29/11/12

NOTÍCIA POSITIVA

Des del web d'AI enganxo una notíca d'abans d'ahir que és molt positiva i a més ens ve a indicar que encara que només sigui de tant en tant una estructura ara per ara feixuga com l'ONU si serveix per a quelcom.

La lluita contra la mutilació genital femenina aconsegueix el suport de l'ONU


L'adopció d'una resolució contra la mutilació genital femenina per part Comitè de Drets Humans de l'Assemblea General de l'ONU suposa un fort impuls a les organitzacions de la societat civil que lluiten per acabar amb aquesta pràctica abusiva; així ho ha afirmat Amnistia Internacional.

És la primera vegada que la Tercera Comissió de l'Assemblea, que s'ocupa dels assumptes socials, humanitaris i de drets humans, adopta una resolució sobre la mutilació genital femenina, que consisteix a mutilar els genitals d'una nena, sovint sense anestèsia i en condicions que poden derivar en una infecció potencialment mortal.

La mutilació genital femenina ens assenyala a tots amb un dit acusador: que una nena o una jove pugui ser immobilitzada i mutilada constitueix una violació dels seus drets humans i és un escàndol que cada any corrin perill de sofrir-la tres milions de nenes”, ha afirmat José Luis Díaz, representant d'Amnistia Internacional davant l'ONU a Nova York.

“De vital importància, aquesta resolució de l'ONU situa la mutilació genital femenina en un marc de drets humans i fa una crida a un enfocament holístic, en ressaltar com ho fa la importància de l'apoderament de les dones, la promoció i protecció de la salut sexual i reproductiva i la necessitat de trencar el cercle de discriminació i violència.”

La mutilació genital femenina és pràctica habitual a 28 països d'Àfrica i també a Iemen, l'Iraq, Malàisia, Indonèsia i entre certs grups ètnics d'Amèrica del Sud.

Tot i això, afecta a tota la humanitat. Dones i nenes de comunitats a la diàspora corren perill de ser sotmeses a la mutilació genital femenina.

Amnistia Internacional considera aquesta resolució de l'ONU un recordatori als governs que han d'elaborar plans d'acció, més enllà de la legislació, i garantir que aquests plans es dotin de recursos suficients i se sotmetin a vigilància, a fi d'augmentar la sensibilització.

La resolució aclareix també que, per poder acabar definitivament amb aquesta pràctica, totes les persones afectades han d'implicar-se, inclosos homes adults i menors d'edat.

“És important assenyalar que la mutilació genital femenina és un maltractament basat en el gènere i específicament dirigit contra menors d'edat, i que l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, ha establert que qualsevol dona o nena que sol·liciti asil per haver estat obligada a sotmetre's a la mutilació genital femenina, o per existir probabilitats de que ho sigui, té dret a la condició de refugiada”, ha manifestat Díaz. La protecció de les dones refugiades que han pogut sofrir la mutilació genital femenina ha d'integrar-se a l'estratègia general de protecció.

La resolució conté recomanacions concretes per prevenir la mutilació genital femenina, protegir les nenes en perill, posar fi a la impunitat i prestar serveis de suport als qui pateixen les seves seqüeles per a tota la vida. Amnistia Internacional insta als governs a posar en pràctica aquestes recomanacions amb caràcter urgent.

Està previst que la resolució sobre la mutilació genital femenina adoptada per la Tercera Comissió de l'Assemblea General de l'ONU sigui confirmada pel ple de l'Assemblea al desembre. Encara que no són jurídicament vinculants, les resolucions de l'Assemblea General de l'ONU tenen un pes polític i moral considerable.

Informació addicional
AI insta a la protecció dels drets de les dones i, especialment, de la salut sexual i reproductiva i els drets de les dones a tot el món.

END FGM, campanya europea contra la mutilació genital femenina, ha preparat una estratègia amb recomanacions a la Unió Europea per adoptar mesures concretes encaminades a acabar amb la mutilació genital femenina. Podeu consultar-la aquí:
www.endfgm.eu/content/assets/end_fgm_final_strategy.pdf

Més informació en aquest enllaç: www.endfgm.eu.

28/11/12

NOTÍCIES D'AI

Un any més AI continua actuant i ara ens recorda un acte simbòlic que cada cop va prenent més volada contra la Pena Capital. Crec que val la pena tenir-lo en compte.

30 de noviembre: Jornada Mundial “Ciudades por la Vida”, contra la pena de muerte
1.500 edificios representativos de todo el mundo, iluminados contra la pena capital
Haz clic para ampliar
Iglesia de Santo Domingo iluminada en Murcia en 2011 con motivo de la jornada Ciudades por la Vida © Amnistía Internacional
En España más de 50 ciudades realizan actos públicos en favor de la abolición total
Con motivo de la celebración de la Jornada Mundial “Ciudades por la Vida”, en su décimo aniversario, durante los próximos días y hasta el 30 de noviembre, activistas de la Comunidad de Sant’Egidio y Amnistía Internacional junto a otras asociaciones de la Coalición Mundial Contra la Pena de Muerte saldrán a la calle para mostrar su rechazo frontal a la pena de muerte iluminando ayuntamientos y edificios representativos de más de 50 ciudades españolas como Madrid, A Coruña, Bilbao, Burgos, Granada o Santa Cruz de Tenerife. España se une así a esta iniciativa internacional que ilumina edificios en más de 1500 ciudades de todo el mundo: la República Democrática del Congo iluminará la Catedral de Bukavu; Roma, el Coliseo; Bruselas, el Atomium; y Quito, la Campana de la Paz, entre otros muchos. En total 87 países y 68 capitales se unen a esta iniciativa.

La pena de muerte sigue siendo hoy día la peor de las torturas. Casi 20.000 esperaban su ejecución en los corredores de la muerte de todo el mundo a finales de 2011 y al menos 676 personas fueron ejecutadas en 20 países, exceptuando China, donde el año pasado se ejecutó a más personas que en el resto de los países. En Oriente Medio, el número de ejecuciones confirmadas aumentó en casi un 50 % respecto al año anterior, debido al fuerte incremento en Arabia Saudí, Irak, Irán y Yemen. Estados Unidos fue el único país del continente americano que ejecutó en 2011, mientras que Bielorrusia fue el único país de Europa que llevó a cabo ejecuciones en 2011.

Sin embargo, en los últimos 10 años, se han dado grandes pasos hacia la abolición, incluso en países en los que la pena capital se encontraba muy arraigada. Hoy son ya 140 los países abolicionistas, frente a 58 retencionistas.

Jornada “Ciudades por la Vida”
La Jornada Mundial “Ciudades por la vida” es una iniciativa internacional emprendida por la Comunidad de Sant’Egidio, con el apoyo de la Coalición Mundial contra la Pena de Muerte, a la que pertenece Amnistía Internacional, junto a alrededor de 60 organizaciones, colegios de abogados, sindicatos y autoridades locales y regionales.

El 30 de noviembre se celebra el aniversario de la primera abolición de la pena de muerte en el mundo, que llevó a cabo el Gran Ducado de Toscana en 1786. La Jornada Mundial “Ciudades por la Vida – Ciudades contra la Pena de Muerte” se convoca desde 2002 para impulsar la abolición de la pena capital en todo el mundo. Cerca de 80 ciudades participaron en la primera edición del año 2002. Un número que ha ido creciendo en la última década hasta las 1.500 ciudades que participan hoy en esta jornada con actividades culturales, espectáculos y proyecciones así como otras acciones de sensibillización.


26/11/12

POSANT MÚSICA A LA INDIGNACIÓ

La Solfònica és una banda de música que ha estat present durant el darrer any en moltes de les manifestacions indignades. Val la pena aplaudir-los i guadir amb les seves lletres.

STOP BALES DE GOMA

Aquesta és una història que s'hauria d'haver acabat fa molts anys, però que per desgràcia encara dura...
Les forces de seguretat tendeixen a emprar una força exagerada contra la població quan aquesta exerceix el seu dret a la manifestació. En la manifestació de la darrera vaga general,el dia 14 de novembre a Barcelona Esther Quintana va perdre un ull pel llançament d'una bala de goma. L'endemà el conseller Felip Puig negava de totes totes que el Mossos haguessin fet ús d'aquest recurs, però la mentida no tapa els desgraciats fets.
Aquest col.lectiu lluita des de fa temps contra les pilotes de gomes i ara encara hi insisteix amb més força.


El 14 de Noviembre otra persona se ha unido a la lista de los que han perdido un ojo por las armas usadas indiscriminadamente contra la población por parte de los Mossos d'Esquadra. Su nombre es Ester, tiene 42 años y trabaja en un Centro Civico, vecina del Barrio de San Martí. Hizo miedo a un Mosso? Es la victima numero 8.

STOP BALES DE GOMA JA! STOP VIOLENCIA POLICIAL! JUSTICIA PARA TODAS LAS VICTIMAS!

Para Ester se ha abierto una web ojocontuojo.wordpress.com por una campaña de solidaridad y lucha.

Únete a la causa! Paramos quien tiene legitimidad de disparar a las personas! Hazte una foto y envíala a ojocontuojo@hotmail.es.

Manifest

Som un grup de ciutadans que viuen, treballen i estudien a Catalunya.
El present manifest vol ser el primer pas d’ una campanya per demanar l’ abolició dels projectils de goma que utilitza la policia autonòmica catalana, els Mossos d’Esquadra. Hem pres aquesta decisió després d’haver estat testimonis de l’enèsima lesió permanent provocada per aquesta arma a un ciutadà innocent.
La dotació de projectils de goma dels Mossos d’ Esquadra, d’ un pes de 90gr. i capaços d’arribar a una velocitat de més de 200m/s (més de 720 km/hora) són considerats pel protocol tècnic intern com a armes “less-letal”, és a dir, “menys letals”. L’ evidència però, demostra que poden causar danys permanents als òrgans vitals, i a més són difícilment controlables.
Limitant-nos a un sol exemple i deixant de banda altres tipus de lesions, a Espanya són 23 les persones que han perdut un ull des de 1990 fins avui, a causa d’ aquests projectils. Per tant, el terme “menys letal” ha de ser definitivament considerat inadequat, perquè donat el potencial destructiu d’ aquestes armes no garanteix la seguretat dels ciutadans, sinó que provoca un risc de vida.
A la ciutat de Barcelona, l’ any passat, tres nois van perdre l’ ull a causa de l’ impacte d’una bala de goma. Un altre va estar ingressat a la UCI durant una setmana, amb un traumatisme cardiopulmonar, tement per la seva vida. El juliol d’ aquest any un altre noi ha perdut l’ ull dret mentre era entre les taules d’ un bar, juntament amb moltes altres persones innocents. A aquests casos s’ hi afegeixen molts altres de diverses gravetats.
Barcelona, ciutat que té com a valors fonamentals la inclusió, la tolerància i la participació, demana un canvi: abans que aquesta arma faci danys encara més greus, diem prou amb els projectils de goma i en demanem la seva abolició, com ja ha succeït a molts altres països.
Demanem a totes les democràtiques i democràtics de Catalunya d’activar-se per demanar la prohibició de les bales de goma i d’unir-se a la nostra campanya d’informació i mobilització per dir NO a les bales de goma i NO a la repressió de la democràcia, per tal que no hi hagi més ulls cegats per la violència.

STOP a les bales de goma usades per part de la policia!

Pel dret a manifestar la pròpia llibertat en democràcia.

Per la seguretat dels ciutadans.



projectils disparats a persones pacíficament reunides en manifestació a la plaça Catalunya el 27 de Maig 2011

25/11/12

BONES IDEES, MALES PRAXIS

No n'hi ha prou en cercar alternatives als combustibles fòssils, si les alternatives que es troben són mal emprades i continuen quedant de manera monompolística en mans d'una minoria d'empreses que pensen bàsicament en els seus beneficis per comptes de tenir una visió més àmplia i un punt -ni que sigui un punt- de caràcter social.

El cultivo de aceite de palma para alimentación y biodiesel aumenta las emisiones de gases invernadero

Flora, Kitkat y Pringles están implicadas en esta industria que libera más CO2 del que se evita utilizando biodiésel

Reportaje - noviembre 7, 2007
Greenpeace denuncia hoy, en el informe “Cocinando el Clima”(1) presentado en Londres y Singapur, cómo las compañías Unilever, Nestlé and Procter & Gamble están provocando la destrucción de los bosques de turberas de Indonesia para satisfacer la demanda creciente de aceite de palma para su uso en alimentación, cosmética y biocombustibles.
Carga de materias primas para bioenergía
Un mes antes que los gobiernos mundiales se reúnan en Bali (Indonesia) para negociar y decidir la siguiente fase del Protocolo de Kioto para combatir el cambio climático, esta investigación de Greenpeace revela que un grupo de marcas líderes mundiales son cómplices de la destrucción de los bosques de turberas, una fuente potencial de emisiones de gases de efecto invernadero.
Los turberas de Indonesia son una de las reservas más ricas de carbono en el mundo y su destrucción es una de las contribuciones más temerarias y evitables al calentamiento global.Las turberas ya emiten el 4% de las emisiones globales. Y es precisamente en la pequeña provincia indonesia de Riau, en la isla de Sumatra, donde se encuentra una superficie considerable de turberas y donde se localizan el 25% de las plantaciones del país de aceite de palma. Los planes de expansión de este árbol pretenden cubrir la mitad de la provincia de plantaciones de palma de aceite, incrementándolo en un 300%. Esto daría lugar a consecuencias devastadoras para las turberas de Riau, que almacenan 14.6 billones de toneladas de carbono (3) -equivalente a un año de emisiones de gases de efecto invernadero a nivel global.
Greenpeace lleva tres semanas documentando el alcance de la desaparición de la selva tropical en esta región, drenada y quemada para instalar plantaciones de palma aceitera. Volutnarios de la organización han montado un campamento de Defensa de los Bosques con los habitantes de la aldea de Kuala Cenaku. Además del trabajo científico, voluntarios y ciudadanos están construyendo diques sobre los canales que se emplean para desecar las turberas y convertirlas en plantaciones comerciales de palma aceitera, lo que supone una grave violación de las leyes indonesias.
El aceite de palma procedente de la destrucción de las turberas está entra en la cadena de suministro de marcas comerciales como Flora, Pringles y Kitkat. Greenpeace acusa en el informe a multinacionales como Unilever, Nestlé y Procter & Gamble de no querer darse por enterado de la destrucción que están sembrando para conseguir un aceite vegetal barato.
"Esta investigación muestra cómo un puñado de multinacionales son responsables de destruir y quemar turberas indonesas para alimentación, combustible o detergentes. Algunas de las marcas líderes en el mundo están literalmente "cocinando el clima", dice Emmy Hafild, Directora Ejecutiva de Greenpeace Sureste Asiático.
El informe también ilustra cómo las compañías están sacando provecho del cambio climático promocionando el uso del aceite de palma como biocombustible. Los Gobiernos de todo el mundo están estableciendo objetivos para la producción y uso de una alternativa al petróleo y diésel convencional. Sin embargo, reemplazando los bosques y las turberas por plantaciones de aceite de palma se libera más cantidad de dióxido de carbono a la atmósfera que el que el que se ahorra por quema de biocombustibles como sustituto  de diésel.
"Destrozar los bosques para obtener aceite de palma para biocombustibles es vandalismo climático" asegura Pat Venditti, responsable de la campaña Internacional de Bosques de Greenpeace. "Sin garantías para parar la producción de aceite de palma hasta nuestros tanques de combustible, los Gobiernos se dirigen hacia la destrucción de los bosques y el incremento de las emisiones de dióxido de carbón poniendo como excusa salvar el clima".
La deforestación es la causa de casi el 20 % de las emisiones globales de gases de efecto invernadero. Sólo la destrucción de turberas de Indonesia aporta el 4% de las emisiones globales. El informe conluye con que una moratoria urgente en la tala forestal y la degradación de las turberas es el camino más rápido y efectivo para cortar las emisiones de Indonesia.
Greenpeace quiere que la reunión de los gobiernos en Bali acuerde negociar un mecanismo financiado para proteger a los bosques primarios tropicales como un componente crítico de la siguiente fase del Protocolo de Kyoto. El resultado de las reducciones en emisiones proveniente de la deforestación debe ser adicional a los cortes de emisiones provenientes de la quema de combustibles fósiles.
Más información
1) El informe de Greenpeace, "Cocinando el Clima", está disponible online www.greenpeace.org/cookingtheclimate
y el resumen www.greenpeace.org/cookingtheclimate/summary
2) Las emisiones procedentes de la destrucción de las turberas de Indonesia representan el 4% de las emisiones globales de efecto invernadero- 1.3 billones de toneladas (Gt) de quema, 0.5Gt de la continua degradación. Fuente: Hooijer et al (2006): 29. Las emisiones globales de efecto invernadero en 2004 fueron 49Gt. Fuente: III Grupo de Trabajo del Panel Intergobernamental de Cambio Climático (2007).
3) Las turberas de Riau almacenan 14.6Gt de carbono. Fuente: Wahyunto et al (2003):34

També és molt interessant tenir en compte la següent guia, per a una compra responsable:


22/11/12

SEGUEIXEN LES MOBILITZACIONS PERQUÈ UN ALTRE MODEL SOCIAL ÉS POSSIBLE

Avui hi ha convocada una concentració i/o manifestació contra les retallades a la plaça Catalunya. Es vol "trencar" amb la cortina de fum que des de CiU tant s'ha treballat en bastir posant el tema de la independència per davant de qualsevol altra. S'estigui a favor o en contra d'aquesta cal tenir clar que parlar-ne és perfectament compatible en reconèixer que la crisi està essent molt mal portada i sobretot d'una manera injusta perquè recau bàsicament sobre les classes mitges i baixes. A més les prioritats continuen sense modificar-se i això fa que temes de defensa, financers, d'alta política internacional etc tinguin prioritat respecte el que molts creiem que hauria de ser bàsic, com és el cas de la salut, l'educació, el medi ambient i tantes altres coses.
En l'àmbit més concret de l'educació publica que vol seguir essent de qualitat tampoc s'aturen les mobilitzacions. Demà divendres hi ha una convocatòria a la plaça Vila de Gràcia -a partir de les 17 hores- per a escoltar microrelats ben reals i tetralitzar situacions per posar el toc de bon humor a la ràbia acumulada. Pel diumenge es fa una proposta simple però que pot resultar impactant si s'estén: que tot membre de la comunitat educativa porti durant tot el dia la samarreta groga, fins i tot en el moment d'acostar-se a l'urna per a votar. Tant de bo el nostres polítics -gestors de la cosa pública- reaccionin i el panorama gris comenci a canviar.

20/11/12

UNA NOTÍCIA QUE NO ACOSTUMA A SER PORTADA

L'autor d'aquest blog ens informa sobre el Congo i ens fa una petició desesperada.

4 notas de urgencia sobre la situación en el Este de la República Democrática del Congo y una petición desesperada

El grupo armado M-23 acaba de entrar en la ciudad de Goma, en la región del Kivu Norte, al Este de la República Democrática del Congo, abriendo un nuevo escenario de crisis impredecible en la región de los Grandes Lagos. Tras varios días de ataques, varias personas han muerto y decenas de miles se han visto obligadas a desplazarse.
Estos 4 apuntes tratan de explicar someramente la gravedad de esta situación:
1.- Este ataque puede abrir un nuevo escenario de inestabilidad en una región en la que, recordemos, llueve sobre mojado, un día tras otro. Desde 1996, momento en el que implosionó la crisis de los Grandes Lagos, más de cinco millones de personas podrían haber muerto como consecuencia directa o indirecta de la guerra, otros tantos millones de personas se han convertido en refugiadas o desplazadas internas y miles de mujeres han sido víctimas de violaciones y de violencia sexual.
2.- Esta situación permanece invisible a los ojos del conjunto de la opinión pública internacional. El este de la República Democrática del Congo es noticia sólo cuando estalla una crisis como la actual o cuando se produce algún hecho destacado. Pero lo cierto es que la violencia contra la población civil es diaria. La gente se ha acostumbrado a vivir desde entonces en un estado permanente de guerra, en el que su cotidianeidad transcurre entre los asaltos y violaciones sistemáticas de los diferentes grupos armados y la vida diaria. Una vida diaria caracterizada por la supervivencia del que tiene que comer, plantar y recoger su cosecha o garantizar que sus hijos e hijas vayan a la escuela. Es un estado latente, de coma continuo, en el que la gente vive y se organiza, lucha y resiste (¡son centenares los colectivos de mujeres y de la sociedad civil organizados!), pero en el que la vulnerabilidad es la nota predominante. La invisibilidad social y mediática de toda esta realidad sufriente y a la vez resistente, es un escándalo por el que seguro nos condenarán futuras generaciones.
3.- Pero, ¿qué está pasando en el este de la República Democrática del Congo desde hace tantos años? Existen numerosos informes y centros de estudio que llevan años analizando sus causas y tratando de que el mundo las entienda. Quizá el politólogo francés Gérard Prunier ha sido uno de los que mejor y con mayor detalle ha analizado este conflicto. El título de su libro “Africa’s World War” ya sintetiza una parte importante de esta realidad: RD Congo es la expresión de una guerra regional y globalizada, en el que desde hace décadas participan y se lucran de ello, decenas de grupos armados locales, decenas de países de la región (Angola, Zimbabwe, Burundi, Tanzania o Uganda y, muy muy especialmente, la Ruanda dirigida por Paul Kagame) y de ámbito internacional (Francia o EEUU), así como centenares de empresas transnacionales, vinculadas a la extracción de minerales como el coltán.
Su dimensión, por lo tanto, y tal y como subraya Prunier, es global. Sus causas son, evidentemente, económicas, y tienen que ver con el control de los recursos. Pero son también geopolíticas: existe un plan ruandés (recordemos que el M-23 está apoyado por Kagame) para dominar las regiones de los Kivus e incluso para ser anexionadas por Ruanda. Un plan que, por otra parte, estaría contando con la complicidad de países como Uganda (su presidente, Yoweri Museveni, ha apadrinado históricamente a Kagame) o  EEUU.
4.- Ante todo este grave escenario, Naciones Unidas se ha convertido en parte del problema y no de la solución. Numerosos informes han señalado la implicación de numerosos cascos azules en casos reiterados de violencia sexual. Pero también Naciones Unidas ha sido acusada de omisión y de corrupción. La mejor prueba de todo ello es el terror y el repudio que la población civil tiene hacia los miembros de estas misiones. Esto debería replantear un urgente debate en el sí de Naciones Unidas sobre el papel de las misiones de paz en contextos como RD Congo.
La petición desesperada:
- Son muchos los colectivos y personas, congoleses e internacionales, que desde hace años trabajan por visibilizar el drama que sufren millones de personas en el este de RD Congo (un caso excepcional es la periodista congoleña Caddy Adzuba, galardonada con varios premios internacionales en favor de la libertad de prensa). Tampoco se trata de caer en campañas, a mi gusto simplistas y poco útiles (e incluso perniciosas), como la de “Kony 2012″ sobre la situación en el norte de Uganda.
Creo que es urgente introducir el drama del Congo en las agendas internacionales, contemplando al menos tres vías de actuación:
a) Negociación urgente de un alto el fuego, condena internacional de la situación y aplicación de sanciones al M-23, el Gobierno de Ruanda y a todos aquellos actores implicados en el conflicto, peticiones realizadas, entre otros, por centros como el International Crisis Group.
b) Esclarecimiento de la verdad sobre el conflicto y llevar ante los tribunales internacionales a todos los actores con responsabilidades importantes (algunos “señores de la guerra” ya están encausados, como es el caso de Thomas Lubanga). Pero aquí no sólo estamos hablando de Paul Kagame, epicentro de todo este tablero complejo que son los Grandes Lagos, nos referimos también a multitud de empresas transnacionales que alimentan el conflicto con sus prácticas comerciales, y que están señaladas por numerosos informes de Naciones Unidas como responsables en el expolio de los recursos de la región, y también de países como EEUU o Francia, con responsabilidades históricas en todo este entramado.
Todo esto es imposible sin repensar y reconfigurar las reglas del juego internacional, terriblemente asimétricas e injustas. Hasta que no existan mecanismos universales verdaderemente democráticos y representativos, y no al servicio de los intereses de unos cuantos países, será inviable solucionar los problemas de fondo que tienen que ver con el funcionamiento del planeta.
c) Aunque suene a naïf, pero existe una vinculación directa de nuestros hábitos de consumo con la situación en RD Congo. Es cierto que el coltan ya no es el mineral principal con el que se fabrican tablets, portátiles o móviles, pero si las empresas continúan extrayendo minerales de esta zona es porque tienen demanda en los países del norte. El documental “Blood in the mobile” da cuenta de estas interacciones complejas y de carácter internacional.
Son muchos más los aspectos necesarios para entender la complejidad de este conflicto, y muchas más las posibles soluciones, pero estas notas sólo quieren llamar la atención sobre el sufrimiento al que están abocadas desde hace años millones de personas en el Este de la República Democrática del Congo.

Algunos enlaces de interés para profundizar sobre esta realidad:

HISTÒRIES DE CATALUNYA AL THE GUARDIAN

La repercussió de Catalunya als mitjans internacionals ha crescut exponencialment d'ençà de la manifestació de 11-S. No totes informen com voldrien, ni tenen el punt de vista que més ens interessaria, però sí que fan un esforç informatiu que és de lloar sobretot des del desert que és en aquest sentit la premsa espanyola. Ahir The Guardian va començar -en la seva edició digital- un seguit d'articles -força complets- sobre història i tradicions catalanes, així com entrevistes a catalans i no catalans que parlen del seu posicionament envers la independència.

Notícies

Dimarts  20.11.2012  16:15
Autor/s: ACN

The Guardian publica més materials sobre la independència de Catalunya

En la sèrie estrenada ahir hi ha articles sobre la història, les tradicions i la fiscalitat catalanes, un vídeo i una presentació interactiva
L'edició digital del The Guardian publica avui sis materials més sobre la independència de Catalunya a l'espai web 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?', inaugurat ahir. Es tracta de quatre articles, un vídeo i una presentació interactiva amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat política, econòmica i cultural de Catalunya a l'exterior. Els quatre articles expliquen les tradicions ('What Catalans love: human towers and a less exciting hokey cokey'), el sistema fiscal ('Catalonia's tax burden: 'If you put up with it, they keep taking your money') i opinions de catalans i de no catalans sobre la independència ('Would Catalonia be better as an independent nation?'). L'edició digital publica, a més, onze diapositives sobre la història de Catalunya ('A Catalan history of Spain – interactive') i un vídeo amb opinions de Madrid sobre la independència ('Catalonia tales: your views on the vote for independence').
Els sis continguts publicats aquest dimarts s'afegeixen als cinc articles que van obrir la sèrie especial a través de la qual el rotatiu britànic analitza el procés obert al país des de l'11-S.

Les tradicions catalanes: els castells, la sardana i els calçots


Un dels articles que publica el diari 'The Guardian' aquest dimarts a l'apartat 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?' fa referència a les tradicions catalanes. En aquest sentit, Stephen Burgen, autor de l'article, explica què són els castells, la sardana i els calçots com a tres de les tradicions més representatives del país.

Sobre els castells, l'article diu que és una tradició catalana que va sorgir al segle XVIII i que la UNESCO va reconèixer l'any 2010. Burgen explica les diferents parts d'un castell (pinya, tronc i pom de dalt) als lectors i els defineix com un símbol "d'unitat de la nació".

D'altra banda, aquest article fa referència a la sardana com la dança tradicional catalana. Explica que es balla en cercle i amb les mans agafades i la compara amb la dansa tradicional anglesa anomenada 'Hokey cokey', tot i que defineix la sardana com a "menys emocionant". L'autor explica que la sardana data del 1552 i que durant el període de la Renaixença es va adoptar com a dansa tradicional catalana.

Per últim, Stephen Burgen parla dels calçots com un menjar típic del sud de Catalunya, originari de Valls i que es pren a les calçotades, "que se celebren a l'aire lliure a la primavera". L'autor explica com es cuinen els calçots i com es mengen. "Es manté el calçot per la punta superior i es tira cap enfora la capa exterior. El calçot se suca en una salsa d'avellanes, tomàquets rostits, all i oli d'oliva i després es menja tot", explica l'article. Stephen Burgen explica que és un "negoci brut" i que les calçotades s'acompanyen de carn i salsitxes de xai a la brasa.

La càrrega fiscal
Un altre article publicat a a l'espai 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya' de l'edició digital del 'The Guardian' fa referència a la fiscalitat catalana. L'article, titulat 'Càrrega fiscal catalana: Si tu aguantes això, ells et segueixen prenent els teus diners', dóna veu a votants que denuncien el finançant d'altres regions espanyoles a partir dels impostos dels catalans.

L'article, escrit pel periodista Giles Tremlett, parteix del moviment de protesta #novullpagar, promogut a través de la xarxa, que defensa l'impagament dels peatges de les autopistes i ha estat sancionat amb multes als conductors infractors de la llei. En aquest sentit, el text inclou l'opinió de Josep Rovirosa, un treballador bancari català, que explica que a Catalunya, pràcticament totes les autopistes són de pagament, però els diners recaptats es destinen a la construcció d'infraestructures d'arreu de l'estat espanyol. D'altra banda, Carlos Heras, conductor d'autobús i activista de la UGT denuncia que els preus de béns i serveis a Barcelona són molt més elevats que a Madrid.

Giles Tremlett relaciona les mesures d'austeritat que ha hagut d'aplicar el govern català en matèria de salut i ensenyament per retallar el deute amb l'augment de la força del moviment independentista català. L'autor, explica, a més, que el dèficit fiscal de Catalunya és de 16.000 milions d'euros, un 8% del PIB de la regió i que, segons les enquestes, un 80% dels catalans creuen que paguen massa i reben massa poc per part de l'estat espanyol. Al contrari del que diuen altres regions de l'estat espanyol, com Andalusia o Extremadura, que reben part dels diners que Catalunya paga.

Tremlett es refereix a la situació econòmica de Catalunya com una de les regions que "té una de les majors taxes d'impost sobre la renda a Europa". "També han assolit el deute regional més gran a Espanya, amb els seus bons rebaixats a nivell d'escombraria per les agències de ràting, i aquest any han hagut de demanar un rescat humiliant al govern central a Madrid", explica.

L'autor recull l'opinió de polítics de diferents ideologies com Cristóbal Montoro, Miquel Iceta o Joan Saura per donar a conèixer la diversitat d'opinions existents sobre la independència econòmica de Catalunya.

Les opinions de la iniciativa #CataloniaTales

L'edició digital del 'The Guardian' ha publicat també aquest dimarts al matí l'article 'Contes de Catalunya: els seus punts de vista sobre el vot per la independència', escrit a partir de les històries que ha rebut el periodista John Henley després de la crida que va fer el divendres passat demanant els seus punts de vista dels catalans sobre l'independentisme català. Henley demanava que els catalans enviessin les seves històries via Twitter amb l'etiqueta #CataloniaTales.

El periodista diu que més de 500 persones han contactat amb ell a través de Twitter o correu electrònic per donar els seus punts de vista. Per limitacions d'espai, John Henley ha hagut de fer-ne una selecció i, en aquest primer article sobre el tema, dóna a conèixer l'opinió de set catalans que actualment viuen fora de Catalunya.

Algunes opinions dels testimonis atribueixen el creixement del moviment independentista a la situació econòmica que viu el país, d'altres denuncien el discurs d'alguns polítics i mitjans de comunicació espanyols en contra de la independència de Catalunya i del català. En aquest sentit, David Clavert, un dels testimonis resident a Madrid, diu que en el darrer any ha notat un canvi en les relacions personals "on l'agressivitat cap a tot allò que sona català o és d'estil català s'intenta transformar a l'espanyol".

Altres testimonis, Jaume Domenech, que viu a Suïssa, i Guillem Colomer, que estudia a Manchester, expliquen que la cultura, les tradicions i la història catalanes són molt diferents a les de l'estat espanyol. Colomer diu que "Espanya mai ha entès que ser diferent no significa necessàriament ser dolent" i això ha comportat una "manca de respecte" i una "exclusió" al llarg de la història. Guillem Colomer compara la relació de Catalunya amb l'estat espanyol com "un matrimoni que ha estat unit durant molt temps però que no funciona" i dóna el "divorci amistós" com a millor solució.

Laia Balcells, una científica política catalana que viu als Estats Units, explica tres escenaris possibles després de les eleccions: l'autodeterminació, el pacte fiscal, o "l'embotellament", que defineix com "una onada d'asfíxia econòmica per a Catalunya" i com la pitjor de les opcions. Aquesta testimoni diu que "estan arribant temps interessants, però també moments de risc" i que l'estat espanyol hauria de deixar que el poble de Catalunya votés i expressés la seva voluntat, com ha fet el Regne Unit amb Escòcia.

D'altra banda, el testimoni d'Albert Martí-Bueno, un català que viu a Bristol, fa referència a la consulta d'Arenys de Munt del 2009 com a punt de partida de l'onada independentista dels darrers temps.

El periodista Jon Henley explica al final de l'article que serà a Catalunya durant tota aquesta setmana per seguir recollint testimonis i publicar més històries a partir de les opinions dels catalans sobre la independència de Catalunya.

Catalunya estaria millor com a nació independent?

Aquest dimarts 'The Guardian' també publica un article amb tres opinions de lectors sobre la independència. El diari britànic els demana si Catalunya "estaria millor com a nació independent". La primera en contestar, Michelle Przemyk, assegura que Catalunya "ja n'ha tingut prou de pertànyer a un estat on la seva llengua i la seva cultura no són respectades i on la seva indústria i economia són sistemàticament asfixiades pels partits centralistes". Segons aquesta lectora del 'The Guardian', Catalunya estaria millor amb un estat independent "sempre i quan els seus nous líders prenguin l'oportunitat per fer una reestructuració i modernització". A més, assegura, es podria fer "molt més per millorar el benestar social, l'educació i les infraestructures".

El segon dels lectors publicats per 'The Guardian' és Nick Bedson que assegura que amb la independència Catalunya deixaria de ser un "fons de suport per la resta d'Espanya". Bedson assegura que si la independència s'assoleix amb CiU els catalans poden trobar-se amb un "estat del benestar esquelètic, retallades d'impostos per les multinacionals, fons públics per pagar els deutes privats dels bancs i una relació propera amb el PP en la majoria dels temes socials i econòmics". Per ell, "aquest no és el canvi que molts catalans volen" i apunta a un nou estat de l'esquerra amb més polítiques socials i infraestructures i que deixi enrere "una monarquia disfuncional", l'exèrcit, l'Església espanyola i la influència de la premsa de dretes de l'Estat.

Finalment, Rodrigo Nuñez assegura que "la independència és l'única manera per curar les antigues ferides". Nuñez escriu al 'The Guardian' que no està d'acord amb la independència però que creu que és l'única manera de tirar endavant. Segons ell, amb la independència els "separatistes s'adonaran que no eren tan especials, no tant diferents dels seus veïns". "Quan no hi hagi un enemic a qui culpar, i no quedin excuses, potser començaran a mirar dins d'ells mateixos per trobar les causes dels problemes", defensa. Per ell, "com dos germans al mig d'una disputa familiar que es remunta generacions enrere, tots dos podrien trobar la manera de reconciliar-se i començar una relació renovada i més saludable".

Una presentació interactiva i vídeos


L'espai 'Barça-loners: la Catalunya independentista trencarà Espanya?', inclòs dins la secció d'internacional del diari britànic 'The Guardian' també inclou, des d'aquest dimarts, una presentació interactiva amb els antecedents històrics de Catalunya. Sota el títol 'Una història catalana d'Espanya', un total d'onze diapositives fan un repàs als fets històrics més significatius des de l'època dels comtes de Barcelona, a l'edat mitjana, fins l'actualitat.

D'altra banda, l'edició digital de 'The Guardian' ha publicat aquest dimarts al matí un vídeo de cinc minuts de durada amb l'opinió de diferents ciutadans de Madrid sobre els efectes que tindria una Catalunya independent. El vídeo, 'Eleccions a Catalunya 2012: Els residents de Madrid discuteixen sobre la independència' recull opinions diverses sobre si la independència ha de ser permesa o no i sobre per què tants catalans hi donen suport.

MOLT MATERIAL PER PENSAR-HI ABANS D'ANAR A VOTAR

VOTACIÓN DEL PARLAMENTO EUROPEO SOBRE SI SE VUELA EN CLASE TURISTA (mucho mas barato) O BUSSINES.


El miércoles 6 del pasado mes de abril, en el Parlamento Europeo se votó una enmienda para restringir los vuelos en primera...*

*NOTA PREVIA.- Un vuelo de Barcelona a Bruselas, en "Bussines Class", ida y vuelta, cuesta unos 1.297 €. En clase turista, unos 150 euros.
Con el coste de cada viaje de un eurodiputado en clase bussines, se paga un maestro durante 20 días.

________________________________

BUENO, PUES ASÍ VOTARON LOS EURODIPUTADOS ESPAÑOLES:

-A favor de volar en turista:

Ramón Tremosa i Balcells (CiU)
Rosa Estarás Ferragut (PP)
Oriol Junqueras Vies (ERC)
Raúl Romeva i Rueda (Iniciativa)


-En contra de volar en turista:

Francisco Sosa Wagner (UPD)
Jaime Mayor Oreja (PP)
Alejo Vidal-Quadras (PP)
Luis de Grandes Pascual (PP)
Pilar del Castillo Vera (PP)
Carlos Iturgaiz Angulo (PP)
Teresa Jimenez-Becerril Barrio (PP)
Pablo Arias Echeverria (PP)
Pilar Ayuso (PP)
Agustín Diaz de Mera García (PP)
Santiago Fisas Ayxela (PP)
Carmen Fraga Estévez (PP)
Salvador Garriga Polledo (PP)
Cristina Gutiérrez-Cortines (PP)
Ester Herranz García (PP)
Gabriel Mato Adrover (PP)
Francisco Millán Mon (PP)
Ignacio Salafranca Sánchez-Neyra (PP)
Josefa Andrés Barea (PSOE)
Inés Ayala Sénder (PSOE)
Alejandro Cercas (PSOE)
Ricardo Cortes Lastra (PSOE)
Iratxe García Perez (PSOE)
Eider Gardiazabal Rubial (PSOE)
- Esta es la que falsifica el horario para cobrar la dieta entera (300 euros) del día de vuelta (Los jueves)
Enrique Guerrero Salom (PSOE)
Sergio Gutiérrez Prieto (PSOE)
Ivan Irigoyen Pérez (PSOE)
Juan Fernando López Aguilar (PSOE)
Miguel Ángel Martinez (PSOE)
Antonio Masip Hidalgo (PSOE)
Emilio Menéndez del Valle (PSOE)
María Muñíz De Urquiza (PSOE)
Andrés Perelló Rodriguez (PSOE)
Teresa Riera Madurell (PSOE)
Antolín Sánchez Presedo (PSOE)
Luis Yáñez-Barnuevo Garcia (PSOE)
Raimon Obiols (PSOE)

-Abstenciones:

Izaskun Bilbao Barandica (PNV)
María Badia i Cutchet (PSOE)

Los parlamentarios españoles en Europa se niegan a volar en clase turista. La "crisis" solo existe para los de siempre: Hospitales con plantas cerradas, Centros de Asistencia que cerrarán por las noches, sueldos recortados y un largo etc. pero ellos no pueden prescindir ni tan siquiera de una cosa tan prescindible...

¿Qué recibe un diputado tras resultar elegido?

1. Varios


- Un iPhone 4S.
- Un iPad.
- Un PC en el despacho.
- Módem 3G.
- Voz y datos pagados.
- ADSL en casa pagado.
- Si eres del PP o PSOE, un asistente para cada dos diputados. Si eres de otro partido, uno propio.
- Un despacho propio.
"Estamos pidiendo un sacrificio a todos los ciudadanos..."

2. ¿Y para moverse?

- Si usa su propio coche recibe 0.25€ por km, o sea, 25€ cada 100 km y se te pagan los peajes.
- Si no tienes un coche oficial asignado, 3.000€ anuales para taxis (250€/mes).
- Billetes de primera clase para avión, tren y barco.
"Tendremos el Estado de bienestar que podamos..."

3. ¿Y el sueldo?

- Sueldo base de 3.126,52€ mensuales y dos pagas extra.
- Si formas parte de alguna comisión, recibes entre 775,15€ y 1.590,34€ más al mes.
- Si tienes algún cargo (Portavoz, Secretario, etc), como mínimo recibes 2.318,96€ más al mes.
- Puedes tener trabajos y cargos fuera del congreso sin límite ni perjuicio en el sueldo/ayudas.
- Los sueldos que cobres de tu partido, tampoco afectan en nada.
"Los sacrificios de hoy son la puerta al bienestar del mañana..."

4. ¿Y las ayudas?

- Si eres elegido fuera de Madrid, recibes 1.823,86€ más al mes, para alojamiento y manutención.
- Si fuiste elegido en Madrid, recibes 870,56€ mensuales más para alojamiento y manutención.
- Si viajas dentro de España, 120€ diarios.
- Si viajas fuera de España, 150€ diarios.
"Los españoles pueden estar seguros de que no habrá sacrificio ni esfuerzo que no estemos dispuestos a hacer..."

5. ¿Y los beneficios fiscales?
- Las dietas relacionadas con transporte no tributan, no se declaran a Hacienda vamos.
- Las dietas relacionadas con alojamiento y manunteción no tributan.
- Los sueldos/dietas por tener un cargo en el Congreso, no tributan.
- Si dejas de ser diputado, percibes una paga mensual de 2.813,87€ hasta un máximo de dos años. No importa si tienes un sueldo privado.
"La salida de la crisis, se hará con el esfuerzo de todos..."


6. ¿Y si se disuelven las cortes porque va a haber elecciones?
- Derecho a una indemnización consistente en el sueldo de los días transcurridos hasta que se for ma el nuevo Congreso (el sueldo de dos meses aproximadamente), vuelvas al Congreso o no.
- El Congreso te paga las cuotas de la Seguridad Social , Derecho pasivo y otras cosas durante ese tiempo.
- El Congreso mantendrá tu póliza de accidentes durante ese tiempo.
- El Congreso sigue pagando el ADSL, voz y datos durante ese tiempo.
- La mudanza de tu despacho corre a cargo del Congreso.
"Todos tendremos que hacer sacrificios..."
m
7. ¿Y la jubilación?
Si tienes 55 años y...
- Has sido diputado once años: 100% de la pensión máxima (2.466,20€).
- Has sido diputado entre nueve y once años: 90% de la pensión máxima .
- Has sido diputado entre siete y nueve años: 80% de la pensión máxima .
- Por el 10 % del salario base, derecho a pensión privada a cargo del BBVA.




VAMOS A INTENTARLO :



Se trata de que cada destinatario reenvíe este e- ma il a su lista de contactos (con CCO), y a la vez, pedir a cada uno de ellos que hagan lo mismo.

En tres días, la mayoría de las personas de este país tendrán este mensaje.

Ley de Reforma del Congreso de 2011 (enmienda de la Constitución de España):

1. El diputado será asalariado solamente durante su mandato. Y no tendrá jubilación proveniente solamente por el mandato.

2. El diputado contribuirá a la Seguridad Social como todo el mundo y pasará al régimen vigente de la Seguridad Social inmediatamente. El diputado participará de los beneficios dentro del régimen de la Seguridad Social exactamente como todos los demás ciudadanos. El fondo de jubilación no puede ser usado para ninguna otra finalidad.

3. El diputado debe pagar su plan de jubilación, como todos los españoles.

4. El diputado dejará de votar su propio aumento de salario.

5. El diputado dejará su seguro actual de salud y participará del mismo sistema de salud que los demás ciudadanos españoles

6 El diputado debe igualmente cumplir las mismas leyes que el resto de los españoles.

7. Servir en el Congreso es un honor, no una carrera. Los diputados deben cumplir sus mandatos (no más de 2 legislaturas), después, irse a casa y buscar empleo.

Si cada persona pasa este mensaje a un mínimo de veinte personas, en tres días la mayoría de los españoles recibirán este mensaje.

La hora para esta enmienda a la Constitución es AHORA.
ES ASÍ COMO PUEDES ARREGLAR EL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.
Si estás de acuerdo con lo expuesto, reenvía. Si no, bórralo.
Tú eres uno de mis contactos. Por favor, mantén este mensaje CIRCULANDO

14/11/12

VAGA GENERAL EN MARXA

Aquí teniu algunes notícies sobre l'alt seguiment de la vaga general que segurament no apareixeran en els diaris de tirada nacional.

14/11/2012 10:38
S'han complert els serveis mínims amb incidències puntuals
Sin título
Alt seguiment de la vaga als transports i la indústria
Redacció
La vaga general d'aquest 14 de novembre ha tingut un alt seguiment en els transports i la indústria durant les primeres hores del dia. Els serveis mínims del transport públic s'han complert amb algunes incidències, com el sabotatge d'alguns autobusos. El transport públic ha funcionat de 6.30 a 9.30 del matí al 33% i no tornarà a funcionar fins a la tarda, de 16.30 a 20.30 hores, també amb un terç del servei.

Les cotxeres i els accessos als polígons i a Mercabarna han començat el dia amb els tradicionals piquets informatius dels sindicats, i també amb una important presència policial per garantir el compliment dels serveis mínims. Aquests s'han desenvolupat amb normalitat, segons ha informat el Departament d'Empresa i Ocupació, que només parla d'incidències “puntuals”, com algun tall a Rodalies Renfe i concentracions i cremes de pneumàtics als accessos a polígons industrials.

Alguns sabotatges a TMB
TMB ha informat del seguiment correcte dels serveis mínims però ha denunciat diverses incidències, tant al metro com al bus. A primera hora han registrat “la vandalització” de les portes d'entrada d'una dotzena d'estacions. Totes han pogut obrir puntualment, excepte la de Cornellà Centre, de la línia 5, que ha obert a les 6.50 hores. Quant al bus, 42 autobusos han patit sabotatges, com pintades, pneumàtics punxats i trencaments de vidres i retrovisors.

Talls als accessos a Barcelona
La xarxa viària també ha patit diversos talls a causa de piquets informatius. Les incidències es produeixen sobretot en els accessos a Barcelona i a l'àrea metropolitana (especialment Vallès Occidental i Baix Llobregat).

Vaga “massiva” a la indústria
Els sindicats CCOO i UGT han informat del seguiment “massiu” de la vaga en la indústria, amb aturades del 100% del primer torn en empreses com Seat, Gearbox, Nissan, Alstom, Roca, Lear, Repsol, Frape Behr, Àrea de Guissona, etc. A Girona, ha estat paralitzada tota la indústria càrnia i els escorxadors. La incògnita és com respondran els serveis, especialment el comerç, a la convocatòria de vaga.

Ball de xifres a l'administració i l'ensenyament
A les administracions, el seguiment està sent del 82% a la Generalitat, del 76% a l’Administració General de l’Estat, del 80% a l’Administració Local, del 85% a la sanitat i la dependència, i del 100% a Correus i al sanejament urbà, segons els sindicats. A l'ensenyament, el seguiment de la vaga és del 80% a secundària, batxillerat i FP, i del 75% a primària. Les universitats es troben en aturada acadèmica. En canvi, segons la Generalitat, el seguiment a l'administració és del 15%, i del 10% a l'ensenyament.

La demanda elèctrica, que és un indicador de l'activitat, ha estat un 12,6% més baixa que en un dia feiner normal, amb un consum més semblant al d'un festiu.

Manifestacions a la tarda
La vaga general tindrà el seu punt àlgid amb les manifestacions d'aquesta tarda a les principals ciutats de Catalunya i de tota Espanya. A Barcelona, la marxa començarà a les 18 hores a la Plaça Catalunya; a Girona, a la mateixa hora al Passeig de la Devesa; a Lleida, a la Plaça Ricard Viñes a les 17.30 hores, i a les sis a Tarragona, a la Plaça de la Font.
Imprimeix Enviar a un amiceldebat.cat

Ensenyament xifra en un 23,81% el seguiment als centres públics

Els sindicats asseguren que entre un 65% i un 80% dels docents secunden la protesta

Una aula de l'escola de Taialà de Girona, amb taules buides d'alumnes que no han vingut a classe Foto: ACN

El Departament d'Ensenyament ha xifrat en un 23,81% el seguiment de la vaga general entre el professorat dels centres d'ensenyament públic. Als centres concertats el seguiment s'ha xifrat en un 8,29%. Tots els centres han obert amb normalitat per complir serveis mínims. Per territoris, el Baix Llobregat amb un seguiment del 31,36% és on més incidència ha tingut la vaga i Lleida, amb un 9,93%, ha registrat el seguiment més baix.

Els sindicats, en canvi, eleven la xifra de seguiment. Segons CCOO, un 65% dels docents de primària i secundària han fet vaga, mentre que el sindicat UGT diu que el seguiment ha estat del 80%. Els sindicats indiquen s'ha aturat l'activitat a totes les universitats públiques.
Imprimiu aquesta notícia Notícia en PDF Compartiu la notícia per correu electrònic


Seguiment massiu de la vaga, segons els sindicats

A Catalunya té un seguiment important a la indústria i transport públic. UGT destaca el seguiment del 80% a l’ensenyament i CCOO diu que el seguiment és superior a altres vagues.


La vaga d’avui s’emmarca en la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats (CES) que ha convocat  una jornada de mobilitzacions contra la política d'austeritat, aquesta convocatòria ha estat secundada per tots els sindicats de Catalunya.  Les dades de seguiment segons UGT  i CCOO assenyalen una participació superior a altres convocatòries amb un 86% de seguiment del sector públic. És massiu al complex petroquímic de Tarragona, un 90%, a Lleida els sindicats xifren en més d'un 70%, a  Barcelona el seguiment de la vaga en les grans empreses és d'entre el 95% i el 100%. A les comarques de Girona, el sector de la indústria i el transport responen a la vaga, però el comerç punxa. Segons PIMEC  el seguiment de la vaga general a les pimes catalanes és del 21,3%. Els sindicats destaquen la "normalitat" en el desenvolupament de la jornada i confien que la manifestació de la tarda sigui "massiva".

Comentaris 1  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )

La indústria i el transport responen a la convocatòria

El seguiment de la vaga en les grans empreses és massiu, segons els sindicats CCOO i UGT, que parlen de xifres d'entre el 95% i el 100% en les grans empreses de l'àrea de Barcelona, com Seat, Gearbox, Nissan, Alstom o Roca. A Tarragona, Lear, Repsol han fet només serveis mínims, i el seguiment a la Petroquímica ha sigut del 90%, segons els sindicats, amb incidència en empreses comFrape Behr, Reixam. A Lleida, la gran majoria d'empreses grans han tancat a excepció del Grup Alimentaria Guissona, que ha deixat la seva activitat al 50%.A Girona, en les empreses del sector agroalimentari hi ha hagut seguiments de fins al 100% i només han treballat serveis mínims.

A l'altra cara de la moneda hi ha el comerç, el sector que sempre costa més que es decideixi a abaixar persianes. Botiguers del centre de Girona asseguren que no es poden "permetre el luxe" de tancar perquè són negocis familiars.

Incidències de les primeres hores

Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc persones a Catalunya durant les primeres hores de la vaga general convocada per aquest 14 de novembre. Quatre de les detencions s'han produït a Barcelona i una a Tarragona. Pel que fa a les detencions de la capital catalana, una ha tingut lloc a la plaça Monumental, quan els Mossos d'Esquadra han detingut una persona per estar llençant objectes contra un aparador i haver agredit un vigilant de seguretat, segons ha informat la policia catalana. Les altres tres detencions han tingut lloc a la plaça Urquinaona. Pel que fa a la detenció de Tarragona, es tracta d'un conductor que hauria atropellat un piquet informatiu a la plaça Imperial Tarraco.
directe.cat

 

13/11/12

MÉS ENLLÀ DE LA VAGA GENERAL

El dijous 22 de novembre hi ha convocada una manifestació que també és molt important. Cal deixar clar que Mas no ens ha enganyat amb les seves tesi pseudoindependentista. Segfurament ens convé guanyar autonomia o arribar a la independència per poder administrar més els nostres diners...però també per a sentir-nos-en més responsables i administrar-los de forma ben diferent...ja que les prioritats de la majoria són ben difererents d'aquelles que ens volen vendres. Per això cal esguinçar -abans de les eleccions- la cortina de fum que s'ha volgut crear i lluitar per una autoideterminació que no és ben bé la que ens estan volent vendre.
Tots els qui pugueu i sintonitzeu amb aquesta línia de pensament, feu el possible per assistir-hi, quants més serem més força demostrarem!!!

Inline image 1

VAGA DE FAM A TELEFÒNICA

Cadascú pot creure's la versió que més li vingui de gust. Tanmateix és força evident que molts mitjans es posen de cul a certes notícies que els resulten inconvenients pels grups empresarials que tenen darrera o senzillament perquè els obligarien a donar una imatge diferents de com està i com es mou la societat en aquests moments tensos.
Jo crec que com a mínim és molt valorable la solidaritat en aquest cas i molt a tenir en compte que si s'està arribant a mesures tan dràstiques és perquè la gent n'està fins al capdamunt i vol respostes clares i no ambigüitats ni bones paraules.

Notícies

Dimarts  13.11.2012  11:15

David Fernàndez, José Antich i els treballadors de Telefónica en vaga de fam

El candidat de la CUP demana explicacions al director de La Vanguardia sobre l'anunci de protesta dels treballadors en vaga de fam que el diari no ha publicat
El candidat de la CUP-AE David Fernàndez ha acusat avui el director de La Vanguardia de censurar la informació sobre la vaga de fam que duen a terme des de la setmana passada cinc treballadors de Telefónica de Barcelona. Fernàndez ha coincidit amb José Antich a l'estudi de RAC-1, on Jordi Basté l'ha entrevistat en relació amb les eleccions del 25 de novembre. I ha aprofitat per retreure-li que el diari que dirigeix s'hagi negat a publicar un anunci a pàgina completa d'un manifest dels treballadors (àudio).
En la part final de l'entrevista, Basté ha donat pas als contertulians perquè fessin, cadascun d'ells, una pregunta a Fernàndez. Antich li ha preguntat per què gent que va votar en les anteriors eleccions ERC, ICV o Solidaritat hauria de votar ara la CUP. Després de respondre, Fernàndez ha continuat així:

David Fernàndez: 'Aprofito, senyor Antich, per fer-li una demanada. Els treballadors de Telefónica en vaga de fam han contactat amb La Vanguardia. Hi ha censura sobre aquesta vaga de fam, però han intentat posar un anunci al seu diari i us hi heu negat'.

José Antich: Això segur que és fals.

D.F: Bé, ahir vaig ser amb ells.

J.A: Dic que és fals perquè….

D.F: Els van dir que tenien reservat el dret d'admissió

J.A: No, segur que és fals, perquè entre altres coses la política dels anuncis la porta l'empresa Publipress i mira si els anuncis que li arriben s'adapten a la normativa. I si segur que s'adapta  a la normativa…

D.F: És una pàgina completa, amb un manifest

J.A: M'imagino que deu ser un problema, no tant dels treballadors de Telefónica sinó del preu de l'anunci

D.F: No, no, hi ha hagut solidaritat i, atès el silenci informatiu que hi havia… Si vol, després poden trucar el comitè de vaga i ho arreglem. Jo li dono el telèfon de la comercial i ho arreglem.
Més tard, abans que Basté acomiadés Fernández, Antich li ha dit que havia trucat l'empresa de gestió de la publicitat a La Vanguardia i que no havien rebut cap anunci com aquest.

8/11/12

ESCRÚPOLS

Està molt bé ésser rigorosos en la nostra manera de pensar i de revisar la realitat que ens envolta. Tanmateix hiha persones que posen en qüestió qualsevol alternativa perquè també pot ser que tingui problemes, per bé queen l'endemig segueixen alimentant realitats que saben segur que no són ètiques ni pensen gaire més enllà de l'ambició pels diners i el poder.
Dic això perquè davant la simple convocatòria d'una xerrada del Triodos Bank a l'IES BESÓS i de la proposta d'iniciativa de passar les nostres nòmines a aquest o d'altres bancs ètics, per comptes de mantenir-les en els "tradiconals" ja han sorgit veus que avisen de que el Triodos tampoc és aigua clara.
Penso que l'article que us penjaré a continuació garbella bé i destria el gra de la palla, essent molt clar. Després que cadascú pensi el que vulgui.

Comunicat sobre la campanya de boicot a Triodos Bank

En els últims mesos ens ha arribat informació sobre una campanya de boicot al Triodos Bank per diferents vies (El Triodos Bank és una coneguda empresa de banca ètica que opera a l'Estat Espanyol i a bona part d'Europa; podeu trobar més informació, encara que no està actualitzada, al número 14 d'Opcions). En aquesta campanya es qüestiona precisament l'ètica darrera del comportament del Triodos en relació a una controvèrsia que involucra a una de les Fundacions a les quals el Triodos ha atorgat un préstec: la Fundació O Belén. Aquesta Fundació es dedica a la protecció de menors en situació de dificultat o d’exclusió social i, entre altres programes, gestiona centres terapèutics per a menors en règim de protecció.

No entrarem a explicar amb pèls i  senyals el conflicte però sí que us en donarem unes pinzellades i us deixarem uns links per a qui vulgui aprofundir en el tema. Els fets són els següents: un informe publicat pel defensor del Poble l'any 2009, en el qual  fa un repàs de la situació dels centres per a menors a l'Estat Espanyol, avisa que, en determinats centres, entre els quals n’hi ha alguns dels què gestiona O Belén, s'han detectat pràctiques abusives sobre  els menors. Un informe d’Amnistia Internacional de l’any 2009 indicava més o menys el mateix.  D’altra banda, entre l'any 2007 i el 2009 3 menors  van morir/es van suïcidar en diferents centres gestionats per O Belén. Arran de tot això sorgeix una campanya de denúncia a O'Belén que deriva en una campanya de boicot al Triodos Bank, perquè el banc està finançant la Fundació en qüestió. Al cap  d'un temps, Triodos Bank va emetre un comunicat en el qual explicava la seva reacció davant les acusacions i les campanyes en contra seva, les mesures que ha pres i el posicionament final respecte la Fundació O Belén, que entre altres raons al·lega que:  (...) no existeixen sentències fermes que corroborin que la Fundació Internacional O'Belén hagi violat freqüentment i de manera greu la legislació, els Codis o els convenis. En cas que més endavant el Triodos Bank tingués coneixement d'una denúncia admesa, hi actuaria en consonància i realitzaria les accions oportunes. El comunicat sencer es pot llegir a la web de Triodos.
Com a CRIC no entrarem a valorar com  treballa O Belén, no creiem que sigui la nostra tasca. En canvi, el que sí que creiem que ens toca, com a organització que posa a disposició dels/les ciutadans/es informació per a portar a terme un consum conscient i transformador, és valorar la reacció, el seguiment i la conclusió del cas feta pel Triodos Bank respecte el cas O Belén. Comprenem que el Triodos vulgui esperar a tenir certeses avalades judicialment abans de prendre cap decisió sobre el manteniment de relacions econòmiques amb la Fundació, alhora que celebrem que hagi fet certes indagacions pel seu compte, perquè és el que cal esperar d'una banca ètica. Però en el comunicat vam trobar a faltar algunes explicacions, que esperaríem d'una banca ètica:
  • En el comunicat, el Triodos explica que ha visitat diferents agents per a clarificar els fets, però en alguns casos no explica quin ha estat el resultat de les visites. Això és el que  passa en el cas de la reunió amb Javier San Sebastián  (president de la Fundació), amb les converses i reunions mantingudes amb la Fundació O Belén, i amb els contactes amb altres professionals independents i organitzacions alienes a O'Belén. Tampoc es fa menció del resultat de les visites que el Triodos va fer als centres de menors per a avaluar la Fundació. Nosaltres esperaríem d'una banca ètica que expliqués el resultat d'aquestes visites, però tenint en compte que el Triodos fa d'ofici (al marge que hi hagi o no cap campanya o informe de denúncia) un seguiment exhaustiu dels centres gestionats [per O'Belén i altres organitzacions que es dediquen al mateix], tal com explica el propi comunicat.  
  • En el comunicat, el Triodos afirma que la campanya de boicot es basa en informacions inexactes i poc contrastades, però no explica en què es basa per a qualificar-les així. Ens hagués agradat que el Triodos hagués explicitat almenys alguns dels fets que el porten a aquestes qualificacions.
Vist tot el que s’ha exposat, ens sembla important remarcar que el Triodos està sotmès a aquesta controvèrsia en part gràcies a la seva política de transparència, política que veiem imprescindible dins del món de les finances ja que posa les entitats sota vigilància pública; la campanya s'ha pogut orquestrar perquè el Triodos declara públicament, i a través de la seva web, qui són els seus clients, en l'apartat d’Historias de la banca transparente. Això ens fa mantenir un vot de confiança en les seves polítiques de seguiment i vigilància. Donats el grau d'opacitat i especulació habituals al sistema financer, les polítiques de funcionament del Triodos Bank segueixen estant molt per sobre dels estàndards  predominants a les entitats bancàries que no s'inclouen en el món de la banca ètica.

Com a CRIC hem parlat directament amb el Triodos Bank. Li hem exposat tot el que expliquem en aquest text. Arran d'aquestes converses el Triodos ens comenta que una part de les llacunes d’ informació es deu a qüestions de confidencialitat, prudència bancària i confiança amb el client (no es poden fer públiques determinades informacions sobre els centres de menors ni sobre els propis menors, la informació dels quals està protegida per   l’administració, i el Triodos tampoc fa públiques determinades informacions sobre els seus clients), així com d'espai en el comunicat. Ens han dit que segueixen recaptant dades sobre el cas (a més de seguir amb les observacions que fan d'ofici) i que en cas que hi hagués algun canvi respecte  la situació actual ho comunicaran. Per a qualsevol consulta sobre la conducta del Triodos us podeu dirigir a comunicacion@triodos.es

Finalment, li hem dit al Triodos Bank que mantenim la confiança en ells i que anirem fent seguiment del seu posicionament respecte el cas O'Belén (i d'altres casos que puguin sorgir) per a vetllar pel compromís ètic de l'entitat.
Opcions Online.