DISCUSSIONS SOBRE LA LOMCE

Avui ha tocat discussió entre els membres del departament de Ciències Socials de l'INS Jaume Mimó.
L'exaltació dels ànims l'ha provocat la diversa interpretació dels continguts provisionals de la futura llei d'Educació, la coneguda -en sigles- com a LOMCE.
El tema de conflicte ha estat la discriminació o no del català quan s'arribi a aprovar la llei i a partir d'aquí el dret del Tribunal constitucional a posar en qüestió les lleis catalanes i per extensió de qualsevol autonomia, encara que estiguem parlant d'àrees amb les competències transferides completament.
El departament s'ha dividit entre els que creien que Wert va pel bon camí i que l'Irene Rigau només va emprar el català com a cortina de fum per a tapar altres problemes de l'educació catalana i els que més enllà d'això i veiem una invasió de competències i unes immenses ganes de provocar justament aixó, és a dir la divisió i l'enfrontament dins la mateixa Catalunya. De sempre s'ha sabut que si divideixes venceràs.
Certament la llei Wert és molt més que el tema del català i aquest és un altre dels problemes. Ens centrem en la cirereta indigesta mentre van colant-nos molts altres elements retrògrats i favorables a una educació privatitzada en el país europeu que ja té un % més alt d'escola concertada a tot el continent (per a ser exactes ocupem el segon lloc en el rànquing amb un 32%).
El problema de la llei és la recentralització -65% dels continguts decidits des de Madrid, enfront dels 55 actuals- la "divisió" de quart d'ESO en dos línies divergents, una pels que suposadament tinguin clar que opten pel Batxillerat i l'altre pels que "només" vulguin er cicles formatius, el brindis al sol pel que fa a la potenciació de les llengües estrangeres ja que es necessitarien molts diners dels quals no n'hi ha ni rastre etc.
He llegit per sobre l'esborrany del 3 de desembre de 2012, i la veritat s'hi concreten poques coses ja que -per exemple- quan s'expliquen les matèries que haurà d'haver-hi en cada curs només se n'esmenten els noms i no es diu res dels continguts concrets on està la clau de tot plegat.
En definitiva per fer tot això -setena reorma educativa en democràcia- no pagava la pena posar-s'hi i per això, més enllà dels detalls ja indicats, tot plegat fa sospitar encara més intencions ocultes perquè sinó ens trobem davant d'una impressionant i injustificable, pèrdua de temps i diners.
I el professorat perdent les poques forces que ens queden en discussions internes que evidenment no ens duran enlloc.