He hagut de donar-los la raó en més d'un aspecte perquè sóc el primer en criticar l'església estructura però amb tot m'ha sabut molt greu que ja més d'una generació hagi trobat en l'església el millor "pim,pam.pum" per a desfogar-se quan les coses no van bé. És per aquesta raó que avui aporto la crònica que escriu una voluntària de llarga durada de l'ONG Vols , entitat salesiana. Una noia jove que s'està donant pels valors de Jesús, el Crist.
Crónica de Meritxell Jové des de l'Equador
Ja fa sis mesos i mig que vaig arribar a terres equatorianes, qui arriba a Equador
s'adona que és un país de contrastos, un país de diversitat cultural.
On hi trobem 4 regions ben diferenciades: El Oriente (o selva), la
Serra, la Costa (que inclou San Lorenzo) i les illes Galápagos.
San Lorenzo pertany a la província d'Esmeraldas, al nordoest d'Equador i es frontera amb Colòmbia, la població que viu en aquesta regió és afroecuatoriana; San Lorenzo té uns 44.000 habitants, dels quals uns 12.000 son refugiats colombians, que fugen de la violència i de la extorsió del seu país. Solament anant al "muelle" veus les barques anar i venir de Colòmbia a San Lorenzo i a la inversa. Aquest fet, provoca que hi hagi força violència entre bandes, "ajustes de cuentas" i problemes de narcotràfic, tot plegat a San Lorenzo es viu immers en una atmosfera força "densa".
Alguns dels problemes esmentats anteriorment afecten de primera mà a les famílies que la fundació "proyecto salesiano chicos de la calle" atén. Moltes famílies de les que atenem han palpat la mort d'algun familiar (fills, germans, pares...); altres tenen familiars colombians que han arribat deixant-ho tot per buscar una altra oportunitat i començar de zero o han tingut problemes amb l'alcohol o altres drogues. Nens i nenes molt vulnerables. Famílies humils i de pocs recursos, que viuen al dia, però que mai els hi falta un somriure, o un moment per donar-te tot el poc que tenen. Es difícil explicar-ho i mostrar-ho en les fotografies...el fet de viure aquesta experiència simplement et remou per dins...
La fundació Proyecto Salesiano Chicos de la Calle neix a San Lorenzo el 2004, ja que des de les altres instancies (Quito, Guayaquil, Santo Domingo i Esmeraldas) comencena atendre nens i nenes que fugen de San Lorenzo per buscar noves oportunitats en ciutats més grans, oportunitats laborals, com a venedors, betunaires, o treballant en qualsevol ofici per sobreviure al carrer. En aquest moment es veu la necessitat de crear un centre de referència a San Lorenzo, amb una missió preventiva. Així doncs es comença a treballar i a detectar els nens/es més vulnerables i treballadors.
El meu dia a dia dins de la fundació està estructurat en tres parts:
El matí que comença a les 8, dedicat a la elaboració d'informes, visites escolars i visites familiars (aquestes et permeten conèixer com el nen/a es troba a l'escola i a la família, les condicions en les que viu, i si hi ha alguna mancança dins de la casa).
El migdia, moment destinat al menjador, dels 327 nens i nenes que atén la fundació, 80 d'ells (els més vulnerables i més petits) es beneficien del servei del menjador, en aquest espai ajudo a servir les taules i a posar una mica d'ordre al menjador.
la tarda, moment dedicat a fer els deures, jo estic amb els més petits, de 4 a 8 anys, ajudant als nens i nenes a fer els deures o fent de professora. Un cop acabats els deures tenim un espai per jugar, dibuixar, fer polseres, etc. fins les 6 de la tarda... tot i que sembli que cada dia és rutinari, cada dia es converteix en diferent, cada dia aprens alguna cosa, hi ha una historia que t'arriba al cor, o simplement hi han petits detalls que et fan els nens/es que converteixen aquell dia en un dia especial...
Se'ns dubte San Lorenzo és un lloc que marca, un lloc que et transforma... un lloc que deixarà una Meri i segurament en tornarà una altra...
Per acabar... un joc, el joc dels sentits a San Lorenzo:
tacte: super l'abraçada del Yandri, un ritual diari
gust: el encocado de jaiva amb uns patacons, (plat típic)
oïda: la marimba i la salsa que es sent quan es passeja pel carrer
olfacte: l'olor de la fruita
vista: una posta de sol des del muelle
Meritxell Jové.
Voluntària de Llarga Durada a l'Equador
San Lorenzo pertany a la província d'Esmeraldas, al nordoest d'Equador i es frontera amb Colòmbia, la població que viu en aquesta regió és afroecuatoriana; San Lorenzo té uns 44.000 habitants, dels quals uns 12.000 son refugiats colombians, que fugen de la violència i de la extorsió del seu país. Solament anant al "muelle" veus les barques anar i venir de Colòmbia a San Lorenzo i a la inversa. Aquest fet, provoca que hi hagi força violència entre bandes, "ajustes de cuentas" i problemes de narcotràfic, tot plegat a San Lorenzo es viu immers en una atmosfera força "densa".
Alguns dels problemes esmentats anteriorment afecten de primera mà a les famílies que la fundació "proyecto salesiano chicos de la calle" atén. Moltes famílies de les que atenem han palpat la mort d'algun familiar (fills, germans, pares...); altres tenen familiars colombians que han arribat deixant-ho tot per buscar una altra oportunitat i començar de zero o han tingut problemes amb l'alcohol o altres drogues. Nens i nenes molt vulnerables. Famílies humils i de pocs recursos, que viuen al dia, però que mai els hi falta un somriure, o un moment per donar-te tot el poc que tenen. Es difícil explicar-ho i mostrar-ho en les fotografies...el fet de viure aquesta experiència simplement et remou per dins...
La fundació Proyecto Salesiano Chicos de la Calle neix a San Lorenzo el 2004, ja que des de les altres instancies (Quito, Guayaquil, Santo Domingo i Esmeraldas) comencena atendre nens i nenes que fugen de San Lorenzo per buscar noves oportunitats en ciutats més grans, oportunitats laborals, com a venedors, betunaires, o treballant en qualsevol ofici per sobreviure al carrer. En aquest moment es veu la necessitat de crear un centre de referència a San Lorenzo, amb una missió preventiva. Així doncs es comença a treballar i a detectar els nens/es més vulnerables i treballadors.
El meu dia a dia dins de la fundació està estructurat en tres parts:
El matí que comença a les 8, dedicat a la elaboració d'informes, visites escolars i visites familiars (aquestes et permeten conèixer com el nen/a es troba a l'escola i a la família, les condicions en les que viu, i si hi ha alguna mancança dins de la casa).
El migdia, moment destinat al menjador, dels 327 nens i nenes que atén la fundació, 80 d'ells (els més vulnerables i més petits) es beneficien del servei del menjador, en aquest espai ajudo a servir les taules i a posar una mica d'ordre al menjador.
la tarda, moment dedicat a fer els deures, jo estic amb els més petits, de 4 a 8 anys, ajudant als nens i nenes a fer els deures o fent de professora. Un cop acabats els deures tenim un espai per jugar, dibuixar, fer polseres, etc. fins les 6 de la tarda... tot i que sembli que cada dia és rutinari, cada dia es converteix en diferent, cada dia aprens alguna cosa, hi ha una historia que t'arriba al cor, o simplement hi han petits detalls que et fan els nens/es que converteixen aquell dia en un dia especial...
Se'ns dubte San Lorenzo és un lloc que marca, un lloc que et transforma... un lloc que deixarà una Meri i segurament en tornarà una altra...
Per acabar... un joc, el joc dels sentits a San Lorenzo:
tacte: super l'abraçada del Yandri, un ritual diari
gust: el encocado de jaiva amb uns patacons, (plat típic)
oïda: la marimba i la salsa que es sent quan es passeja pel carrer
olfacte: l'olor de la fruita
vista: una posta de sol des del muelle
Meritxell Jové.
Voluntària de Llarga Durada a l'Equador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada