CAMPANYES POSITIVES

Avui estic content!!
Diverses campanyes per les quals he signat han aconseguit el seu objectiu.
Potser aquella que més destacaria, és també la més casolana. Els responsables de FGC havien decidit posar en marxa una aplicació per a mòbils per mitjà la qual es podria avisar sobre la presència de músics sense permís i /o rodamóns, per tal que els responsables hi enviessin un "segurata" que pogués fer-los fora.
La campanya iniciada per un ciutadà anònim ha aconseguit més de 53 mil signatures en escasses tres setmanes i un important resó mediàtic.
Crec que ens cal centrar-nos i recuperar valors. Segur que a tots/es ens ha molestat en alguna ocasió la presència d'un pobre pidolaire o d'un músic desafinat. Això no obstant, altres moltes coses ens molesten i molt més: per què tanta desídia en el control d'aquells que se salten les normes més bàsiques no pagant el bitllet o bé embrutin els vagons amb restes de menjar o de qualsevol mena de residus?
En aquestes situacions -força més habituals que les altres- gairebé mai hi ha agents per a intervenir i els pocs taquillers que encara queden fan els ulls grossos per no menjar-se el marró.
A mi un agent de seguretat m'ha arribat a cridar l'atenció i demanar-me el bitllet -que acabava de picar- perquè passejava més enllà dels límits suposats d'una estació l'andana de la qual s'estenia força més enllà. Al minut següent una parella de joves saltava la tanca -tampoc massa alta- que envoltava l'estació i el seu acte quedava sense sanció.
Crec que hem d'anar a l'essencial i a més que moltes amenaces i "grans germans" no ens concueixen pel bon camí, ans el contrari. Val molt més el bon exemple, la implicació dels altres usuaris -cosa que jo mateix a voltes no he fet-.
També s'ha aconseguit frenar algun desnonament. Molts diran un entre un centenar. Sí però aquella família ho agrairà i molt i a més l'exemple s'estén.
Iniciatives com aquesta són les que ens calen perquè a voltes la bestialitat humana no té límits i les persones vivim recloses en els nostres palus de vori.
Dos exemples ben diversos: un diputat gallec del PP que en una entrevista ha plorat perquè amb uns 5100 euros al mes va massa just i l'altres Baixar al Assad que ha dit que sigui com sigui i al preu que sigui es mantindrà al poder matant tanta gent innocent com li sembli necessari a risc que n'hi quedin ben pocs.