Avui és Nadal.
Per a nosaltres els cristians esdevé un dia gran. Intentem viure'l amb implicació i obertura envers aquells que pateixen i ho passen malament.
A vegades les contradiccions són massa evidents. Sentats a taula, farcits de bones menges, què significa haver dedicat cinc minuts de reflexió tot recordant els pobres que ens envolten i haver-nos plantejat algun bon propòsit de cara al nou any ja tan proper?
Si penso en la situació que estem vivint, en aquesta crisi que olora a estafa per tots costats, sento que és ben poc el que he fet per a revertir-ne les conseqüències que afecten les persones.
He protestat en algunes manifestacions, he fet unes força ineficaces vagues, he signat força manifestos i centenars de causes que m'han semblat justes...Però avui sento que cal anar molt més enllà perquè sinó tenim el perill de caure en la rutina reivindicativa i la queixa antisistema des d'una posició que no deixa de ser benestant.
Des de la fe cal dir que els herois quotidians són els Sants i Santes dels nostres dies, amb nom i cognom com ara Ada Colau, Teresa Forcades o Esther Vivas, siguin creients o no. Elles i ells -però sobretot elles- s'estan deixant la pell, les hores i segurament la salut per desvetllar la societat adormida i denotar-li que té poder si és capaç d'empoderar-se, de sentir-se responsable, de no creure que els altres li resoldran els problemes, de prendre decisions encara que això impliqui arriscar-se, de comprendre que mai tots estarem d'acord però que el diàleg obre camins i que les injustícies no s'acabaran per molt que preguem si és que no les denunciem anem a les seves arrels i les extirpem tot d'una.
Potser la impotència és l'altre extrem negatiu. El divideix i venceràs funciona molt bé als poderosos que ens tenen endormiscats amb teleporqueria, espectacles futbolístics i política de pati de col.legi que un s'acaba preguntant si no forma part de l'espectacle, mentre els poders financers van movent peça.
Desitjo ser una mica coherent i per això em plantejo desentrallar notícies i situacions que a vegades ens passen desapercebudes i que són claus per mostrar com el sistema se'ns menja en tant que hi ha alternatives més humanes i molt més engrescadores
Jordi... Bon Nadalllllll...!
ResponEliminaUna abrpaçada.
Pilar