Aquest serà l'article que jo no volia escriure, l'article que crec que cap blogger tindria mai ganes d'escriure.
Tranquils no em posaré dramàtic. és només un petit fracàs i amb els fracassos -se'ns diu sovint- la gent madura, es fa més forta i arriba a ser capaç de superar-se.
El títol plagiat d'una pel.lícula d'èxit dels anys 70 si la memòria no em falla, ja us hauria de donar una pista.
Tenir un blog, aportar-hi informacions i actualitzar-lo pot estar força bé...si el comptador de visites encara que sigui lentament, va pujant.
Tanmateix una fiblada recorre tot el cos de l'aspirant a escriptor-comentarista-periodista cada cop que fa una repassada als textos a cuita corrents i veu com es manté a zero el compte dels comentaris.
És una frustració perquè hom vol generar sempre algun sentiment: polèmica, adhesions, crítiques...tot menys el no res absolut.
Encara que fos per avisar de les faltes ortogràfiques o de coordinació que a voltes s'escapen o per mostrar en un llenguatge cent vegades més acurat un pensament en les antípodes de l'expressat per l'autor.
Ja no pretenc fer més literatura d'aquesta de tercera divisió, així que acabo amb un crit ben clar ¡vull un comentari!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada