2014

S'acaba l'any. Als infants se'ls fa buscar l'home dels nassos. Alguns encara tiren de topìc i s'huran comprat roba interior de color vermell. Hi haurà discussions de darrera hora i polèmiques inflades, com ara al fet que en certes cadenes de televisió privades, el brindis es faci amb cervesa i no pas amb cava.
Mort i guerra seguiran sumant en el seu comptador particular i macabre. Els morts continuaran essent de diverses categories. Molts somalís tot just si s'igualen amb un soldat nordamericà.
I demà arribarà un nou any,... com tants d'altres?
No ho tinc clar. Per a molts catalans, la xifra ha esdevigut mítica. Recordem però, que també ho era el 2000 i a fi de comptes res d'estrany no va passar.
La pregunta que em faig és: si -justament- ens situem amb l'imaginació en l'any 2000, hi havia aleshores algú que pugués albirar la possibilitat real d'independència per a Catalunya en el 2014 o els anys a seguir?
Si penso en mi, la resposta, claríssima, és no. A més jo no era pas l'independentista que suara he esdevingut sinó - com a molt- un seré i racional federalista que creia en la convivència amb les Espanyes des d'un tarannà igualitari ja marcat per les primeres edicions dels fòrums socials.
La maduresa, suposo, és la que m'ha anat privant de la ingenuïtat i m'ha fet més exigent a nivell informatiu. Així a través de la documentació, de l'escolta atenta de moltes veus i de l'observació voluntariosa de la realitat política és com he acabat convertint-me en independentista.
Voldria, això sí una Catalunya ben oberta, molt diferent a l'actual amb el poble com  a vertader protagonista i la democràcia com a motor. Crec que poc a poc serà possible. M'he tornat a il.lusionar sense badoqueria perquè de corrupció aquí també n'hi ha hagut i seguirà havent-hi. Amb esforç la podrem controlar i empoderant-nos, perdent la por caminar cap a l'Ítaca d'un poble lliure, culte i obert a tots els vents.
Feliç any nou!