Aquests considero que són dos bons pensaments per endur-nos de vacances i reflexionar-hi (aquells que tenim de sort de gaudir d'uns dies de lleure!)Certament són massa les vegades en que ens obsessionem cercant la felicitat i sobretot volent comprar-la, sigui en forma de menjar sofisticat, vestimenta original o viatge exòtic o encara pitjor intentant disposar d'altres persones segons el nostre interés.
La felicitat -cada cop ho tinc més clar- és una utopia, un "no lloc". Ens hi podem acostar perquè és una fita que ens orienta pel camí però no podem retenir-a perquè en intentar-ho se'ns escola de les mans. Podríem comparar-la també amb aquells camins plens de revolts -bellíssims- tan curulls de vegetació, en que cada corba sembla ésser la darrera però en arribar-hi ens sorgeix una de nova... o unes quantes!
Lligant-ho amb el segon pensament, a voltes diem coses que pretenen ser profundes i sentides per mantenir ben aprop aquella persona que estimem o considerem gran amiga, però de fet les diem només per retenir-la perquè des del nostre egoisme pensem que només així assegurarem que es quedi llargament al nostre costat.
Altres vegades també parlaem massa quan volem donar suport a algú malalt o deprimit, sense respectar de debó aquest dolor amb un silenci amic.
Sóc el primer a qui em passa això. així doncs m'emportaré aquestes frases a la muntanya i intentaré interioritsar-les per tornar més persona a la gran ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada