Ha refrescat una mica. La calorada d'agost que a vegades esdevé flamarada ha afluixat, després d'una tempesta i una bona entrada de vent del Nord. En aquestes circumstàncies sempre resulta un xic més fàcil aturar-se a reflexionar, tot intentant ésser crític amb la realitat.
Algunes notícies dels darreres dies mereixen un comentari.
La cúpula d'Unió Democràtica de Catalunya demana a l'Assemblea Nacional catalana que faci un gir en la Via catalana per a l'Independència -treballada des de fa mig any- de manera que es converteixi senzillament en un moviment en favor del dret a decidir. És evidenet que la resposta en boca de Carme Forcadell ha estat negativa. Cauen les "caretes". Hi ha qui de debó aspira a viure en un país independent i se sent còmode somiant-lo, mentre d'altres la comoditat la troben més aviat a fer-se els bons a Madrid, els que salven els mobles amb negociacions de darrera hora i pensen que l'època del peix al cove fou realment el període d'or de la història de Catalunya.
Diuen que som ja més de 300 mil els que estem apuntats per a mostrar les nostres intencions el proper 11 de setembre.. La xifra és elevada però a mi no m'acaba de fer patxoca. Jo somiava amb més d'un milió de persones donant-nos les mans i podren caldrà reconèixer que n'estem lluny. Quan es creen mites després resulta difícil estar-hi a l'alçada.
Pitjor encara és la xifra d'adherits al Procés constituent per Catalunya. Passa de les 42 persones però això no és ni la meitat de la pretesa pels seus iniciadors, Teresa Forcades i arcadi Oliveres que pretenien sumar 100 mil adhesions abans de l'11 de setembre. La idea de començar de cap i de nou,des d'una voluntat pacífica i cercant un nou model econòmic i de convivència a mi em semblava molt engrescadora però malgrat els molts esforços dels seus promotors i dels voluntaris que s'hi han sumat, el ressó està quedant-se curt.
Enmig de tot això s'ha donat a conèixer la voluntat del Govern de la Generalitat empès pels comerciants catalans de fer un Grossa catalana a sortejar el dia 31 de desembre, el darrer de l'any.
Segur que seguir jugant-nos els quartos és la millor manera de crear una administració pròpia?
M'aturo aquí perquè tot i la momentània refrescada tinc por que se m'escalfin les neurones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada