16/7/13

REFEXIONS SOBRE L'EQUITAT

 
De debó creiem en la igualtat? És veritat que lluitem sempre amb les armes de la pau per aconseguir la justícia? Pensem en ser mínimament equitatius en cadascuna de les nostres decisions?
Per a mi és evident que les coses no són així.
Com a darrera etapa d'aquest curs acadèmic he realitzat un curs de formació en l'Escola d'EStiu de Rosa Sensat la qual ja arribava -bona tradició- a la seva 48a edició.
En aquest curs treballàvem el concepte d'equitat i no en abstracte sino en funció de l'assoliment de la igualtat.
En principi era evident que el nostre objectiu eren els centres educatius i sobretot els nois i les noies que els omplen. A mesura que el curs avançava se'ns feia palès que era la societat sencera la que resultava afectada si volíem resultar mínimament realistes en les nostres conclusions.
I per aquesta raó les preguntes de les dues primeres línies.
Hi ha preguntes sense resposta: com discriminaríem en l'accès a la Universitat si eliminéssim la selectivitat que a molts ens sembla prou aleatòria i doncs injusta? Perquè allò que se'ns fa evident és que no tothom pot caber-hi físicament...Qui decideix als 16 anys com enfocar la continuitat en els estudis, la jove a la que tractem amb total igualtat i considerant-li plens drets o els seus pares que tenen els pocs o molts duros a les seves butxaques)
I portant la contradicció una mica més enllà: no era discriminatori un curs pel qual calia pagar 120 euros? No pas tots els joves que van prou escurats en no poder treballar i haver-se d'estar formant contínuament podien permetre's aquest petit luxe i per tant quedaren descavalcats d'unes reflexions que ens ompliren de força "revolucionària" a la majoria d'aquelles i aquells que sí hi assistírem.
Així és el nostre món. Hem de treballar per modificar-lo -pas a pas- però hem de ser molt realistes dient al nostre alumnat que la vida pot ser molt dura i que precisament per això cal preparar-s'hi des de la il.lusió i l'esperança, fent xarxa, cooperant i superant els clixés competitius que tantes vides han enfonsat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada