IV MARXA DE LES CARENES

 

Vaig participar el passat cap de setmana en la IV marxa de les Carenes. Era la meva segona participació.
Aquesta és una iniciativa que va endegar-se l'any 2010 perquè abans alguns muntanyencs decidits sol.licitaren als ajuntaments del Pont de Suert i Tremp que s'impliquessin en la neteja i adequació d'alguns antics camins de muntanya que el temps havia malmès i que permetien fer el trajecte entre la capital de l'Alta Ribargorça i la del Jussà sesnse passar per cap carretera. Això s'aconseguí i per "celebrar-ho" es madurà la idea de fer una marxa entre amdues ciutats.
Com que el trajecte és prou dur i llarg (54,5 km) s'establí l'opció de fer una ruta intermitja, sortint d'Adons a tocar del port de Perves (1324m). Aquesta segona només recorria 33 km..
La primera marxa reuní prop de 150 corredors i marxadors (des d'aquesta prova inicial alguns atletes decidiren fer-la tota corren) i la segona doblà la inscripció. L'èxit permeté que la tercera ja comptés pel campionat de Catalunya de proves de muntanya i arribà al llindar dels 500 participants.
Aquest 2013 la quarta marxa ha comptat amb més de 550 inscrits i una jornada esplèndida.
Els que sortiren a les 5 des del Pont de Suert ho feren amb una temperatura propera als zero graus i sent fosca nit, els que començàrem des d'Adons sortírem a partir de dos quarts de nou ja amb el sol alt i 4 graus.
A mesura que passaven les hores i els quilòmetres la temperatura s'enfilà i la calor apretà -sense excessos- de manera que certes ràfegues de vent a l'altura de la Creu de Ferri o, Camporan o Pleta Verda (els tres punts més alts del recorregut a tocar dels 1700 metres) fins i tot s'agraïen.
A Adons se'ns entregaren les acreditacions i la samarreta d'obsequi i tot aquell qui volia podia gaudir d'un bon esmorzar amb menges i sobretot embotit típic pallarès (xolis d'Adons, formatge de Corroncui, sacallona de Tremp). Després hi havia altres dos controls-avituallaments situats sota Pleta Verda (a 11,75 km de la sortida) i en el poble de Gurp (faltan 11,10 km per arribar a Tremp).
Un cop arribaves a Tremp l'organització tenia a punt l'antic pavelló, per oferir un bon dinar a base de botifarres ous ferrats i amanides a tots els participants com a magnífic fi de festa.
Jo aquest any he patit, perquè jus abans del primer control vaig patir una sotragada i se'm va ressentir l'esquena en la qual tinc dues hèrnies discals. En un primer instant el dolor em va arribar sobtat i per inesperat (portava gairebé 3 anys sense sentir-me'n) em va envair la ràbia. Tot seguit -ja en el control- vaig centrar-me i fregar-me ben fregat amb l'àrnica de que disposaven i vaig dir-me que havia d'intentar seguir i fer-ho al ritme que m'havia proposat per a rebaixar el temps de l'edició anterior.
Així vaig fer-ho. Tanmateix arribat a Gurp em varen tornar els dubtes doncs vaig trobar-me amb més d'un que s'havia aturat. Però no vaig reemprendre la marxa. Això sí les baixades vers el barranc de Gurp foren un petit infern i em vaig plantejar de debó no tornar a apuntar-me mai més. Finalment adolorit però satisfet vaig aconseguir arribar a meta i complir el meu objectiu de rebaixar el temps de l'any passat. Les 5h45' s'havien quedat en 5h34'.
Evidenment si la salut ho permet l'any vinent tornaré a ser-hi perquè el paisatge meravellós i la bona organització professional i casolana a l'hora, s'ho mereixen.