POR, IL.LUSIÓ, FUTUR...

 

Penso que la por està instal.lada entre nosaltres.
Crec que hi ha moltíssima gent descontenta amb el sistema.
Constato que això no implica un afany revolucionari ans al contrari -si més no entre moltes persones- un creixent conservadurisme.
Veig que gran nombre de persones és mouen en l'àmbit de la solidaritat i procuren ésser protagonistes de quelcom però sense anar gaire més enllà ni -sobretot- plantejar-se les conseqüències en cas de tenir èxit en allò que fan o demanen.
La por fa que cridem però no fem i que quan quelcom "crema" de debó ens ho mirem amb distanciament quan no clarament a la contra.
Parlo d'això arran de la propera diada de l'11 de setembre. Jo no era independentista i de fet suposo que encara no ho sóc. Tanmateix jo seré a la manifestació i desitjo que en el breu termini arribi aquesta realitat política. No em veig com un fanàtic nacionalista sinó com un fanàtic contra el malbaratament. els abusos i les mentides. A mi no em molesten els espanyols però sí les estructures de poder que els governen i que un cop sí i el següent també ens han utilitzat històricament com l'ase dels cops davant qualsevol problema que se'ls plantejava.
Torno a les conseqüències. La independència no arribarà per no res, ni solucionarà màgicament els nostres problemes.De fet el govern que ara tenim ha donat forces a un PP amb majoria absoluta i no ha entès gairebé res pel que fa a les prioritats de la gent en els gairebé dos anys que fa que són al poder.
Les crues retallades així ho demostren. Aquestes arriben perquè efectivament no hi ha diners, però ells segueixen sovint donant suport als qui ens neguen aquests mateixos diners. Tampoc l'oposició està lliure d'aquest pecat perquè la seva obediència al PSOE li està fent perdre tota credibilitat.
Com pot ser que si més de dues terceres parts dels escons del nostre parlament els ocupen partits que estan col.laborant estretament amb Madrid ara sembli que el moviment per a la independència és majoritari?
Perquè CDC juga prou bé les seves cartes i "manipula" a dojo les persones i aquestes -en general- tenen ganes de trobar una il.lusió que els ofereixi un futur millor.
Poques persones sabrien dir i concretar què caldria fer en el primer any d'una suposada Catalunya independent.
A més els arguments puraments econòmics per defensar aquesta independència cada cop em semblen menys vàlids i més dolents perquè per a repetir el mateix esquema de consumisme, aferrament al poder i corrupció a escala creixent no necessitem cap nou país, ni a Catalunya ni a l'Àfrica ni enlloc.
Quan algú "assalta" un supermercat. Al govern se li encenen totes les alarmes, quan només es tracta de mostrar com n'és d'injust el món i l'ètica ja parla de que robar per menjar i sobreviure no és pas penalitzable.
Tot és molt confús, deia en Pere Mas al qual ja s'han carregat perquè tenia el do de parlar prou clar enmig de la mediocritat general.
A veure què s'esdevé el proper dimarts i tan de bo m'hagués de desdir de moltes de les meves paraules perquè el futur s'albirés net i clar amb un projecte de futur que signifiqués un vertader canvi de paradigma en favor de les persones.