MÉS GUSTAVO DUCH

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una xerrada de Gustavo Duch en el marc d'una jornada de formació per a professorat, organitzada per Oxfam Intermón.
Ens va farcir de noves dades per a defensar -cada dia més- la necessitat de la Sobirania alimentària. Si un territori perd el control dels seus aliments -que sempre i per sempre seran necessaris perquè la gent ha de menjar cada dia- pot  tenir seriosos problemes per aconseguir menjar, sobretot si aquest ja és un país dels mal considerats "pobres". Un exemple punyent és el de la regió de Santa Cruz a Bolívia. La seva extensió és de l 72% del total de la Península Ibèrica. L'any 1975 una primerenca foto per satèl.lit generava una imatge completament verda. Trenta vuit anys més tard una de les primeres imatges de google maps donava una imatge d'un color beig. Molt més enllà de la meitat de l'espai ja era ocupada pel monocultiu de la soja, mentre una significativa quantitat de les famílies pageses que vivien en aquest terreny han hagut d'abandonar les terres i han anat a engruixir les llistes de pobres dels barris perifèrics de qualsevol gran ciutat propera.
Una dada impacta: el 70 % dels pobres són pagesos, és a dir la gent que conrea la terra i que per tant -teòricament- té els aliments més a l'abast. El problema és que en l'actualitat  tres quartes parts de les millors terres estan dedicades a la producció de soja per a l'alimentació del bstiar o bé per a la producció dels agrocombustibles. De fet del total de producció de cereals dels darrers anys només aproximadament un 50% es dediquen a l'alimentació. Si el percentatge augmentés fins el 75% ja hi hauria aliments  sobrers per a tothom, de manera que la fam -gairebé mil milions de persones no tenen aliments per tirar endavant- podria quedar eradicada del nostre món.
Justament ahir Gustavo publicava un molt interessant article a les pàgines de debat del diari Ara amb el títol
"La perillosa digestió de l'acord amb els EUA" que fa referència als acords comercials entre els EUA i la Unió europea per mitjà dels quals s'abaixen o s'anulen moltes barreres aranzelàries - gran objectiu del lliure mercat- la qual cosa portarà a que els nostres països vegin com el seu mercat interior és envaït pel blat de moro, la soja i altres productes araris nordamericans posant encara més pressió als escassíssims pagesos que queden i que en el cas català ja no arriben ni al 3% de la població activa.