11/9/12

SOBRE EL BANC DELS LIMENTS I EL SEU BLOG

La pàgina del Banc dels Aliments, és interessant tota ella i de ben segur que a la vegada és d'aquelles que els seus autors desitjarien que un dia ben proper deixés d'existir per manca de sentit. Mentre no sigui així -i desgraciadament sembla que la cosa va per a llarg- cal conèixer-la i fer-ne ús. Una de les parts més activa és la del blog. Jo copio aquí l'article del 31 d'agost d'un home d'origen sirià que ens parla d'un llibre publicat fa un quart de segle que ens explica coses sobre la Síria dels anys 80 i que amb tot esdevé ben actual tan allà, com aquí. Si ho llegiu ho veureu clar.

La pobresa ofega els nostres somnis quan encara no hem somniat el final.


Aprofito l’estiu per llegir encara més. 
Enguany m’han deixat un llibre curiós, editat ja fa anys - el 1987 - però de rabiosa actualitat, ja que ens dona a conèixer la manera de viure a Síria i concretament a Damasc.

UNA MÀ PLENA D’ESTELS. L’ESPARVER. Autors moderns. Edicions La Magrana Barcelona 1988. 

L’autor és en Rafik Schami que pertany a la minoria cristiana i és fill d’un flequer.  Va néixer el 1946, però el 1971 es va exiliar a Heidelberg, on ja s’hi va quedar, i ara publica en alemany. 

En "Una ma plena d'Estels" ens explica la vida quotidiana del seu món, en forma d'històries molt curtes, com és usual en el món àrab. I de forma progressiva entenem el perquè de tot plegat que potser són causa dels esdeveniments actuals.
Podreu trobar informació sobre l’autor a wikipedihttp://en.wikipedia.org/wiki/Rafik_Schami

Descriu el Damasc de la seva joventut, cap a final dels anys seixanta, en forma de diari. Poc a  poc, anem coneixent com va creixent i vol complir la seva vocació, la de ser periodista en un sistema gairebé dictatorial. Entremig de tot un entrellat que val la pena seguir, descriu un dels problemes de la societat en que viu: la pobresa.
 N’he extret uns petits pensaments.

10-V..... En Mahmud (el seu amic musulmà) ha deixat l’escola. El seu pare també n’està cansat. No pot mantenir nou boques tot sol. 
“ Posen  criatures al món i desprès se’n planyen”, blasfemava en Mahmud a qui li agradava anar a l’escola tant com a mi. 
El que més li hauria agradat és ser pilot i viatjar per tot el món
La pobresa ofega els nostres somnis quan encara no hem somniat el final................

20- X..... Fa dies que només em preocupa una cosa.
¿ Com es deu fer per escriure un article sobre els captaires? 
He suggerit aquest tema com a exercici de redacció i en Habib (el seu amic periodista) hi ha estad'acord.
El nou alcalde de Damasc fa sortir els policiesempaitar captaires. Damasc ha de quedar neta de captaires en l’interval de mig any. 
És el que va prometre en prendre possessió del càrrec. 
Diuen que els captaires donen als turistes una imatge negativa de la ciutat. He parlat amb alguns d’ells i amb l’oncle Salim, i he escrit tres folis. A en Habib no li agraden els articles llargs. He escrit que ,

el nou alcalde em sembla autènticament estúpid perquè permet que els pobres siguin perseguits en lloc de perseguir la pobresa...... 

Molts dels captaires eren menestrals o camperols que ho van perdre tot i van venir a damasc amb l’esperaa de trobar-hi feina, però van fracassar.

Els captaires saben més coses dels homes i de les seves ànimes que molts mestres d’escola. Només els cal mirar-se algú per saber com l’hi ha de parlar.
En sap d’això, l’alcalde?.
Rafik Schami

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada