LES NOTES DE LA CONSELLERA

Irene Rigau va semblar que començava en una línia conciliadora però ben aviat es va destapar i va manifestar el seu tarannà vertader. Jo ordeno, jo mano, potser escolto però decideixo què fer i com fer-ho perquè jo tinc prou experiència i millors "consellers".
A més quan va  arribar la tisorada ja va perdre qualsevol mesura i s'ha dedicat a amenaçar grups de professorat o fins a dir que quan ens posem la samarreta groga som capaços de fer barbaritats que individualment, "confessant-nos" amb ella no diríem ni faríem.
Té tela la consellera Nosaltres continuarem discutint-li moltes mesures i negant que retallats es pugui treballar millor i amb més qualitat. Si algun dia vol -de debó- parlar cara a cara amb serenor, també acceptarem el repte.
Per tot el dit es justifiquen les males qualificacions de la senyora Irene en acabar-se el present curs.