V MARXA DE LES CARENES

Un any més, acaba de celebrar-se la marxa de les Carenes.
Aquesta iniciativa permet als més valents caminar -i cada cop més córrer- entre el Pont de Suert i Tremp pujant i baixant per les muntanyes pallareses. Són 54,5 quilòmetres d'un recorregut oficialment catalogat de duresa mitjana-alta per la Federació catalana de curses de Muntanya.
Aquells que no anem tant forts tenim un trajecte menor però que déu n'hi do: són 32,06 quilòmetres des d'Adons fins al mateix Tremp amb més de 2800 metres de desnivell acumulat.
Aquesta ha estat la meva tercera participació. He acabat bé però la caminada ha estat dura. Contràriament al que els passa a molts i moltes a mi allò que més em costa no són pas les pujades, el meu punt feble són les baixades en les quals la meva malmesa esquena pateix /dues hèrnies discals). Per acabar-ho d'adobar una ensopegada impensada va deixar-me adolorit el genoll esquerre i vaig haver de regular les forces encara que els meus pulmons donaven per avançar més ràpid.
de bon matí en el control d'Adons hi havia nervis i mirades al cel ja que hi havia previsió de pluja i la tarda anterior ja havia descarregat un bon xàfec. El fet que la samarreta i l'acreditació estigueren molt millor que l'any passat m'aixecà bastant els ànims i al costat del meu cunyat començàrem la caminada tot just a dos quarts de nou.
Cadascú al seu ritme arribàrem pràcticament aparellats als primer punt de control amb un temps parcial de 2h 07 minuts. Allà ens hi estiguèrem uns 3 minuts i reprenguèrem la marxa. Vint minuts més endavant -al colladó de Castellet- una altra aturada, aquesta molt breu però esperada, perquè la meva dona i la meva filla ens havien vingut a donar ànims des de Santa Engràcia. Amb la moral reforçada férem via cap a Gurp on es trobava el següent punt de control. Allí arribàrem amb 3h 44'. No hi havia reflex. Una bona refrescada a la font serví per fer la posta a punt per la darrera part del trajecte que com sempre esdevingué la més dura. Jo vaig avançar-me una mica. El sol ja picava fort i la pluja no apareixia per enlloc (no caldria treure la capelina de la motxila), vaig poder sumar-me a dos homes un de Guissona i l'altre de Sort que caminaven a molt bon pas. Se m'obrí el cel en veure que la darrera part del trajecte havia estat canviada amb la qual cosa no passaríem arran de la caserna de suboficials de Talarn -inacabable- sino per viaranys prop de Tendrui abans de fer cap a Tremp. Finalment vaig aturar el rellotge en 5h 26' 30 (temps oficial 5h27, 73 home entre uns 170 que veníem des d'Adons). El Toni el meu cunyat entrà només 5 minuts més tard clavant-se en les 5 hores i mitja.
La dutxa fou meravellosa i la botifarrada també. Adéu siau fins l'any que ve!!!