Pot semblar-vos una mica llarg, però us ben asseguro que paga la pena llegir-lo fins al final.
El títol diu poc o enganya molt. Tanmateix és important mantenir la incògnita fins que s'avança en la lectura i hom começa a fer-se càrrec del per què d'aquest conte.
Felicitats al monjo de Montserrat que l'ha escrit.
La família del pis 10è
>
>
> En un barri hi havia un edifici de deu plantes, una per família. En
> una reunió dels propietaris, decidiren per 9 contra 1, que com que la
> família que vivia al pis 10è tenia més bona vista que les altres, per
> tal de compensar la 'discriminació visual' que patien les 9 famílies
> que vivien als nou primers pisos, l’ascensor només pujaria fins al pis
> 9è. Del 9è al 10è s’hauria de pujar a peu.
>
> En una altra reunió, i a causa de les subvencions rebudes per part de
> l’Ajuntament, els propietaris dels pisos, també per 9 contra 1,
> aprovaren que els xiquets dels pisos de l’1 al 9 rebrien unes ajudes
> escolars. Però no els xiquets del pis 10è.
>
> En una altra reunió, i també per 9 contra 1, es decidí que la neteja
> de l’escala només seria la corresponent al tram des del pis de l‘1 al
> 9. Però no del 9 al 10, neteja que hauria de fer la família que vivia al
pis 10è.
>
> En una altra reunió de veïns, s’acordà, també per 9 vots favorables i
> un desfavorable, que la família que vivia al pis 10è pagaria un
> suplement, justament per la posició privilegiada que tenien, pel fet
> de viure en el pis més alt i per tant, de tindre més bona vista.
>
> Un dia, el matrimoni i els fills del pis 10è decidiren que ja n’hi
> havia prou. Que no aguantaven més discriminacions. Per això, avisaren
> els altres veïns que ells se n’anaven a un altre bloc de pisos, per
> tal de no haver d’aguantar més humiliacions.
>
> Els propietaris dels primers nou pisos feren una reunió (a la qual no
> assistiren els membres de la família que vivia al pis 10) en la qual
> prohibiren als propietaris de la família del pis 10è, que abandonaren
> la finca.
>
> Malgrat tot, els membres del pis 10 d’aquella finca decidiren
> d'abandonar la casa, cansats de tantes humiliacions. Les famílies dels
> pisos 1 al 9 amenaçaren la família del pis 10, argumentant que no
> trobarien cap altre pis a la ciutat. I que els fills, si abandonaven
> aquell barri, no trobarien plaça a l’escola. Els propietaris dels
> pisos 1 al 9 digueren a la família del pis 10è que ells tenien
> influències en el Consell Escolar de l’escola del barri on aniria a
> viure la família del pis 10è i que els menuts no tindrien plaça.
>
> El dia que la família del pis 10 abandonava aquella finca, 'casualment'
> l’ascensor no funcionava. El matrimoni i els fills hagueren de baixar
> llibres, mobles i roba, a peu, per tal de carregar-ho al camió que els
> traslladaria a la seua nova vivenda.
>
> Els veïns dels nou primers pisos no es van oferir en cap moment a
> ajudar la família que se n’anava. Això sí, els van acomiadar amb
> insults i menyspreus.
>
> La família del pis 10, pacientment, va baixar per l’escala tots els
> objectes que tenia al pis i, després de carregar-ho al camió, se n’anà
> al nou pis que van comprar, on van ser molt ben acollits. Malgrat les
> amenaces dels propietaris dels pisos de l’1 al 9, els xiquets
> tingueren plaça a l’escola del barri on s’havien traslladat.
>
> El matrimoni, una vegada instal·lat a la nova vivenda, va recordar
> aquella frase de Martin Luther King: 'Si no ens dobleguem, no ens
> pujaran al damunt'.
> I van recordar també, unes frases que no han oblidat mai més:
>
> 'En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos
> desiertos, hemos de tener enemigos y guerra'.
> (Francisco de Quevedo, 1640)
>
> 'Hay que reducir Cataluña a los usos y costumbres castellanas'.
> (Conde-Duque de Olivares, 1641)
>
> 'Que en las escuelas no se permita libros en catalán, escribir ni
> hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea
> y se aprenda en castellano'.
> (Felipe V, 1715)
>
> 'Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos
> se impondrían al castellano'.
> (Miguel de Unamuno, 1901)
>
> “Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta
> hispánica, habrá que planearse la posibilidad de convertir esa tierra
> en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo
> menos......lo contrario”.
> (Ramiro Ledesma, 1931)
>
> 'Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia
> de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años.
> El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha
> valido para dos siglos. Yo no he sido nunca lo que llaman españolista
> ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van
> a descuartizar España, prefiero a Franco'.
> (Manuel Azaña, 1931)
>
> 'No estoy haciendo una guerra contra Franco para que nos retoñe en
> Barcelona un nacionalismo estúpido y pueblerino'.
> (Juan Negrín, 1938)
>
> '¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a
> ser de uso público?'.
> (Acedo Colunga, 1952)
>
> 'Cataluña fue ocupada por Felipe IV, Felipe V, fue bombardeada por el
> General Espartero y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a
> volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy
> dispuesto a coger de nuevo el fusil'.
> (Manuel Fraga, 1961)
>
> 'Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a
> Cataluña i Baleares, para así asegurar el mantenimiento del sentimiento
español'.
> (Leopoldo Calvo Sotelo, 1983)
>
> 'El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero
> el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán'.
> (Felipe González, 1984)
>
> 'Nunca se obligó a hablar en castellano'
> (Juan Carlos I)
>
>
> Més clar, aigua!!!!
>
> Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat
>
>
>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada