The Guardian publica més materials sobre la independència de Catalunya
En
la sèrie estrenada ahir hi ha articles sobre la història, les
tradicions i la fiscalitat catalanes, un vídeo i una presentació
interactiva
L'edició digital del The Guardian publica avui sis materials més sobre la independència de Catalunya a l'espai web '
Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?',
inaugurat ahir. Es tracta de quatre articles, un vídeo i una
presentació interactiva amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat
política, econòmica i cultural de Catalunya a l'exterior. Els quatre
articles expliquen les tradicions ('
What Catalans love: human towers and a less exciting hokey cokey'), el sistema fiscal ('
Catalonia's tax burden: 'If you put up with it, they keep taking your money') i opinions de catalans i de no catalans sobre la independència ('
Would Catalonia be better as an independent nation?'). L'edició digital publica, a més, onze diapositives sobre la història de Catalunya ('
A Catalan history of Spain – interactive') i un vídeo amb opinions de Madrid sobre la independència ('
Catalonia tales: your views on the vote for independence').
Els
sis continguts publicats aquest dimarts s'afegeixen als cinc articles
que van obrir la sèrie especial a través de la qual el rotatiu britànic
analitza el procés obert al país des de l'11-S.
Les tradicions catalanes: els castells, la sardana i els calçotsUn
dels articles que publica el diari 'The Guardian' aquest dimarts a
l'apartat 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?'
fa referència a les tradicions catalanes. En aquest sentit, Stephen
Burgen, autor de l'article, explica què són els castells, la sardana i
els calçots com a tres de les tradicions més representatives del país.
Sobre
els castells, l'article diu que és una tradició catalana que va sorgir
al segle XVIII i que la UNESCO va reconèixer l'any 2010. Burgen explica
les diferents parts d'un castell (pinya, tronc i pom de dalt) als
lectors i els defineix com un símbol "d'unitat de la nació".
D'altra
banda, aquest article fa referència a la sardana com la dança
tradicional catalana. Explica que es balla en cercle i amb les mans
agafades i la compara amb la dansa tradicional anglesa anomenada 'Hokey
cokey', tot i que defineix la sardana com a "menys emocionant". L'autor
explica que la sardana data del 1552 i que durant el període de la
Renaixença es va adoptar com a dansa tradicional catalana.
Per
últim, Stephen Burgen parla dels calçots com un menjar típic del sud de
Catalunya, originari de Valls i que es pren a les calçotades, "que se
celebren a l'aire lliure a la primavera". L'autor explica com es cuinen
els calçots i com es mengen. "Es manté el calçot per la punta superior i
es tira cap enfora la capa exterior. El calçot se suca en una salsa
d'avellanes, tomàquets rostits, all i oli d'oliva i després es menja
tot", explica l'article. Stephen Burgen explica que és un "negoci brut" i
que les calçotades s'acompanyen de carn i salsitxes de xai a la brasa.
La càrrega fiscal Un
altre article publicat a a l'espai 'Barça-loners: la Catalunya
independentista trencarà Espanya' de l'edició digital del 'The Guardian'
fa referència a la fiscalitat catalana. L'article, titulat 'Càrrega
fiscal catalana: Si tu aguantes això, ells et segueixen prenent els teus
diners', dóna veu a votants que denuncien el finançant d'altres regions
espanyoles a partir dels impostos dels catalans.
L'article,
escrit pel periodista Giles Tremlett, parteix del moviment de protesta
#novullpagar, promogut a través de la xarxa, que defensa l'impagament
dels peatges de les autopistes i ha estat sancionat amb multes als
conductors infractors de la llei. En aquest sentit, el text inclou
l'opinió de Josep Rovirosa, un treballador bancari català, que explica
que a Catalunya, pràcticament totes les autopistes són de pagament, però
els diners recaptats es destinen a la construcció d'infraestructures
d'arreu de l'estat espanyol. D'altra banda, Carlos Heras, conductor
d'autobús i activista de la UGT denuncia que els preus de béns i serveis
a Barcelona són molt més elevats que a Madrid.
Giles Tremlett
relaciona les mesures d'austeritat que ha hagut d'aplicar el govern
català en matèria de salut i ensenyament per retallar el deute amb
l'augment de la força del moviment independentista català. L'autor,
explica, a més, que el dèficit fiscal de Catalunya és de 16.000 milions
d'euros, un 8% del PIB de la regió i que, segons les enquestes, un 80%
dels catalans creuen que paguen massa i reben massa poc per part de
l'estat espanyol. Al contrari del que diuen altres regions de l'estat
espanyol, com Andalusia o Extremadura, que reben part dels diners que
Catalunya paga.
Tremlett es refereix a la situació econòmica de
Catalunya com una de les regions que "té una de les majors taxes
d'impost sobre la renda a Europa". "També han assolit el deute regional
més gran a Espanya, amb els seus bons rebaixats a nivell d'escombraria
per les agències de ràting, i aquest any han hagut de demanar un rescat
humiliant al govern central a Madrid", explica.
L'autor recull
l'opinió de polítics de diferents ideologies com Cristóbal Montoro,
Miquel Iceta o Joan Saura per donar a conèixer la diversitat d'opinions
existents sobre la independència econòmica de Catalunya.
Les opinions de la iniciativa #CataloniaTalesL'edició
digital del 'The Guardian' ha publicat també aquest dimarts al matí
l'article 'Contes de Catalunya: els seus punts de vista sobre el vot per
la independència', escrit a partir de les històries que ha rebut el
periodista John Henley després de la crida que va fer el divendres
passat demanant els seus punts de vista dels catalans sobre
l'independentisme català. Henley demanava que els catalans enviessin les
seves històries via Twitter amb l'etiqueta #CataloniaTales.
El
periodista diu que més de 500 persones han contactat amb ell a través de
Twitter o correu electrònic per donar els seus punts de vista. Per
limitacions d'espai, John Henley ha hagut de fer-ne una selecció i, en
aquest primer article sobre el tema, dóna a conèixer l'opinió de set
catalans que actualment viuen fora de Catalunya.
Algunes opinions
dels testimonis atribueixen el creixement del moviment independentista a
la situació econòmica que viu el país, d'altres denuncien el discurs
d'alguns polítics i mitjans de comunicació espanyols en contra de la
independència de Catalunya i del català. En aquest sentit, David
Clavert, un dels testimonis resident a Madrid, diu que en el darrer any
ha notat un canvi en les relacions personals "on l'agressivitat cap a
tot allò que sona català o és d'estil català s'intenta transformar a
l'espanyol".
Altres testimonis, Jaume Domenech, que viu a Suïssa,
i Guillem Colomer, que estudia a Manchester, expliquen que la cultura,
les tradicions i la història catalanes són molt diferents a les de
l'estat espanyol. Colomer diu que "Espanya mai ha entès que ser diferent
no significa necessàriament ser dolent" i això ha comportat una "manca
de respecte" i una "exclusió" al llarg de la història. Guillem Colomer
compara la relació de Catalunya amb l'estat espanyol com "un matrimoni
que ha estat unit durant molt temps però que no funciona" i dóna el
"divorci amistós" com a millor solució.
Laia Balcells, una
científica política catalana que viu als Estats Units, explica tres
escenaris possibles després de les eleccions: l'autodeterminació, el
pacte fiscal, o "l'embotellament", que defineix com "una onada d'asfíxia
econòmica per a Catalunya" i com la pitjor de les opcions. Aquesta
testimoni diu que "estan arribant temps interessants, però també moments
de risc" i que l'estat espanyol hauria de deixar que el poble de
Catalunya votés i expressés la seva voluntat, com ha fet el Regne Unit
amb Escòcia.
D'altra banda, el testimoni d'Albert Martí-Bueno, un
català que viu a Bristol, fa referència a la consulta d'Arenys de Munt
del 2009 com a punt de partida de l'onada independentista dels darrers
temps.
El periodista Jon Henley explica al final de l'article que
serà a Catalunya durant tota aquesta setmana per seguir recollint
testimonis i publicar més històries a partir de les opinions dels
catalans sobre la independència de Catalunya.
Catalunya estaria millor com a nació independent?Aquest
dimarts 'The Guardian' també publica un article amb tres opinions de
lectors sobre la independència. El diari britànic els demana si
Catalunya "estaria millor com a nació independent". La primera en
contestar, Michelle Przemyk, assegura que Catalunya "ja n'ha tingut prou
de pertànyer a un estat on la seva llengua i la seva cultura no són
respectades i on la seva indústria i economia són sistemàticament
asfixiades pels partits centralistes". Segons aquesta lectora del 'The
Guardian', Catalunya estaria millor amb un estat independent "sempre i
quan els seus nous líders prenguin l'oportunitat per fer una
reestructuració i modernització". A més, assegura, es podria fer "molt
més per millorar el benestar social, l'educació i les infraestructures".
El segon dels lectors publicats per 'The Guardian' és Nick
Bedson que assegura que amb la independència Catalunya deixaria de ser
un "fons de suport per la resta d'Espanya". Bedson assegura que si la
independència s'assoleix amb CiU els catalans poden trobar-se amb un
"estat del benestar esquelètic, retallades d'impostos per les
multinacionals, fons públics per pagar els deutes privats dels bancs i
una relació propera amb el PP en la majoria dels temes socials i
econòmics". Per ell, "aquest no és el canvi que molts catalans volen" i
apunta a un nou estat de l'esquerra amb més polítiques socials i
infraestructures i que deixi enrere "una monarquia disfuncional",
l'exèrcit, l'Església espanyola i la influència de la premsa de dretes
de l'Estat.
Finalment, Rodrigo Nuñez assegura que "la
independència és l'única manera per curar les antigues ferides". Nuñez
escriu al 'The Guardian' que no està d'acord amb la independència però
que creu que és l'única manera de tirar endavant. Segons ell, amb la
independència els "separatistes s'adonaran que no eren tan especials, no
tant diferents dels seus veïns". "Quan no hi hagi un enemic a qui
culpar, i no quedin excuses, potser començaran a mirar dins d'ells
mateixos per trobar les causes dels problemes", defensa. Per ell, "com
dos germans al mig d'una disputa familiar que es remunta generacions
enrere, tots dos podrien trobar la manera de reconciliar-se i començar
una relació renovada i més saludable".
Una presentació interactiva i vídeos L'espai
'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?', inclòs
dins la secció d'internacional del diari britànic 'The Guardian' també
inclou, des d'aquest dimarts, una presentació interactiva amb els
antecedents històrics de Catalunya. Sota el títol 'Una història catalana
d'Espanya', un total d'onze diapositives fan un repàs als fets
històrics més significatius des de l'època dels comtes de Barcelona, a
l'edat mitjana, fins l'actualitat.
D'altra banda, l'edició
digital de 'The Guardian' ha publicat aquest dimarts al matí un vídeo de
cinc minuts de durada amb l'opinió de diferents ciutadans de Madrid
sobre els efectes que tindria una Catalunya independent. El vídeo,
'Eleccions a Catalunya 2012: Els residents de Madrid discuteixen sobre
la independència' recull opinions diverses sobre si la independència ha
de ser permesa o no i sobre per què tants catalans hi donen suport.
Comentari: Ensenyament compta d'una manera "sui generis" perquè sol barrejar pública i concertada. En els dos centres en els quals jo treballo el seguiment està entre el 50 i el 70%.
1