HO SENTO...

 

Per mitjà de les xarxes socials he représ el contacte amb un vell company dels temps de l'institut.
M'ha fet força il.lusió saber notícies seves ja que la seva "desaparició" del meu camp de visió va ser relativament sobtada i també preocupant perquè va ser la conseqüència d'una separació.
Ell està força actiu al facebook i això ha comportat el títol que he decidit posar a aquest article. Ell està obsessionat contra Déu i especialment contra els creients i jo ho sento. Ho sento en un doble sentit que intentaré explicar.
En primer lloc perquè com a creient sento que el millor que m'ha passat és la "gràcia" de tenir fe, la possibilitat de sentir-me estimat i veure'm formant part com a peça ínfima d'una macro realitat que m'envolta i em supera. A més sóc aquí quan el més lògic seria que no hi fos perquè la vida -fins i tot per al cièntific més ateu- cada vegada més és vista com un vertader miracle, una casualitat, una de molts milions de possibilitats.
En segon lloc ho sento perquè n'estic segur que ell intenta ésser equ+anim i doncs quan protesta tan amrgament és perquè algú li ha fet mal i aquest mal li deuen haver fet en nom de la religió. No em consola que dins de qualsevol col.lectiu hi hagi pomes podrides perquè la grandesa immensa però l'únic valor a la vegada de la creença és sentir-la com a Amor. Aquest és el primer i de fet gairebé únic manament. Estima't i estima als altres com a tu mateix. A partir d'aquí és difícil atacar i fer mal a ningú.
Tanmateix sé prou bé -l'he estudiada- la història d'imposicions i tergiversacions en que es va convertir la realitat del cristianisme. Qualsevol religió que vol estar al costat del poder, que vol ser confosa amb el poder mateix -estat confessional- ha perdut tot el seu sentit i s'ha convertit només en una eina manipuladora i de domini de la població.
Crec que els cristians ja estem sortint d'aquest túnel però accepto com a possible i fins probable que determinats individus encara diguin bajenades en el seu nom i per desgràcia aquests alguns acostumen a trobar-se entre els que estan prou amunt en la piràmide de poder de l'Església institució.
Cal ser doncs molt humils i seguir donant testimoni dia rera dia, però no a cops de Bíblia o de qualsevol doctrina sinó a força de vida i estimació. Només d'aquesta manera podrem anar esborrant l'oprobi d'haver vist persones condemandes en nom de Jesús quan ell va venir a salvar i no a condemnar i va posicionar-se al costat dels pobres, malalts i marginats que també en el seu temps eren legió.