Déu n'hi do!!!
La realitat de la crisi és dura i els nervis estan a flor de pell quan se'ns fan arribar segons quines notícies. Hauríem de saber mantenir un xic més la calma perquè moltes d'aquestes realitats no són pas noves i de fet han existit des de fa molt temps i potser en un percentatge superior. Ara però qualsevol nova en aquest sentit és com un cop a les parts baixes i els nervis es desfermen. És normal, però justament els cristians hauríem de mantenir la calma i fer veure a l'entorn que ara canviar-ho de tot ni és possible ni segurament seria la millor solució.
Això no vol dir que no hàgim de seguir indignant-nos i mostrant tot allò que està malfet. Tanmateix també hem de fer prevaler l'amor, la solidaritat i les formes de relació en positiu perquè la violència no acabarà amb els problemes ni ens carregarà més de raons ans al contrari.
Parlo del model Jesús i no pas de tantes incoherències sempre visibles en la mateixa Església institució.
Els que no creuen només es fixen en aquests detalls penosos però els que diem tenir fe em de saber resistir aquests embats i encomanar-nos al Senyor que sí pateix, s'indigna i ens dóna forces per anar capgirant les situacions pas a pas fent real aquell lema de que "un altre món és possible".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada