Encara a Menorca, sembla que la plaga del foc torna. Gran foc a La Jonquera i pitjor incendi encara a l'Algarve, al Sud de Portugal un vertader clàssic en aquesta mena de desgràcies.
Per a desgràcies però les múltiples guerres que semblen no tenir acabament ni fi possible. Ahir un bon capellà ens va parlar en la seva homilia de que calia el repós per a reflexionar i molt més quan l'esperit cristià ens amara perquè a la fi voldrem i tindrem que parlar en el seu nom i d'alguna manera el representarem. Ens va indicar que no es conformava de cap de les maneres en que siguem cristians "autèntics" per a justificar-ne la creixent escassesa i va dir-nos que de la reflexió havia de nèixer l'acció que havia de ser constant però no frenètica perquè aleshores perdem el nord i ens buidem com en un altre pla li va passar, recentment a Josep Guardiola. Hem de pensar que perquè nosaltres ens aturem el món no es pararà i que quan estem de bon ànim les bestialitats continuen el seu curs. Ara mateix abans de posar-me a escriure aquestes ratlles he signat dues peticions contra les lapidacions a l'Iran i contra la violències sense fi del règim de Bsaixar Al Assad.
Així doncs gaudir dels petits detalls, de tots els plaers, intentar compartir-los però també explicar a la gent els defícits de llibertat, justícia i solidaritat que hi ha en el nostre entorn per intentar sumar activistes a una causa que per a mi és justa a partir de Jesús però que per a altres ho serà en nom de l'anarquisme o qualsevol altra bona utopia. Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada