La taxa sobre les transaccions financeres deu seu una de les taxes sobre la que més s'ha parlat des de la virtualitat. Fa uns quaranta anys que se'n va començar a fer esment i encara és hora que s'apliqui si més no amb una mica de cara i ulls. Tots aquells que la promouen es "conformen" amb un impost del 0'1 sobre les moltíssimes transaccions financeres de tota mena que es realitzen diàriament en el nostre món. La quantitat resultant esdevé ben important i aplicada a erradicar la pobresa esdevindria sino una cura miraculosa sí un lenitiu important.
Malgrat tot els governs hi donen mil voltes fan declaracions més o menys grandiloqüents, maregen la perdiu però no acaben de donar-hi la resposta definitiva que cada cop més gent està esperant.
Per això ara s'ha intentat fer un xic més de pressió sobre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy entregant-li una missiva signada per 351 personalitats de 47 països per a que comenci a palicar la taxa.
351 personalidades internacionales piden a Rajoy que aplique la Tasa Robin Hood
Por: Gonzalo Fanjul| 27 de
junio de
2013
La lista es impresionante. Desde Nepal a los Estados Unidos y desde Noruega a Sudáfrica, 351 personalidades de la sociedad civil de 47 países y de organizaciones de ámbito global sedirigen por primera vez a un Presidente español para hacerle una única petición: aplicar cuanto antes la Tasa sobre las Transacciones Financieras, hacerlo del modo más amplio posible (como sugiere la Comisión Europea) y utilizar los recursos que genere para luchar contra la pobreza y el cambio climático tanto en los países desarrollados como en las regiones en desarrollo. Estos fueron los principios que inspiraron el masivo movimiento global que ha dado lugar a esta medida
y, en el contexto de una crisis devastadora que incrementa el número de
pobres cada día que pasa, honrarlos sería una simple cuestión de
justicia y sentido común.
La carta alerta también sobre los esfuerzos del lobby financiero por
introducir palos en las ruedas de esta iniciativa. Bloquearla, si
pueden; quedarse con sus beneficios en caso de que salga adelante. Tendría cuajo que los mismos bancos e inversores que se enriquecieron con este casino sean ahora los que decidan sobre su futuro, pero lo cierto es que no falta quién les escuche: este blog comentó hace unos días la inquietante intervención del Ministro de Guindos
ante los popes de sistema bancario español ("Tenemos la sartén por el
mango", parece que les dijo). Considerando sus antecedentes, el Ministro
español podría plantearse adoptar una posición más cauta en este
asunto, porque alguien podría pensar que su juicio está contaminado por
sus expectativas laborales. Ya empezamos a estar hasta el gorro de las
dichosas 'puertas giratorias' que condicionan nuestras políticas públicas de un modo insoportable. El Presidente Rajoy tiene esta semana, durante la cumbre de la UE, una oportunidad de oro para demostrar que los gobiernos europeos han comprendido la lección. No se trata de ir contra los mercados financieros, sino de someterlos a los mismos principios de responsabilidad fiscal que se nos aplican a cada uno de nosotros. Ni más, ni menos.
No m'agrada l'excès de filosofia barata, llibres d'autoajuda o espiritualitat d'estar per casa que ens envolta aquests darrers anys. Tanmateix molt de tant en tant es troba alguna idea o petit pensament que sí paga la pena reproduir perquè fa pensar. Aquest és el cas. El que se'ns diu va a l'essència de la persona. Un
profesor enseña un billete de 20 € y le dice a sus alumnos: "¿A Quién
le gustaría tener este billete? " todos los alumnos levantan la Mano. Arruga la nota y le pregunta: "Sigue queriéndolo? "Las manos suben de nuevo. Él lanza el billete arrugado en el suelo, salta encima y dice: "¿ Aun lo quieren? " Los Alumnos levantan la mano. Entonces les dijo: "Amigos mios, ustedes han aprendido una lección muy importante, hoy:
Aunque he arrugado el billete, lo he pisoteado, lo he lanzado, Habeis
querido tener el billete, porque su valor no habia cambiado, seguia con
un valor de € 20 ..! Muchas veces en la vida, te ofenden, personas
te rechazan y los acontecimientos te sacuden. Sientes que ya no vales
nada, pero TU VALOR no cambiará NUNCA para la gente que realmente te
quiere. Incluso en los días en que estes en tu peor momento, TU VALOR
SIGUE SIENDO LO MISMO ".
NO DUDES DE TU VALOR.....vales SIEMPRE igual o MAS.. NUNCA MENOS
La unió fa la força i moltes mans unides en són un bon exemple. L'ONG homònima fa molt anys que practica la solidaritat des d'aquestes idees i ara un cop més ens fa memòria dels seus projectes perquè segueix essent necessària molta ajuda per treure de la pobresa a milions de persona tot denunciant els interessos polítics, socials i econòmics que ajuden a mantenir-los en estat d'indigència econòmica i cultural.
Us en posaré un botó de mostra per veure si us faig entrar el cuquet i així us moveu per a conèixer molt més a fons tota la tasca d'aquesta organització i els seus molts voluntaris.
Projectes Sierra Leone: Protecció Escola
Els nous jaciments minerals posen en perill l'escola de Makeni
Aquest
projecte a Sierra Leone busca augmentar la seguretat de l'escola de
Makeni, amenaçada arran del descobriment de nous jaciments minerals. Ajuda’ns a protegir la seva escola!
A Makeni, al nord de Sierra Leone, els seus habitants es dediquen principalment a la cria d’animals, la venda ambulant i l’agricultura de subsistència.
En aquesta zona, al haver-se descobert nous jaciments de ferro i or, s’hi han instal·lat noves empreses mineres i ha augmentat la població. Aquest creixement està provocant problemes
d’inseguretat, especialment entre les joves que estan exposades a
l’industria del sexe i són temptades d’abandonar els seus estudis.
La congregació de Sant Josep de Cluny, que dirigeix l’única escola de primer i segon cicle de secundària per a nenes d’aquest districte (els deu anys de guerra a Sierra Leone van destruir gran part de les infraestructures educatives), sol·licita ajuda per construir un tancament de protecció de l’escola, un sistema de drenatge adequat per a evitar inundacions en èpoques de pluges i un bloc de quatre latrines.
Què pots fer tu?
Ajuda'ns amb un donatiu o fes-te'n soci de Mans
Unides. Els projectes que impulsa Mans Unides a Àfrica, Àsia i Amèrica
Llatina milloren les condicions de vida dels més desfavorits.
De la nostra acció se'n beneficiaran: 486 persones
directament 2540 persones
de manera indirecta
Dues cançons de Lluís Llach perquè la música sempre anima i si a més té missatge encara resulta molt millor. Les seves lletres són ben actuals perquè certament el nostre és un país petit però ple de força i identitat i som molts els que ens sentim ben arrelats a la nostra terra i farem el que sigui per seguir defensant-la.
Jo no podré ser al Camp Nou el proper dissabte però segurs que seran molts milers els que uniran les seves veus en defensa d'una idea.
Actualment TV3 està apunt de celebrar els seu 30è aniversari. Tot allò que l'envolta no obstant no l'està fent gens alegre. TV3 i tota la Corporació de Mitjans audiovisuals estan de retallades sevesres i això més que menys ens afecta a tots itotes aquells que estimem Catalunya i la seva llengua amb totes les manifestacions culturals, fins i tot en el cas que no en vulguem la independència.
L'autor de l'article que aquí us enganxaré ho diu amb un mot més gruixut: desballestament.
Dóna prou dades que ens fan sospitar d'una política encoberta però voluda de desmuntatge de tota una estructura que ha funcionat prou bé i que ha creat forts lligams sentimentals amb la població.
Jo treballo a Montcada i us ben asseguro que en moltes cases no es sintonitza TV3...amb excepció de quan s'emet Crackòvia o Polònia, certes sèries infantils (per al públic més menut), si això es va perdent quan se sentirà el català en barris sencers més enllà de l'escola o l'institut?
Defensem TV3 i evitem també que pugui aribar a ser moneda de canvi per a interessos polítics de baixa volada.
En
una conversa a les xarxes socials, l’interlocutor m’ha recriminat que
m’hagi referit a l’Acomiadament col·lectiu de 312 persones anunciat per a
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com a
“desballestament”:
“I d’un ERO se’n diu desballestament? Em sembla que no saps de què parles.”
- Dic “desballestament” de:
- De patir una reducció pressupostària constant i extrema des del
2008. Estem parlant d’una reducció del voltant del 35% del pressupost.
- De patir retallades 3 vegades per sobre de la mitjana de les retallades aplicades al conjunt d’empreses públiques catalanes.
- De l’externalització de programes creats a TVC, com, per exemple,
“Veterinaris”. Estic totalment d’acord que TVC ha de ser el motor de la
indústria cultural catalana i que una part de la seva emissió ha de ser
coberta per les productores catalanes, però això no vol dir
externalitzar programes d’èxit ideats per TVC.
- De deixar de contractar 400 persones que tenien contractes
mercantils i temporals amb la CCMA des de feia anys i que eren, de
facto, personal de l’empresa.
- De no reemplaçar les baixes del personal fixe (ni les temporals, ni les per defunció).
- De mantenir sous altíssims i fora de conveni a directius i càrrecs nomenats a dit.
- De minar la moral de la plantilla amb una pèrdua de poder
adquisitiu del 23% del sou en 4 anys. Ara caldrà sumar-hi un 7,5% més, i
ja passarem del 30%.
- De prohibir anar a cobrir peces fora un radi quilomètric determinat
per no generar hores extres de treballadors (i així deixar territoris
orfes de representació).
- De de tancar corresponsalies, tant a l’exterior (Marroc o Amèrica del Sud), com a l’interior (Catalunya Nord).
- D’eliminar les emissions del canal via satèl·lit i deixar sense senyal televisiva de TVC als catalans que viuen a l’exterior.
- De tancar emissores de ràdio i canals de televisió (I-Cat FM, 3XL i
mig C33), afeblint així la presència de la llengua catalana a les ones.
- De l’externalització de departaments sencers de TVC, com el Departament Comercial.
- De negar-se a estudiar (de negociar ja ni en parlem) altres mètodes d’estalvi proposats pels treballadors.
…i sí, també d’anunciar un acomiadament col·lectiu de 312 persones
fixes que han guanyat la seva plaça per oposició pública, que fan una
feina reconeguda internacionalment i nacionalment, que són líders
d’audiència mes rere mes i que treballen sota unes sigles, la CCMA
(Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) que és de les empreses
públiques de comunicació amb menys personal i més barates d’Europa per
al ciutadà, uns 35 euros l’any, a canvi d’una oferta audiovisual de 5
canals de televisió, 3 emissores de ràdio i diversos canals web i
plataformes digitals, totes elles de qualitat.
I de fer tot això (i més coses) a través d’una direcció
deslegitimada, triada pel Parlament de l’anterior legislatura. Una
direcció fruit del pacte CiU-PP, ja caducat en tots els fronts excepte
en aquest, el DESBALLESTAMENT dels mitjans de comunicació públics
catalans –desig explícit de l’espanyolisme-, una eina que ha de ser clau
en la construcció del nou Estat català, si és que realment es vol
avançar cap a la independència.
Tot això, li vaig dir.
I avui afegeixo: Recordeu que l’agost del 2012, quan el govern de
Catalunya va demanar el fons de liquiditat espanyol (i el govern
espanyol li va concedir), ens van dir que no hi hauria cap tipus de
condició política a canvi? Bé, doncs sembla que les condicions d’aquell
crèdit (fet amb els nostres propis diners i que haurem de tornar amb
interessos!!!!), ja es van aclarint.
Daniel Camon Pastor
Treballador de Televisió de Catalunya (de moment…)
(publicat orginalment a media.cat)
manifest LA
CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS, EINA INSUBSTITUÏBLE EN LA
NORMALITZACIÓ DELCATALÀ, subscrit per centenars de filòlegs, lingüistes,
escriptors, músics, actors i actrius, dramaturgs, cineastes, entitats i
associacions en defensa de la llengua catalana ...
Aquesta és una notícia mediambiental. Estreta del web d'ecologistes en acció. Ens informa que massa municipis catalans incompleixen el programa marc 2007-2012, en que es fixaven els percentatges de recollida selectiva que s'havien d'assolir.
Aquestes dades no m'estranyen perquè quan t'acostes als diferents contenidors per abocar-hi la brossa, te n'adones de fins a quin punt aquesta sol estar barrejada malgrat tantes campanyes i fitxes indicatives en els mateixos contenidors.
Crec que hem de no defallir en continuar fent una tasca informativa i de conveniment perquè com deia una cançó de moda no fa gaire "la merda se'ns menja".
Jo mateix entono el "mea culpa" perquè als dos centres educatius en el que treballo es podria fer molt més per motivar l'alumnat i per disposar de recipients que permetessin fer el triatge de la brossa -si més no- del paper i del plàstic i tetrabrik ja que a l'hora dels esmorzars aquest són abundosos.
El 23% dels municipis de Catalunya no recullen la fracció orgànica selectivament incomplint la legislació
Inici » Ambiental » El 23% dels municipis de Catalunya no recullen la fracció orgànica selectivament incomplint la legislació
La majoria dels municipis de Catalunya no assoleixen la quantitat de
fracció orgànica municipal (FORM) prevista en el Programa de Gestió de
Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC). Aquest és el principal resultat de l’Estudi dut a terme per Ecologistes en Acció de Catalunya
realitzat a partir de les dades oficials publicades per l’Agència de
Residus de Catalunya. L’estudi inclou tots els municipis de Catalunya
que tenen implementada la recollida selectiva de la Fracció Orgànica
dels Residus Municipals (FORM).
21/06/2013 - 10:57 Entitat redactora: Ecologistes en Acció de Catalunya
Com a principals resultats de l’estudi destaquen: - Encara hi ha un 23%
de municipis de Catalunya que no recullen la FORM selectivament,
incomplint la legislació en matèria de residus de Catalunya. 61
municipis pertanyen a la província de Barcelona, 22 a la de Tarragona,
79 a la de Girona i 80 a la de Lleida. La majoria d’aquests municipis no
superen els 1.000 habitants (el 80% dels municipis), però hi ha 4
municipis que superen els 5.000 habitants: Constantí, Llança, Vilafant i
Vielha e Mijaran. - En mitjana, els municipis de Catalunya no
assoleixen ni de bon tros els objectius de quantitat de matèria
orgànica. En mitjana es recullen 54,6 kg de FORM bruta anuals per
persona, EL 48% dels municipis no arriben ni a la meitat dels objectius
quantitatius del PROGREMIC. El percentatge d’impropis es de 14,7%,
encara són molts municipis (més de 100) que superen el 15% d’impropis
marcats pel PROGREMIC. - La producció de FORM per habitant i any és
diferent a les diferents demarcacions de Catalunya. Una anàlisi més
exhaustiva per la producció de les diferents demarcacions, ens mostra
uns resultats més concrets de la situació actual. Tot i que en general
no aconsegueixen assolir els objectius del PROGREMIC, algunes comarques
dins de cada demarcació si que aconsegueixen arribar-hi. - En general el
nivell d’impropis marcat per el PROGREMIC si que s’assoleix. Ecologistes
en Acció creu però, que s’ha de revisar aquest objectiu i situar-lo en
el 5%, donat que són molts els municipis que arriben en aquest nivell
d’impropis en les caracteritzacions, la qual cosa vol dir que és
assumible per a la resta de municipis. Segons recorda Ecologistes en
Acció, no arribar als nivells de recuperació previstos al PROGREMIC
representa una pèrdua d’ingressos com també ho representa el fet de
recollir matèria orgànica amb una quantitat d’impropis elevada. En
concret, si un municipi recull FORM amb un nivell d’impropis més elevat
del 15% no percebrà cap quantitat en concepte de recollida. A més, el
retorn del cànon es percebrà per Tona de FORM neta, es a dir,
descomptant el percentatge d’impropis que es detecti en les
caracteritzacions. Assolir els objectius quantitatius del PROGREMIC i el
5% qualitatiu que ja estan obtenint molts municipis faria percebre 16,5
milions d’euros més que el que actualment es percep. L’estudi
personalitza les pèrdues per municipi amb l’afany de demostrar als
responsables de la gestió de residus de cadascun dels municipis de la
demarcació el que els representarà de pèrdua no treballar per la millora
de la qualitat i quantitat de la FORM recollida. Per poder nodrir el
fons de residus amb la quantitat suficient, per fer front en aquest
objectiu de remunerar amb 16,5 milions als municipis que compleixen amb
el reciclatge, Ecologistes en Acció reclama que el cànon d’entrada a
planta finalista del rebuig , s’elevi al nivell dels principals països
europeus. Reclama també un cànon unitari de 26€/Tn entrada a abocador i
de 24€/Tn per a incineradora. Aquest estudi ha estat presentat als
responsables de l’Agència de Residus de Catalunya i a la vista d’aquests
resultats, Ecologistes en Acció exigeix a les administracions locals un
major esforç en la recollida selectiva d’aquesta fracció, d’especial
interès en temps de crisi per disminuir els costos del tractament dels
residus i, alhora, per augmentar els ingressos municipals. D’aquesta
manera es pot disminuir la pressió impositiva sobre la ciutadania i,
alhora, fer una gestió més eficient. També reclamen a l’Agència de
Residus de Catalunya un control més eficient de les caracteritzacions,
eliminant el costum d’avís previ als municipis, la dedicació d’una part
dels fons de residus a campanyes permanents pel reciclatge i un esforç
decidit en l’augment dels cànons de disposició del rebuig en plantes
finalistes per poder incentivar la recollida selectiva. A més, reclamem
es dugui a terme la revisió del PROGREMIC ja “caducat” amb un procés
participatiu que inclogui tots els sectors socials. Veure Informe ¨La
recollida selectiva de la matèria orgànica als municipis de Catalunya .
Evaluació del compliment dels objectius del Progremic¨ http://www.ecologistasenaccion.org/article26105.html
Una notícia per a mostrar clarament com actúa cadascú. I que després la gent pugui donar-hi la seva opinió.
Jo crec que les coses estan clares però de maneres de veure les coses n'hi ha de tots colors.
El grup Alternativa Galega va proposar per a una condecoració al bomber que va ajudar a evitar un desnonament d'una dona d'avançada edat.
La majoria del PP ho va evitar, mentre el delegat del govern segueix intentant que aquest mateix bomber i alguns polítics de partits d'esquerra que també van fer "força" per evitar que la senyora es quedés al carrer, siguin sancionats per la seva acció solidària.
El PP veta la condecoración al bombero que se negó a desahuciar a Aurelia Rey
Los votos de los conservadores tumban la iniciativa de AGE para
distinguir el funcionario "que se colocó al lado de las víctimas de esta
crisis criminal", y a quien el subdelegado del gobierno propone
sancionar junto a Jorquera y dos ediles coruñeses
La Policía ordena a un bombero abrir el portal para el desalojo
El desahucio de Aurelia Rey, la anciana coruñesa a
la que los dueños de la vivienda en la que vivía de alquiler querían
echar de casa el pasado mes febrero, fue frenado gracias a varios
factores. A la presión social de colectivos como Stop Desafiuzamentos,
apoyados por grupos políticos como el BNG e Izquierda Unida, se unió la
negativa de un bombero que se negó a colaborar activamente en el
desalojo, aunque las autoridades lo habían llamado para este fin. El
bombero, al igual que el diputado del BNG Francisco Jorquera y los
ediles Xosé Manuel Carril (BNG) y César Santiso (EU), fue propuesto
para una sanción por la Subdelegación del Gobierno en Galicia y este
martes AGE intentó, sin éxito, que el Parlamento lo propusiera para algo
bien distinto: la medalla al mérito de Protección Civil.
"Vivimos en un país en el que las cosas funcionan al revés, en vez de
poner en valor el trabajo solidario, comparan con terroristas a las
personas que se manifiestan" e incluso las sancionan, reprocha la
viceportavoz de Alternativa, Yolanda Díaz, para quien el bombero empleó
"un derecho fundamental, la objeción de conciencia", mostrando que "más
allá de las normas, no se puede amparar ninguna conducta que vulnere los
derechos humanos". Pero "la respuesta del PP es sancionar un
funcionario que se coloca del lado de las víctimas de esta crisis
criminal". Por todo esto AGE apostó por la condecoración y, además, por
"reprobar la conducta impresentable del delegado del Gobierno", Samuel
Juárez, que "incluso puso en tela de juicio la conducta de los cargos
políticos" presentes, aunque sea "radicalmente falso que emplearan
conductas violentas".
Después de que la
iniciativa recibiera el apoyo de PSdeG y BNG llegó el turno para el
portavoz del PP, Gonzalo Trenor, que se está revelando en las últimas
semanas como uno de los debutantes que protagonizan intervenciones más
controvertidas. "Lecciones, las justas", dice el conservador, que es de
la opinión de que "la solidaridad hay que ejercerla cada uno, en su
sitio". A juicio de Trenor la única intención de AGE es introducir
"división donde nunca la hubo" porque desde siempre "hay motivos de
sobra" para "hacer un reconocimiento al esfuerzo y dedicación de los
bomberos", sobre los que "en los últimos años pienso que no hubo una
sola queja por su trabajo".
"Se
equivocan también de lugar", añade el diputado del PP para justificar su
rechazo a la condecoración. El desahucio de Aurelia Rey se producía "en
la plaza de Ourense [en A Coruña] y parece que están hablando de
Tiananmen", la cual, dice, "no pasó a la historia por la masacre de
millares de estudiantes realizada por el ejército comunista de China
sino por la fotografía de un estudiante de pie frente a una columna de
tanques", alega. Por todo esto y porque además, a su juicio, la
actuación del bombero coruñés no se "ajusta a los parámetros para la
concesión de la medalla al mérito de la protección civil", el PP rechaza
la propuesta, con independencia de la "simpatía que se le pueda tener o
el mérito que queramos darle".
La
posición conservadora tampoco se movió en el fin del debate, cuando Díaz
incluso se mostró "dispuesta a retirar mi intervención, para que vea
que no hay ningún interés de discurso político" si, en cambio, el PP
apoyaba "que se le retire la sanción" al bombero y "reconozcamos que su
conducta fue ejemplar y heroica". En cualquiera caso, para AGE sí hay
justificación de sobra para la distinción, ya que la normativa vigente
estipula que esas condecoraciones las recibirán las personas que
"destaquen por sus actividades" en la protección de la población y
puedan, entre otros aspectos, estar expuestos a "grave riesgo". "Le
parece poco que un funcionario público, en unos tiempos en los que hasta
puede ser alegremente despedido, diga que no vaya a ejecutar ese
lanzamiento? Le parece poco riesgo?".
Per mitjà del web Catalunyareligió, m'acabo d'assabentar de la mort de Salvador Cabré, un bon home i un gran capellà. Jo el vaig conèixer en la seva etapa d'arxiprest i rector de la parròquia de Sant Oleguer.
No sempre estaves d'cord amb ell, però tenia iniciativa idees clares i molta empenta...tan pel tema pastoral com per a la defensa del català. En pau descansi.
Mor Salvador Cabré, el mossèn de la veu contundent, l’acollida i la defensa del català
Dll, 17/06/2013
(Jordi Llisterri –CR) Aquest dilluns ha mort als 81 anys el capellà diocesà de Barcelona Salvador Cabré.
La seva inconfusible veu forta i profunda era la millor expressió del
seu caràcter contundent i resolutiu que el va portar a implicar-se en
les necessitats dels barris i les parròquies en les que va servir. En
especial durant els anys 70 al barri del Singuerlín de Santa Coloma de
Gramenet, un dels punts més oblidats de la perifèria de Barcelona.
Aquest dimarts s'ha fet el funeral i dimarts vinent es farà una missa a Santa Coloma de Gramenet.
Nascut el 1931, va entrar al seminari de la conreria als 12 anys,
emmirallat en la trajectòria d’un tiet capellà i en figures com la del
beat Pere Tarrés. Capellans i laics com Guillem Rovirosa,
vinculats a l’acció catòlica obrera, també van ser determinants per la
seva formació. Després d’un temps de vicari a Barcelona, el 1965 arriba a
Santa Coloma on al Singuerlín es troba una parròquia per fer. S’hi va
estar 22 anys i durant l’etapa del franquisme va ser un dels principals
impulsors de la llengua i la cultura catalanes en aquest barri
d’immigrants. Va posar-hi en marxa els primers cursos de català. Un
compromís catalanista que sempre va combinar amb la seva vocació social i
amb l’exercici de la coresponsabilitat parroquial que emanava del
Concili Vaticà II.
Aquesta tasca a Santa Coloma de Gramenet se li va reconèixer recentment
i per iniciativa popular la nova Biblioteca Singuerlín oberta el 2010
porta el nom de Salvador Cabré. També porta el seu nom el premi que
atorga cada any el Centre de Normalització Lingüística de Santa Coloma
de Gramenet.
El 1988 va tornar a l’Eixample de Barcelona com rector de la
parròquia de Sant Oleguer, i també va ser arxiprest. En un entorn social
diferent també va fer realitat la participació del laïcat en la vida
parroquial i va promoure la implantació dels moviments d’acció catòlica i
de promoció dels laics. El 2001 va tornar a Santa Coloma per continuar
col·laborant en la vida parroquial i cívica de la ciutat. Els darrers
anys de la seva vida els va passar a la residència de les Germanetes
dels Pobres de la plaça Tetúan de Barcelona.
Va publicar diversos llibres de recull d’escrits, com L’Església del segle XXI i Diàlegs d’un rector,
on barrejava memòries amb documents pastorals i els records de la seva
lluita política i social a la Santa Coloma. També va publicar Per què teniu por, bisbes de poca fe?,
en el que criticava l’immobilisme de la jerarquia arran del Congrés
“Cristianisme al Segle XXI”, organitzat per diverses entitats de base i
desautoritzat pels bisbes. Un discurs directe i sense gaires miraments
pel políticament correcte que es justificava pel seu lliurament total a
les causes que defensava.
Entre altres, va rebre el premi Francesc Macià, en la categoria de
treball de la Generalitat (1988) i el premi Ciutat de Santa Coloma
(1990) per la seva trajectòria.
La seva dedicació pastoral podria quedar resumida en la presentació
que el feia d’un dels seus llibres: “Ja és hora que el Poble de Déu
s’engresqui de valent en el bon sentit de la paraula i, seguint
l’exemple de la Mare de Déu, resi i treballi per afrontar els problemes
pastorals que són els problemes de la felicitat dels homes i dones del
nostre món. Gràcies i endavant!”
Cançó molt bonica, carregada de sentit i de records...que caldria no oblidar. Per històries com aquestes hi ha -ara per ara- tantes senyeres i estelades penjades dels balcons i en tants altres racons.
No hem estat nosaltres qui hem volut separar-nos.Durant molts anys només buscàvem respecte i pluralitat. Ara sí, el crit fort i serè és INDEPENDÈNCIA!!!
El passat dissabte 15 de juny va concloure el 5è congrès contra la Pena de Mort de que ja vaig donar notícia en un escrit anterior.
Els organitzadors n'han fet un balanç positiu, per la quantitat de gent que va assisir-hi i la presència de certs líders polítics que poden portar el debat als seus respectius països.
És evident que cap dirigents dels EUA ni de la Xina o Iran varen ser presents al congrès, essent aquestos els teritoris en que s'executen més persones fins l'actualitat.
El debat encara és ben encès però això és bo, diuen els activistes per l'abolició.
Un potent gest simbòlic va servir per posar el punt final a quatre dies de debats, xerrades i conferències amb molts testimonis en primera persona.
La següent notícia -extreta de l'edició digital de Público (www.publico.es)- ens en parla:
El V Congreso Mundial contra la Pena Capital, celebrado en Madrid,
cierra con una marcha y con un llamamiento para la abolición universal
Una procesión con personas unidas por una soga, en
la plaza de Callao de Madrid, cierra simbólicamente el V Congreso
Mundial contra la Pena de Muerte.- EFE
Una gran soga de esparto, portada por una cadena humana, ha puesto el broche final este sábado al V Congreso mundial contra la Pena de Muerte
que se ha celebrado durante esta semana en Madrid y que ha concluido
con la petición unánime de que la pena sea abolida universalmente tras
una marcha por el centro de la capital. Han sido tres largos días de
debates, testimonios estremecedores
y presencias relevantes, durante los cuales diferentes países se han
comprometido a avanzar hacia la abolición. El Congreso deja buen sabor
de boca a sus organizadores, pese a la ausencia de los países clave:
China, Irán y Estados Unidos.
Para el portavoz de la Coalición Mundial contra la Pena de Muerte, Kevin Miguel Rivera, este encuentro ha sido una plataforma "para educar a otros"
y a ellos mismos, donde lo más positivo "es la riqueza de compartir
opiniones" sobre un tema tan controvertido como la pena capital.
"Aunque quizá sea el primer pensamiento que se te pase por la cabeza,
no podemos argumentar que si alguien está a favor de la pena de muerte
es también un asesino", reconoce, y precisa que "tenemos que estudiar
más y dar más alternativas".
La directora adjunta del Congreso,
Ariane Gresillon, ha comentado que la presencia de "ministros, líderes
políticos, sociedad civil, medios, juristas y las ONG" ha provocado "el
éxito" de que países "retencionistas" se hayan acercado a la postura
abolicionista. Debido a la ausencia de representantes de algunos de los
países más ejecutores del mundo, como China, Irán o EEUU, Gresillon ha
explicado que "es muy difícil" que participen y ha hecho hincapié en
que "el debate de la abolición está ahora mismo en el norte de África".
Desde
la Plaza de Callao de Madrid, donde se ha celebrado la ceremonia de
clausura del congreso a ritmo de batucada, el presidente de la Comisión
Internacional Contra la Pena de Muerte, Federico Mayor Zaragoza, ha
asegurado que se van a "redoblar los esfuerzos" en el caso de Pablo
Ibar, el único español que se encuentra en el corredor de la muerte.
Poco antes de que algunas de las personalidades que han asistido al
Congreso de hicieran una foto junto a la gran soga de esparto, entre
ellos el representante de la UE para los Derechos Humanos, Stavros
Lambrinidis o la portavoz de la red de parlamentarios de Marruecos, el
padre de Pablo Ibar -condenado a muerte en el año 2000 por un triple asesinato- ha comentado que es necesario luchar para abolir la pena de muerte porque es algo "inhumano".
Preguntado
por el anuncio hecho por Mayor Zaragoza de que se van a "redoblar los
esfuerzos" en este caso, el padre de Pablo Ibar ha dicho que espera que
ello "sirva para avanzar un poco más" porque les "hace falta". A la
pregunta sobre si es optimista en la resolución del caso de su hijo, ha
comentado que lo que hace falta es "determinación de llegar a donde hay
que llegar" porque "el optimismo puede llevar al chasco y el pesimismo te entrega".
En este mismo sentido, el portavoz contra la Pena de Muerte Pablo Ibar,
Andrés Krakenberger, ha señalado que ahora mismo el caso se encuentra
en una fase de apelación ante el Tribunal Supremo de Florida, donde
reclaman la anulación de la condena de muerte y la celebración de un
nuevo juicio. Tras asegurar que existen numerosos indicios que confirman
que Pablo Ibar no fue el que cometió el triple crimen, ha asegurado que
las pruebas "claman al cielo" y van a "conseguir la puesta en libertad
de Pablo".
Uno de los protagonistas en este congreso, por su
propio testimonio, ha sido Joaquín Martínez, el primer español que salió
del corredor de la muerte hace ya doce años. Hoy en declaraciones a los
medios de comunicación, ha dicho que el anuncio de que se vayan a
"redoblar los esfuerzos" en el caso de Ibar es "la mejor noticia" que
podría recibir porque ha considerado que "ya es hora de que se haga algo más por todas las partes".
Ha asegurado que tiene "muchas esperanzas con Pablo" y cree que "en
algún momento, muy pronto" será puesto en libertad y podrá volver a
España.
Las ONG tampoco han querido perderse esta oportunidad para denunciar la situación en los diferentes países "retencionistas" de la pena capital.
Así, Amnistía Internacional, Comisión por la Paz o la Fundación
Baltasar Garzón se han desplegado en el recinto y han compartido
protagonismo con otras más pequeñas y menos populares como Taiwan
Alliance, World Coalition o Salva a Anthony Mungin. Esta última lleva
dos décadas informando sobre la situación de Anthony, un estadounidense
que permanece desde 1993 en el corredor de la muerte en Florida por un
crimen sobre el que él mantiene su inocencia. Asimismo, World
Coalition celebra y expone la "victoria de Mumia Abu-Jamal", periodista
y activista de EEUU sentenciado a pena de muerte, que finalmente fue
conmutada por cadena perpetua. "El objetivo ahora -explica la
organización- es pedir al Gobierno de EEUU la libertad de Mumia en un
caso que se ha extendido demasiado en el tiempo y que es un abuso de
los derechos fundamentales".
El V Congreso contra la Pena de Muerte
ha concluido con la petición de todos sus asistentes de la abolición
de la pena que sigue vigente en el mundo árabe y en el africano, y en
países como China y Estados Unidos. El alto comisionado para Naciones
Unidas de los Derechos Humanos ha asegurado que es necesario conseguir
una abolición universal porque cada vez que un estado ejecuta a un
ciudadano "se destroza un trozo de nuestra propia dignidad" y ha pedido a
todas las organizaciones no gubernamentales y a la sociedad civil que apoye la iniciativa para la abolición universal. Por
su parte, la Premio Nobel de la Paz, la iraní Shirin Ebadi, ha mostrado
su tristeza porque todavía existan en el mundo países que practican la
pena de muerte y personas esperando a ser ejecutadas.
El cantautor de Xàtiva està de celebració. Són ja dues dècades de carrera que l'han portat a cantar en llocs ben diversos, sempre defensant amb coherència el medi ambient, els Països catalans i la llibertat.
Feliu ara treurà un disc en directe recull dels concerts de celebració que està realitzant.
Esperem poder gaudir-lo durant molts més anys.
Feliu Ventura: d'Ontinyent i Igualada a Xàtiva passant per Xile
El músic celebra els vint anys als escenaris
amb un disc en directe enregistrat en quatre concerts: avui, a la seva
ciutat, Xàtiva
Feliu Ventura
tenia tan sols disset anys quan va plantar-se per primera vegada amb
una guitarra damunt un escenari. Han passat vint anys, i han passat
moltes coses, que diria el poeta. Ventura ha recorregut el país de sud a
nord i ha travessat l'oceà per passejar la seva música i les seves
lletres per l'Amèrica Llatina, inclòs l'estadi Víctor Jara.
Entre carretera i carretera, ha escrit cançons d'amor i de lluita,
aplegades en cinc discs. Treballant meticulosament, sense gens de pressa
i mantenint-se al marge de la pressió de la indústria discogràfica. Ara
que fa vint anys, ha decidit de materialitzar el seu directe en un LP,
titulat 'Vers l'infinit' i finançat a través del micromecenatge. Per això enregistrarà quatre concerts, i avui toca Xàtiva, la seva ciutat, allà on sempre torna.
—Hem triat un lloc molt bonic, els Jardins del
Palasiet, que van passar a titularitat pública fa uns anys. Un espai
recuperat pels xativins. El concert comença a les 21.30, i diuen que la
temperatura serà d'uns trenta graus. Serà una reducció de 'Música i
lletra', si és que encara es pot reduir més: anem en Borja Penalba i jo i
prou, i en alguns moments jo sol dalt l'escenari, fent cançons
antigues. També hi haurà alguna col·laboració sorpresa.
—Celebreu vint anys a l'escenari. Com va ser aquell primer concert? —Va
ser a Ontinyent la tardor del 1993, en un local dels sindicats. Jo
tenia unes quaranta cançons, trenta de les quals no les escoltarà mai
ningú, afortunadament. D'allí van eixir més concerts, primer a les
universitats. I d'allà, com que és un conglomerat de gent de molts
pobles, vaig començar a fer concerts en més ciutats. I així vaig
començar a dedicar-m'hi, sense buscar-ho, perquè jo no ho pretenia.
—Què preteníeu, doncs? —A
mi m'agradava escriure. I quan va entrar la música en la meua vida, que
va ser prompte, vaig veure que fer cançons i cantar-les era una altra
manera de llegir allò que havia escrit. Amb aqueixa intenció ho vaig
fer. I em van enredar a actuar aquell dia a Ontinyent.
—Tres anys després vau publicar una maqueta, 'L'única diferència', en cinta de casset, com es feia aleshores. —Sense
voler-ho, ho vaig fer tot com crec que s'ha de fer: primer uns concerts
i després enregistrar unes cançons. Mai no em vaig presentar a cap
concurs. Aquella cinta podia arribar a llocs on jo no arribava, i vaig
fer el pas d'actuar a universitats i alguns pobles del País Valencià a
fer-ho també al Principat. El primer concert va ser al Jimmy Jazz
d'Igualada.
—El 2000 arriba el primer disc, 'Estels de tela',
amb algunes cançons de la maqueta amb banda, i el 2003 ,'Barricades de
paper', el primer punt d'inflexió de la vostra carrera. —Amb
'Barricades de paper' entre en contacte amb la discogràfica Propaganda
pel fet!, que em permet de fer aquelles coses que necessita un disc, com
la promoció. Per la part artística, crec que és un disc molt madurat,
preparat i pensat. I a més molt ben produït per Borja Penalba. És quan
vam començar a treballar junts, i des d'aleshores hi ha hagut una
complicitat difícil d'explicar. Al laboratori hem estat com un de sol. A
més, començava a fer molts concerts, i a adonar-me que potser sí que
m'anava dedicant a l'ofici.
—Deu anys després d'haver començat! —Sí, sóc així...
—Poc després hi ha un altre punt d'inflexió, el disc en directe amb Lluís Llach, 'Que no s'apague la llum'.
—Sí, segurament més visible. Arriba a un públic nou, i el diversifica. A
més, confirme que allò que havia anat fent aquell temps era dedicar-me a
la cançó, que era un ofici seriós.
—I encara van venir 'Alfabets de futur' (2006) i
'Música i lletra' (2011), discs de maduració aplaudits per crítica i
públic, amb premis inclosos. Què heu anat aprenent en aquests anys de
directe? —Que m'estime molt aquest ofici.
Que mai no enregistraré una cançó de la qual no estiga satisfet del tot,
encara que tardara molt de temps. Aquesta és la base principal de la
música, apartar-la de la lògica comercial. Saber que hi és i
treballar-hi, però no deixar que et modele a tu. I que s'ha de continuar
aprenent. Això ho vaig aprendre amb Lluís Llach: que un ha d'aprendre
sempre, de la gent a qui admires, dels teus coetanis, i també dels qui
tot just comencen ara. Crec que això també em manté a prop d'una creació
original.
—Aquest enregistrament en directe el feu gràcies a
les aportacions de micromecenatge. Superada la fita dels 5.000 euros
ara us proposeu d'arribar als 9.500, per a fer què? —Hem
assolit prompte l'objectiu que ens havíem marcat perquè això que volem
fer no costa exactament allò, sinó una miqueta més. Però ens agrada
pensar que mai no ens hem apartat de la manera de treballar com entenem
que ha de ser la música. Va haver-hi un moment que la indústria
discogràfica en va fer un gra massa, amb els preus, i ho ha pagat durant
molts anys. Nosaltres sempre hem treballat així, i per això estem molt
orgullosos. Amb els diners de més, pretenc fer un regal als qui han
participat en el Verkami, que realment ha sustentat allò que farem. Si
la gent no hagués arribat a aquella xifra, la celebració s'hauria
acabat. Hauríem fet una altra cosa. Ara volem fer un regal en forma de
cançons, allò que jo no enregistraria fora del Verkami, un disc de
cançons d'altri des de la meua visió i de rareses, coses rescatades de
les produccions anteriors, perquè la gent sàpiga d'una manera didàctica
com han crescut algunes de les cançons que coneix.
—Avui, concert a Xàtiva, la vostra ciutat, 'la
millor del món' dieu sovint, i que és present en gairebé tots els
vostres discs i concerts, encara que en visqueu lluny. —Una de les primeres cançons sobre Xàtiva tenia una tornada que deia 'tornar'.
L'única manera de poder tornar a un lloc és ser-ne lluny de tant en
tant. Per això idealitzem la ciutat de la infantesa. És com quan faig la
cançó 'Adéu': per a tornar-se a trobar, primer t'has d'acomiadar. A
banda, amb el temps he constatat amb fets empírics que entre totes les
ciutats del món, només n'hi ha una que siga la millor, i és aquesta,
Xàtiva.
Aquests dies s'està celebrant al Palau de Congressos de Madrid el 5 Congrès Mundial contra la Pena de Mort (12-15 de juny 2013). És una fita important sobre la qual no obstant se n'ha parlat relativament poc.
La lluita contra la pena capital és d'aquelles que no exigeixen un sprint sinó estar molt ben preparat per a córrer una marató. Amnistia Internacional hi va posar el coll des dels seus inicis (1961) i en l'actualitat són moltes més les ONG que fan pressió per aconseguir l'abolició total i definitiva d'una pena tan inhumana.
Poc a poc és va avançant aconseguint suports polítics i canvis legislatius en molts països.
Aquestes són les dades més actualitzades:
La pena de muerte en el mundo
Descargar el mapa sobre la situación de la pena de muerte en el mundo (2012):
Actualmente
97 Estados han abolido la pena de muerte para todos los crímenes. Otros
ocho la han abolido solamente para crímenes de derecho común y 35
estados respetan una moratoria sobre las ejecuciones desde hace al menos
diez años. No obstante, aún quedan 58 estados y territorios donde se
aplica la pena de muerte. Como prueba de esto, a lo largo del año 2011,
676 ejecuciones fueron llevadas a cabo por 23 Estados, un aumento
considerable en comparación con las 527 del año anterior (con excepción
de China, cuyos datos no están disponibles).
De los 58
Estados que aún mantienen la pena de muerte en su legislación, a
excepción de algunas democracias como Estados Unidos y Japón, las condenas a muerte se llevaron a cabo en países gobernados por regímenes autoritarios.
Con
21% de las ejecuciones mundiales y un sólo Estado abolicionista
(Yibuti), la región MENA (Medio Oriente – África del Norte) es la
segunda región que más ejecuta, después de Asia. Sin embargo, la
situación difiere según el país. Mientras que las ejecuciones se repiten
continuamente en Arabia Saudita, Irak, Irán y Yemen, se puede subrayar
una tendencia a disminuir el número de ejecuciones y a adoptar reformas
penales favorables al movimiento abolicionista en otros países
(Argelia, Libano, Marruecos, Túnez). China y Corea del Norte vienen a
completar este grupo hermético de países retencioncitas.
Los
gobiernos que mantienen la pena de muerte consideran que se trata de una
cuestión que concierne únicamente al derecho nacional. En realidad, la aplicación de la pena de muerte infringe las normas internacionales y los principios fundamentales del derecho.
Con demasiada frecuencia, la pena de muerte se impone tras juicios
injustos, de manera discriminatoria, por delitos no violentos, o contra
menores de edad en el momento de los hechos. En los Estados que ya han
abolido la pena de muerte en su legislación, los movimientos pro-pena de
muerte ponen constantemente en tela de juicio la abolición. Además, el
riesgo de que se retomen las ejecuciones en algunos países que no
ejecutan desde hace muchos años sigue estando latente.
Por su parte, los ciudadanos, las
organizaciones de defensa de los derechos humanos o los profesionales
de la justicia de los países llamados “retencionistas”, que se oponen a
la pena de muerte, deben confrontar de manera cotidiana grandes
obstáculos políticos, jurídicos o religiosos. A menudo, estos
opositores son una minoría, y luchan por hacer oír su voz a una opinión
pública mal informada que se imagina erróneamente que la pena de muerte
es una manera de luchar eficazmente contra el crimen. Sin
embargo, el número de condenas a muerte disminuye poco a poco: de 2024
durante el año 2010, se pasó a 1923 condenas durante el 2011. Y cada
año, nuevos países deciden abolir la pena de muerte: Mongolia
ratificó el segundo protocolo facultativo del Pacto internacional sobre
los derechos civiles y políticos que tenía como objetivo la abolición
de la pena de muerte en enero de 2012. Letonia abolió la pena de muerte para todo tipo de crimen en enero de 2012. Honduras y República dominicana
ratificaron el protocolo adicional de la Convención americana sobre los
derechos Humanos que apunta a abolir la pena de muerte, en noviembre de
2011 y enero de 2013 respectivamente. En Estados Unidos, Illinois y Connecticut entraron a ocupar los puestos 16 y 17 en la lista de Estados abolicionistas en marzo de 2011 y abril de 2012 respectivamente.
Un article de José María Vera que és l'actual director general d'Intermón-Oxfam, posa el focus sobre el ministre Luís de Guindos i la seva política econòmica, en concret pel que fa esment als seus intents per a bloquejar la Taxa Tobin a les transaccions financeres. Crec que la seva argumentació és prou clara. Pot agradar o no però a partir d'aquí resulta molt més fàcil posicionar-s'hi.
¿Para quién trabaja Guindos?
Publicado: 11/06/2013 08:02
Empieza a ser difícil saber para quién trabaja el ministro Luis
de Guindos. Recientemente una información aparecida en el periódico El Mundo afirmaba que el ministro de Economía había prometido a representantes del sector financiero
que él vetaría en la UE la puesta en marcha la tasa a las transacciones
financieras (TTF, llamada por las organizaciones sociales Tasa Robin
Hood), si ésta tasa no se modificaba y se rebajaba en su alcance.
Este fin de semana Ana Pastor, haciéndose eco de las voces de
personas y organizaciones que presionamos por la aplicación de la Tasa, le preguntaba al ministro sobre este tema en su programa El Objetivo.
La respuesta del ministro no pudo ser más clara: no la vetaremos, pero
"vamos a hacer que esta tasa sea razonable". ¿Qué significa "razonable"?
Y ¿cómo lo va a hacer? La única respuesta posible es: modificando lo
acordado por España en la UE y rebajando el alcance de la Tasa. Mucho me
temo que éste es el concepto de "razonable" que tiene el ministro
cuando están en juego los intereses del sector financiero.
La Comisión Europea hizo una propuesta clara de aplicación de la TTF que fue aprobada por 11 países de la UE (entre ellos España)
para ponerla en marcha a partir de 2014. Según esta propuesta, se
trataría de una mínima tasa que gravaría con el 0,1% las compras de
bonos y acciones (en el mercado secundario, no la primera emisión para
no encarecer la financiación de empresas y estados) y con un 0,01% a
productos derivados y que podría recaudar entre 30.000 y 35.000 millones
de euros (5.000 en España). La Comisión establece también, a través del
principio de residencia y emisión, la forma de aplicación de la TTF
para evitar el riesgo de evasión fiscal y deslocalización de las
operaciones.
Modificar este acuerdo implicaría volver a abrir el proceso en el
seno de la UE, con el presumible objetivo de aguar la TTF y ralentizar e
incluso paralizar su aplicación.
Las organizaciones que como Intermón Oxfam formamos parte de la Alianza por la Tasa Robin Hood,
exigimos al Gobierno la puesta en marcha de forma inmediata de este
impuesto y que su recaudación se destine íntegramente a combatir la
pobreza y la desigualdad.
El ministro de Economía parece que esté atado a su pasado y que hable
más por boca del sector financiero que por los intereses de la
ciudadanía española, que pide que se graven los movimientos financieros
más especulativos, y que el ingreso de esta tasa se destine íntegramente
ayudar a las víctimas de la crisis en nuestro país y en los países más
empobrecidos, a través de la cooperación para el desarrollo y la acción
humanitaria.
Nos preguntamos para quién trabaja realmente el ministro de Guindos.
El sector financiero ha activado al máximo sus mecanismos de lobby para
paralizar una importante iniciativa social y el ministro parece
estarles haciendo el servicio de obstaculizar este acuerdo europeo que
debería ser ya imparable. La TTF es justa, viable y debe aplicarse de
manera inmediata. Favorecerá a la sociedad española y europea con nuevos
recursos con los que ayudar a las víctimas de la crisis, y solo
perjudicará, mínimamente, a los operadores financieros más especulativos
a través de un gravamen minúsculo.
Eso sí, la TTF también traerá más transparencia a las operaciones
financieras especulativas. Tal vez es esto lo que más teme el sector
financiero y tal vez es a esto a lo que se refería el ministro cuando
afirmó en el programa de Ana Pastor que "en economía a veces es más
importante lo que no se ve que lo que se ve". ¿Qué es lo que no quiere
que veamos? ¿Qué se pretende ocultar?
El ministro de Economía tiene una oportunidad de oro para demostrar
que no está atado al sector financiero en el que trabajó durante años:
defender la aplicación urgente y en toda su extensión de la TTF. No
esperamos menos, ministro.
Ja he parlat de la Fundació ADSIS en més d'una ocasió. Ho continuaré fent perquè la veritat és que la seva tasca amb els joves més desafavorits resulta molt bona, lloable i a més força efectiva.
En aquest cas copio una entrevista que li han fet a la Hanae una noia de tot just 18 que ha tingut una adolescència força difícil i que havent creat ja una família s'ha esforçat al màxim per a sortir-se'n i aconseguir un lloc de treball que li permeti albirar un futur millor per a ella i el seu petit fill.
10/06/2013
'Me llevaron a un centro de menores y la pesadilla acabó'
Hanae
tiene 18 años y acaba de firmar contrato por un año como dependienta en
una tienda de ropa. Teniendo en cuenta que el paro juvenil en nuestro
país asciende a más del 50%, esto ya es una muy buena noticia. Pero
cuando conocemos la historia de Hanae, el hecho se convierte en algo
extraordinario.
1 / 4
Hanae, ¿cómo has conseguido este trabajo?Un
día me llamo Cori, de Fundación Adsis, para decirme que había la
oportunidad de entrar en un programa especial para empezar haciendo una
formación de dependienta y en caso de superar exitosamente esta fase
entrar a trabajar en una multinacional de la moda. No dudé dos segundos
en decirle que me apuntara. Pero tú no eras la única candidata, ¿no?¡No! Hay
muchos jóvenes buscando una oportunidad como ésta. Pero creo que Cori me
eligió porque sabía que me lo iba a tomar muy en serio. Y una vez me
aceptaron para el curso, di todo lo que pude y más. Y si te esfuerzas,
al final obtienes resultados. Estaba convencida que acabaría
consiguiendo el trabajo. ¿Y en qué ha consistido la formación?A lo largo
de un mes estuvimos haciendo una formación específica de atención al
cliente. Si la superabas, el siguiente mes era de prácticas. He
aprendido muchísimo, sobre el mundo del téxtil, de la moda, la atención
al cliente. Una experiencia muy buena. Al final casi pierdo la oferta de
trabajo porque tenía un problema con los papeles, pero ahí Cori fue muy
hábil e hizo que la empresa se diera cuenta que precisamente si me
hacía una oferta de trabajo mis papeles se regularizarían. Pero ese no fue el único problema, ¿no?No…, la
verdad es que por el camino ha habido de todo. También estuve a punto de
no poder hacer las prácticas. Tengo una niña de un año, y para asistir
al curso la tenía que cuidar mi pareja (no tengo a nadie más), pero como
hasta que he cumplido los 18 años he estado viviendo en una residencia
de menores tuteladas sólo para chicas, él no podía entrar a cuidarla. Y
en la casa donde él vivía tampoco querían a bebés. Y yo me negaba a que
se pasaran el día en la calle, ¡con el frío que ha hecho este invierno!
Cuando conté el problema en Adsis enseguida mediaron con la residencia y
consiguieron que mi pareja pudiera entrar cuando yo no estaba para
cuidar a la niña. Segundo obstáculo superado.Sí, pero todavía hay
más. A mitad de curso cumplí la mayoría de edad y ya no podía vivir en
la residencia. Con mi pareja buscamos una casa para vivir los tres, pero
en Barcelona sólo nos podíamos permitir habitaciones en las que no
queríamos criar a nuestra hija… Al final nos hemos ido a vivir Manresa
en un piso perfecto para formar una familia. Yo pensaba que eso sería un
problema para el puesto de trabajo, pero con Cori hablamos con la
empresa y me buscaron una tienda aquí ¡Trabajo a cinco minutos de casa!
¡Estoy contentísima! Hanae, ¿cómo es que has estado viviendo en una residencia de menores tutelados?Pues
porque el marido de mi madre me pegaba, me quemaba… de todo. A mí y a
mi hermana pequeña. Estuvimos así bastante tiempo hasta que gracias a mi
novio decidí no esconderlo más. Al decirlo, a mi hermana y a mí nos
llevaron a un centro de menores y esa pesadilla se acabó. ¿Qué le dirías a un joven de hoy que no encuentra trabajo?¡Que
se mueva! Yo he tenido mucha suerte, pero creo que también he
conseguido muchas cosas porque me he movido y he pedido ayuda. En sitios
como Adsis, por ejemplo, te orientan para saber qué opciones tienes; si
tienes problemas, te echan un cable para solucionarlos y siempre
–incluso ahora que ya tengo el trabajo y todo- te van llamando para
saber cómo estás. ¿Cómo te ves de aquí a diez años?Con mi niña ya
mayor y, si todo sigue igual de bien, con mi pareja. La verdad es que me
gustaría tener mi propia tienda y tener otro hijo. Aunque para esto
último voy a esperar un tiempo, a estar segura que le puedo dar un buen
futuro. Hanae, gracias por tu tiempo. Y que todos tus sueños se hagan realidad.
Una notícia positiva per a celebrar l'arribada a les 5000 visualitzacions d'aquest blog.
El monestir de Sant Daniel de Girona, on viuen ara per ara nou monges benedictines iniciarà el proper dissabte la celebració del seu mil.lennari amb una jornada de portes obertes. En els propers mesos hi haurà més actes que cerquen sobretot obrir el monestir a la ciutat i a tot Catalunya. La priorà ha confirmat -entrevista en directe pel Matí de Catalunya Ràdio- que a partir del setembre hi haurà visites guiades i es potenciarà l'hostatgeria com a lloc de repós i reflexió quelcom molt necessari en un món tan ple de brogit.
La següent notícia del Diari de Girona complementa les dades sobre la celebració que ja he esmentat en les ratlles anteriors.
Girona celebrarà el Mil·lenari del Monestir de Sant Daniel
El 15 de juny s'inaugurarà la restauració del claustre i per enguany hi ha previstes conferències, concerts i visites
22.02.2013 | 07:40
El Monestir de Sant Daniel celebrarà enguany el Mil·lenari. marc martí
GIRONA | LAURA FANALS
Girona celebrarà el Mil·lenari del Monestir de Sant Daniel amb un
programa d'actes que començarà enguany i finalitzarà el 2018. L'objectiu
és donar a conèixer tant a la ciutat com a la resta del país la
singularitat del Monestir, el seu patrimoni i la comunitat de monges
benedictines que n'ha tingut cura ininterrompudament des de fa mil anys.
Segons ha explicat la priora administradora del Monestir, Maria
Assumpció Pifarré, durant el proper mes de maig ja hi haurà les primeres
activitats programades: una conferència a càrrec de l'abat de
Montserrat i una trobada de la federació catalana de monges
benedictines. El tret de sortida oficial de les celebracions,
tanmateix, serà el dia 15 de juny, quan s'inauguri la restauració del
claustre del monestir. A més, aprofitant que l'espai estarà rehabilitat,
s'hi faran visites ?guiades i, més endavant, s'hi organitzarà un
concert en col·laboració amb l'Ajuntament. De cara a la tardor, el
Monestir espera comptar amb una actuació de l'escolania de Montserrat,
mentre que el 9 d'octubre -dia de dedicació de l'església romànica- se
celebrarà una missa a càrrec del bisbe de Girona, Francesc Pardo.
Un
altre projecte és editar les poesies de l'anterior abadessa, Caterina
Torra, per tal que quedin recollides en un llibre. A més, està previst
fer conferències a escoles i instituts per donar-se a conèixer tant a
nivell religiós com cultural. També s'obrirà una nova pàgina web amb
totes les celebracions, així com un nou compte a Twitter. Finalment,
s'ha creat un nou logotip amb motiu del mil·lenari.
La comissió de teball ja s'ha reunit amb l'alcalde, Carles Puigdemont, que serà membre del Comitè d'Honor del Mil·lenari.
Mongolia
ratificó el segundo protocolo facultativo del Pacto internacional sobre
los derechos civiles y políticos que tenía como objetivo la abolición
de la pena de muerte en enero de 2012.
