S'ACOSTA UNA ALTRA VAGA...

Transcric la notícia de Llibertat.cat, però en els mateixos termes es presenta en molts altres webs i blogs. Sembla que la convocatòria és unitària i que hi ha un pla de mobilitzacions més o menys ben pensat al darrera.

Vaga a l'ensenyament públic el 22 de maig

Convocatòria unitària contra les retallades del ministre Wert i la consellera Rigau

05/05/2012 Educació

La convocatòria és unitària i tindrà lloc el 22 de maig

"El dia 22 de maig no només és la continuïtat d’un procés de mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sinó que ha d’obrir un procés de confrontació directe amb els dos governs que continuï fins a frenar les retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir‐ho gràficament, ens estan robant com a ensenyament públic i com a professorat". Els sindicats USTEC∙STEs, CCOO, ASPEPC∙SPS, FETE‐UGT, CGT han decidit convocar una jornada de vaga unitària i manifestacions pel dia 22 de maig per conscienciar i sumar treballadors de l'ensenyament a la mobilització.
Els sindicats fan una crida al professorat a participar activament en les assemblees de centre i zona que es convocaran aquests dies, a debatre i prendre decisions com a col∙lectiu i a participar activament i massivament a les diverses protestes:
- Dia 10 de maig: Jornada de lluita amb xerrades als centres, localitats, concentracions en centres, zones, tancaments.... assemblees de zona
- Dia 12 de maig: Manifestació social contra les retallades: bloc educatiu
- Dia 22 de maig: Vaga i manifestacions
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha anunciat que aplicarà les mesures plantejades pel ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, com per exemple l'augment del nombre d'alumnes per aula. Pels sindicats, les noves retallades anunciades "comporten l’atac més dur a l’ensenyament públic en molts anys" i esdevenen "un atac sense precedents a la qualitat educativa", ja que segons alerten implicaran una depreciació important de les condicions en què es desenvolupa l’aprenentatge de l’alumnat i de les condicions de treball del professorat en general així com més precarietat i atur per al professorat interí i substitut, tot plegat esdevé un atac sense precedents a la qualitat educativa. En aquest sentit, acusen Rigau de fer "un brindis al sol anunciant que recorrerà les retallades al Tribunal Constitucional, però alhora, es dedica a justificar‐les i té molta presa per començar‐les a aplicar". Així, consideren que la consellera Rigau substituirà algunes de les retallades educatives que ja havia aprovat el Govern de la Generalitat per les noves de Wert que aconseguiran un estalvi més gran i, per tant, "contribuiran en una mesura molt més gran a pagar els beneficis del deute públic dels nostres banquers".
Les retallades són:
- Reducció de les hores lectives de la tasca coordinadora i tutora de pràctiques d’FP, la reducció de les dues hores dels desdoblaments d’ESO i de la reducció de plantilles a les ZER i les substitueix per les retallades de Wert, per tant, el nou quadre de retallades a afegir a les que ja veníem
patint des del 2010 quedaria així
- Increment de la jornada lectiva del professorat com a mínim a 25 hores a primària i 20 a secundària.
- Increment de les ràtios amb caràcter general, segons la següent distribució: P3 i 1r de primària fins a 27 alumnes; 1er d'ESO fins a 35 alumnes ; al batxillerat fins a 40 alumnes; a l'FP 35 alumnes. Aquestes ràtios poden venir modulades per dos factors: el principi d'inclusió escolar i les característiques socioeconòmiques del centre.
- No es nomenarà personal extern al centre per cobrir les substitucions fins transcorreguts deu dies lectius des de l’inici de la baixa. Aquesta mesura pretenen aplicar‐la ja aquest mateix curs.
- Es mantenen les 28 hores de permanència al centre en secundària i les retallades al primer estadi així com els nous crèdits per accedir a cada estadi.

Valora

NOTÍCIES DE BARCELONA

Situació si més no estranya la que se'ns explica en aquesta notícia. Alguna de les idees exposades pot resultar-nos un pél exagerada però la tesi de fons s'aguanta. Que cada lector/a ho valori.

VIL·LA URÀNIA COM A EXEMPLE

"Barcelona és avui una ciutat buida, artificial, freda i enfocada únicament a ser una icona de la postmodernitat i del turisme de masses"

Jaume Clotet

Dilluns passat era el dia previst per a l’enderroc de Vil·la Urània, una casa noucentista del barri del Farró de Barcelona situada a la Via Augusta. Per si no n’estan al cas, aquesta casa pertanyia a l’astrònom i científic Josep Comas i Solà, qui va ser el primer director de l’Obervatori Fabra i va fer alguns descobriments de planetes i asteroides, un dels quals va batejar amb el nom de Barcelona. A banda, un cràter a Mart i un altre a la Lluna duen el seu nom. També va donar el nom de Gothlàndia, suposat nom originari de Catalunya, a un altre asteroide. Es dóna el cas que Comas va cedir la casa, i el jardí modernista que l’acompanya, a l’Ajuntament de Barcelona, sempre i quan es destinés una escola o un centre cultural amb un observatori astronòmic popular. L’astrònom va morir el 1937 i el seu testament es va fer efectiu 20 anys després.

Tot i així, i després d’anys de ser un parvulari, l’Ajuntament de Barcelona va decidir l’enderroc de l’edifici per fer-hi un centre cívic i alguns habitatges, la qual cosa hauria passat si l’historiador Dani Cortijo no ho hagués explicat al seu bloc. Després de fer-se públic el cas es va muntar una campanya de protestes veïnals amb el suport de la família de Comas, que deien, amb bon criteri, que s’han de respectar els termes del llegat. Finalment, per sort, l’Ajuntament de Barcelona va demostrar una certa sensibilitat envers les protestes de la família i els veïns. El regidor Joan Puigdollers va agafar el toro per les banyes i es va presentar davant la casa per parlar amb els concentrats i anunciar que l’enderroc s’aturava per donar un temps al diàleg. Va explicar que l’indret acolliria un centre cívic, perquè el barri no en té, però va obrir la porta a incloure un espai per a l’astronomia.

Aquest cas, que espero que acabi bé, ha tornat a posar sobre la taula una trista realitat: Barcelona és una ciutat que s’odia a si mateixa. Durant les tres dècades que el PSC ha governat, aquesta ciutat s’ha esforçat per destruir-ne la memòria col·lectiva i qualsevol referència històrica anterior a la proclamació de la República Espanyola, l’abril del 1931. Qualsevol visitant de la ciutat, encara que s’hi passi un mes, no sabrà res de la Lliga Regionalista, de la Unió Catalanista, de les bullangues gracienques del segle XIX, de l’annexió dels municipis del pla de Barcelona, de la Renaixença, de les Guerres Carlines, del setge de Barcelona del 1714 ni de la Guerra dels Segadors. Tampoc, és clar, de la Barcelona barroca o medieval, i ben poca cosa de la Barcino romana. En canvi, pot quedar absolutament afartat de referències a la Guerra Civil, a la revolució anarquista, a la lluita contra la dictadura i a la cultura cosmopolita. Només cal veure quins noms ha triat, durant tres dècades, l’Ajuntament de Barcelona per als seus nous carrers i per als als seus centres cívics i biblioteques. Els sembla normal, per exemple, que la placeta on ha aparegut part de l’aqüeducte romà es digui Placeta del 8 de març, Dia de la Dona? No seria més lògic dir-li Placeta de l’Aqüeducte? Doncs no. Per no parlar, és clar, de l’absoluta, premeditada i constant desconnexió de Barcelona de la resta de Catalunya, substituïnt la capitalitat nacional de Barcelona per una mena de ciutat autònoma hanseàtica del sud d’Europa.

Després de 30 anys de feina, Barcelona és avui una ciutat buida, artificial, freda i enfocada únicament a ser una icona de la postmodernitat i del turisme de masses. Només així s’explica que l’únic gran lema que l’Ajuntament va aconseguir fer quallar fos: “Barcelona, la millor botiga del món”. Per què no, em pregunto jo: “Barcelona, la ciutat medieval més gran del món”? O: “Barcelona: la primera ciutat sistemàticament bombardejada de la Història”? O: “Barcelona: la ciutat on es va fer l’única Revolució Industrial del sud d’Europa”? Espero que, ja que tenim un equip municipal que es reclama catalanista, que aquestes coses comencin a corregir-se. Tenim temps, encara.

--
Marià Marín i Torné

SANTA ENGRÀCIA (2)

 


Allò que es diu i s'escriu hom ha d'intentar complir-ho, així que poso mans a l'obra per explicar més coses geogràfiques i sentimentals de Santa Engràcia. Per començar dir-vos que a Catalunya aquesta és l'única població amb aquest nom però aquesta realitat es capgira en d'altres comunitats autònomes del país, a l'Aragò n'hi ha unes quantes i l'altra dia vàrem descobrir que a Hondarribia també tenen una ermita que li és dedicada.
Santa Engràcia sembla que pot remuntar els seus orígens a l'època romana. En tot cas és segur que els àrabs varen arribar-hi tot construint-hi una torre de defensa -"torre mora"- que està en línia amb el castell de Mur i altres fortificacions que foren cristianitzades a posteriori.
Fa milions d'anys aquest terreny estigué sota el fons marí i és per aquesta raó que hi trobem tants fòssils. El per què també els ocells s'hi troben tan bé és quelcom que se m'escapa i em caldria consultar-ho amb un ornitòleg expert cosa que no descarto fer encara que ara per ara no em sembli prioritari.
El poble sempre ha patit per la manca d'aigua.
Els viatges a la font de Remilans sovintejaven força tot i implicar quatre quilòmetres entre l'anada i la tornada.
Avui el poble rep aigua de la fon "La niña" que es troba barranc de Fontfreda amunt. Va construir-se un dipòsit per emmagatzemar-la. D'això en fa poc més de vint anys i de la bomba elèctrica no en fa ni deu. Són millores significatives però a lestiu encara es pateix per l'esgotament del líquid vital i creix l'enveja envers Rivert un poble proper que disposa d'aigua a cor que vols.Aleshores sempre salta algú que diu "si però ells de vista res de res" i es dóna el partit per empatat.
Per cert, esportivament parlant, Santa Engràcia té ben poc a oferir. Quant els vells parlen de que jugaven a futbol , jo penso si no ho somiaven perquè es fa molt difícil imaginar un indret en el poble o els entorns en que poguessin haver jugat sense risc de la seva integritat física. No hi ha gairebé res pla i pràcticament tot el terreny esta envaït per pedres de tots els orígens i mides.
Una millora substancial fou ara fa mig segle l'arribada del corrent elèctric i això no fou una dàdiva del franquisme sinó un acord amb els militars que acabaven d'instal.lar l'acadèmia de suboficials a Talarn i volien terreny per tirar trets a pleret. Així el més típic fòssil modern que hom pot trobar a çSanta Engràcia són les vaines dels projectils disparats per posar a punt la punteria dels soldats.
Així doncs: ens trobem davant d'un idíl.lic poble de conte? No exactament perquè aquesta llunyania del món també l'ha fet refugi segur per a poca penes i pocavergonyes que després d'haver trencat un bon grapat de normes de convivència s'amagaven al poble o intentaven expiar les culpes tornant a l'home natural que viva de la terra i de qualsevol producte que aquesta tingués a bé oferirli. Evidnment no anirem més enllà ni se'ns passarà pel cap posar noms i cognoms.
Entre els "autèntics" vilatans la daga de la mort ja ha anat fent bastanta feina. Poques famílies tenen encara persones vives nascudes a Santa Engràcia i les següents generacions no han respost com els finats haurien volgut. Casa Biuet és la que més perdura, juntament amb casa Tarrobella i casa Galan.
Per avui dic prou, encara que acostuma a dir-se això de "no hay dos sin tres" que segurament és complirà.

 

MÉS SOBRE LA CRISI...

Bona nit, segurament aquesta mena de documents més d'un i de dues el qualificarien com a pmflets. Ni que alguna de les sevesdades no siguin absolutament ajustades, només que la meïtat si siguin reals, és per a escandalitzar-se. Que cadascú ho valori i ho decideixi!!!.

NO HO PARIS!! 
M'arriba aquest escrit i em conviden a què NO EL PARI. NO HO FARÉ ja que, gairebé tot el que diu és per tenir-ho en compte, està obert per a tot aquell que cregui i vulgui posar més propostes.

EL GOVERN: Ha baixat el sou als funcionaris, suprimit el xec-bebè, congelat les pensions i reduït l'ajuda a la desocupació (ATUR), per afrontar la crisi que han generat els bancs, els polítics i els especuladors borsaris. 
Ens agradaria transmetre-li al Govern el següent:
Dediquin la seva obstinació a rebaixar LA VERGONYA DEL FRAU FISCAL, que a Espanya se situa al voltant del 23% del P.I.B. (10 punts per sobre de la mitjana europea) i pel qual es perden milers de milions d'Euros, frau que repercuteix en majors impostos per als ciutadans honestos.

TINGUIN LA VERGONYA de fer un pla perquè la Banca retorni a l'erari públic els milers de milions d'euros que Vostès els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius, en comptes de facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses, eradicar les comissions pels serveis bancaris i que deixin de cobrar als més humils el 30% cada vegada que el seu minvat compte es queda sense saldo. Cosa que passa cada 1r de mes, quan els carreguen les factures de col·legis, comunitats, telefonia, etc., quan encara no els han abonat la nòmina.

POSIN LÍMIT als excessos de les empreses de telefonia i d'ADSL que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat.

ELIMININ la duplicitat de moltes Administracions Públiques, suprimint organismes innecessaris, reasignant-ho als funcionaris de carrera i acabant amb els càrrecs, assessors de confiança i altres llocs nomenats a dit que, malgrat ser innecessaris en la seva major part, són els que cobren els grans sous en les Administracions Públiques i la seva teòrica funció pot ser exercida de forma més qualificada per molts funcionaris públics titulats i que lamentablement estan infrautilizats.

ELIMININ - Els sous Vitalicis.

ELIMININ- Eliminar o reduir el senat o senadors, és el més elevat de tota Europa.

PROHIBIR PER LLEI- Que els expresidents puguin treballar i cobrar de l'empresa privada i alhora cobrar la seva pensió vitalícia.

FACIN que els polítics corruptes dels seus partits tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i/o les seves malifetes, i endureixin el Codi Penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per a ells.

VA DIR la Vicepresident del govern "que és indecent que mentres la inflació és -1% i tinguem més de 5.000.000 d'aturats, hi hagi gent que no estigui d'acord a allargar la jubilació als 70 anys".
Ens agradaria transmetre-li a aquesta "Sra. Vicepresident" i a tots els polítics, què és el que considerem indecent :

INDECENT, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 mes. I bastants més per diferents motius que se li poden agregar.

INDECENT, és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de "festejos" d'un ajuntament de tercera.

INDECENT, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti tan sols amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.

INDECENT, és que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.

INDECENT, és col·locar a l'administració a milers d'assessors, (llegeixi’s amigatxos), amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats.

INDECENT, són les ingents quantitats de diners destinats a sostenir els partits i sindicats pesebreros, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.

INDECENT, és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (ni cultural ni intel·lectual).

INDECENT, és el cost que representa per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en classe superior) i targetes de crèdit per onsevulla.

INDECENT No és que no es congelin el sou les seves senyories, sinó que no els hi baixin.

INDECENT, és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l'any.

INDECENT, és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'Erari PÚBLIC.

INDECENT, és saber que hi ha infants indefensos morint-se de gana, guerres imparables i països destruint-se i que ningú faci res perquè els interessos econòmics no són suficients per intervenir en aquests països, perquè interessa més que es matin i comprin armes al fet que hi hagi pau i haguem d'enviar diners per ensenyar-los a conrear les seves terres...l'indecent no és qui cobra més o menys sinó qui és més humà i en aquesta societat d'interessos la humanitat va desaparèixer fa molt de temps.
I que sigui quin sigui el color del govern, *toooooooots els polítics es beneficien d'aquest modern "dret de cuixa" mentre no es canviïn les lleis que ho regulen. 
I qui les canviarà? Ells mateixos? Ja!

Ajuntem signatures perquè hi hagi un projecte de llei amb "cara i ulls" per acabar amb aquests privilegis, i amb d'altres.

Fes que això arribi al Congrés a través dels teus amics

AQUESTA SÍ QUE HAURIA DE SER UNA D'AQUESTES CADENES QUE NO S'HA DE TRENCAR, PERQUÈ NOMÉS NOSALTRES PODEM POSAR-HI REMEI, I AQUESTA, SI QUE PORTARÀ ANYS DE MALA SORT SI NO HO ACONSEGUIM CANVIAR...
LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT HA DE PASSAR, EN PRIMER LLOC, PER LA REDUCCIÓ DEL SOU I PRIVILEGIS DELS POLÍTICS, INCOMPATIBILITAT DE SOUS I DE CÀRRECS PER ALS POLÍTICS I ALTS CÀRRECS.

(I perquè aquest mail no es converteixi en un spam, per favor, esborra l'adreça de qui t'ho ha enviat i escriu les adreces de les persones a les quals els hi enviïs en CCO.)
No és una crisi, és una estafa!

.

UN PALACIO AL ALCANCE DE MUCHOS

Palacio San Narciso parece un nombre pretencioso para una "simple" casa rural.
No lo és.
Nuestos 4 días aprovechados al máximo en el País Basco, no habrían sido lo mismo sin la tranquilidad del descanso asegurado y el relax visual de cada anochecer en el susodicho palacio.
El Palacio San Narciso es viejo por fuera y jovencísimo por dentro gracias a Arantxa Arrieta y su marido que lo han transformado con cariño, esfuerzo y mucho parné desde hace casi 20 años hasta dejarlo en su estado actual. Desde el 2004 actúa como casa rural.
¿Dónde podemos localizarlo? En el barrio de Olaberria en la periferia de una ciudad como Irún que ya supera los 65 mil habitantes. Esa es una -aunque no la mayor- de sus múltiples gracias, ya que estando a las afueras de un núcleo urbano básicamente industrial, parece hallarse lejos de todo enmedio de una realidad campestre.
Dicho lo dicho y haciendo uso de mi limitado castellano en honor de sus propietarios y gestores, lo mejor es hacer realidad lo de que una imagen vale más que mil palabras.
Sin embargo antes de acabar no puedo dejarme un detalle: el piso superior lo ocupan dos habitaciones/apartamento para 4/5 personas...y al menos la que mi familia ocupó cuenta en su lavabo con bañera y ducha, ¡ambas las dos!

LA SEGONA TRAILWALKER CATALANA

Una iniciativa d'Intermón que va amb els temps...O s'hi va avançar una mica, no ha parat de crèixer aquests darrers anys: córrer (i molt!!!) contra la pobresa. Aquesta iniciativa va arribar a terres catalanes l'any passat i ara per ara abasta 12 països amb l'ingrès aquest 2012 de l'Índia.
des de la mateixa ONG ens en detallen l'abast.

Gairebé 300 equips s’han inscrit a l’Intermón Oxfam Trailwalker

Intermón Oxfam tanca inscripcions de la segona edició de la marxa esportiva i solidària
Fins al 30 de maig es podran seguir sumant donatius als equips participants

Gervasio Deferr i María Vasco, el dia de la presentació de la present edició del Trailwalker

(c) Pablo Tosco / Intermón Oxfam

La marxa Trailwalker és el major desafiament esportiu del món per equips per lluitar contra la pobresa, amb edicions anuals a 12 països: Hong Kong, Canadà, Gran Bretanya, Japó, Nova Zelanda, Austràlia, Bèlgica, Alemanya, Irlanda, França, Espanya i en el 2012 comença l'Índia.

295 equips, formats cadascun per 4 marxadors i 2 persones de suport, ja s'han apuntat a la segona edició de l’Intermon Oxfam Trailwalker, que se celebrarà els propers 5 i 6 de maig de 2012. Cada equip s'ha compromès a recaptar almenys 1.500 euros, condició per poder participar en la marxa.
Intermon Oxfam ha superat els 200 equips participants de la primera edició del Trailwalker.  A falta de 3 setmanes de l’esdeveniment, els equips participants en la segona edición ja acumulen més de 420.000 euros. La primera edició del Trailwalker va recaptar més de 473.000 euros.
Amb el lema “De la muntanya al mar contra la pobresa” Intermon Oxfam destinarà la recaptació a programes de desenvolupament, acció humanitària, comerç just i incidència política en més de 40 països a tot el món.
Un dels projectes en els quals treballa Intermon Oxfam és el Banc d'Aigua a Etiòpia, on les dones i nenes poden destinar fins a cinc hores al dia a anar a buscar aigua, que a més no sempre està en bones condicions. A través de l’Intermon Oxfam Trailwalker s'anima als participants d'aquest esdeveniment a caminar amb l'objectiu que les dones etíops no hàgin de fer-lo.
Fitxa técnica
RECORREGUT: 100 km entre Olot, Girona i Sant Feliu de Guíxols (Costa Brava)
TEMPS MÀXIM: 32 hores
EQUIPS: 4 persones que caminen + 2 persones d'equip de suport amb vehicle
INICI: Dissabte 5 de maig de 2012 a Olot
OBJECTIU: Donatius per a projectes de Intermon Oxfam (1.500 Euros per equip)
INSCRIPCIÓ: en l'apartat d'Inscriu “el teu equip” de la web oficial trailwalker.intermonoxfam.org
Desafiament internacional 
La marxa Trailwalker és el major desafiament esportiu del món per equips per lluitar contra la pobresa, amb edicions anuals a 12 països: Hong Kong, Canadà, Gran Bretanya, Japó, Nova Zelanda, Austràlia, Bèlgica, Alemanya, Irlanda, França, Espanya i en el 2012 comença l'Índia.
Milers de persones de tot el món participen cada any al Trailwalker, que ha recaptat al llarg de la seva història més de 70 milions de dòlars.
Ruta turística i senderista 
La Ruta del Carrilet per la qual marxarà l’Intermon Oxfam Trailwalker travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. S'inicia a la Zona Volcànica de la Garrotxa (Olot, 440 m sobre el nivell del mar) i, sempre seguint el recorregut de l'antic tren de via estreta, arriba fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona, arribant a el seu punt més elevat en el Coll d'en Bas (558 metres).
Des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols (15 m) la ruta arriba a el seu punt més alt a Cassà de la Selva (136 m). La ruta ens duu fins al mar just a Sant Feliu de Guíxols, bressol del topònim «Costa Brava», des d'on es pot gaudir de magnífiques vistes.
Impacte Social 
L’Intermon Oxfam Trailwalker 2012 compta amb el suport de la Diputació de Girona, Patronat de Turisme Pirineus Costa Brava, Consorci Vies Verdes de Girona, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Federació Excursionista de Catalunya (FEEC) i els ajuntaments d'Olot, Les Preses, Sant’Esteve d en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Planes d’Hortoles, Amer, Anglès, Girona, Cassà, Llagostera, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
La col•laboració de DKV, State Street Corporation y Cuatrecasas Gonçalves Pereira i el recolçament d’Esade, Sticky Culture, els diaris Sport, el9nou, El Punt Avui, Mundo Deportivo, Xerox, Laboratoris Hypra, Sant Aniol, Nutrisport, Miquel Alimentació, Holmes Place-Európolis, Vitae, Alzamora y Arpe, fan possible el desenvolupament de l'esdeveniment.
Personatges de l'esport i la cultura com María Vasco, Álvaro Arbeloa, Kevin López, Chema Martínez, Rafa Nadal, Kilian Jornet, Gervasio Deferr David Barrufet, Xavi Bonastre, Arcadi Alibés o Asha Miró, entre d’altres, dónen suport a aquesta marxa contra la pobresa.
Maria Vasco, que ja està preparant intensament les seves cinquenes olimpiades, aprofita els seus descansos per demanar la participació en el Trailwalker.
“Entra en www.IntermonOxfam.org/Trailwalker y participa en el mayor evento deportivo y solidario del mundo. Son 100 km en equipos de 4 por una buena causa.” Amb aquest missatge, Álvaro Arbeloa anima als amants de l’esport unir-se a aquest repte, en un video penjat en xarxes socials.
Kevin López, campió d’Espanya de 800 m., va donar suport a Sevilla a la participación dels equips andalusos.
Rafa Nadal, Cesc Fàbregas, Real Madrid, Sevilla FC, Kilian Jornet, Joventut de Badalona i Girona FC han signat samarretes a diferents equips, que les rifaran entre aquells que els ajudin a recaptar els 1.500 euros necessaris per participar a l’Intermón Oxfam Trailwalker.
L’excampió olímpic Gervasio Deferr també va donar suport a la iniciativa a la presentació oficial. David Barrufet és tambén ambaixador de la marxa des de la primera edició, al maig del 2011.
Chema Martínez, Jaime Alguersuari, Jordi Trias, Javi Lopez, Javi Chica, Xavi Rabaseda, Amaya Valdemoro, Pau Ribas, Albert Rocas, Tommy Robredo, Lazlo Nagi, Albert Rocas, Jose Antonio Luque, Jaume Mullor, Xavi Puig, Diego Torres, Edu Pólo, Sique Rodriguez, Toni Padilla, Monica Marchante, Sergi Roberto, Maria Escario, Susana Guasch, LaPenya o el Nastic de Tarragona han deixat en xarxes socials missatges de suport i participació.

SANT TORNEM-HI AMBLA CRISI

 


Quina novetat si començo un article parlant de crisi!!!
Tanmateix ho fai perquè la crisi existeix, segurament és molt dura, però ens volem fer creure que per sortir-ne només existeix un camí i això -per a mi- és contundenment fals.
De fet la crisi està entre nosaltres perquè com a societat l'hem creat. La vida no és així sense més sinó que "nosaltres l'hem feta així, jo l'he feta així" com diu el cardenal Altamirano en una escena culminant de l'excel.lent "La missió" que acabo de revisitar.
Ara, no tots tenim el mateix grau de responsabilitat en el desenvolupament d'aquesta crisi. Molts empresaris, polítics i pensadors ens han venut durant molts anys el sistema capitalisme més dur com la gran solució de futur per a una societat de creixement il.limitat i amb mitjans per a tothom.
La punyetera llei de l'oferta i la demanda ho marca tot i decideix l'esdevenidor. El lliure mercat és el model insubstituible. L'estat només ha de fer de policia i mantenir l'ordre per tal que els intercanvis n s'aturin mai i l'índex de vendes estgui sempre pujant.
Altres -sempre a contracorrent- hem estat dient ,jo crec que, si més no des de l'anterior crisi la dels post-jocs cap al 92/93 que cal canviar els esquemes, deixar arraconat l'objectiu del màxim benefici, donar camp a l'estat del Benestar potenciant la solidaritat i capgirant les inversions que han de passar del camp de la guerra -en el seu sentit més ampli- al de la pau.
És veritat que de cap de les maneres estem lliures de culpa perquè en molts moments ens hem deixat xuclar pel sistema: una tele nova, aquesta comoditat sobrevinguda i tants moments de por a l'hora de mantenir el nostre pensament enfront l'onada majoritària (¿La majoria té sempre la raó?). Contradiccions sempre n'hi ha hagut i ni haurà. Jo mal aconsellat he "disfrutat" d'accions de Repsol durant un grapat d'anys i encara ara m'aferro als bons de la Generalitat.
No és veritat doncs que no sabéssim -o bé no és excusa el fet de no conèixer ja que existeixen els mitjans per entendre el funcionament d'allò que ens envolta- però si ho és que s'ha posat molt esforç i immenses quantitats de diners al servei de l'"engany", és a dir d'idees com ara que els préstecs són els millors camins per obtenir allò que volem, que tots ens mereixem més i més comoditats i que de fet estan al nostre abast per poc que les desitgem amb totes les nostres forces.
I tot el dit fins ara a què ve a tomb? Doncs és un intent de frenar la ràbia que m'omple per dins en sentir/llegir les darreres informacions/novetats.
Hi ha massa botons de mostra: 8000 policies per assegurar el benestar de 50 carallots que ens han de guiar en la manera de seguir perdent bous i esquelles inversores.Persones expulsades -surten cares- tot i portar 10 anys al nostre país i tenir fills menors a càrrec, aules massificades -36 nois i noies en cadascuna- mentre se segueix pagant la cacera del rei o l'arma sofisticada que reclama el general de torn etc.
Per avui paro i us recomano algun enllaç de gent motivada que a més de protestar mostra camins i alternatives.

 http://www.actuable.es/
https://secure.avaaz.org
http://www.es.amnesty.org
www.intermonoxfam.org