12/7/12
UN VIDEO AMB LES DEMANDES DE L'ASSEMBLEA GROGA
En el següent video queden prou ben reflectides les raons d'una lluita. És cert que estem en un moment clau i que hi ha força gent que no entén una lluita sorgida de la base perquè els sindicats no hi són al capdavant. Avui un professor m'ha arribat a dir que li estem fent el joc a la dreta i que és del tot increïble que anem arraconant als sindicats just en el moment en que més necessaris serien. Potser té una part de raó però la "necessitat" de tants companys/es que es quedaran ben aviat sense feina també justifica la moguda que s'està intentant organitzar. En qualsevol cas la feina i la bona voluntat no manquen i cal difondre-les al màxim.
11/7/12
EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC
10/7/12
9/7/12
LES NOTES DE LA CONSELLERA
A més quan va arribar la tisorada ja va perdre qualsevol mesura i s'ha dedicat a amenaçar grups de professorat o fins a dir que quan ens posem la samarreta groga som capaços de fer barbaritats que individualment, "confessant-nos" amb ella no diríem ni faríem.
Té tela la consellera Nosaltres continuarem discutint-li moltes mesures i negant que retallats es pugui treballar millor i amb més qualitat. Si algun dia vol -de debó- parlar cara a cara amb serenor, també acceptarem el repte.
Per tot el dit es justifiquen les males qualificacions de la senyora Irene en acabar-se el present curs.
6/7/12
INTERMON ENS FA REFLEXIONAR
És una de les meves ONG de capçalera, encara que podria dir que ens els darrers mesos l'he tinguda una mica oblidada. Intermon té una bona xarxa solidària extesa per molts països de l'Àfrica i de l'Amèrica llatina. Aquests territoris han anat desapareixent de la nostra agenda diària a mesura que la crisi s'ha anat enfortint i allargant però el que hi passa continua essent -massa vegades- terrible i sobretot segueix estant més que relacionat amb els interessos d'aquest primer món que per molt que el vulguem vestir de pobre encara manté extraordinàries ditàncies de riquesa, poder i domini envers la resta anomenem a aquesta amb el nom que sigui.
Un parell de notícies ens ho deixaran ben clar:
Els recents incidents ocorreguts a Curugaty (Paraguai) que van acabar
amb la vida d'11 camperols i 6 policies i que van motivar la destitució
del president Fernando Lugo, demostren com els grans interessos
agropecuaris (de la soja, en aquest cas) podrien estar condicionant els
sistemes democràtics de països pobres i impactant en la subsistència
dels camperols que són els que produeixen gran part dels aliments que es
consumeixen al país.
Per això Intermón Oxfam demanda del Govern espanyol una resposta contundent a la destitució del president Lugo realitzada en un judici polític exprés i no reconegut per la majoria dels països de la regió, així com una petició per a què es respectin els drets dels agricultors enfront del acaparament de terres per monocultiu, que viola drets i mitjans de subsistència i priva la població d'aliments bàsics.
"El que estem veient a Paraguai no és el primer cas, ni lamentablement serà l'últim, en què els interessos de grans inversions agropecuàries de monocultius decideixen sobre el destí democràtic dels països pobres. Cal recompondre un sistema alimentari mundial que avui està al servei d'interessos particulars, permetent l'acumulació de grans extensions de terres per monocultius destinats a l'exportació i a la producció d'agrocombustibles i que desplaça al pagès de les terres on produeix el menjar per a la comunitat "afirma Raquel Checa, del Departament de Campanyes i Estudis d'Intermón Oxfam.
Paraguai és avui dia el quart exportador mundial de soja, on la demanda internacional creix exponencialment propiciada per la Xina i la UE per a l'alimentació de bestiar i la producció d'agrocombustibles. El 28% de la soja que importa la UE prové d'aquest país. L'exportació d'aquest gra representa més de la meitat de les exportacions del país i tan sols al 2010 el seu Producte Nacional Brut (PNB) va créixer un 15%, l'augment més alt a la regió. No obstant això, malgrat aquestes xifres, quatre de cada deu paraguaians viuen en la pobresa (més del 10% de la població presenta problemes de desnutrició, segons les dades de Nacions Unides) i el 77% de la terra cultivable està en mans del 2% de la població. Es calcula que cada any, 9.000 famílies rurals són desallotjades per productors de soja i que un milió d'acres de terra es converteixen en camps de soja.
Per garantir el respecte als drets dels agricultors, demanem al govern espanyol que contribueixi a millorar les normes internacionals que regulen la tinença de terres, donant suport a la implementació de les Directrius Voluntàries sobre Governança de la Terra de les Nacions Unides, i que integri salvaguardes i criteris ambientals i socials en els mecanismes de finançament d'inversions exteriors en agricultura. Aquestes pràctiques abusives s'estan produint avui en nombrosos països davant la passivitat de la comunitat internacional i dels governs locals, condemnant a milers de persones a l'expulsió de les seves pròpies terres i a la pobresa extrema.
Veure més informació a: www.intermonoxfam.org
La sequera de la Banya d'Àfrica al 2011 va ser, en algunes zones, la pitjor que ha assotat la regió als últimos 60 anys. Fins a mitjans de juliol, quan van començar a aparèixer imatges de la crisi als mitjans de comunicació i l'ONU va declarar l'estat de fam extrema a dues regions de Somàlia, els donants internacionals no van reaccionar.
Aleshores ja hi havia 13 milions de persones afectades. Oxfam ja tenia programes en curs als tres països afectats per la sequera: Etiòpia, Kènia i Somàlia (en aquest últim a través d'organitzacions locals, ja que les ONG internacionals tenim l'accés vetat). Durant el primer semestre de l'any vam realitzar algunes acciones d'emergència i a partir de juliol vam ampliar la nostra resposta. En total hem atès a 2,8 milions de persones (més del 20% del total de persones afectades) amb projectes de mitjans de vida, aigua i sanejament i incidència política.
Les sequeres són recurrens en aquesta regió i per això tots els nostres projectes d'emergència pensen a llarg termini, per reduir la vulnerabilitat de les comunitats de la regió davant de futurs desastres. Oxfam va rebre un total de 84,8 milions d'euros per aquesta emergència, gairebé un terç dels quals van ser de particulars. La nostra aportació des d'Intermón Oxfam va ser de 6 milions d'euros (4,3 milions dels quals són de particulars i empreses), fet que demostra l'enorme solidritat de la nostra ciutadania amb les persones que més pateixen a Àfrica, i a tot el món.
Un parell de notícies ens ho deixaran ben clar:
26/06/2012
Intermón Oxfam demana al Govern espanyol una resposta contundent a la destitució de Lugo a Paraguai
Per a l'organització, la desigualtat en l'ús i la
tinença de la terra al Paraguai (i altres països) està condicionant els
sistemes democràtics i els drets dels camperols a una vida digna
Primera reunión nacional d'organitzacions i moviments socials amb el
presidente electe, Fernando Lugo, a Asunción, el 12 de maig de 2008
(c) Intermón Oxfam
"El que estem veient a Paraguai no és el primer cas,
ni lamentablement serà l'últim, en què els interessos de grans
inversions agropecuàries de monocultius decideixen sobre el destí
democràtic dels països pobres"
Per això Intermón Oxfam demanda del Govern espanyol una resposta contundent a la destitució del president Lugo realitzada en un judici polític exprés i no reconegut per la majoria dels països de la regió, així com una petició per a què es respectin els drets dels agricultors enfront del acaparament de terres per monocultiu, que viola drets i mitjans de subsistència i priva la població d'aliments bàsics.
"El que estem veient a Paraguai no és el primer cas, ni lamentablement serà l'últim, en què els interessos de grans inversions agropecuàries de monocultius decideixen sobre el destí democràtic dels països pobres. Cal recompondre un sistema alimentari mundial que avui està al servei d'interessos particulars, permetent l'acumulació de grans extensions de terres per monocultius destinats a l'exportació i a la producció d'agrocombustibles i que desplaça al pagès de les terres on produeix el menjar per a la comunitat "afirma Raquel Checa, del Departament de Campanyes i Estudis d'Intermón Oxfam.
Paraguai és avui dia el quart exportador mundial de soja, on la demanda internacional creix exponencialment propiciada per la Xina i la UE per a l'alimentació de bestiar i la producció d'agrocombustibles. El 28% de la soja que importa la UE prové d'aquest país. L'exportació d'aquest gra representa més de la meitat de les exportacions del país i tan sols al 2010 el seu Producte Nacional Brut (PNB) va créixer un 15%, l'augment més alt a la regió. No obstant això, malgrat aquestes xifres, quatre de cada deu paraguaians viuen en la pobresa (més del 10% de la població presenta problemes de desnutrició, segons les dades de Nacions Unides) i el 77% de la terra cultivable està en mans del 2% de la població. Es calcula que cada any, 9.000 famílies rurals són desallotjades per productors de soja i que un milió d'acres de terra es converteixen en camps de soja.
Per garantir el respecte als drets dels agricultors, demanem al govern espanyol que contribueixi a millorar les normes internacionals que regulen la tinença de terres, donant suport a la implementació de les Directrius Voluntàries sobre Governança de la Terra de les Nacions Unides, i que integri salvaguardes i criteris ambientals i socials en els mecanismes de finançament d'inversions exteriors en agricultura. Aquestes pràctiques abusives s'estan produint avui en nombrosos països davant la passivitat de la comunitat internacional i dels governs locals, condemnant a milers de persones a l'expulsió de les seves pròpies terres i a la pobresa extrema.
Veure més informació a: www.intermonoxfam.org
Informe: un any de l'emergència de Banya d'Àfrica
La sequera de la Banya d'Àfrica al 2011 va ser, en algunes zones, la pitjor que ha assotat la regió als últimos 60 anys. Fins a mitjans de juliol, quan van començar a aparèixer imatges de la crisi als mitjans de comunicació i l'ONU va declarar l'estat de fam extrema a dues regions de Somàlia, els donants internacionals no van reaccionar.Aleshores ja hi havia 13 milions de persones afectades. Oxfam ja tenia programes en curs als tres països afectats per la sequera: Etiòpia, Kènia i Somàlia (en aquest últim a través d'organitzacions locals, ja que les ONG internacionals tenim l'accés vetat). Durant el primer semestre de l'any vam realitzar algunes acciones d'emergència i a partir de juliol vam ampliar la nostra resposta. En total hem atès a 2,8 milions de persones (més del 20% del total de persones afectades) amb projectes de mitjans de vida, aigua i sanejament i incidència política.
Les sequeres són recurrens en aquesta regió i per això tots els nostres projectes d'emergència pensen a llarg termini, per reduir la vulnerabilitat de les comunitats de la regió davant de futurs desastres. Oxfam va rebre un total de 84,8 milions d'euros per aquesta emergència, gairebé un terç dels quals van ser de particulars. La nostra aportació des d'Intermón Oxfam va ser de 6 milions d'euros (4,3 milions dels quals són de particulars i empreses), fet que demostra l'enorme solidritat de la nostra ciutadania amb les persones que més pateixen a Àfrica, i a tot el món.
*Fins a l'1 de juliol de 2012 sobre un total de 84,8 milions recaptats. Preveeemo utilitzar els fons restants durant el pròximo any.
5/7/12
HO SENTO...
Per mitjà de les xarxes socials he représ el contacte amb un vell company dels temps de l'institut.
M'ha fet força il.lusió saber notícies seves ja que la seva "desaparició" del meu camp de visió va ser relativament sobtada i també preocupant perquè va ser la conseqüència d'una separació.
Ell està força actiu al facebook i això ha comportat el títol que he decidit posar a aquest article. Ell està obsessionat contra Déu i especialment contra els creients i jo ho sento. Ho sento en un doble sentit que intentaré explicar.
En primer lloc perquè com a creient sento que el millor que m'ha passat és la "gràcia" de tenir fe, la possibilitat de sentir-me estimat i veure'm formant part com a peça ínfima d'una macro realitat que m'envolta i em supera. A més sóc aquí quan el més lògic seria que no hi fos perquè la vida -fins i tot per al cièntific més ateu- cada vegada més és vista com un vertader miracle, una casualitat, una de molts milions de possibilitats.
En segon lloc ho sento perquè n'estic segur que ell intenta ésser equ+anim i doncs quan protesta tan amrgament és perquè algú li ha fet mal i aquest mal li deuen haver fet en nom de la religió. No em consola que dins de qualsevol col.lectiu hi hagi pomes podrides perquè la grandesa immensa però l'únic valor a la vegada de la creença és sentir-la com a Amor. Aquest és el primer i de fet gairebé únic manament. Estima't i estima als altres com a tu mateix. A partir d'aquí és difícil atacar i fer mal a ningú.
Tanmateix sé prou bé -l'he estudiada- la història d'imposicions i tergiversacions en que es va convertir la realitat del cristianisme. Qualsevol religió que vol estar al costat del poder, que vol ser confosa amb el poder mateix -estat confessional- ha perdut tot el seu sentit i s'ha convertit només en una eina manipuladora i de domini de la població.
Crec que els cristians ja estem sortint d'aquest túnel però accepto com a possible i fins probable que determinats individus encara diguin bajenades en el seu nom i per desgràcia aquests alguns acostumen a trobar-se entre els que estan prou amunt en la piràmide de poder de l'Església institució.
Cal ser doncs molt humils i seguir donant testimoni dia rera dia, però no a cops de Bíblia o de qualsevol doctrina sinó a força de vida i estimació. Només d'aquesta manera podrem anar esborrant l'oprobi d'haver vist persones condemandes en nom de Jesús quan ell va venir a salvar i no a condemnar i va posicionar-se al costat dels pobres, malalts i marginats que també en el seu temps eren legió.
2/7/12
DIFICULTATS...
Avui he assistit a la quarta assemblea interzones del professorat de Secundària en "lluita" contra les retallades.
La situació és va complicant per moments i com acostuma a passar en l'hora de prendre decisions compromeses la unitat esdevé molt difícil de mantenir i els dubtes s'acreixen.
La tercera assemblea (22 de juny) havia deixat votada la vaga d'inici de curs, és a dir començar aturats el primer dia de setembre en que rebem els alumnes . Aquesta sensibilitat vaguista no era compartida per a molts companys i companyes. Jo mateix tenia força dubtes. Hagués preferit endarrerir la convocatòria fins l'octubre i abans "treballar" a fons amb els alumnes grans i sobretot amb pares i mares. Tanmateix no dubtaria en afegir-me a l'aturada quan aquesta fos confirmada.
La continuació però ja em supera de bon troç. Jo creia que havia sentit força veus que clamaven per mesures imaginatives o com a mínim per diversificar les "mogudes" contra les mesures del govern. De sobte m'he trobat que el calendari de mobilitzacions es concretava amb més aturades. Aquest cop la "diferència" era que es tractava de talls continuats. Després de força intervencions, la votació ha donat majoria molt clara per aturada indefinida discontínua de dos dies setmanals des de finals de setembre.
No puc estar-hi d'acord (en l'assemblea m'he abstingut). Veig la imatge dels companys/es dels dos centres en que treballo i no m'imagino d'aquí al temps de la verema una transformació tan radical que els porti a aturar-se en sifres significatives.
No veig tampoc que pares i mares i fins els mateixos alumnes puguin veure amb bons ulls una moguda en aquesta sintonia i menys encara que ens hi acompanyin més enllà d'algun suport testimonial.
Entenc la gravetat de la situació i no m'agrada veure el punt on ens trobem.
Segurament el "poder" ja compta amb totes aquestes tensions i amb la "por" de molts que estan ben instal.lats descomptant per a la jubilació.
Encara no vull perdre l'esperança. A veure que es diu i com es respira a l'Assemblea Groga del dimecres. Seguiré donant-hi voltes i intentant parlar-ne amb altres "afectats" a veure si veig la llum abans que se'm faci massa tard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)