ELS FRUITS DE LUCIA

Estic acabant la lectura del llibre de la religiosa Lucia Caram, "Mi claustro es el mundo" i en recomano de tot cor la lectura. És un llibre fet a raig, amb el cor. No hi trobareu alta literatura però sí l'experiència vital d'una dona de 47 nys que ha sabut anar trobant el seu camí i per fer-ho ha superat no pocs obstacles i formes tradicionals d'entendre la vida religiosa i sobretot la clausura.
Ella és argentina, de Tucumán i veure el seu país destrossat per la crisi la va fer sentir del tot aprop dels més pobres i des d'aleshores no ha parat. El resultat més evident a casa nostra de la seva obsessió per la justícia social és la fundació Rosa Oriol que en només tres anys ha fet molta i bona feina.
Us transcric la seva carta de presentació i us en deixo l'adreça electrònica perquè pogueu mirar-vos amb calma les seves diferents realitzacions.
 

V

àrem néixer no fa gaires anys, però ja podem fer memòria del nostre caminar assolint complicitats, creant oportunitats, facilitant recursos i realitzant somnis. Mitjançant el compromís, el treball en xarxa i el contacte amb les persones, hem descobert nous horitzons que ens permeten donar un pas endavant i consolidar-nos en ordre a continuar creant espais, estructures i relacions que promoguin una societat unificada en la que tots puguin trobar el que els pertoca per viure amb dignitat.

Hem començant practicant “l’essencialisme”, intentant, en temps de crisis, donar el mes essencial per viure a persones i famílies en situació de vulnerabilitat i pobresa: el menjar. Un recurs que ens permet fer de mur de contenció en una situació cada cop mes dramàtica i greu. Això ens ha permès conèixer a fons el rostre de la pobresa i de les noves formes de pobresa a casa nostra, i assumir el repte d’anar mes enllà i buscar tots plegats solucions de fons, amb la mirada fixa en la reinserció socio-laboral, familiar, i en la creació de plataformes i espais creadors d’oportunitats per als diferents sectors de la nostra societat en la que tots tenim mancances i tots som susceptibles d’ajudar i de ser ajudats alhora en diversos aspectes de la nostra vida.

En aquesta perspectiva,totelques’orienta a sensibilització de la població i dels diversos estaments del món administratiu, empresarial i associatiu, constitueixen per a nosaltres un repte per buscar solucions en les que tots siguem actors en la promoció d’un nou ordre social en el que no hagi més exclosos i en el que mai ens tinguem que avergonyir de que hagi persones que no poden viure amb dignitat.

Amb la motxilla plena de bones experiències i amb els ulls radiants dels paisatges humans que hem conegut, ens disposem a continuar en aquesta aventura humana i humanitzadora que es la nostra Fundació Rosa Oriol.

Amb aquest esperit positiu i amb el desig de superar els entrebancs posem els ulls en programes i projectes assolibles al servei de les persones.

 Agraïm a tots els que han fet possible que avui ens plantegem continuar caminant; a tots els que amb el seu compromís donen, a través de la nostra Fundació, una oportunitat a l’esperança.

 http://www.fundaciorosaoriol.org