La vaga haurà tingut un seguiment que s'acosta al 50% i això ja és quelcom significatiu. Ho és perquè la gran majoria d'aquestes persones que s'han mogut estàvem amb ganes d'anar més enllà i ser capaços d'organitzar-nos vers el futur, barrejant accions lúdiques i queixes més serioses, entrellaçant-nos amb els alumnes i les seves famílies i sabedors que ens trobem davant una lluita llarga que implica un canvi de model i doncs de mentalitat.
La passa més important ens cal fer-la cap endins, per tal de fer veure als nostres companys i companyes que paga la pena moure's i que es pot recuperar l'il.lusió envers uns sistema públic de qualitat.
Ahir es va produir un fenomen que jo no havia vist pràcticament mai: professorat que no va fer la vaga però si es va unir a la manifestació i la moguda posterior. Normalment les coses passaven a l'inrevès. Això vol dir que la crisi econòmica apreta i també que la vaga està percebent-se cada cop més com un estri del passat que ha de renovar-se profundament o bé morir.
Un altre fet molt significatiu és que el professorat s'ha imposat als sindicats...i aquests -en general- s'han posat al servei dels treballadors/es en acceptació de la "marea groga" que ha anat sorgint des de la base.
L'Assemblea davant l'estació de França és clarament millorable però és un pas en la bona direcció, les xarxes socials ha n de treure fum els propers dies de manera que s'arribi al dissabte 2 de juny amb propostes concretes, ben pensades i amb possibilitats reals de ser realitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada