La consellera Rigau fuig d'un acte protegida pels mossos enmig d'una esbroncada de mestres
JESÚS RODRÍGUEZ |
21/06/2012
La consellera d'ensenyament Irene Rigau ha tingut avui un
accidentat final del seu acte al Col·legi Oficial de Doctors i
Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
L'arrelada política convergent (ja va ser consellera amb Jordi Pujol) ha
pronunciat a partir de les 19h a la seu d'aquesta institució acadèmica
ubicada a la Rambla de Catalunya, 8, de Barcelona, una conferència
titulada 'Reptes i problemes de l'ensenyament en l'actualitat'. En el
moment de la seva arribada ja s'hi aplegaven alguns mestres amb
pancartes i xiulets, que han arribat a ser més de 300 amb una sonora
esbroncada mentre Rigau parlava dins de la sala d'actes. Ha estat en el
moment de sortir de l'edifici, cap a les 9 del vespre, quan els mossos
d'esquadra han ajudat a fer de tot plegat un peculiar espectacle. La
gent continuava cridant i xiulant, però un grup d'agents antiavalot de
la unitat ARRO Barcelona ha fet un passadís mentre una càpsula de
guardaespatlles acompanyava la consellera Rigau. S'han desplaçat a peu
de manera ràpida per la vorera fins arribar al lloc on estava aparcat el
vehicle oficial amb el xòfer, uns metres més amunt, en direcció a la
Gran Via. Tota la maniobra s'ha fet enmig de l'esbroncada popular de
mestres, pares i mares i, fins i tot, algunes criatures que corrien
amunt i avall vestides amb les característiques samarretes grogues. A
tot això, després de la fugida de la política convergent s'ha sabut que
durant la conferència –a l'interior del Col·legi de Llicenciats– ha
desqualificat les persones que s'organitzen a les assemblees grogues
per, segons ella, boicotejar-la, tot assegurant que tenien actituds
incíviques i que s'estaven 'uniformitzant' amb la vestimenta groga. La
protesta d'avui estava convocada per mestres interns, 3.000 dels quals
perdran el seu lloc de treball si s'executen els plans de reducció de
personal del govern d'Artur Mas.
Aquesta és la notícia publicada justament mentre jo estava rebent l'última lliçó d'una mestre coherent que s'ha jubilat en fer els seus 60 anys i portarne 41 amb 3 mesos i 22 dies de professió.
Ha estat -com tots- un comiat agredolç però molt ben aprofitat, la Mapi -així es diu l'esmentada professora- ha dictat la seva darrera lliçó a través d'un grapat de preguntes prèviament pensades per ella mateixa per bé que en algun cas la persona que li trameteia des de la cadira estant l'hagi transformada o bé li hagi donat un toc personal.
La Mapi ens volia dir un grapat de coses (li agrada molt xerrar) però sobretot s'hi ha posat a fons davant la pregunta estelar de la seva única filla (24 anys) que li demanava com veia les coses ara per ara i gairebé li exigia una mica d'esperança. La Mapi ens ha dit que cal lluitar i fer-ho amb constància i coherència. Reflexionar sobre allò que de debó ens importa i posar-hi la banya fins al final. Ens ha explicat també però que li sap molt greu el desprestigi de la política ja que ella ha viscut una etapa -la Transició i els primera anys de la democràcia- en qu els polítics si semblaven servidors públics, ells mateixos esperançats en aconseguir algun canvi significatiu. deixar de valorar-los i confiar-hi, és obrir un cop més la porta al feixisme que tantes penúries ens ha portat històricament parlant.
La Mapi ho tenia bastant clar, cal parlar entre els indignats per enfocar més bé l'objectiu i units en el fons dividir-nos en petits objectius concrets per no ser simple massa i no deixar focus sense atendre.
Crec que ha estat valenta en dir-nos que ja fa uns quants anys que va decidir que la vaga no era la manera de lluitar i que calia trobar -fita de les noves generacions- la manera més adequada de protestar del segle XXI.
Amb aquestes idees al cap m'he remirat la xiulada-cassolada a la consellera Rigau i he pensat que ens calen més estratègies per a fer-li pujar els colors perquè sinó encara acabarà sentint-se màrtir. Així per exemple, pensant en l'acte del dijous potser hauríem d'haver tingut un infiltrat que li fes una pregunta ben pensada a l'auditori estant o haver-nos organitzat per a trobar una periodista que li fes una entrevista diferent que l'obligués a posar-se de debó davant del mirall.
No és fàcil però ni l'optimista Mapi ens ha dit que ho sigui...seguiré pensant-hi per mirar de poder fer una aportació positiva en la propera assemblea del 2 de juliol.
Bona revetlla!
Aquesta és la notícia publicada justament mentre jo estava rebent l'última lliçó d'una mestre coherent que s'ha jubilat en fer els seus 60 anys i portarne 41 amb 3 mesos i 22 dies de professió.
Ha estat -com tots- un comiat agredolç però molt ben aprofitat, la Mapi -així es diu l'esmentada professora- ha dictat la seva darrera lliçó a través d'un grapat de preguntes prèviament pensades per ella mateixa per bé que en algun cas la persona que li trameteia des de la cadira estant l'hagi transformada o bé li hagi donat un toc personal.
La Mapi ens volia dir un grapat de coses (li agrada molt xerrar) però sobretot s'hi ha posat a fons davant la pregunta estelar de la seva única filla (24 anys) que li demanava com veia les coses ara per ara i gairebé li exigia una mica d'esperança. La Mapi ens ha dit que cal lluitar i fer-ho amb constància i coherència. Reflexionar sobre allò que de debó ens importa i posar-hi la banya fins al final. Ens ha explicat també però que li sap molt greu el desprestigi de la política ja que ella ha viscut una etapa -la Transició i els primera anys de la democràcia- en qu els polítics si semblaven servidors públics, ells mateixos esperançats en aconseguir algun canvi significatiu. deixar de valorar-los i confiar-hi, és obrir un cop més la porta al feixisme que tantes penúries ens ha portat històricament parlant.
La Mapi ho tenia bastant clar, cal parlar entre els indignats per enfocar més bé l'objectiu i units en el fons dividir-nos en petits objectius concrets per no ser simple massa i no deixar focus sense atendre.
Crec que ha estat valenta en dir-nos que ja fa uns quants anys que va decidir que la vaga no era la manera de lluitar i que calia trobar -fita de les noves generacions- la manera més adequada de protestar del segle XXI.
Amb aquestes idees al cap m'he remirat la xiulada-cassolada a la consellera Rigau i he pensat que ens calen més estratègies per a fer-li pujar els colors perquè sinó encara acabarà sentint-se màrtir. Així per exemple, pensant en l'acte del dijous potser hauríem d'haver tingut un infiltrat que li fes una pregunta ben pensada a l'auditori estant o haver-nos organitzat per a trobar una periodista que li fes una entrevista diferent que l'obligués a posar-se de debó davant del mirall.
No és fàcil però ni l'optimista Mapi ens ha dit que ho sigui...seguiré pensant-hi per mirar de poder fer una aportació positiva en la propera assemblea del 2 de juliol.
Bona revetlla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada