ANY NOU, VIDA NOVA

Ara que enllestim un any i obrim les portes al següent -no gensmenys que un 13!- m'ha semblat adequat canviar en el bàsic l'aspecte d'aquest senzill blog a veure si això li permet resistir ferm i arribar viu al 2014 el suposat any de les meravelles.
Espero que ho pugueu gaudir i que m'esbronqueu tant com faci falta si no us agraden els canvis encetats.
Bon ay nou, ple de salut i projectes malgrat totes les crisi acumulades!!!

HUMOR BLANC

Així ho considera Sor Lucia Caram i no seré jo qui n'opini el contrari. És més penso que si molts religiosos i religiosos i en general qualsevol creient tingués aquesta capacitat crítica i aquest sentit de l'humor les coses en general ens anirien més bé i l'Església funcionaria molt millor.

 

PETICIÓN A LAS MÁS ALTAS ESFERAS
------------------------------

------------
Un niño necesitaba 100 €, y rezaba todos los días para que alguien se
los regalara.
Un día decidió escribir una CARTA A DIOS, pidiendo los 100 € y la
mandó por correo.
Cuando el Jefe de Correos vió a quién estaba dirigida la carta,
decidió remitirla a la Presidencia del Gobierno.
Al recibirse la carta, quedaron todos gratamente impresionados, y se
cursaron órdenes a la Secretaría de Presidencia para enviarle al niño
10 €, pensando que como era un niño pequeño, esa cifra significaría
una gran cantidad.
El niño, feliz con los 10 €, se sentó rápidamente a escribir una carta
de agradecimiento, que decía:
Gracias, querido Dios, por mandar el dinero. Sin embargo, por alguna
razón que no me explico, lo mandaste a través de Presidencia de
Gobierno, y como era de esperar, estos corruptos cabrones me robaron
90 €. Seguro que pensaron que era la parte legal de su comisión. Ni la
correspondencia de Dios respetan estos maricones...

AVUI UNA CRÍTICA DE CINEMA

En Peio Sánchez és un salesià, ferit de mort pel cinema que sempre cerca -amb una mena de sisè sentit- els valors humans, solidaris i per què no dir-ho, cristians en films d'arreu del món. Aquí teniu la seva crítica-valoració de l'estrena de "Los Miserables".

Los miserables: Revisitando el drama romántico de inspiración cristiana

26.12.12 | 11:17. Archivado en Crítica cinematográfica

El gran éxito del musical que adapta a “Los miserables” se traspasa a la pantalla en una realización del oscarizado Tom Hooper. Fiel a la obra romántica de Víctor Hugo mantiene la inspiración profundamente cristiana del original, trasladada un libreto teatral con poco diálogo hablado y 50 canciones del compositor Claude-Michel Shonberg y letrista Herbert Kretzmer. La novedad de esta adaptación es que toma la obra de teatro musical como punto de partida y asume el reto, del que sale bastante airoso, de trasplantarlo al lenguaje cinematográfico.
La obra literaria es un clásico de la novela romántica con connotaciones políticas, éticas y religiosas. El antagonismo entre la bondad del ex-convicto redimido Jean Valjean y la persistente persecución del inspector Javert atrapado en el mal se despliega durante la insurrección de junio de 1832 en París. La situación de miseria económica, las consecuencias devastadoras de la peste y los abusos de la monarquía explotan en una pequeña rebelión republicana, tras la muerte del general Jean Maximilien Lamarque, que es aplastada por las tropas del rey Luis Felipe I. La novela se sirve de este arquetipo de rebelión frente a la explotación para mostrar la posibilidad del cambio desde la trasformación personal en clave social y utópica inspirada por el sentido cristiano.
Contamos con hasta 70 adaptaciones en 15 idiomas de una de las obras literarias como mayor presencia cinematográfica. De entre ellas, personalmente, me inclino por la versión dirigida por Bille August (1998) con las interpretaciones de Liam Neeson, Geoffrey Rush y Uma Thurman. Esta nueva propuesta tiene la ventaja de tirar del éxito del musical trasladándolo a una realización con buen ritmo general, una puesta en escena espectacular y unas actuaciones sobresalientes Anne Hathaway en una Fantine dramáticamente convincente, Russell Crowe en una interpretación del inspector Javert menos malvada pero sugerente por ambigua y un Hugh Jackman que, en la piel del protagonista Jean Valjean, va entonándose según avanza el metraje. También destacan entre los secundarios Amanda Seyfried en el papel de Cosette adulta, Helena Bonham Carter y Sacha Baron Cohen en el papel de los Thénardier, un matrimonio de pícaros de inacabable capacidad de adaptación, y Samantha Barks en el papel de Éponine la oponente pobre de Cosette resultando más flojo Eddie Redmayne en el papel del joven revolucionario enamorado Marius.
Cinematográficamente en el desarrollo de las secuencias concretas se abusa de las angulaciones, de la inestabilidad de la cámara y de los primeros planos lo que llega a cansar al espectador que a pesar de estos límites se mantiene, salvo algún altibajo, enganchado emocionalmente. Las secuencias corales adolecen de falta de movimiento lo que hace repetitivos los frecuentes solos y dúos estáticos de los personajes. Aunque el canto desgarrado, la fuerza musical de la partitura, la radicalidad de las vivencias de los personajes que funcionan como arquetipos y el denso contenido espiritual terminan por atrapar al público. Sin embargo, la puesta en escena grandiosa adolece de profundidad simbólica, así la pasión y la cruz son mostradas más como un subrayado estético que como iconos del drama de Dios y el mundo. Los contrapicados que aluden a la trascendencia por simples diluyen la profundidad en la espectacularidad haciendo que la hondura del canto se sienta incómoda en el efectismo formal.
Desde el punto de vista espiritual es un claro ejemplo de la vigencia del relato cristiano como propuesta de sentido. Los espectadores queden atrapados por el drama romántico porque aunque reconocen la simplificación emocional que se aleja del realismo posmoderno descubren que la sencillez esconde la verdad de los conflictos humanos sobre el amor y el desamor, al ambición y la generosidad, el ley y la misericordia, la violencia y el perdón o la verdad y la apariencia. El poder del drama tiene en Cristo un protagonista callado aunque encarnado en personajes como el obispo Myriel y principalmente Jean Valjean. En él se representa la bondad orante con cuatro plegarias memorables: en la hora de la conversión, en el momento de desvelar su identidad para salvar a un inocente, en la petición por su joven oponente de su amor paternal por Cosette y en la hora final.
En la película, como en la novela, el tema cristiano de la elección paulina entre gracia y ley se presenta como argumento central en la lucha entre Valjean y el inspector Javert, donde solo el perdón redentor tiene fuerza generadora de futuro al tener en Dios su origen. Pero también la versión musical despliega otros aspectos cristianos esenciales como la lucha por la justicia y el cambio social desde la conversión personal, el sacrificio como disponibilidad y desarraigo, la esperanza más allá de la muerte y el horizonte de la comunión de los santos como plenificación de las utopías mundanas.
"Amar a otra persona es ver el rostro de Dios" cantan al final Fantine, Valjean y Eponine, los personajes de la renuncia de amor. Y esta es la gran aportación de la novela, el musical y la película, recordar la actualidad del relato cristiano y hacer memoria de lo definitivo. “Perdido en el valle de la noche, es la música de un pueblo que está subiendo a la luz” cantan desde la eternidad los personajes

BONA REFLEXIÓ PRENADALENCA

En algun altre moment ja he aportat al meu blog algun dels post de Juan Masia, missioner al Japó. Ara feia temps que no ho feia i repassant les seves darreres entrades he trobat aquest article que de debó em sembla interessant.
Bon Nadal per a tothom!

SIN PARACAÍDAS PARA EL CEREBRO | Inicio | LO QUE NOS HACE HUMANOS »

01 Dic 2012

ENTRE LA ÉTICA Y LA BANCA: RESCATEMOS LA

POLÍTICA

Escrito por: juan-masia-clavel-blogger- el 01 Dic 2012 -

Rescatar la política, invirtiendo en educación para democracia

De paso por Murcia, tertulia de amistades con tapas de la región y tinto de la casa. Tema de conversación, la crisis. Estribillo, el rescate. Me preguntan por Japón: si también allí hay crisis o cómo se supera. “En Tokio no necesitáis que os rescaten”, dice el irónico de la peña. Se quedan desconcertados cuando abogo por un rescate colosal. Impensable que necesiten rescate las finanzas del “Sol Naciente”. Pero no me refería a ese rescate; ni a la redención mercedaria de cautivos o la liberación policial de secuestrados. Pensaba en otro rescate más difícil, lo mismo en Tokio que en Madrid: rescatar la educación para recuperar la democracia. Habrá que explicarlo, aun con riesgo de estropear la digestión del aperitivo.

El rescate de que hablaban mis contertulios está a diario sobre el tapete: división de opiniones sobre quién, cuándo y cómo tendrá que venir a liberarnos del atolladero en que encalló la gestión económica del país. Me dejan perplejo sus análisis de la crisis. Parece que todo el mundo aguarda a que llegue de fuera una salvación que tendría que surgir desde dentro. Unos dicen: que gobierne un santo y nos salve. Otros dicen: que gobierne un tecnócrata y cuadre las cuentas. Los antropólogos lo llamarían “síndrome del culto al barco”. En Oriente dicen: vendrá de Occidente un barco. En Occidente dicen: vendrá de Oriente un barco. Como tarareaban en la tonadilla popular: “De La Habana ha venido un barco cargado de…”

Dos clases de intérpretes diagnostican la crisis. De un lado dicen: fue culpa del olvido de los fines. De otro lado arguyen: fue culpa del olvido de los medios. Insisten los primeros: “Rescatad el púlpito para que nos prediquen valores”. Repiten los segundos: “Rescatad la calculadora para contabilizar ganancias y anular déficits”. Dicen los del púlpito: “El problema es que hemos olvidado los valores de lo bueno y lo verdadero, lo bello o lo divino”. Dicen los de la calculadora: “No, el problema es que hemos olvidado la aritmética, hemos olvidado sumar y restar, multiplicar y dividir; ahorramos lo que debíamos invertir, gastamos lo que había que ahorrar, o gastamos lo que no teníamos y lo poco que teníamos lo desperdiciamos”.

¿Cuál de los dos tiene razón? ¿Aplaudiremos al equipo verde, el de los predicadores, o al equipo naranja, el de la calculadora? ¿A quién le echarán la culpa de la inundación y desmadre de la crisis? ¿Al desmantelamiento de los diques en la orilla izquierda o al derrumbe del malecón en la orilla derecha? A mí me preocupa otro derrumbe: el del puente que une ambas orillas. El puente por el que tienen que circular en doble dirección los avances técnico-económicos y los controles ético-jurídicos,

Lo que está sobre todo en crisis es la vida política democrática de una ciudadanía entera que, tras optar por poner en común el poder para garantizar la convivencia, controla ese poder en el espacio público de la democracia deliberativa y participativa. La vida política tendría que ser la mediación entre la exigencia de búsqueda ética y ordenamiento jurídico, por una parte, y las circunstancias, por otra parte, de la realización concreta de la vida colectiva económica y tecnológica. Porque la vida política ha de mediar entre ética y economía. Y hay necesidad de educar a toda la ciudadanía para la vida política. ¿Qué diría Aristóteles si le preguntasen: rescatamos a la banca o a los dioses, a la técnica o a las musas, a la economía o a la ética? Me imagino al filósofo respondiendo: “Rescatad el puente entre los dos orillas, recuperad la democracia. Para eso rescatad la educación”. ¿Pero cómo rescatar la democracia participativa y deliberativa, cómo recuperar la educación necesaria para ello? ¿Cómo educar para una vida política que gestione la mediación entre la capacidad técnico-económica y la exigencia ética? Esa es la pregunta del millón… (¡Imposible de contestar con los recortes en educación del “desgobierno” actual).

EL CAGANER, EL TIÓ I LA BBC

Avui per desengreixar una mica, us penjaré un video de la BBC en que el popuilar actor Stephen Fry presenta en el to popular, humorístic i irònic que el caracteritza, aquestes dues tradicions tan nostrades.
Tan de bo a les Espanyes hi hagués tan sentit de l'humor i poguéssim encarar el futur de les nostres relacions, partint de l'humor i l'autocrítica més àcida.

PETITES BONES NOTÍCIES

El capità Enciam ja ho deia fa molt anys, "Els petits gestos són poderosos". En aquest sentit em fa il.lusió poder parlar d'una petita contribució que des de l'institut em fet a la solidaritat, organitzant -un any més la recollida d'aliments bàsics. Sé que això s'ha repetit en molts altres centres educatius i crec fermament que això a més de contribuir en petita escala a pal.liar la gana, educa perquè als alumnes se'ls ensenya l'altra cara de la realitat que a vegades ens agradaria ignorar.
Ara que s'ha confirmat que el gran gest ha gairebé doblat el seu objectiu -2,8 tones d'aliments aconseguits a través del Gran Recapte- insisteixo, la solidaritat a petita escala ens fa més humans i és un gest que ens ajuda a ser millors a les portes del Nadal.

            RECOLLIDA SOLIDÀRIA NADAL 2012 AL MIMÓ

Un any més s’ha dut a terme la recollida d’aliments bàsics a l’institut Jaume Mimó.

Aquests la implicació de l’alumnat ha augmentat perquè els nois i noies del nou curs del PQPI s’han encarregat de la decoració nadalenca i els cartells per a la campanya, mentre els de Comerç internacional han posat apunt la taula de recollida. Per la seva part els alumnes de Religió han ajudat a empaquetar i recomptar els aliments recollits.

Tot  i la crisi profunda s’ha aconseguit superar amb escreix el que va recaptar-se el curs anterior arribant fins els 180 quilos d’aliments enfront els 150 d’aleshores.

Els aliments s’han entregat a l’Església Evangèlica de Cerdanyola que d’acord amb el Banc dels Aliments locals, els distribuirà entre unes 80 famílies necessitades.

                        Jordi  Riera.

DOLOR FET ESPERANÇA

El llibre "Héroes sociales 2.0" és recomanable tot ell perquè ens parla de persones anònimes que s'han llençat a les xarxes socials per posar en marxa iniciatives solidàries o explicar històries de dolor des del punt de vista del compromís i de l'esperança.
És el cas de Mikel  Trueba qui l'any 2006 -tenint-ne nom-es 29- va ser diagnosticat d'ELA una malaltia neurodegenerativa sense cura, amb pronòstic mortal d'entre 2-5 anys. Ell va decidir no ensorrar-se i lluitar per la vida i ser un puntal per a altres persones en la seva situació. El seu blog és pla -fins ara- de lluita i esperança. De moment ja n'han passat 6 i mig des del diagnòstic i segueix endavant. Aquí teniu el seu darrer post.

Posts anteriores

BALANCE ANUAL

mikelpiolin | 12 diciembre 2012

16 Comentarios

Hola a todas y a todos.
Este año va llegando a su fin y creo que este será el último post del 2012. Bueno, si los Mayas aciertan en sus predicciones, será el punto final del blog y del mundo.
Mirando atrás, este ha sido el año más difícil desde que tengo ELA. He empezado a ver que ahora estoy enfermo de verdad. Si, antes también me afectaba, pero era a la movilidad y lo suplantaba con ayuda humana y ayudas técnicas. Podía llevar más o menos una vida normal, salía a la calle, iba a sitios y me defendía.
Pero este año, me he sentido enfermo de verdad porque me ha afectado bastante a los pulmones en forma de flemas y neumonías, con lo que he tenido que ir al hospital con frecuencia. Las dichosas flemas me han hecho ver que jodida es esta enfermedad. Me han hecho estar postrado y recluido en casa durante meses. Viendo pasar los días, sin ver luz al final del camino. Cuando la ELA te ataca los pulmones, es una sensación de impotencia que a veces te hace desear la muerte y así poder descansar.
Ahora llevo una racha buena y la enfermedad me está respetando. Con ayuda del fisioterapeuta, la bipap y la máquina de toser, he conseguido limpiar bastante los pulmones. Y con la ayuda de la sonda gástrica, tengo más energía.
Pero todo no ha sido malo este año. Hemos estado en los Goyas y en la final de copa. He estado con mis amigos en comidas y conciertos. He conocido a gente maravillosa. Nos han dado la sardina de plata. Y he disfrutado de mi familia, cuando he podido.
Y el año que viene, no sé si será el último, así que intentare aprovecharlo al máximo los días que este bien, buscando ilusiones y objetivos a realizar. De momento, en enero es el Athletic-Atlético, así que…
Y solo me queda deciros que en estas fechas navideñas, disfrutéis mucho con los vuestros, que aprovechéis el regalo de la vida y que hagáis cosas que os hagan sentir vivos.
Hasta pronto.
Os dejo el videoclip de WOP con la canción Today is My Future, que viene genial para este post
Archivado en :

SÍRIA, CONTINUA LA GUERRA

Hi ha assumptes que semblen guadianes perquè pugen i baixen -sobtadament- en l'actualitat internacional. Això no vol dir que s'apaguin ni que deixin de provocar tristíssimes conseqüències. És el cas evident del "conflicte" de Síria, una vertadera guerra civil en la qual s'han produït matances inenarrables i fugides sense fi.

Síria

Creu Roja: "el conflicte de Síria és una guerra civil"

A partir d'ara, els combatents al país estan subjectes a les Convencions de Ginebra i poden ser acusats de crims de guerra. Els atacs indiscriminats contra civils, personal mèdic o la destrucció de serveis bàsics com la xarxa elèctrica o d'aigua passen a formar part d'aquest tipus de delicte

AGÈNCIES

El Caire | Actualitzada el 15/07/2012 20:05

Un camió de la Creu Roja a la regió del Golan en una imatge d'arxiu / EFE

El conflicte armat a Síria s'ha estès tant i ha arribat a un nivell tant alt de gravetat que pot ser considerat una guerra civil, segons ha dit aquest diumenge el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), que manté les seves operacions humanitàries sobre el terreny.
La qualificació de "conflicte armat no internacional", utilitzada pel CICR, és la fòrmula legal per referir-se a una guerra civil i implica que el dret humanitari internacional s'aplica als llocs on hi hagi combats a Síria. A partir d'ara, els combatents en el conflicte estan subjectes a les Convencions de Ginebra i poden ser acusats de crims de guerra.
Com canvia això les coses?
El CICR actua com a garant de les Convencions de Ginebra del 1949 i els seus protocols addicionals, que contenen les principals normes internacionals destinades a limitar la barbàrie de la guerra.
Sota aquestes convencions, els atacs indiscriminats contra els civils, personal mèdic o la destrucció de serveis bàsics com la xarxa elèctrica o d'aigua poden ser perseguits com a crims de guerra.
De la mateixa manera, les Convencions de Ginebra protegeixen a les persones que no participen en les hostilitats (civils, personal sanitari, membres d'organitzacions humanitàries) i als que ja no poden seguir participant en els combats (ferits, malalts, nàufregs, presoners de guerra).
L'expresident del CICR Jakob Kellenberger havia avançat fa unes setmanes, dies abans de concloure el seu mandat al capdavant de l'organització, que Síria vivia un conflicte armat intern però delimitat a certes zones, on les hostilitats eren intenses i continuades.
No obstant, l'escalada de la violència a diverses zones ha portat la institució humanitària a reconsiderar la situació i a estendre l'aplicació del dret internacional en totes aquelles zones on hi hagi violència armada.

Etiquetes

SÍ, UN COP MÉS

Ahir demanava solidaritat...doncs la resposta ha estat copntundent. Nou rècord històric enmig de la més dura crisi des de fa moltes dècades. Si el poble creu en ell mateix, ens en sortirem!!!

17/12/2012: El programa tanca amb un marcador rècord de 10.113.152 euros

Categoria: 2012: Càncer

Comparteix

La Marató de TV3 aconsegueix un nou èxit de mobilització social i una GRAN xifra econòmica: 10.113.152 €. Aquesta és la quantitat que reflectia el marcador en el moment en què Ariadna Oltra i Òscar Dalmau han acomiadat el programa, a la 1.25 de la matinada, superant el rècord de l’edició anterior en prop de 3 milions d’euros.


Després de 15 hores d’apassionant directe, els milers de donatius dels ciutadans i la potent mobilització social a tot Catalunya han fet possible que La Marató de TV3, dedicada a impulsar la investigació sobre el càncer, hagi aconseguit recaptar 10.113.152 €. La xifra és provisional, ja que s’incrementarà fins al 31 de març, quan es farà el tancament definitiu d’aquesta edició.






15 hores d’informació, divulgació i entreteniment

El dia ha estat molt intens. A les 8 del matí, Catalunya Ràdio donava el tret de sortida de La Marató 2012 amb una edició especial d’‘El suplement’, presentat per Sílvia Cóppulo. El programa ha recollit en directe l’obertura de les línies telefòniques a Fira de Barcelona i l’arribada dels primers donatius al 905 11 50 50. També hi hem conegut testimonis de persones amb càncer, l’opinió de metges especialistes i les actuacions d’alguns artistes. A les 10 en punt, TV3 encenia els llums del plató i arrencava el programa televisiu, que ha durat més de 15 hores, conduït pels periodistes Ariadna Oltra i Òscar Dalmau.

La Marató 2012 ha descobert a l’espectador les incògnites del càncer des de tots els seus vessants: científic, humà i social. Les exposicions dels metges i investigadors i les accions divulgatives al plató han fet entenedors conceptes com els mecanismes de la malaltia, la metàstasi o els tipus de teràpies d’una manera molt gràfica, que ha implicat la participació activa del públic.

Al voltant de 30 persones han passat pel plató per parlar obertament, i en primera persona, de la seva experiència personal amb el càncer. Les entrevistes i reportatges han posat especialment l’accent en tres moments clau de la malaltia: el diagnòstic, el tractament i el “després”, sempre des d’una visió personal i del seu entorn familiar i social.

Amb l’edició d’aquest any, ja s’han fet quatre maratons dedicades al càncer, la del 1992, 1994 i 2004. El programa ha mostrat com ha evolucionat la investigació oncològica aquests anys i ha tingut la intervenció dels metges, pacients i presentadors que van participar en aquelles edicions.

Divulgació i sensibilització han trobat el contrapunt en la gran dosi de música i espectacle present durant tot el dia al plató, encapçalats per l’Always Drinking Marching Band. L’escenari ha acollit gran part dels artistes que han participat en “El disc de La Marató 2012”, que diumenge 2 de desembre va esgotar les 200.000 còpies editades, convertint-se en el compacte més venut de la història de La Marató. Així, hem pogut gaudir en directe dels temes del disc amb la veu dels seus intèrprets: Els Catarres, Lídia Pujol, Txarango, Amelie, Alejandro Sanz, Virgínia Martínez i l’Orfeó Català, Glaucs i Menaix a Truà, entre molts altres. Així mateix, s’han volgut sumar a la iniciativa grups com els Estopa, Moncho i Tamara, Blaumut i La Pegatina. També hi ha hagut espectacles sorprenents de dansa amb Sacude, Cybertone, IT Dansa i els Black Quality i MiniLittles Quality.

L’humor i la solidaritat són dos bons aliats, i d’aquesta manera ens ho han demostrat actors com Joan Pera, el Tricicle o l’equip de ‘Polònia’ i ‘Crackòvia’, que ens han ofert els moments més divertits de la jornada.


Catalunya es mobilitza per La Marató

La mobilització social entorn a La Marató ha esclatat de manera espectacular, i aquesta edició ha aconseguit una xifra rècord de participació, amb les més de 2.000 activitats populars organitzades per iniciativa ciutadana arreu de Catalunya. Al llarg del dia, les càmeres de TV3 s’han acostat a una trentena d’actes solidaris en els quals hem pogut copsar l’entusiasme que desperta el projecte entre la ciutadania.

Com en cada edició, els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio s’han implicat a fons en La Marató. Alguns han fet connexions en directe des de diferents punts del territori on s’estaven duent a terme activitats, i d’altres fins i tot hi han participat activament. Quatre presentadors de TV3 i els corresponsals estrangers han protagonitzat uns reptes molt especials: portar La Marató a països i espais on mai abans havia estat. Així, Bibiana Ballbè s’ha llançat amb paracaigudes amb una pancarta on es llegia el telèfon de La Marató, Javier Estrada ha escalat i l’ha portada fins al cim del Pedraforca, i els corresponsals Antoni Bassas i Sergi Vicente, als llocs més emblemàtics de Washington i Pequín.

Diferents personalitats de tots els àmbits han volgut col•laborar fent una crida amb el lema de La Marató. La unió per una mateixa causa de persones com Miquel Barceló, Andrés Iniesta, Juanes, Shakira, Joel Joan, Justo Molinero, Coco Comín, entre molts altres, ha contribuït a estimular la participació social.

En l’àmbit esportiu, s’ha fet el tradicional partit de futbol de La Marató al Miniestadi, on han participat cares conegudes com Marc Márquez, els germans Espargaró, Andoni Zubizarreta, Santi Millán, Sergi Mas i Bruno Oro, entre molts altres.

Una de les novetats més espectaculars d’aquest any han estat les actualitzacions exteriors del marcador. Una de les més originals l’hem vist pocs minuts abans de les 2 de la tarda, quan un castell humà construït pels Xiquets de Tarragona, la Jove de Tarragona i la Colla Sant Pere i Sant Pau desplegava les xifres del marcador.

Les càmeres han mostrat la vitalitat de les 4 seus telefòniques de La Marató en la recepció de donatius. Durant les 15 hores de programa, persones conegudes de l’àmbit cultural, social, esportiu, polític i empresarial català, juntament amb 2.400 voluntaris, han passat per la Fira de Barcelona, la Universitat de Lleida, el Port de Tarragona i l’Auditori de Girona per atendre les desenes de milers de donatius que han arribat a través del 905 11 50 50. Un total de 1.001 línies d’atenció telefònica han permès absorbir la solidaritat dels catalans.


La Marató a les xarxes socials

La Marató contra el càncer ha tingut molta presència i un gran seguiment en les xarxes socials. Ha comptabilitzat una pujada de 8.554 nous seguidors a la pàgina de Facebook durant les 15 hores de programa, que sumen un total de 161.205.

S’han realitzat 7.178 piulades i en 24 hores s’han fet servir 761 vegades el hashtag #MaratóCàncer i 6.417 vegades #MaratóTV3. Durant l’emissió del programa s’ha aconseguit ser trending topic a Catalunya gràcies a la complicitat i la implicació de tota la comunitat de Twitter. Facebook té en aquests moments 161.205 i seguidors i Twitter, 24.700


Destinació dels fons recaptats

La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2012 permetrà incidir directament en l’estudi de la medicina personalitzada del càncer, mitjançant el finançament de projectes d’investigació.
Al febrer del 2013, la Fundació La Marató de TV3 obrirà la convocatòria d’ajudes a la recerca del càncer, on els investigadors experts en aquesta patologia es poden presentar per optar al lliurament d’ajuts. La data concreta s'anunciarà a través dels mitjans de comunicació i del web:

AVUI TOCA MARATÓ!!!

Si avui és el dia! Aquest programa de TV3 iniciat l'olímpic any de 1992, ja ha transcendit els mitjans de comunicació i ha esdevingut una -bona- tradició catalana. Catalunya, per aquells qui sembla que tant l'odien o tanta por li tenen també és això, històries reals de dolor i pena i voluntat de superació des del cor i la butxaca. Avui toca -repeteixen- càncer. És una malaltia extensa i intensa. Hem d'estar un cop més a l'altura de les circumstàncies.

CÀNCER

La Marató de TV3 fomenta la recerca biomèdica

El càncer és la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys.
La recerca científica va obrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia.
Catalunya disposa d’equips de recerca que tenen un alt grau de preparació per afrontar nous reptes i aconseguir que el càncer deixi de ser mortal i es converteixi en una malaltia curable o crònica.
Per això, al desembre, La Marató de TV3 es dedicarà al càncer.

Què sabem de nou del càncer?

Que no és una única malaltia sinó que en són moltes. Avui dia ja s’han identificat més de dos-cents tipus de càncers diferents.
No hi ha dos tumors idèntics ni dos pacients iguals. Per tant, cada cas necessitarà ser tractat de manera individual i personalitzada.
En un futur, els càncers no es classificaran en funció dels òrgans on s’hagin detectat, sinó en funció de la composició cel•lular dels tumors. Serà més determinant saber quines característiques tenen les cèl•lules del tumor que a quin òrgan s’originen.
En els darrers deu anys les investigacions han avançat més que en els trenta anys anteriors. Els resultats han estat espectaculars i càncers que fa poc eren mortals ara es poden controlar i tractar amb teràpies eficaces.

Cap a la medicina personalitzada

S’han identificat molts tumors, s’ha desxifrat com funcionen determinades cèl•lules malignes i quins són els seus punts febles. Arran d’aquestes troballes s’han creat fàrmacs específics i s’està desenvolupant un nou tipus de medicina, l’anomenada medicina personalitzada.
Gràcies a la investigació s’està aconseguint dissenyar el tractament més útil i menys agressiu per a cada pacient. Es tracta d’aplicar els medicaments més adients en cada moment i en funció de l’evolució de cada tumor. Això ja és una realitat en alguns casos, però no està tan avançat en tots els tumors.
Cal investigar perquè la medicina personalitzada sigui una realitat per a tots els pacients.

Ens pot passar a tots

Tots podem tenir un càncer al llarg de la nostra vida. Els tumors amb un component hereditari no arriben al 10%. La resta sorgeixen per múltiples causes lligades al pas dels anys.
Se sap que hi ha alguns factors de risc relacionats amb diferents tumors, com el tabac i el càncer de pulmó o l’excés de sol i el melanoma; però els mecanismes pels quals una persona desenvolupa o no un càncer són complexos i encara no es coneixen bé.
A més, el càncer pot aparèixer a qualsevol edat, tot i que és més freqüent que es desenvolupi en persones grans. Per què? Per múltiples motius. El primer i més important és l’envelliment dels teixits. En segon lloc, perquè el sistema immunitari amb el pas del temps s’afebleix i no és tan potent a l’hora de lluitar contra els tumors malignes. I en tercer lloc, perquè, en viure més anys, estem més sotmesos a l’efecte de radiacions, de virus, de substàncies tòxiques...

Més coneixement, més curació

La lluita contra el càncer és una lluita de tots, de tota la societat. Quan algú emmalalteix de càncer, tot el seu voltant emmalalteix. Malalts i especialistes no poden quedar-se sols en aquesta lluita titànica.
En els propers anys, la recerca serà decisiva per trobar nous mètodes de prevenció, de diagnòstic, per conèixer millor el comportament de les cèl•lules malignes i per dissenyar teràpies més contundents.
Encara hi ha molt per fer en el camp de la prevenció, de la cirurgia, dels tractaments, i fins i tot de l’acompanyament psicològic i afectiu de les persones que lluiten contra la malaltia.
Per això el dia 16 de desembre, amb La Marató de TV3, tots tenim l’oportunitat de plantar cara al càncer.

AFANOC, FEINA BEN FETA

En aquests dies en que se'ns potencia tant la solidaritat, cal parar esment a entitats que es passen tot l'any treballant per una bona causa. Cal insistir potser, en aquelles la tasca de les quals no és tan espectacular com salvar vides en estat crític o viatjar a les antípodes, perquè a casa nostra també hi ha molta feina a fer i molta gent disposada a ajudar.
Aquest és el cas de l'associació de pares i mares de nens amb càncer que aquí us presento.

AFANOC, Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya

L'Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), formada per pares, mares, amics i familiars de nenes i nens afectats per aquesta malaltia, té com objectiu el buscar solucions al conjunt de trastorns que envolten al càncer infantil. La llarga durada i la duresa dels tractaments impliquen múltiples problemes a les famílies. Des del moment del diagnòstic s'obre un període d'incerteses i inquietuds que solament poden superar-se amb la solidaritat, la comprensió i el suport de tota la societat.

Els pares, mares i la societat en general hem de tenir un paper actiu en la curació dels nostres fills.

La nostra experiència ens ha fet comprendre que la curació del càncer no és només una qüestió mèdica. El personal sanitari dur a terme una gran tasca, però els nens i les seves famílies necessiten molt més. La qualitat de vida i l'estabilitat familiar exerceixen una influència directa en el procés de desenvolupament i curació de la malaltia. Hem d'evitar per tots els mitjans que el càncer sigui motiu de segregació i de marginació.

CASALDÀLIGA, PERSEGUIT

El bisbe català Pere Casaldàliga de 84 anys i malalt de parkinson, ha hagut de deixar -contra la seva voluntat- la prefectura de Sao Fèlix do Araguaia per les amenaces dels terratinents que il.legalment varen ocupar moltes terres ja fa anys i que ara per fi sembla que seran desallotjats per part del govern democràtic del Brasil.
Aquí teniu una nota de suport al nostre estimat bisbe -aquest sí!- que esperem pugui tornar ben aviat a les seves estimades contrades.

SUPORT AL BISBE PERE CASALDÀLIGA

COMUNICAT DE SUPORT AL BISBE PERE CASALDÀLIGA I DE DENUNCIA A LES AMENACES QUE ATEMPTEN A LA SEVA VIDA,  PER  DEFENSAR LA “CAUSA INDÍGENA” . EL BISBE PERE  DÓNA  SUPORT AL DRET A LA TERRA  DE MARÂIWATSÉDÉ, DELS INDIS XAVANTES.

Degut a les amenaces que està rebent el Bisbe emèrit Pere Casaldàliga de Sâo Félix d’Araguaia(Brasil), pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als Xavantes.

I degut al clima de violència creixent a la zona, al acostar-se les dates d’aquest més de desembre en que, invasors que van ocupar les terres  seran desallotjats per fi per donar compliment a l’ordre judicial.

El Bisbe Pere ha estat aconsellat per autoritats i amistats i en decisió comunitària amb l’Equip Pastoral a sortir de Sâo Félix d’Araguaia per uns dies, per donar compliment al mandat de salvaguardar la seva vida, degut a les repetides amenaces que està rebent.

Fa dos dies que  el Bisbe Pere ha sortit de la regió.

Fem aquesta denuncia a la societat, als Moviments solidaris i a la Comunitat Internacional perquè vetlli i  sigui reconegut internacionalment el Dret Indígena a la seva terra, i es salvaguardi i es supervisi el retorn a la terra  Xavante.

Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el Bisbe Pere i  la Prelazia de Sâo Félix de la "causa indígena", i apostem per l’acció pacifica de la justícia en aquesta causa local que ens afecta globalment.

Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga.

Barcelona-Catalunya

Barcelona,  9 de desembre de 2012

UN JUDICI IMPORTANT

Aquesta notícia, extreta de la web de MSF ens parla d'un judici a l'Índia en que el cas és si el jutjat permet o no que Novartis recuperi la patent d'un medicament anticancerígen que va perdre davant la capacitat de la sanitat Índia de fabricar un genèric més barat d'acord amb la llei de patents que el govern indi va aoprovar fa un temps.

Finalizan las audiencias del caso Novartis

Tras 12 meses de audiencias en el Tribunal Supremo de India, las audiencias en el caso de la demanda interpuesta por la farmacéutica Novartis para una reinterpretación del Apartado 3d de la ley de patentes de india han llegado a su fin.

Concentración contra Novartis en Mumbai, India. © Claudio Tommasini

 Durante  dichas  audiencias,  que  comenzaron  el pasado 11 de septiembre,  los dos jueces que presiden el caso han escuchado los alegatos de  Novartis  a  favor  de  la  concesión de una patente al anticancerígeno compuesto por mesilato de imatinib. Durante las últimas semanas, los jueces oyeron  a los representantes legales del gobierno indio y después, a los de la  Asociación  de  Ayuda  a Pacientes de Cáncer,  a favor de criterios más estrictos  de  patentabilidad  para prevenir así que se otorguen patentes a nuevas formas de medicamentos ya conocidos.
Ahora,  los  jueces  se  han  retirado  para deliberar; no hay indicios que sugieran que los magistrados puedan emitir su veredicto en breve.
“MSF  espera  que  en  este caso a punto de concluir, y que puede sentar un precedente  importante,  se preserve la integridad e intención de la ley de patentes  de  India,  y  en particular del Apartado 3d. La capacidad de ese país  para producir medicamentos más asequibles para el mundo en desarrollo depende  en  gran  medida  de los estándares de patentabilidad y de cómo se interpretan  los  mismos  en los tribunales de India. Esperaremos a que los jueces den a conocer su veredicto”, declaró Carlos Ugarte, representante de la Campaña de Acceso a Medicamentos Esenciales (CAME) en España.
La   cláusula   3(d)  evitó  que  se  le  otorgara  patente  a  un  fármaco anticancerígeno  (mesilato  de  imatinib,  comercializado  con el nombre de Glivec).  Novartis impugnó la decisión de la oficina de patentes tras haber rechazado la solicitud de patente para la forma salina del imatinib.
Si  Novartis  gana  el  caso,  se sentaría un  precedente muy peligroso que debilitaría  gravemente  las  leyes de India que impiden el “evergreening”, una  práctica  común  de  la  industria  farmacéutica  para  prolongar  los beneficios  de  patentes.  Se  pueden solicitar diferentes patentes para un solo  medicamento,  cada  una  en  relación  con una propiedad distinta del fármaco.  Ello  causaría que se concedieran muchas más patentes en el país, obstaculizando  la competencia entre otros productores que pueden hacer que los  precios  se  reduzcan, y limitaría el acceso a medicamentos asequibles para millones de personas en India y en los países en desarrollo.
Más información sobre el caso en nuestra web www.genericosasequibles.com

El problema de fer circular informacions és la necessitat d'haver-les verificat primer i d'haver-ne comprovat les fonts, tot mirant que aquestes -si més no- semblin creïbles. En un programa de Canal Sur, Julio Anguita, ex alcalde de Còrdova i ex coordinador general d'Izquierda Unida, per a respondre a una pregunta va llegir una informació que va dir que procedia d'un article del catedràtic Vicens Navarro i va acabar llegint un seguit de noms d'empresaris i polítics espanyols que segons ell tenien comptes opacs a Suïssa.
Resulta que l'article existeix -i és crític- però la llista de noms l'havia afegida algú, sense el permís de l'autor i sense citar-ne cap font. Això sí, una setmana després Anguita va disculpar-se per boca del presentador del programa.

Aquí teniu l'enllaç per si us ve de gust llegir l'article original.
http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/11/la-banca-el-fraude-fiscal-y-el-new-york-times2.pdf
Article Vicens Navarro

ÈXIT DEL GRAN RECAPTE.

D'èxit contundent cal qualificar la quarta edició del Gran Recapte, organitzada pel Banc dels Aliments en col.laboració amb l'Obra social de La Caixa.
L'objectiu de recaptar 1,4 tones d'aliments s'ha superat amb escreix i s'ha arribat més enllà dels 1,7.
Cal posar un 10 a l'organització, als més de 13 mil voluntaris/àries i a tota la gent que ha fet la seva aportació solidària.
A partir d'aqueí cal posar també alguns però.
El Gran Recapte visualitza la situació d'extrema necessitat en que es troben gairebé 1 de cada cinc famílies catalanes, tanmateix tendeix a afavvorir les vendes de grans superfícies d'alimentació que moltes vegades "exploten" als productors, fent servir la seva força per estrener-los els marges de benefici fins a l'abús.
D'altra part La Caixa -tant em fa que sigui la seva Obra social- no és precisament una entitat "solidària" amb les seves inversions en moltes empreses poc ètiques i en fons d'inversió més que obscurs. Per altra part la seva política de desnonaments també ho és tot menys solidària. De fet hi havia persones que es negaven a col.laborar per la presència del logo de l'entitat en les grans banyeres de recapte.
Sempre tota realitat és polièdrica i aquest Gran Recapte, també. La reflexió està feta. La recollida també. Menjar per a dos mesos assegurat. Caldrà no esperar un any per a seguir col.laborant.

El Gran Recapte supera les 1.400 tones de menjar

El Banc dels Aliments tanca dos dies de campanya amb molts productes donats en mercats i súpers encara per comptabilitzar

Diumenge, 2 de desembre del 2012 - 01:02h.

HELENA LÓPEZ / Barcelona Els ciutadans s'han bolcat en la campanya solidària del Gran Recapte. La Fundació Banc dels Aliments havia aconseguit a les sis de la tarda d'aquest dissabte superar les 1.400 tones de menjar que s'havia fixat inicialment com a objectiu en aquesta iniciativa per ajudar les persones més desafavorides i que pateixen més la crisi. L'organització espera sobrepassar aquesta quantitat tenint en compte el volum de donacions realitzades en mercats i súpers que encara estan per comptabilitzar.

Més de 12.000 voluntaris faran possible que el Banc dels Aliments reculli oli, llegums, pasta, conserves de peix i llet. ACN

L'ambient és molt optimista aquest divendres al matí als diferents mercats municipals de Barcelona. La ciutadania està responent molt bé a la crida de la Fundació Banc dels Aliments a participar en la quarta edició del Gran Recapte, que se celebra aquest divendres i dissabte per tot el territori català, amb l'objectiu d'aconseguir 1.400 tones de menjar per poder fer front a l'increment del 30% d'usuaris amb carències alimentàries en un any. Al vespre ja s'havien obtingut 700 tones de productes, la meitat de l'objectiu.
La campanya de recollida d'aliments nutritius de llarga durada per satisfer les urgències de milers de catalans compta amb més de 10.000 voluntaris, que ofereixen suport logístic als punts de recollida i conviden tots els compradors a participar en la recollida com puguin, cada un dintre de les seves possibilitats. D'un quilo d'arròs a una ampolla d'oli.

Llet, oli i llegums

Entre els aliments que més es necessiten per ajudar el més d'un milió i mig de catalans en risc d'exclusió, hi ha la llet, l'oli, els llegums secs i les conserves de peix com sardines i tonyina, tots ells de gran valor calòric i difícils d'aconseguir.
Més de 900 mercats i supermercats participaran en aquesta iniciativa, promoguda per la Fundació Banc dels Aliments juntament amb l'Obra Social de La Caixa, encara que les donacions també es podran fer 'on line', al portal web bancdelsaliments.org, a través dels canals de La Caixa i per SMS: per cada paraula 'quilo' que s'enviï al 28029 es contribuirà amb un quilo de menjar.
Els cuiners Isma Prados i Carme Ruscalleda, el jugador del Barça Xavi Hernández, i els cantants Manu Guix i Beth han apadrinat aquesta iniciativa solidària, i són els protagonistes de diferents

NOTÍCIA POSITIVA

Des del web d'AI enganxo una notíca d'abans d'ahir que és molt positiva i a més ens ve a indicar que encara que només sigui de tant en tant una estructura ara per ara feixuga com l'ONU si serveix per a quelcom.

La lluita contra la mutilació genital femenina aconsegueix el suport de l'ONU

L'adopció d'una resolució contra la mutilació genital femenina per part Comitè de Drets Humans de l'Assemblea General de l'ONU suposa un fort impuls a les organitzacions de la societat civil que lluiten per acabar amb aquesta pràctica abusiva; així ho ha afirmat Amnistia Internacional.

És la primera vegada que la Tercera Comissió de l'Assemblea, que s'ocupa dels assumptes socials, humanitaris i de drets humans, adopta una resolució sobre la mutilació genital femenina, que consisteix a mutilar els genitals d'una nena, sovint sense anestèsia i en condicions que poden derivar en una infecció potencialment mortal.

“La mutilació genital femenina ens assenyala a tots amb un dit acusador: que una nena o una jove pugui ser immobilitzada i mutilada constitueix una violació dels seus drets humans i és un escàndol que cada any corrin perill de sofrir-la tres milions de nenes”, ha afirmat José Luis Díaz, representant d'Amnistia Internacional davant l'ONU a Nova York.

“De vital importància, aquesta resolució de l'ONU situa la mutilació genital femenina en un marc de drets humans i fa una crida a un enfocament holístic, en ressaltar com ho fa la importància de l'apoderament de les dones, la promoció i protecció de la salut sexual i reproductiva i la necessitat de trencar el cercle de discriminació i violència.”

La mutilació genital femenina és pràctica habitual a 28 països d'Àfrica i també a Iemen, l'Iraq, Malàisia, Indonèsia i entre certs grups ètnics d'Amèrica del Sud.

Tot i això, afecta a tota la humanitat. Dones i nenes de comunitats a la diàspora corren perill de ser sotmeses a la mutilació genital femenina.

Amnistia Internacional considera aquesta resolució de l'ONU un recordatori als governs que han d'elaborar plans d'acció, més enllà de la legislació, i garantir que aquests plans es dotin de recursos suficients i se sotmetin a vigilància, a fi d'augmentar la sensibilització.

La resolució aclareix també que, per poder acabar definitivament amb aquesta pràctica, totes les persones afectades han d'implicar-se, inclosos homes adults i menors d'edat.

“És important assenyalar que la mutilació genital femenina és un maltractament basat en el gènere i específicament dirigit contra menors d'edat, i que l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, ha establert que qualsevol dona o nena que sol·liciti asil per haver estat obligada a sotmetre's a la mutilació genital femenina, o per existir probabilitats de que ho sigui, té dret a la condició de refugiada”, ha manifestat Díaz. La protecció de les dones refugiades que han pogut sofrir la mutilació genital femenina ha d'integrar-se a l'estratègia general de protecció.

La resolució conté recomanacions concretes per prevenir la mutilació genital femenina, protegir les nenes en perill, posar fi a la impunitat i prestar serveis de suport als qui pateixen les seves seqüeles per a tota la vida. Amnistia Internacional insta als governs a posar en pràctica aquestes recomanacions amb caràcter urgent.

Està previst que la resolució sobre la mutilació genital femenina adoptada per la Tercera Comissió de l'Assemblea General de l'ONU sigui confirmada pel ple de l'Assemblea al desembre. Encara que no són jurídicament vinculants, les resolucions de l'Assemblea General de l'ONU tenen un pes polític i moral considerable.

Informació addicional
AI insta a la protecció dels drets de les dones i, especialment, de la salut sexual i reproductiva i els drets de les dones a tot el món.

END FGM, campanya europea contra la mutilació genital femenina, ha preparat una estratègia amb recomanacions a la Unió Europea per adoptar mesures concretes encaminades a acabar amb la mutilació genital femenina. Podeu consultar-la aquí:
www.endfgm.eu/content/assets/end_fgm_final_strategy.pdf

Més informació en aquest enllaç: www.endfgm.eu.

NOTÍCIES D'AI

Un any més AI continua actuant i ara ens recorda un acte simbòlic que cada cop va prenent més volada contra la Pena Capital. Crec que val la pena tenir-lo en compte.

30 de noviembre: Jornada Mundial “Ciudades por la Vida”, contra la pena de muerte

1.500 edificios representativos de todo el mundo, iluminados contra la pena capital

Iglesia de Santo Domingo iluminada en Murcia en 2011 con motivo de la jornada Ciudades por la Vida © Amnistía Internacional

En España más de 50 ciudades realizan actos públicos en favor de la abolición total

Con motivo de la celebración de la Jornada Mundial “Ciudades por la Vida”, en su décimo aniversario, durante los próximos días y hasta el 30 de noviembre, activistas de la Comunidad de Sant’Egidio y Amnistía Internacional junto a otras asociaciones de la Coalición Mundial Contra la Pena de Muerte saldrán a la calle para mostrar su rechazo frontal a la pena de muerte iluminando ayuntamientos y edificios representativos de más de 50 ciudades españolas como Madrid, A Coruña, Bilbao, Burgos, Granada o Santa Cruz de Tenerife. España se une así a esta iniciativa internacional que ilumina edificios en más de 1500 ciudades de todo el mundo: la República Democrática del Congo iluminará la Catedral de Bukavu; Roma, el Coliseo; Bruselas, el Atomium; y Quito, la Campana de la Paz, entre otros muchos. En total 87 países y 68 capitales se unen a esta iniciativa.

La pena de muerte sigue siendo hoy día la peor de las torturas. Casi 20.000 esperaban su ejecución en los corredores de la muerte de todo el mundo a finales de 2011 y al menos 676 personas fueron ejecutadas en 20 países, exceptuando China, donde el año pasado se ejecutó a más personas que en el resto de los países. En Oriente Medio, el número de ejecuciones confirmadas aumentó en casi un 50 % respecto al año anterior, debido al fuerte incremento en Arabia Saudí, Irak, Irán y Yemen. Estados Unidos fue el único país del continente americano que ejecutó en 2011, mientras que Bielorrusia fue el único país de Europa que llevó a cabo ejecuciones en 2011.

Sin embargo, en los últimos 10 años, se han dado grandes pasos hacia la abolición, incluso en países en los que la pena capital se encontraba muy arraigada. Hoy son ya 140 los países abolicionistas, frente a 58 retencionistas.

Jornada “Ciudades por la Vida”

La Jornada Mundial “Ciudades por la vida” es una iniciativa internacional emprendida por la Comunidad de Sant’Egidio, con el apoyo de la Coalición Mundial contra la Pena de Muerte, a la que pertenece Amnistía Internacional, junto a alrededor de 60 organizaciones, colegios de abogados, sindicatos y autoridades locales y regionales.

El 30 de noviembre se celebra el aniversario de la primera abolición de la pena de muerte en el mundo, que llevó a cabo el Gran Ducado de Toscana en 1786. La Jornada Mundial “Ciudades por la Vida – Ciudades contra la Pena de Muerte” se convoca desde 2002 para impulsar la abolición de la pena capital en todo el mundo. Cerca de 80 ciudades participaron en la primera edición del año 2002. Un número que ha ido creciendo en la última década hasta las 1.500 ciudades que participan hoy en esta jornada con actividades culturales, espectáculos y proyecciones así como otras acciones de sensibillización.

POSANT MÚSICA A LA INDIGNACIÓ

La Solfònica és una banda de música que ha estat present durant el darrer any en moltes de les manifestacions indignades. Val la pena aplaudir-los i guadir amb les seves lletres.

STOP BALES DE GOMA

Aquesta és una història que s'hauria d'haver acabat fa molts anys, però que per desgràcia encara dura...
Les forces de seguretat tendeixen a emprar una força exagerada contra la població quan aquesta exerceix el seu dret a la manifestació. En la manifestació de la darrera vaga general,el dia 14 de novembre a Barcelona Esther Quintana va perdre un ull pel llançament d'una bala de goma. L'endemà el conseller Felip Puig negava de totes totes que el Mossos haguessin fet ús d'aquest recurs, però la mentida no tapa els desgraciats fets.
Aquest col.lectiu lluita des de fa temps contra les pilotes de gomes i ara encara hi insisteix amb més força.

El 14 de Noviembre otra persona se ha unido a la lista de los que han perdido un ojo por las armas usadas indiscriminadamente contra la población por parte de los Mossos d'Esquadra. Su nombre es Ester, tiene 42 años y trabaja en un Centro Civico, vecina del Barrio de San Martí. Hizo miedo a un Mosso? Es la victima numero 8.

STOP BALES DE GOMA JA! STOP VIOLENCIA POLICIAL! JUSTICIA PARA TODAS LAS VICTIMAS!

Para Ester se ha abierto una web ojocontuojo.wordpress.com por una campaña de solidaridad y lucha.

Únete a la causa! Paramos quien tiene legitimidad de disparar a las personas! Hazte una foto y envíala a ojocontuojo@hotmail.es.

Manifest

Som un grup de ciutadans que viuen, treballen i estudien a Catalunya.
El present manifest vol ser el primer pas d’ una campanya per demanar l’ abolició dels projectils de goma que utilitza la policia autonòmica catalana, els Mossos d’Esquadra. Hem pres aquesta decisió després d’haver estat testimonis de l’enèsima lesió permanent provocada per aquesta arma a un ciutadà innocent.
La dotació de projectils de goma dels Mossos d’ Esquadra, d’ un pes de 90gr. i capaços d’arribar a una velocitat de més de 200m/s (més de 720 km/hora) són considerats pel protocol tècnic intern com a armes “less-letal”, és a dir, “menys letals”. L’ evidència però, demostra que poden causar danys permanents als òrgans vitals, i a més són difícilment controlables.
Limitant-nos a un sol exemple i deixant de banda altres tipus de lesions, a Espanya són 23 les persones que han perdut un ull des de 1990 fins avui, a causa d’ aquests projectils. Per tant, el terme “menys letal” ha de ser definitivament considerat inadequat, perquè donat el potencial destructiu d’ aquestes armes no garanteix la seguretat dels ciutadans, sinó que provoca un risc de vida.
A la ciutat de Barcelona, l’ any passat, tres nois van perdre l’ ull a causa de l’ impacte d’una bala de goma. Un altre va estar ingressat a la UCI durant una setmana, amb un traumatisme cardiopulmonar, tement per la seva vida. El juliol d’ aquest any un altre noi ha perdut l’ ull dret mentre era entre les taules d’ un bar, juntament amb moltes altres persones innocents. A aquests casos s’ hi afegeixen molts altres de diverses gravetats.
Barcelona, ciutat que té com a valors fonamentals la inclusió, la tolerància i la participació, demana un canvi: abans que aquesta arma faci danys encara més greus, diem prou amb els projectils de goma i en demanem la seva abolició, com ja ha succeït a molts altres països.
Demanem a totes les democràtiques i democràtics de Catalunya d’activar-se per demanar la prohibició de les bales de goma i d’unir-se a la nostra campanya d’informació i mobilització per dir NO a les bales de goma i NO a la repressió de la democràcia, per tal que no hi hagi més ulls cegats per la violència.

STOP a les bales de goma usades per part de la policia!

Pel dret a manifestar la pròpia llibertat en democràcia.

Per la seguretat dels ciutadans.

---

BONES IDEES, MALES PRAXIS

No n'hi ha prou en cercar alternatives als combustibles fòssils, si les alternatives que es troben són mal emprades i continuen quedant de manera monompolística en mans d'una minoria d'empreses que pensen bàsicament en els seus beneficis per comptes de tenir una visió més àmplia i un punt -ni que sigui un punt- de caràcter social.

El cultivo de aceite de palma para alimentación y biodiesel aumenta las emisiones de gases invernadero

Flora, Kitkat y Pringles están implicadas en esta industria que libera más CO2 del que se evita utilizando biodiésel

Reportaje - noviembre 7, 2007

Greenpeace denuncia hoy, en el informe “Cocinando el Clima”(1) presentado en Londres y Singapur, cómo las compañías Unilever, Nestlé and Procter & Gamble están provocando la destrucción de los bosques de turberas de Indonesia para satisfacer la demanda creciente de aceite de palma para su uso en alimentación, cosmética y biocombustibles.

Zoom

Carga de materias primas para bioenergía

Un mes antes que los gobiernos mundiales se reúnan en Bali (Indonesia) para negociar y decidir la siguiente fase del Protocolo de Kioto para combatir el cambio climático, esta investigación de Greenpeace revela que un grupo de marcas líderes mundiales son cómplices de la destrucción de los bosques de turberas, una fuente potencial de emisiones de gases de efecto invernadero.
Los turberas de Indonesia son una de las reservas más ricas de carbono en el mundo y su destrucción es una de las contribuciones más temerarias y evitables al calentamiento global.Las turberas ya emiten el 4% de las emisiones globales. Y es precisamente en la pequeña provincia indonesia de Riau, en la isla de Sumatra, donde se encuentra una superficie considerable de turberas y donde se localizan el 25% de las plantaciones del país de aceite de palma. Los planes de expansión de este árbol pretenden cubrir la mitad de la provincia de plantaciones de palma de aceite, incrementándolo en un 300%. Esto daría lugar a consecuencias devastadoras para las turberas de Riau, que almacenan 14.6 billones de toneladas de carbono (3) -equivalente a un año de emisiones de gases de efecto invernadero a nivel global.
Greenpeace lleva tres semanas documentando el alcance de la desaparición de la selva tropical en esta región, drenada y quemada para instalar plantaciones de palma aceitera. Volutnarios de la organización han montado un campamento de Defensa de los Bosques con los habitantes de la aldea de Kuala Cenaku. Además del trabajo científico, voluntarios y ciudadanos están construyendo diques sobre los canales que se emplean para desecar las turberas y convertirlas en plantaciones comerciales de palma aceitera, lo que supone una grave violación de las leyes indonesias.
El aceite de palma procedente de la destrucción de las turberas está entra en la cadena de suministro de marcas comerciales como Flora, Pringles y Kitkat. Greenpeace acusa en el informe a multinacionales como Unilever, Nestlé y Procter & Gamble de no querer darse por enterado de la destrucción que están sembrando para conseguir un aceite vegetal barato.
"Esta investigación muestra cómo un puñado de multinacionales son responsables de destruir y quemar turberas indonesas para alimentación, combustible o detergentes. Algunas de las marcas líderes en el mundo están literalmente "cocinando el clima", dice Emmy Hafild, Directora Ejecutiva de Greenpeace Sureste Asiático.
El informe también ilustra cómo las compañías están sacando provecho del cambio climático promocionando el uso del aceite de palma como biocombustible. Los Gobiernos de todo el mundo están estableciendo objetivos para la producción y uso de una alternativa al petróleo y diésel convencional. Sin embargo, reemplazando los bosques y las turberas por plantaciones de aceite de palma se libera más cantidad de dióxido de carbono a la atmósfera que el que el que se ahorra por quema de biocombustibles como sustituto  de diésel.
"Destrozar los bosques para obtener aceite de palma para biocombustibles es vandalismo climático" asegura Pat Venditti, responsable de la campaña Internacional de Bosques de Greenpeace. "Sin garantías para parar la producción de aceite de palma hasta nuestros tanques de combustible, los Gobiernos se dirigen hacia la destrucción de los bosques y el incremento de las emisiones de dióxido de carbón poniendo como excusa salvar el clima".
La deforestación es la causa de casi el 20 % de las emisiones globales de gases de efecto invernadero. Sólo la destrucción de turberas de Indonesia aporta el 4% de las emisiones globales. El informe conluye con que una moratoria urgente en la tala forestal y la degradación de las turberas es el camino más rápido y efectivo para cortar las emisiones de Indonesia.
Greenpeace quiere que la reunión de los gobiernos en Bali acuerde negociar un mecanismo financiado para proteger a los bosques primarios tropicales como un componente crítico de la siguiente fase del Protocolo de Kyoto. El resultado de las reducciones en emisiones proveniente de la deforestación debe ser adicional a los cortes de emisiones provenientes de la quema de combustibles fósiles.
Más información
1) El informe de Greenpeace, "Cocinando el Clima", está disponible online www.greenpeace.org/cookingtheclimate
y el resumen www.greenpeace.org/cookingtheclimate/summary
2) Las emisiones procedentes de la destrucción de las turberas de Indonesia representan el 4% de las emisiones globales de efecto invernadero- 1.3 billones de toneladas (Gt) de quema, 0.5Gt de la continua degradación. Fuente: Hooijer et al (2006): 29. Las emisiones globales de efecto invernadero en 2004 fueron 49Gt. Fuente: III Grupo de Trabajo del Panel Intergobernamental de Cambio Climático (2007).
3) Las turberas de Riau almacenan 14.6Gt de carbono. Fuente: Wahyunto et al (2003):34

També és molt interessant tenir en compte la següent guia, per a una compra responsable:

http://www.prenatal.tv/lecturas/GreenpeaceGuiaSinToxicos.pdf