Tinc la sort de ser amic de més de trenta anys d'en Marià Marin que és protagonista de l'article que he copiat a continuació. Ell ja fa anys , va implicar-se en el procés profund d'estudi d'Antoni Gaudí encara a la seva beatificació. La Sagrada Família n'era el centre, però el geni anava molt més enllà del temple expiatori.
Ara amb l'ajut inestimable de Manuel Medarde a qui em va presentar encara no fa un mes just quan es posava en marxa aquest procés, està intentant impedir l'espoli d'obra gaudiniana pertanyent a la colònia Güell.
Qui i com salvarà els Gaudí?
Medarde i Marín, comissaris de l'espai permanent Taller Gaudí del Diocesà, van bloquejar la sortida de dos Gaudí
El 25 d'abril, la premsa es va fer ressò de la subhasta de dos
dibuixos de Gaudí a la casa de subhastes Balclis de Barcelona. Pintats
sobre fotografies de la maqueta polifunicular, els dibuixos representen
com hauria estat l'exterior i l'interior de l'església
de la Colònia Güell si s'hagués acabat. Només se'n va construir la
cripta.
Parlem amb Manuel Medarde i Marià Marín, que en van evitar la venda. Tots dos són comissaris de l'espai permanent Taller Gaudí del Museu Diocesà de Barcelona i de l'exposició Gaudí Lab, que es pot veure actualment a Madrid. El dia 26 d'abril, Marín envia un correu electrònic al director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, del Departament de Cultura de la Generalitat. Marín li explica la subhasta anunciada en premsa el dia abans i li demana que s'exerceixi el dret de tempteig per evitar que el patrimoni artístic marxi com ha succeït en casos recents prou dolorosos. Marín els demana quin nivell de protecció tenen els dibuixos i els prega que se n'informi el conseller Mascarell. També els notifica la urgència, ja que els dibuixos eren coneguts de fa anys i Balclis ho havia notificat a la Generalitat. El 8 de maig, amb tràmit urgent, s'inicien tràmits per declarar-los béns culturals d'interès nacional, màxim nivell de protecció i, consegüentment, inexportables. Medarde i Marín ofereixen tota la col·laboració, informen de la denúncia interposada el dia 4 de maig i sol·liciten una reunió entre la conselleria i el Museu Diocesà, que custodia el fons gaudinià més gran del món, amb més de 8.500 documents originals de Gaudí i, en especial, el fons relatiu a la Colònia Güell, per tractar dels termes legals argumentats. A data d'avui, encara esperen resposta.
El dia 27 d'abril, els dos especialistes envien un correu electrònic a la casa Balclis, en el qual li fan saber els errors tant en la datació dels dibuixos com en la tècnica fotogràfica emprada i se'ls informa de les dades correctes. La informació es fonamenta en la documentació conservada en el Museu Diocesà de Barcelona. En concret, les factures, signades pel mateix Gaudí, de les fotografies. Sobre alguna d'aquestes fotos, Gaudí va dibuixar com imaginava l'església acabada al carbonet, aquarel·la i guaix. A més, aporten els clixés en vidre d'aquestes fotos (entre les quals, les que va fer servir Gaudí per fer els dibuixos que es volien subhastar) i fins i tot fotos d'època dels mateixos dibuixos (una de les quals, exposada actualment al Taller Gaudí del Museu).
Balclis els respon el 2 de maig; els agraeix la informació contrastada i es compromet a publicar una fe d'errades. Marín puntualitza que Balclis sempre ha actuat d'acord amb la llei i de manera honesta.
Mentrestant, Medarde i Marín van contactar amb la unitat central de robatoris amb força i patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra per facilitar-los la documentació disponible. Presenten una denúncia, amb tres objectius: anul·lar la subhasta fins que s'aclareixin els fets, impedir que els dibuixos surtin del país i reclamar-ne la restitució a la propietat legítima: la parròquia de la Colònia Güell. Durant els primers dies de maig, els Mossos els fan saber que la subhasta dels dibuixos s'anul·la i que la qüestió de la propietat és a les mans del jutge.
Tal com informava el nostre diari dijous, els dibuixos van desaparèixer durant la guerra i no van reaparèixer fins al 1967. Des d'aleshores, les peces s'han reproduït abastament en exposicions i catàlegs. Aconseguit que la Generalitat declari béns culturals els dibuixos, l'objectiu és restituir-los a la parròquia de la Colònia Güell. La base jurídica és la demostració de l'origen i la sortida dels dibuixos de l'església per a la seva salvaguarda.
L'odissea dels dibuixos inclou el fet d'haver quedat amagats als soterranis i carboneres de Can Soler de la Torre. Acabada la guerra, es recupera pràcticament tot, però els dibuixos no apareixen i es donen per perduts. Els descendents del comte Güell, es venen la masia de Can Soler l'any 1962. La nova propietària, Teresa Farré, troba els dibuixos, però ni els retorna ni en diu res, tot i saber perfectament el seu origen i de què es tractava. Es consuma, així, el que els comissaris consideren “una apropiació il·legítima”.
Parlem amb Manuel Medarde i Marià Marín, que en van evitar la venda. Tots dos són comissaris de l'espai permanent Taller Gaudí del Museu Diocesà de Barcelona i de l'exposició Gaudí Lab, que es pot veure actualment a Madrid. El dia 26 d'abril, Marín envia un correu electrònic al director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, del Departament de Cultura de la Generalitat. Marín li explica la subhasta anunciada en premsa el dia abans i li demana que s'exerceixi el dret de tempteig per evitar que el patrimoni artístic marxi com ha succeït en casos recents prou dolorosos. Marín els demana quin nivell de protecció tenen els dibuixos i els prega que se n'informi el conseller Mascarell. També els notifica la urgència, ja que els dibuixos eren coneguts de fa anys i Balclis ho havia notificat a la Generalitat. El 8 de maig, amb tràmit urgent, s'inicien tràmits per declarar-los béns culturals d'interès nacional, màxim nivell de protecció i, consegüentment, inexportables. Medarde i Marín ofereixen tota la col·laboració, informen de la denúncia interposada el dia 4 de maig i sol·liciten una reunió entre la conselleria i el Museu Diocesà, que custodia el fons gaudinià més gran del món, amb més de 8.500 documents originals de Gaudí i, en especial, el fons relatiu a la Colònia Güell, per tractar dels termes legals argumentats. A data d'avui, encara esperen resposta.
El dia 27 d'abril, els dos especialistes envien un correu electrònic a la casa Balclis, en el qual li fan saber els errors tant en la datació dels dibuixos com en la tècnica fotogràfica emprada i se'ls informa de les dades correctes. La informació es fonamenta en la documentació conservada en el Museu Diocesà de Barcelona. En concret, les factures, signades pel mateix Gaudí, de les fotografies. Sobre alguna d'aquestes fotos, Gaudí va dibuixar com imaginava l'església acabada al carbonet, aquarel·la i guaix. A més, aporten els clixés en vidre d'aquestes fotos (entre les quals, les que va fer servir Gaudí per fer els dibuixos que es volien subhastar) i fins i tot fotos d'època dels mateixos dibuixos (una de les quals, exposada actualment al Taller Gaudí del Museu).
Balclis els respon el 2 de maig; els agraeix la informació contrastada i es compromet a publicar una fe d'errades. Marín puntualitza que Balclis sempre ha actuat d'acord amb la llei i de manera honesta.
Mentrestant, Medarde i Marín van contactar amb la unitat central de robatoris amb força i patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra per facilitar-los la documentació disponible. Presenten una denúncia, amb tres objectius: anul·lar la subhasta fins que s'aclareixin els fets, impedir que els dibuixos surtin del país i reclamar-ne la restitució a la propietat legítima: la parròquia de la Colònia Güell. Durant els primers dies de maig, els Mossos els fan saber que la subhasta dels dibuixos s'anul·la i que la qüestió de la propietat és a les mans del jutge.
Tal com informava el nostre diari dijous, els dibuixos van desaparèixer durant la guerra i no van reaparèixer fins al 1967. Des d'aleshores, les peces s'han reproduït abastament en exposicions i catàlegs. Aconseguit que la Generalitat declari béns culturals els dibuixos, l'objectiu és restituir-los a la parròquia de la Colònia Güell. La base jurídica és la demostració de l'origen i la sortida dels dibuixos de l'església per a la seva salvaguarda.
L'odissea dels dibuixos inclou el fet d'haver quedat amagats als soterranis i carboneres de Can Soler de la Torre. Acabada la guerra, es recupera pràcticament tot, però els dibuixos no apareixen i es donen per perduts. Els descendents del comte Güell, es venen la masia de Can Soler l'any 1962. La nova propietària, Teresa Farré, troba els dibuixos, però ni els retorna ni en diu res, tot i saber perfectament el seu origen i de què es tractava. Es consuma, així, el que els comissaris consideren “una apropiació il·legítima”.
Un degoteig sistemàtic del nostre patrimoni
Per Nadal, Sothebys París va subhastar un banc de Gaudí de la Colònia
Güell. Sothebys va demanar a Medarde que l'autentifiqués. Ell va fer
saber els punts foscos de la sortida del banc a la conselleria. Es va
vendre. Medarde i Marín creuen que apareixerà
als Emirats Àrabs. Cada dia hi ha un degoteig de casos similars sobre
el patrimoni, del qual Gaudí és una icona. El cas dels dibuixos és
simptomàtic.Teresa Farré ven els dibuixos, cap al 1975, a un antiquari,
Vidal. Cap dels dos ho comunica a l'administració.
Quan, anys després, Vidal els cedeix per a diverses mostres, continuen
sense haver-se registrat i la Generalitat, que podria actuar d'ofici en
veure'ls exposats, bada i no els registra com a béns mobles. No ho fa
fins al 2004, quan el Dr. Bassegoda els autentifica.
Els dibuixos apareixen on es van amagar 30 anys després. Aquest fet prova que els dibuixos no eren de la nova propietària de Can Soler de la Torre, que ni ho fa públic ni els retorna a l'església, d'on sap que van sortir i van ser amagats a la masia que, anys després, seria de la seva propietat. Vistos els punts anteriors, Medarde i Marín consideren que la raó jurídica es fonamenta en el fet que l'apropiació per part de Teresa Farré sigui declarada nul·la de dret: “Si la propietat és nul·la, també ho és la venda que es va fer, tot i que no dubten de la bona fe de Vidal, demostrada en la seva disposició a prestar els dibuixos.”
Els dibuixos apareixen on es van amagar 30 anys després. Aquest fet prova que els dibuixos no eren de la nova propietària de Can Soler de la Torre, que ni ho fa públic ni els retorna a l'església, d'on sap que van sortir i van ser amagats a la masia que, anys després, seria de la seva propietat. Vistos els punts anteriors, Medarde i Marín consideren que la raó jurídica es fonamenta en el fet que l'apropiació per part de Teresa Farré sigui declarada nul·la de dret: “Si la propietat és nul·la, també ho és la venda que es va fer, tot i que no dubten de la bona fe de Vidal, demostrada en la seva disposició a prestar els dibuixos.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada