L'ARTICLE D'UN BON AMIC

Avui per a celebrar les 4000 visites, vull aportar un article excel.lent d'un bon amic. En Marià Marin ara secretari del Gremi de llibreters, és un historiadors amb passió per les lletres. Des de fa unes setmanes escriu un article cada divendres al suplement cultural del Punt Avui. El que aquí copiaré ens parla de Xavi Melgarejo un psicòleg amb estudis important i un profund coneixemnt del sistema educatiu finlandès.
Espero que us agradi:

La columna. digital

Marià Marín, Gremi Llibreters

Què passa a Finlàndia?

05/04/13 02:00 -

Imatge de la Colònia Güell Foto: ARXIU.

1

Canals relacionats

• Canal: Actualitat

Me'l trobo al despatx, treballant, escrivint. Li agraeixo el forat en una agenda sempre atapeïda i sempre oberta. Xavier Melgarejo és director d'escola i conseller de consellers, especialista en el model finès d'escola. Jaume Barberà el va entrevistar en un Singulars. La xarxa va bullir. No és gens estrany: Xavier és un savi i un mestre d'humanitat.
Tiro pel dret: bona part dels preadolescents deixen de llegir i els perdem. Respon ràpid: “Això no passa arreu. Els nens de Finlàndia no deixen de llegir. Són els que més llegeixen... i els que més rendeixen.” Per què aquesta excepció a Europa? La resposta és pragmàtica: “Perquè hi ha passió per llegir. No és que la societat imiti l'escola sinó que és aquesta la que fa com la societat! Són els pares i les mares els que parlen contínuament de com és de maco llegir. Així creixen els infants, en un entorn agradable de lectura. Després l'escola fa el mateix que a casa i es crea una pinça que els atrapa.”
Insisteix: “Tota la societat va en la mateixa direcció. Es tracta realment d'un sentiment nacional, perquè llegir és un dret. Et trobes llibres a tot arreu, no només a les biblioteques, que són precioses i no cementiris de llibres, ans al contrari, t'ajudaran a créixer: informació, coneixement, emocions, pensament. Tot això circula, prové de les famílies, surt de les biblioteques, s'intercanvia entre persones i s'acreix amb internet. Tota la nació hi està implicada, és una autèntica xarxa nacional. El país inverteix en el millor i gairebé únic actiu de què disposa: la canalla. El futur de la nació implica creure's l'educació dels infants.”
“Milions de persones han escrit el que han pensat, sentit, creat i, en els llibres, podem reviure-ho en el nostre pensament, sentiment i creativitat. És la lectura la que ho fa: reviu la lletra morta i ressuscita les vides dels altres. A Finlàndia això es transmet per osmosi: els nens apleguen llibres perquè tothom ho fa. És una imitació, no una obligació. Si no llegeixes, tens una visió molt limitada del món. Llegir és accedir a d'altres perspectives, i fa dubtar. Se't convida a fer-te com tu vulguis. Així esdevenim ciutadans demòcrates. Llegint ens fem lliures.”
Em fa fixar en un detall: els nens finesos aprenen a llegir mentre aprenen a llegir música i art. “Hem de fer ensenyaments més integrats. Mira Gaudí: integra Déu i l'home –fa esglésies i escoles–, i hi fusiona les arts. Això el fa genial i universal.”
“Amb l'educació i internet tenim l'oportunitat, que no havia passat mai, de conèixer-ho tot, d'arreu i de sempre. Internet no és només trànsit de mercaderies, sinó també d'idees. Estem bastint una biblioteca planetària i una consciència planetària –per això molts governs volen controlar-lo–. És un procés potser de segles: un sistema nou no neix de cop, és fruit de mutacions anteriors.”
Sap com vol el futur: eixamplant la llibertat dels infants perquè decideixin qui volen ser. Hem d'ajudar-los. I sap com acabar l'entrevista: donant les gràcies als qui l'han ajudat a fer-se: és un deute d'amor.