28/6/12

INCENDIS

 

Incendis, focs, fogueres...desastres naturals o simple acceleració del cicle vital?
S'encén la natura i fa renéixer en els nostres caps les imatges de l'infern clàssic, fent gairebé real, l'apocalipsi sempre temut.
La força del foc un cop desvetlla és realment immensa.
Si t'ho pots mirar de lluny estant, fins i tot és una realitat hipnòtica, entre el temor i la reverència gairebé com una manifestació prou concreta de la divinitat.
Jo he vist cert nombre d'incendis en directe. Quan un indret es crema i es recrema, sembla parlar de la presència de la fatalitat, encara que més pragmàticament ens està cridant sobre la ruqueria i la maleptesa humanes que a vegades opten pel destruir per destruir.
Les flames poden fer records mundials d'una grandesa esfereïdora. Jo he sentit parlar de salts que superen les quatre centenes de metres en un instant. Enfront això el més herïc bomber, esdevé una formiga intentant tombar un ós qualsevol.
El foc t'envia bafarades de calor, d'un aire cremant gairebé al punt  de la ignició ell mateix.
Aquest any sembla que a Catalunya toqui incendis dins el cicle de les coses que tornen i retornen. El clima, sens dubte hi juga un paper però les modes humanes també perquè els piròmans poden passar-se un grapat d'anys amagat però ésser-hi  i són de manera que en un moment donat poden tornar a desfermar tota la seva ràbia amb el suau llançament d'uns pocs mistos encesos.
Altres focs virtuals també ens atabalen enguany. Hi ha servidors públics que per gust o bé amb desfici s'han convertit en vertaders piròmans de la realitat que ens envolta. Semblen voler cremar-ho tot per partir de zero, això sí en una situació en que ells i els de la seva corda tenen totes les cartes guanyadores.
Aquests incendiaris són refotuts terroristes que amb la seva cremor engendren els altres, els terroristes "oficials" que des de la seva ràbia impotent els acaben seguint en el joc de la destrucció.
Després de l'estiu -per molt llarg que se'n arribi a fer- sempre acaba arribant la tardor, amb una bonança de frescor. Així doncs no ens hauríem de deixar portar per cap foguera desfermada, ans mantenir l'esperança i analitzar els viaranys que ens poden portar cap a un terreny millor aprenent dels errors i donant-nos forces per ressorgir del no res com l'au fènix ha fet -simbòlicament- tantes vegades.


27/6/12

MANIFEST CONTRA EL PAGAMENT DEL DEUTE

dimarts 26 de juny de 2012

Manifest contra el pagament del deute


MANIFEST DEL PRAT CONTRA PAGAMENT DEL DEUTE           [Últims acords]
[Recollida de signatures:    en paper  /  online  ]
Hi ha més de 5 milions de raons per no pagar el deute Ens han instal·lat en la lògica del deute: Cal fer retallades als serveis socials, privatitzar els serveis públics rendibles, vendre el patrimoni públic, rebaixar els sous i augmentar els imposts i les tarifes dels serveis que ja hem pagat… i tot per a pagar el deute.

Ens han dit que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que ens hem endeutat més del compte, i que ara toca pagar.

Ens diuen que si no paguem serà el caos, que la Unió Europea s’enfonsarà i que l'Euro caurà duent-nos al desastre.

Però el desastre ja l’estem patint en forma de menys sanitat, menys educació, menys treball i menys salari, i també en forma d'augments d'imposts i de taxes, de copagaments i de pujades de tarifes al transport i l'energia i l'aigua, que abans eren públiques. Mentre els diners públics desapareixen en milers de milions al forat sense fons del deute bancari i privat, que va passant progressivament a ser públic, els bancs i els grans especuladors es reparteixen el botí dels nostres sacrificis.

Per tot això, i perquè no se'ns consulta, volem fer sentir la nostra veu contra les retallades i contra el pagament del deute. Perquè primer són les necessitats de la gent, l'ocupació i l'habitatge, els sous dignes i els serveis públics; perquè el primer és escoltar els afectats i afectades,

Perquè amb l'empobriment de la majoria no ha de pagar la crisi provocada per uns pocs!
I perquè hi ha més de 5 milions de raons per fer-ho,
Primer a EL PRAT i després a tot arreu:
REFERÈNDUM JA CONTRA EL PAGAMENT DEL DEUTE!
EL PRAT CONTRA LES RETALLADES
Estiu 2012


IMPRESSIONANT


Teresa Forcades va ser ahir al programa Singulars de Jaume Barberà i com que aquest programa està causant impacte en les seves darreres edicions se n'està parlant molt i molt. Tanmateix si algun defecte podem trobar-li a la Teresa és que no li agrada callar aquelles idees que ja té ben reflexionades i per tant el que va deixar dit a Singulars ja ho havia esmentat en dates anteriors per exemple a Vilaweb que és el video que us he penjat d'entrada.
No vaig tenir l'ocasió de veure l'emissió de Singulars però ben aviat em varen començar a arribar informes que en el fons no em sorprengueren gaire, per bé que penso que la Teresa devia embalar-se i ens va fer veure l'Ìtaca vers la qual hem de navegar perquè no crec que ni ella mateixa es cregués l'opció d'iniciar una vaga general indefinida demà mateix i a partir d'aquesta anar-ho canviant tot peça a peça marcats pel pacifisme gandhià.
La Teresa s'atreveix a dir en veu alta allò que tantes altres persones pensem però ens callem per no ser titllats directament de bojos. L'ètica del Capitalisme és zero però les persones som -o podem ser molt més- que el sistema que ens empresona. Jugant amb el local-global podem recuperar el vertader sentit de la democràcia i treballar per aprofundir-la i perfeccionar-la.
Per a mí el gran mèrit i la gran il.lusió que em provoca la Teresa és que en totes les seves reflexions parteix de la seva fe i actua moguda per l'Amor radical de Jesús. Prèviament. ésclar, ha criticat amb força la institució de la qual forma part i que escandalitza més que evangelitza quan es mostra dogmàtica i defensa a capa i espasa els seus béns i la força política que equivocadament ha anat conquerint al llarg dels segles.
A més em fa il.lusió poder dir que ara per ara crec que hi ha més dones significatives que no pas homes en el món de l'església catalana, malgrat les proporcions d'homes i dones que en formen part. Més enllà de la Teresa, Sor Genoveva Masip. Laia de Ahumada o Sor Lucia Caram són exemples clars de dones que des de dins de la institució estan trencant motlles i ens volen fer anar molt més enllà d'un sistema que resta completament obsolet i molt deshumanitzat. Pregaré per elles perquè no se'ls esgoti la força i la rebel.lia i segueixen essent fars que ens mostren el camí.
http://www.tv3.cat/videos/4149710/Teresa-Forcades-El-capitalisme-no-es-etic



26/6/12

PERFIL BIOGRÀFIC DEL MAGNAT D'EUROVEGAS

Consejero delegado y tesorero de Las Vegas Sands

Adelson: una fortuna ‘ultra’ en la política y en el juego

Los casinos de Adelson carecen de sindicatos y hasta China critica las condiciones laborales


El séquito de Sheldon Gary Adelson ya está en España. El perfil oficial del magnate dice que es el consejero delegado y tesorero de Las Vegas Sands. Es, sobre papel, uno de los ejecutivos con más experiencia en el negocio de casinos y convenciones. Y para dar una idea de su capacidad y agresividad negociadora, basta con recordar que antes de dedicarse a esto, fue agente hipotecario, asesor de inversión y consultor financiero.
Lo que no cuenta ese perfil es que el ejecutivo tiene alergia a todo lo que suene a lo que él denomina “economía socialista”; que sus hijos le llevaron a los tribunales acusándole de timarles, ni habla de la influencia de su segunda y actual esposa en todo lo que hace o que para defender sus intereses personales y los de su negocio, no ceja ni un minuto en movilizar su fortuna personal para hacer tambalear el debate político en un momento crucial.
Es campaña electoral en EE UU. Sheldon Adelson está metido de lleno en la batalla a las presidenciales y está movilizando su ingente fortuna para torpedear la reelección de Barack Obama. Durante las primarias republicanas ya desembolsó 20 millones de dólares para apoyar al aspirante Newt Gingrinch. Y con el candidato casi elegido, ahora pone una cantidad similar por Mitt Romney, que podría incluso doblar o hasta quintuplicar.
La primera apuesta del magnate le salió mal. La segunda, que incluye a Carl Rove, el que fuera el cerebro político de George Bush, se verá el primer martes de noviembre. Pero de momento, ya consiguió que The New York Times le dedicara el pasado fin de semana un editorial para denunciar su agenda personal, ideológica y financiera. Es la donación personal más grande que se conoce. Pero representa solo un pico si se compara con su riqueza.
Adelson aparece el 14 en la última lista de multimillonarios de la revista Forbes, publicada el pasado mes de abril, con una fortuna de 24.900 millones. Es el consejero delegado del operador de casinos Las Vegas Sands desde hace 14 años. Su remuneración anual se acerca a los 10 millones. Eso le coloca entre los 178 mejor pagados en el mundo corporativo y el séptimo en la hostelería.
El negocio de los casinos es muy volátil y su marcha está sujeta a la salud de la economía. Eso provocó que la capitalización de Las Vegas Sands, y por extensión de su fortuna personal, se desplomara hasta tocar fondo en marzo de 2009, cuando la acción de la compañía se pagaba a 1,7 dólares. Ahora vuelve a sufrir otra corrección, por la incertidumbre de la deuda en Europa.
Aún así, sus títulos se pagan ahora a 43,5 dólares, un repunte del 1.890% en tres años. Hace dos meses llegaron a los 62 dólares. Un rendimiento bursátil que casi multiplica por cuatro el de Apple. Para dar dimensión a su imperio, basta con fijarse en los resultados de Sands en el tumultuoso primer trimestre. Los ingresos fueron de 2.760 millones, un 31% más que en 2011 y un récord para el sector.
De ese total, 2.260 millones los generan sus casinos. El resto del dinero que entra por caja lo generan las habitaciones de los hoteles que opera, las tiendas, los restaurantes y las convenciones que se celebran en sus instalaciones. La mayor parte del negocio se genera en Singapur y Macao. Todo esto le aportó un beneficio trimestral al grupo de casi 500 millones de dólares.
Ya puestos a comparar, la capitalización bursátil de Las Vegas Sands (35.000 millones de dólares) es más del doble que las de sus rivales MGM (5.190 millones) y la de Wynn Resorts (10.300 millones) juntas. Y las ansias de expansión de Adelson no se quedan solo en España. Con un efectivo de 7.300 millones, está explorando la manera de entrar en Japón, Corea del Sur y Vietnam.
Adelson, de 78 años, casado y con cinco hijos, no llegó a terminar sus estudios en el City College de Nueva York. Es un empresario forjado a sí mismo, que creció en Boston en el seno de una familia judía sin recursos. Ahora, considerada la octava fortuna de EE UU, es conocido por su ideología conservadora radical y una de las figuras más activas en la defensa de los intereses de Israel, hacia donde van sus cheques.
Hasta tal punto moviliza su fortuna para influir en el juego político, que llegó a crear hace cinco años un periódico en Israel con el propósito de tumbar al Gobierno de Ehud Olmert –que al final cayó solo por un caso de corrupción interna. La influencia de su mujer segunda, Miriam Ochsorn, no se pasa tampoco por alto en las decisiones que toma en política.
Como ponía en evidencia el editorial del New York Times, su donación a Romney es la máxima expresión de su ideología. Sus casinos en Las Vegas, por ejemplo, son los únicos sin sindicato y se opone en firme a que se eleven los impuestos a las empresas. Como General Electric, Boeing, Cisco Systems, Apple o Google, Las Vegas Sands consigue importantes ahorros al no repatriar el dinero que generan sus filiales en el extranjero.
El negocio de los casinos de Adelson, conocido por The Venetian y Palazzo en Las Vegas, no escapa de la polémica tampoco en China. El Departamento de Justicia tiene abierta una investigación para determinar si la compañía violó la legislación que penaliza el pago de sobornos en el extranjero mientras se cuestiona las condiciones laborales en China.

EUROVEGAS ARGUMENTS

 

Una vegada més s'ha endarrerit la decisió de la localització del futur complex d'Eurovegas, entre la capital del regne i la ciutat comtal (o els seus entorns).
Mentre tant s'exacerben els debats sobre les virtuts o els defectes d'un mega projecte com aquest que es basa en el joc, en l turisme d'alt nivell etc.
Anem a veure quins arguments se'ns donen per defensar un "negoci" d'aquest tipus.
- No es pot deixar de banda ni un sol dels nostres parats. De cada 3 n'hi ha un amb baixa qualificació que no té cap mena d'expectatives de trobar feines. Són aproximadament uns 200 mil. Un projecte així els pot donar feina en el sector de la construcció, la neteja o la restauració.
- En un país com el nostre qualsevol "oferta" d'aquesta tipologia s'ha de tenir en compte perquè són diners que més endavant ja es podran redistribuir per a generar una altra mena de feines (Es diu des de l'editorial del Punt-Avui!!!).
- Per un govern cal considerar-ho de totes, totes ja què la premsa se'n fa ressó i no poden quedar al marge d'un projecte que podria ser vist per molts aturats com una mena de "panacea", és a dir la solució ni que fos temporal als seus problemes d'atur.
Enfront això hi ha els arguments en contra que sens dubte són de pes:
- Els diners els posa un senyor que és un multimilionari d'idees molt radicals. Considera que Palestina no ha d'existir ni ara ni mai. Ha donat més de 60 milions de dòlars per ajudar a "derrotar" Obama amb el qual està enfadadíssim perquè li vol pujar una mica els impostos.
- Es vol tornar a donar preferència al "totxo" tot i les repetides males experiències ja viscudes en aquest sentit.
- S'està disposat a malmetre terra agrícola -parlem dels terrenys del Parc Agrari- i fer fora a un grapat de persones que en viuen (s'ha calculat que perdrien feina i ingressos unes 1500 famílies)
- El darrer endarreriment l'han justificat per la malmesa situació econòmica. Ells estan disposats a posar-hi 1600 milions d'euros però en necessiten 3200 més, i per tant un "apalancament" del 66%.

Per a mi la complexitat de l'assumpte va en creixement, però malgrat tota aquesta argumentació en favor i en contra jo continuo veient clar que no podem posar-nos en mans d'un ultra que no ens explica com ha fet tants milions i que ademés pressiona políticament i econòmica i vol donar-nos lliçons de com fer les coses pretenen tirar endarrera una llei que em sembla bàsica com la del tabac o aconseguint més metres quadrats edificables d'aquells que preveu la lesgislació vigent.
Jo a més estic contra el joc on hom si juga molts diners i crec que fins i tot les loteries haurien de frenar-se i limitar els seus premis.
L'argument de la llibertat no em convenç perquè no tothom és lliure i més enllà de les ludopaties, hi ha moltes persones que acaben anat a jugar com a darrer recurs per veure si aconsegueixen canviar la seva sort. 

24/6/12

TENIR UN BLOG...PER A PARLAR AMB DÉU?

 

Bona tarda de Sant Joan!!!
Estava caminant, escoltant bona música i pensant quan se m'ha passat pel cap aquesta idea de ben segur poc assenyada: que bo que seria que un pugués tenir un blog que el posés en contacte directe amb Déu. Un espai en que escrivissis de cor allò que et preocupa, tot el que t'enrabia, totes aquelles coses que voldries agrair al ser creador.
Segurament -ja ho he dit- és un pensament peregrí, però jo veig que això d'escriure unes ratlles diàries en el present blog m'obliga a pensar, reflexionar, prendre consciència del que m'envolta i també de la possible influència dels meus mots, de les meves pensades envers els potencials lectors. Si aquesta reflexió l'anés fent sempre a la llum de la voluntat divina -estima't i estima als altres com a tu mateix, dóna vida i comparteix-la-segurament entendria alguns dels punts obscurs de la meva vida, i tindria més clar per quin camí avvançar tot i les dificultats que aquest tingués.
Aquesta idea se m'està aferrant al cap i per això m'agradaria concretar-la d'una manera molt més "light" reprenent les meves col.laboracions a la revista parroquial amb una secció que dugui per títol un blog obert a Déu o bé alguna cosa semblant.
Si a algún amable lector li sembla molt fora d'osques aquest article que pensi que he intentat ésser sincer amb mi mateix i que ahir la revetlla pròpiament dita em va enxampar ja ficat al llit, és a dir que d'excessos alcohòlics o d'altra mena no n'he fet cap.
Fins aviat!

23/6/12

L'ÚLTIMA LLIÇÓ


La consellera Rigau fuig d'un acte protegida pels mossos enmig d'una esbroncada de mestres

JESÚS RODRÍGUEZ | 21/06/2012
La consellera d'ensenyament Irene Rigau ha tingut avui un accidentat final del seu acte al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. L'arrelada política convergent (ja va ser consellera amb Jordi Pujol) ha pronunciat a partir de les 19h a la seu d'aquesta institució acadèmica ubicada a la Rambla de Catalunya, 8, de Barcelona, una conferència titulada 'Reptes i problemes de l'ensenyament en l'actualitat'. En el moment de la seva arribada ja s'hi aplegaven alguns mestres amb pancartes i xiulets, que han arribat a ser més de 300 amb una sonora esbroncada mentre Rigau parlava dins de la sala d'actes. Ha estat en el moment de sortir de l'edifici, cap a les 9 del vespre, quan els mossos d'esquadra han ajudat a fer de tot plegat un peculiar espectacle. La gent continuava cridant i xiulant, però un grup d'agents antiavalot de la unitat ARRO Barcelona ha fet un passadís mentre una càpsula de guardaespatlles acompanyava la consellera Rigau. S'han desplaçat a peu de manera ràpida per la vorera fins arribar al lloc on estava aparcat el vehicle oficial amb el xòfer, uns metres més amunt, en direcció a la Gran Via. Tota la maniobra s'ha fet enmig de l'esbroncada popular de mestres, pares i mares i, fins i tot, algunes criatures que corrien amunt i avall vestides amb les característiques samarretes grogues. A tot això, després de la fugida de la política convergent s'ha sabut que durant la conferència –a l'interior del Col·legi de Llicenciats– ha desqualificat les persones que s'organitzen a les assemblees grogues per, segons ella, boicotejar-la, tot assegurant que tenien actituds incíviques i que s'estaven 'uniformitzant' amb la vestimenta groga. La protesta d'avui estava convocada per mestres interns, 3.000 dels quals perdran el seu lloc de treball si s'executen els plans de reducció de personal del govern d'Artur Mas.

Aquesta és la notícia publicada justament mentre jo estava rebent l'última lliçó d'una mestre coherent que s'ha jubilat en fer els seus 60 anys i portarne 41 amb 3 mesos i 22 dies de professió.
Ha estat -com tots- un comiat agredolç però molt ben aprofitat, la Mapi -així es diu l'esmentada professora- ha dictat la seva darrera lliçó a través d'un grapat de preguntes prèviament pensades per ella mateixa per bé que en algun cas la persona que li trameteia des de la cadira estant l'hagi transformada o bé li hagi donat un toc personal.
La Mapi ens volia dir un grapat de coses (li agrada molt xerrar) però sobretot s'hi ha posat a fons davant la pregunta estelar de la seva única filla (24 anys) que li demanava com veia les coses ara per ara i gairebé li exigia una mica d'esperança. La Mapi ens ha dit que cal lluitar i fer-ho amb constància i coherència. Reflexionar sobre allò que de debó ens importa i posar-hi la banya fins al final. Ens ha explicat també però que li sap molt greu el desprestigi de la política ja que ella ha viscut una etapa -la Transició i els primera anys de la democràcia- en qu els polítics si semblaven servidors públics, ells mateixos esperançats en aconseguir algun canvi significatiu. deixar de valorar-los i confiar-hi, és obrir un cop més la porta al feixisme que tantes penúries ens ha portat històricament parlant.
La Mapi ho tenia bastant clar, cal parlar entre els indignats per enfocar més bé l'objectiu i units en el fons dividir-nos en petits objectius concrets per no ser simple massa i no deixar focus sense atendre.
Crec que ha estat valenta en dir-nos que ja fa uns quants anys que va decidir que la vaga no era la manera de lluitar i que calia trobar -fita de les noves generacions- la manera més adequada de protestar del segle XXI.
Amb aquestes idees al cap m'he remirat la xiulada-cassolada a la consellera Rigau i he pensat que ens calen més estratègies per a fer-li pujar els colors perquè sinó encara acabarà sentint-se màrtir. Així per exemple, pensant en l'acte del dijous potser hauríem d'haver tingut un infiltrat que li fes una pregunta ben pensada a l'auditori estant o haver-nos organitzat per a trobar una periodista que li fes una entrevista diferent que l'obligués a posar-se de debó davant del mirall.
No és fàcil però ni l'optimista Mapi ens ha dit que ho sigui...seguiré pensant-hi per mirar de poder fer una aportació positiva en la propera assemblea del 2 de juliol.
Bona revetlla!

22/6/12

FILAR PRIM

Abans d'ahir vaig enviar - o molt millor dit, reenviar- un missatge que havia rebut d'una persona que em mereix confiança. Vaig fer-ho sense pensar-m'ho massa perquè el temps de que disposava era poc i perquè l'indignació acumulada era important....però vaig fer malament.
Un company professor de Montcada i Reixac, va ser-ne un dels receptors i va tenir la santa paciència de mirar-se una per una el grapat de fotografies que pretenien mostrar la desísia de la majoria dels nostres eurodiputats. Son acumulada, lectures diverses durant els plens, trucades fora d'hora...i per l'altre extrem absències en  jornades de treball en principi importants.
La seva anàlisi va ser contundent, aquelles imatges podien donar peu a molta demagògia però analitzant-les fil per randa, mostraven algunes incoherències en relació a les conclusions escrites per l'autor del correu electrònic primigeni.
Era ben cert -transcriuré en acabar la reflexió les seves paraules- de manera que em va fer plantejar una vegada més un assumpte que ja és prou clàssic: massa vegades en l'afany de la denúncia o envoltats de la ràbia de la injustícia decidim utilitzar qualsevol cosa (text o imatge) contra el nostre "enemic" sense fer servir prèviament el nostre esperit crític, sense contextualitzar les dades o notícies i sense pensar que aquella  lleugeresa pot acabar tenint un clar efecte boomerang que és giri en contra nostra i per tant contra la credibilitat de les nostres denúncies.

Se lo mando a TODOS mis contactos para que hagan lo mismo, aunque me vuelva repetido muchas veces, de esa forma no me olvido en que se gasta esa parte tan importante de mis impuestos
 
 
 
Descripció:                                                          cid:1.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com
  
Parlamento europeo en sesión. Que circulen estas fotos... una y otra vez... y otra....

¿Será que los mocos , producen sueño????'


PRODUCTIVIDAD EN EL PARLAMENTO EUROPEO...
¡ COBRAN 12.000 EUROS AL MES!

European MPs at work in Brussels



Descripció:cid:2.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:3.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:4.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:5.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:6.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:7.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:8.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:9.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:10.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Descripció:cid:11.3631773695@web171501.mail.ir2.yahoo.com12.000 AL MES

Y TÚ TRABAJANDO COMO UN BURRO Y ENFERMANDO POR ESTRES... Y HASTA LOS 67 AÑOS.
¡¡PANDILLA DE SINVERGÜENZAS !!


SI SEÑOR, QUE CIRCULE...........UNA Y MIL VECES...........NO TE CANSES DE ENSEÑARLO.
 
 
  
   



Corporación RTVE - www.rtve.es
 
 No se d'on són les fotografies, però evidentment són de llocs diferents perque les cadires són diferents, a no se que hagin canviat les cadires. I la foto de la revista "porno" sembla un muntatge, perque la revista sembla molt gran i la persona no sembla que tingui dit gros i si agafés la revista hi hauria alguna arruga en el paper.
No crec que hagin de cobrar 12.000 al mes, però tampoc crec que ens haguem de creure qualsevol cosa que ens enviin.

Oriol
 

20/6/12

JA TORNO A SER AQUÍ

Bona tarda! Ja torno a ser aquí després de tres dies i dues nits de "colònies2 de crèdit de Síntesi a la casa de colònies i medioambiental La Ruca a la subcomarca del Moianès. I anaven amb una quarentena de nois i noies de primer d'ESO de l'IES Mimó de Cerdanyola del Vallès. aquests feien un crèdit de síntesi sobre l'impacte mediambiental de la construcció d'una autopista que unís Mataró i Vielha tot passant pel paisatge natural de La Ruca entre Moià, Avinyó, Calders i Artés.
El temps ens ha acompanyat els monitors han treballat de valent i nosaltres també hi hem posat el  nostre granet de sorra.
Ja de nou a Barcelona la lluita contra les retallades continua amb tota la foça. Ara me'n vaig a l'Assemblea Groga convocada al centre cívic de La Sedeta i per a demà concentració-xiulada al centre de Barcelona per anar-li recordant a l'ínclita consellera que les coses no es fan així.

17/6/12

SOR LUCIA, NO PARA

Foto: Den
Sor Lucia no saps, ni pot ni vol estar-se quieta. I està a l'aguait de la majoria de realitats dures que ens envolten. Absolutament integrada a Catalunya però amb la seva Argentina natal dins del cor. Per això li dol tant que una realitat suposadament esquerranosa i una família per a molts gairebé "mítica" sigui tan corrupte com ho són les grans famílies d'empresaris o negociants d'ara i sempre. No obstant al segon següent ja ha recuperat tot l'ànim i fa difusió d'una iniciativa més que interessant per bé que alhora porta inclosa la polèmica: qualsevol activitat és vàlida per a treure uns diners per aquells que més ho necessiten? Pots demanar/pidolar a aquells que saps que segueixen malversant cabals públics? En aquest sentit sembla que la resposta de Sor Lucia és que sí i aquest podria ser el punt en que tots dos divergíssim...això no obstant només per la seva valentia i decisió sempre serà un "model" per a mi.

16/6/12

UNA REALITAT DURA





Déu n'hi do!!!
La realitat de la crisi és dura i els nervis estan a flor de pell quan se'ns fan arribar segons quines notícies. Hauríem de saber mantenir un xic més la calma perquè moltes d'aquestes realitats no són pas noves i de fet han existit des de fa molt temps i potser en un percentatge superior. Ara però qualsevol nova en aquest sentit és com un cop a les parts baixes i els nervis es desfermen. És normal, però justament els cristians hauríem de mantenir la calma i fer veure a l'entorn que ara canviar-ho de tot ni és possible ni segurament seria la millor solució.
Això no vol dir que no hàgim de seguir indignant-nos i mostrant tot allò que està malfet. Tanmateix també hem de fer prevaler l'amor, la solidaritat i les formes de relació en positiu perquè la violència no acabarà amb els problemes ni ens carregarà més de raons ans al contrari.
Parlo del model Jesús i no pas de tantes incoherències sempre visibles en la mateixa Església institució.
Els que no creuen només es fixen en aquests detalls penosos però els que diem tenir fe em de saber resistir aquests embats i encomanar-nos al Senyor que sí pateix, s'indigna i ens dóna forces per anar capgirant les situacions pas a pas fent real aquell lema de que "un altre món és possible".

15/6/12

EUROVEGAS, "Suma y sigue"

Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)



Des de fa un cert temps han anat apareixen en diversos mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, noticies sobre un denominat projecte EUROVEGAS, prom
ogut per l’empresa “Las Vegas Sands Corp.” respecte del qual s’ha establert una pugna entre Barcelona i Madrid, recolzada per les respectives institucions autonòmiques.
El projecte sembla que consistirà en construir un gran complex turístic amb hotels, restaurants, casinos, sales de joc, i
sales de festa i convencions. S’especula amb una superfície d’implantació d’unes 800 hectàrees, desenvolupades per fases.
A Catalunya, segons els mitjans de comunicació hi ha varies possibles ubicacions que el Govern de la Generalitat hauria ofert al promotor. Una de les ubicacions possibles més comentades ha estat el Baix Llobregat. En concret en el
delta, al voltant de l’aeroport del Prat. Actualment aquests terrenys del delta del Llobregat estan classificats de sòl no urbanitzable i qualificats, majoritàriament, pel vigent Pla General Metropolità (PGM-1976) de rústic protegit de valor agrícola, clau 24. Segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament l’abril de 2010, els terrenys on s’especula amb major insistència d’ubicar Eurovegas estan dins la categoria d’espais de protecció especial pel seu interès natural i/o agrari del Sistema d’espais oberts.
Aquests terrenys formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat (2.938 ha), gestionat per un Consorci creat l’any 1998. Els seus objectius, entre altres, són preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural i paisatgístic, com una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La superfície que ocuparia Eurovegas representaria, en aquesta opció hipotètica de localització, un 27% de la superfície actual del Parc Agrari.
Davant del desconeixement del projecte en detall i de la seva localització concreta, davant de la manca d’informació oficial sobre aquest tema i, davant les possibles repercussions de la ubicació del denominat projecte Eurovegas a
Catalunya, les tres organitzacions professionals d’urbanistes i disciplines territorials; Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana
d’Ordenació del Territori (SCOT), formulen les següents reflexions, plantejaments i determinacions conjuntes:
COMPARTIM:
Que el moment actual de greu i profunda crisi econòmica aconsella més que mai una correcta i racional planificació del nostre entorn.
L’interès per l’ordenació territorial, per l’urbanisme i per la gestió responsable del paisatge, a partir d’una mirada interdisciplinar que integra lectures i visions diverses, com les que han fet possible la redacció del present
document conjunt de les tres entitats professionals.
El valor i el reconeixement d’una cultura catalana envers l’ordenació i planificació territorial i urbanística, que ha fet que el nostre ordenament jurídic i les nostres polítiques de planificació territorial i de intervenció en el paisatge
siguin un referent reconegut i valorat en el conjunt de l’Estat espanyol i de la Unió europea.
Que, 25 anys després, considerem plenament vigent la Declaració Brundtland de 1987, que definia el desenvolupament sostenible com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre els recursos
de les futures generacions”. Aquest principi es fonamenta en tres pilars: l’econòmic, el social i l’ambiental.
El que propugna la nostra legislació sobre l’urbanisme sostenible. Un model d’urbanització que promou: 1) La compacitat física dels assentaments, contra dispersió i desconnexió. 2) La complexitat funcional, contra
especialització d’usos i activitats. 3) La cohesió social, contra segregació.
L’interès en el sector del turisme de qualitat com un valor afegit a l’acció de l’urbanisme, l’ordenació del nostre territori i la valorització del paisatge (en el sentit que recull el Conveni Europeu del Paisatge de 2000), on algunes actuacions de baixa qualitat i turisme massiu, han malmès una part important del nostre país.
La preocupació per l’abast dels procediments d’excepcionalitat en l’ordenació del territori i el planejament urbanístic, sota l’empara de situacions de singularitat.
DEFENSEM:
  •  L’interès públic preferent de les actuacions urbanístiques i territorials.
  • Els processos participatius en el planejament territorial i urbanístic com a principi fonamental de la seva legitimitat democràtica.
  •   La màxima transparència i lleialtat institucional en les actuacions territorials i urbanístiques.
  •  El procés d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, per tal d’establir la idoneïtat o no de la implantació, la capacitat o no del territori per acollir-la i la disponibilitat o no dels recursos necessaris, i si és el cas, la integració de criteris ambientals i paisatgístics en els projectes que els desenvolupin.
  • L’existència i el valor dels espais oberts (espais amb valors naturals i rurals) a prop de concentracions urbanes i l’agricultura periurbana, especialment al delta del Llobregat.
  • Els objectius principals fixats per la matriu d’espais oberts interconnectats en el vigent Pla Territorial Metropolitàde Barcelona que vol:
    • Garantir la diversitat del territori i preservar-ne la matriu biofísica.
    • Protegir els espais amb valors naturals, tant de composició com funcionals, i els rurals i agraris de proximitat com a components de l’ordenació del territori.
    • Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic del territori.
    • Moderar el consum de sòl.
  • Els valors ètics i socials que aporten les disciplines territorials en el seu conjunt, la practica de l’urbanisme i l’ordenació del territori.
PREGUNTEM:
  • QUÈ?
En que consistiria el projecte d’Eurovegas, quines edificabilitats desenvoluparia, quin programa funcional executaria, quina dimensió en termes de superfície tindria, quines infraestructures comportaria, quins consums de recursos es preveurien, quin nivell d’emissions del complex i quines fonts energètiques s’utilitzarien.
  • COM?
Com es justificaria l’interès públic de l’actuació, com encaixaria la proposta en el model territorial existent, com es garantiria la lleialtat institucional entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments en la presa de decisions, com s’integraria la participació ciutadana en tot aquest procés, com es realitzaria l’avaluació ambiental de tota l’actuació, com s’avaluaria la mobilitat que una actuació d’aquest ordre pot arribar a generar, amb quins mecanismes jurídics es desenvoluparia l’actuació.
  • QUAN?
En quines fases s’executaria, en quin moment estaria prevista la informació del projecte als ajuntaments afectats i als ciutadans, quan temps requeriria la tramitació d’un projecte d’aquesta magnitud.
  • ON?
En quins indrets de Catalunya fins ara s’ha ofert alternatives, sota quins principis o criteris s’han analitzat i proposat aquests territoris i no uns altres.
En espera de major informació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte denominat Eurovegas, les tres organitzacions professionals catalanes d’urbanistes i disciplines territorials volem expressar
mitjançant aquest document conjunt, en primer lloc la nostre perplexitat sobre el procediment seguit fins ara en aquest tema; en segon lloc, manifestar la nostre defensa de la legitimitat de l’ordenament jurídic i el planejament
territorial i urbanístic vigent; i finalment, donar un toc d’alerta sobre el valor de precedent que aquest procediment d’excepcionalitat suposaria en el tractament de les singularitats en l’ordenació del territori i que fins ara, amb aquest
abast i escala, resulta inèdit a Catalunya.
Barcelona a 1 de juny de 2012.

EL PUNT DE VISTA CORRECTE

Aquest video és realment instructiu per entendre la mentalitat de la gent que està per sobre de la mitjana d'ingressos en qualsevol país. El seu punt de vista, evidenment, és el que defensen els nostres capitostos i totes les autoritats monetàries del món mundial. Gaudiu-lo.

14/6/12

IMATGES I PARAULES

Moltes vegades ha estat dit, "una imatge val més que mil paraules". a vegades sona a tòpic i més encara en els temps que corren.Tanmateix crec que en aquest cas és ben cert.
Avui s'ha confirmat que els interins i substituts no cobraran juliol i que el curs vinent no cobraran les guàrdies, no podran fer coordinacions i no queda gens clar què passarà amb les tutories.
Per això aquesta imatge cal que sigui vista i reflexionada per quanta més gent millor.

13/6/12

CRÒNICA DE L'ESTADA A VIA AUGUSTA

Ahir dimarts estava convocada una acció reivindicativa de protesta davant de la seu de la conselleria d'Ensenyament al carrer Via Augusta de Barcelona.
Al matí quatre valents -gairebé literalment- s'encadenaren a una columna de l'entrada de l'edifici principal de la conselleria fins que aconseguiren fer sortir al director general José Manuel del Pozo que els assegurà una entrevista per la setmana vinent abans de que la policia els desallotgés sense massa violència.
A la tarda la convocatòria era a les cinc i quan faltaven 10 minuts allí no hi érem més de 40-50 persones, poc a poc -massa lentament- la xifra va anar augmentant. Potser eren ja dos quarts de sis quuan es decidí executar l'acció de tallar la Via Augusta amb el suport de la Guàrdia Urbana, ja que els 4 sindicats convocants havien fet els tràmits necessaris per a possibilitar aquest tall entre les 17 i les 20 hores.
En el moment del tall no crec pas que passéssim de 150 però mitja hora després s'arribà a una xifra que començava a fer patxoca d'unes 300 persones...d'aquí no passarem perquè a partir d'aquest moment fou un anar i venir. Arribava gent però també en marxava de manera que la xifra quedà estabilitzada.
Des de les 18 hores i hagué cantada reivindicativa amb els hits "Escola pública tremola" (nostrat) i "Resistiré (arribat des de la capital del regne on el col.lectiu de professorat també s'ha enfrontat amb força contra el PP i les seves duríssimes retallades). Fins i tot sonà l'estaca potser per la imatge del retorn puntual de Lluís LLach, divendres passat en el concert "les nostres cançons contra la Sida".
Vaig aprofitar per parlar amb gent diversa, però sobretot representants de sindicats ja que m'havia assabentat força sorprés de la convocatòria de vaga unilateral feta per la CGT de cara als dies 20-21 de juny d'enguany. La resposta de la gent de CCOO vorejava la indignació, mentre la d'Ustec s'acostava més al desconeixement. En tot cas la precària unitat del 22 de maig, també visualitzada en l'Assemblea Groga del 2 de juny sembla que ja ha quedat esquerdada.
Passades les 19 hores s'inicia una ronda d'explicacions en que cada cl.lectiu explicava les seves mogudes i demanava suport a determinades mesures. Aquí ja es visuaitza una certa problemàica ja que hi havia qui defensava el màxim consens però també el que s'abraonava sobre el micro i intentava inflamar a l'audiència amb mesures radicals. Tot plegat per dir-ho en termes esportius acabà en un empat i la pròrroga de moment no es jugarà...tot quedarà per decidir fins l'assemblea groga del dimecres 20 a l'IES  Jaume Balmes.
Quan prengueren la paraula els sindicats de nou es visualitzà una certa desunió, ells digueren que l'ocupació s'havia d'acabar a les vuit mentre la majoria estava decidida a quedar-se tota la nit plantant tendes i fent sarau.
Jo vaig marxar passades les 20h i amb un regust agredolç, gent molt motivada però també moltíssimes absències.
Ens hi juguem moltíssim i massa gent segueix afectada per la letàrgia.
Seguiré informant.

ATUREM EUROVEGAS, CONVOCA

Crec que val la pena donar difusió a la convocatòria de concentració pel proper diumenge, tarda-vespre que fa "Aturem Eurovegas".

L'altra dia una enquesta publicad a La Vanguardia donava un resultat certament esfereïdor amb gairebé el 50% de la població enquestada dient que un projecte com aquest no tacaria la imatge de Barcelona ni seria problemàtic per a la gent de l'entorn ni per a l'ecologia etc.

La pressió que s'està fent des de certa premsa i sobretot des  dels interessats de sempre és molt i molt forta. Per això cal que hi hagi molta gent a la plaça Sant Jaume el proper dia 17.

 

Comunicat de Premsa

12 de juny de 2012
El proper dijous 14 de juny, a les 18 hores, es presentarà en roda de premsa a Barcelona la convocatòria a la Concentració convocada per la Plataforma Aturem Eurovegas en contra de la construcció a Catalunya del complex de casinos conegut com “Eurovegas”. Tindrà lloc a la seu de DEPANA.
Amb el lema “Diguem No a Eurovegas. No volem Eurovegas ni cap projecte especulatiu al Delta del Llobregat”, la concentració tindrà lloc a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el diumenge 17 de juny a les 19 h.
L’objectiu és respondre a un gran clamor popular que demanava sortir al carrer per expressar el rebuig al projecte i a les opaques negociacions que està duent a terme el Govern de la Generalitat.
Eurovegas, ni aquí ni enlloc! No volem economia de casino! Volem pagesia i espais naturals!
Lloc: Local de DEPANA. C/ Sant Salvador, 97 baixos. Al barri de Gràcia (Metro Lesseps).
Contacte: stopeurovegas@gmail.com, info@depana.org
Telèfon: 932104679 (DEPANA), 639150757 (Raúl Bastida), 663595437 (Eva Yus).

12/6/12

SEGUEIX LA LLUITA PER LA TAXA ROBIN

Avui hi ha moltíssima informació. Ara acabo de llegir aquesta notícia de Gonzalo Fanjul des del web 3500 millones. Paga moltíssim la pena

Especulación: quien la hace, ¿la paga?

Por: | 12 de junio de 2012
Entre tanto rescate, tanto banco maltrecho y tanto empeño por jibarizar el gasto se nos ha olvidado que también existe la posibilidad de incrementar el ingreso, y además hacerlo de hacerlo de forma justa, exigiendo responsabilidades a quienes las tienen por medio de un impuesto a las transacciones financieras (ITF). No crean que se trata de un nuevo arrebato romántico de ONG e intelectuales bienpensantes: cuando hablamos de la ITF (Tasa Robin Hood, Tasa Tobin, llámenla como quieran) estamos hablando exactamente de la misma crisis, el mismo déficit y el mismo abismo financiero... solo que desde una perspectiva más justa y creativa que se aleja de la aneroxia fiscal a la que estamos sometidos. 
Las organizaciones que impulsan la campaña ITF YA (en apoyo a la tasa sobre las transacciones financieras) presentan hoy este vídeo, una verdadera joya que informa tanto como entretiene. No se lo pierdan, porque es sencillamente extraordinario.
 

Especulación: quien la hace, ¿la paga?

Por: | 12 de junio de 2012
Entre tanto rescate, tanto banco maltrecho y tanto empeño por jibarizar el gasto se nos ha olvidado que también existe la posibilidad de incrementar el ingreso, y además hacerlo de hacerlo de forma justa, exigiendo responsabilidades a quienes las tienen por medio de un impuesto a las transacciones financieras (ITF). No crean que se trata de un nuevo arrebato romántico de ONG e intelectuales bienpensantes: cuando hablamos de la ITF (Tasa Robin Hood, Tasa Tobin, llámenla como quieran) estamos hablando exactamente de la misma crisis, el mismo déficit y el mismo abismo financiero... solo que desde una perspectiva más justa y creativa que se aleja de la aneroxia fiscal a la que estamos sometidos. 
Las organizaciones que impulsan la campaña ITF YA (en apoyo a la tasa sobre las transacciones financieras) presentan hoy este vídeo, una verdadera joya que informa tanto como entretiene. No se lo pierdan, porque es sencillamente extraordinario.

En él encontrarán todos los argumentos necesarios para apoyar una medida que ya cuenta con el respaldo de políticos, economistas e instituciones en ambas orillas ideológicas:
- Generaría importantes recursos públicos (unos 300.000 millones de dólares anuales) en un momento en el que son más necesarios que nunca.
- Ayudaría a corregir el agravio fiscal sobre la economía real (esa en la que vivimos usted y yo), cuyos impuestos son infinitamente más elevados.
- Castigaría las piruetas financieras que nos han colocado en esta situación, introduciendo estímulos para un mercado financiero más estable y responsable.
(En este documento de la campaña encontrarán un espléndido argumentario que desmonta todos los mitos acerca de la tasa.)
La publicación de este vídeo no es casual. Las dos próximas semanas (con el ECOFIN del día 22 y la Cumbre Europea del 29) son claves para impulsar una medida que está mucho más madura de lo que ha estado nunca. La tasa a las transacciones financieras cuenta ya con el respaldo del Parlamento Europeo y de buena parte de los países de la UE (con la excepción conocida del Reino Unido, Dinamarca, Suecia y Holanda). De modo que, a falta de un consenso, se podría poner en marcha en los países que la acepten a través de un "mecanismo de cooperación reforzada". Aunque el Gobierno español no ha sido particularmente activo en este asunto, hace ya meses que dio su apoyo formal a la medida y es de esperar que lo mantenga.
En este territorio de 'loosers' que constituye el activismo contra la pobreza, pocas veces se encontrarán ustedes con una posibilidad de éxito tan tangible como esta. Aprovéchenla. Si están de acuerdo con la tasa a las transacciones financieras, apoyen la carta a Mariano Rajoy que propone la campaña y difúndala. Pueden utilizar también el hashtag #itfYA.
Los días 22 y 29 tenemos una oportunidad histórica, y esta vez no son malas noticias.