Poc a poc, hem d'anar perdent les pors. El sistema està intentant fagocitar-nos però la decisió final encara és nostra. Com potser que de manera seriosa i argumentada un xicot de quaranta pocs anys et justifiqui jornades de gairebé 12 hores i pagament de sous que no arriben als mil euros en l'àmbit de la informàtica? Si això ja és dur, encara ho és més quan tu el recordes amb vint i pocs anys treballant per a fer un món diferent.
El sistema és molt gran, la competitivitat s'estén arreu i les hipoteques s'han d'acabar de pagar (o potser no...), hem de reconèixer que un % important ha estirat més el braç que la màniga o com a mínim s'ha deixat temptar per moltes felicitats consumistes que ens han anat enganxant.
Contra això és contra el que estem (jo si més no!) lluitant.
Hem de denunciar els grans robatoris i estafes però sobretot hem de canviar les actituds. No ha de ser el més ben vist el que més guanya, ni s'ha de destacar un poble per haver fet l'estàtua més gran (i cara) sinó que s'ha de potenciar la col.laboració, la solidaritat, la valoració de la diferència etc.
Crec que força gent ho va entenent i que el moviment del 15M és una bona plataforma per tirar endavant i anar depurant comportaments i esbossant viaranys de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada