MÉS SOBRE LA VAGA

Heusací la reflexió d'una professora i companya sobre la vaga d'ahir. Està bé que entre tots parlem, reflexionem i prenguem mesures, això sí sense excusar-nosen els dubtes per acabar no fent res.

Avui el meu horòscop pronosticava problemes en els assumptes de diners...No era difícil encertar-la, després de dues vagues tan seguides!

I poc després llegia a la portada de EL PERIODICO en lletres grosses: "La huelga contra los recortes llena las calles pero no vacía las aulas. Los centros dedicaron las clases a explicar los ajustes sin hacer el paro".

 

Més enllà de si és del tot encertada aquesta "veritat absoluta" que planteja el diari, o de la lliure elecció del dret a fer vaga (només faltaria), em pregunto si és aquest el concepte de vaga que haurem de seguir en el segle XXI. És evident que les retallades, la crisi, i perquè no dir-ho, un cert cansament de tot plegat, no afavoreixen que ens animem a seguir perdent poder adquisitiu. És, doncs, aquest un nou model de protesta? Romandre al lloc de treball i fer actes paral·lels? No en tinc resposta. Però veient el que se'ns ve a sobre, és molt probable que n'haguem de parlar algun dia, si més no fent un cafetó (no, no cal votar en claustre...és broma), davant noves possibles convocatòries de protesta.

En fi, "ahí queda". Com a mínim el departament ha aconseguit quelcom que era difícil fins ara...que tota la comunitat educativa estigui d'acord en alguna cosa: així, no anem bé.

 

Fins demà, que descanseu i tornem a la feina amb ànims renovats. Com deia una pancarta de la mani: la il·lusió, que no ens la retallin! 

 

Àngels