Ara que fa uns dies que no publico res, he tingut el pensament de recomanar-vos un bloc amic per a començar bé l'any.
Us parlo d'un bloc femení queporta un títol castellà però que és bilingüe.
"No te resistas, síguela". La seva autora quan en parla ens aclareix a la primera que no fa referència a cap tendència innovadora o bé estranya. Es refereix directament i sense embuts a la vida, perquè ella n'és una enamorada.
Sovint passa que les persones que més et recomanen viure i gaudir profundament de la vida, no ha tingut pas una vida fàcil. Ella sense dramatismes, entraria en aquesta categoria i ara en plena maduresa pot destilar uns quants pensaments de pes que la resta de mortals podem fer-nos el regal d'aprofitar.
Ja arrelada en algun punt que no concretaré del centre de Catalunya té una mica de temps per recordar tot allò que ja ha viscut i deixr-ho fluir en forma d'escriptura.
Com que tampoc és la meva intenció fer-ne un panegiric desmesurat ho deixo aquí i que cadascú decideixi lliurement si li val la pena dedicar uns breus minuts a donar-hi una ullada.
13/12/10
Una classe una mica lenta
Bona tarda! Després de dues setmanes sense classe, sembla que en Raül ha vingut a mig gas, potser es pensa que estem una mica carregat ja tan proper el final de trimestre, però la veritatés que aplicant aquest ritme lent, jo perdo més fàcilment el fil peruè se me'n va la concentració.
Espero que quan siguin les 9 del vespre, hagi canviat el meu punt de vista, ja que en cas contrari el que potser haurà passat és que m'hagi adormit.
Espero que quan siguin les 9 del vespre, hagi canviat el meu punt de vista, ja que en cas contrari el que potser haurà passat és que m'hagi adormit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)