan la travessa per intentar arribar als EUA.
Les desigualtats paroxístiques tenen aquestes coses, allò que nosaltres consideraríem una bogeria, aquells que tenen la panxa buida i veuen negre el futur ho veuen com la gran escapatòria per bé que els pugui acabar segant la vida.

Los relevos

Publicado en 5 febrero 2014de gustavoduch

Incluido en ‘Mucha Gente Pequeña’. Gustavo Duch

Guisan sobre un fuego vivo arroz y frijolitos, y guardan raciones en bolsas de plástico. Nada más, y cada día lo mismo. La bebida será agua de la fuente embotellada en práctico ejercicio de reutilización. Son catorce mujeres y les llaman ‘las patronas’.

Las invitadas e invitados no pueden escoger el menú, no les importa. No se visten para la ocasión, no comen con cubiertos y tampoco se lavan las manos. Es el fast food más rápido nunca visto. Cada día llegan a donde las patronas a unos 40 km/hora. Tal como reciben su comida se marchan, sin pagar ni parar, ni tan siquiera para tomarse un cafecito tranquilamente.

No hay tiempo, no hay pausas, no hay comodidades, ni techo ni abrigo sobre un tren de mercancías que –como moscas- transporta a muchas personas que desde Centroamérica intentan llegar a Estados Unidos cruzando de Sur a Norte todo México; más de 8 mil kilómetros. En algunos puntos del viaje es habitual que allí arriba sufran amputaciones y electrocutaciones.

Y siempre pasan hambre… hasta Guadalupe, municipio de Amatlán de los Reyes, Veracruz, México, cuando sin que el tren baje la marcha, ven a catorce mujeres con bolsas y botellas en sus brazos alzados, gritando aullidos maya, junto a la vía muy imprudentemente.

Sin entrenamientos previos por parte del donador y del tomador, sin posibilidades de repetir, no hay fallo en la entrega del testigo. Ninguna bolsa queda huérfana, todas las botellas encuentran una mano.                                                                                                                                           

(*) Gracias a Nieves Prieto Tassier y Fernando López Castillo por documentarlo en ‘El tren de las moscas’

AGUANTANT EL XÀFEC

Ens trobem ,ara ja sí, en plena guerra mediàtica. Volen els arguments com projectils 

i a vegades sembla que es tracti, simplement d'allò de veure qui la dirà més grossa.

Caldria que tots tinguéssim en compte que les persones -per bé que a voltes sembli 

que poca- tenim memòria i que les hemeroteques ho guarden tot encara que 

alguna vegada peti algun ordinador o llapis de memòria.Ahir varen passar uns 

talls de veu radiofònics en els quals de manera successiva

 -en només uns meos de diferència- Alicia Sánchez Camacho la lideressa del PP català, 

passava de reclamar una millor financiació per a Catalunya, reconeixent que ens devien

 uns quants milers de milions d'euros a dir que Catalunya era una comunitat ben 

finançada.Dolors Montserrat entrevistada i fent tertúlia a l'oracle - és la diputada

 sense nom de l'article  d'Eva Piquer que reprodueixo a continuació- vol donar

 lliçons de democràcia quan el seu partit  es nega a deixar-nos votar i està sotmés a

 unes quantes investigacions per corrupció.A la convenció de Valladolid, es llença 

als quatre vents l'afirmació que els catalans falsegem  la història i aspirem a un

 "retorn al passat" que ens portarà fins a l'època medieval.Fins i tot el TSJC fa 

emet sentències que tenen un tuf polític evident.Em va agradar molt l'article

 de Carles Capdevila (director del diari ARA) del passat dissabte. 

Em de tenir paciència. mantenir la calma i les formes. seguir ferms sense

 caure en provocacions. 

Encara falten 9 mesos pel dia 9 de novembre i un embaràs a vegades es pot 

fer molt llarg.

demòcrates

«Coincideixo en una tertúlia de ràdio amb una diputada del PP català a Madrid. S'omple la boca parlant de democràcia. Sí, ella»

Eva Piquer | Actualitzat el 02/02/2014 a les 00:02h

Coincideixo en una tertúlia de ràdio amb una diputada del PP català a Madrid. S'omple la boca parlant de democràcia. Sí, ella. Diu que no són hores d'obrir melons que no sabem on ens portaran, donant per fet que els pobres melons ens duran rodolant cap al túnel del terror. Diu que el dret a decidir amaga un fantasma anomenat dret a la secessió (mama, por), i que cal repetir clar i català el que ja va dir el president Rajoy clar i castellà: que “aquest dret no existeix a la nostra Constitució perquè la nostra Constitució diu que el nostre país és indivisible” (els possessius són seus: aquesta Constitució no és gens meva, i el meu país és un altre). Diu que Rajoy va proposar un “diàleg dins del marc legal” i que la resposta de Mas va ser “tal dia i tal hora hi haurà una consulta”.

Insinuo que la democràcia és una arma de construcció massiva que ens hauria de permetre superar qualsevol marc legal. I ella admet que sí, que “el marc legal és superable, però sempre dins de la democràcia”. Insisteix que l'única manera de modificar la Constitució és intentar convèncer 47 milions d'espanyols per fer-ho. I acaba amb una súplica a les altures: “Que no ens treguin mai la democràcia, Déu meu. Que no tornem 35 anys enrere”. Diu 35 i crec que volia dir 38 o 39, però aquesta no és la qüestió.

La qüestió és que a mi em costa d'entendre, i ja em perdonareu, que els enemics de la democràcia siguem justament aquells que l'única cosa que demanem és poder votar.