Sí, estic parlant de l'extraordinari concert que va organitzar-se en favoer de la Fundació contra la SIDA al cap davant de la qual hi trobem el doctor Bonaventura Clotet.
A ell jo no el coneixia personalment però sí en tenia molt bona imatge de forma indirecta gràcies a un parell de llibres seus que ja fa quatre o cinc anys ens arribaren a l'institut. Primer "Vides" i poc més endavant "Més vides". Ambdos ens explicaven la duríssima realitat de la síndrome d'inmunodeficiència adquirida, a partir d'històries "senzilles i tendres" que cantaria Serrat amb el to directe i clar de qui les ha viscudes de primera mà i vol ajudar als qui les estan patint fins al darrer alè.
Bonaventura va començar per embarcar a la seva família en la lluita per frenar el VIH -Aina i Marc Clotet- i ara la seva família són milers que han anat fent possibles moltes fites i han aconseguit reunir la flor i nata del món musical català en un concert, aquest sí, realment irrepetible.
No sabria què destacar-vos en aquesta cita tan solidària com catalana, tan emotiva com crítica amb la realitat que estem vivint.
Potser destacaria que aquells noms a priori menys exitosos han sabut estar a l'altura de les circumstàncies. Parlo de l'incombustible Sisa que va obrir el concert o bé de Sabor de Gràcia i la Troba Kung-fú.
Assenyalaria clarament l'iniciativa popular que així que va poder va arrencar-se amb cants per a la independència i va fondre's amb l'esperit de la nit, cantant, ballant, gesticulant i sentint molt endins aquella vella idea de que la unió fa la força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada