Aquest preàmbul ve a tomb de les seves opinions sobre el projecte Eurovegas. Ell hi resta en contra -jo també- però ell manifesta molt millor que jo les inconveniències d'aquest projecte.
Tanmateix les raons de les primeres línies són prou fortes perquè em cregueu si dic que també l'hagués publicat en el meu petit blog si la seva forma de pensar resultés contrària a la meva.
El P. Abat de
Montserrat considera que cap hipotètic benefici econòmic no es pot superposar
al preu humà que comportaria Eurovegas
“Només trobarem una
sortida sostenible [a la crisi] si aconseguim generar una nova cultura
fonamentada en un humanisme que torni a donar a la societat els valors que han
sostingut i han fet progressar la dignitat de les persones. I aquests valors no
es troben reflectits en projectes com Eurovegas”, assegura en referència
a la possible construcció d’aquest complexe lúdic.
Montserrat, 23
d’agost de 2012.
El text sencer
de la declaració del P. Abat Josep
M. Soler sobre el projecte Eurovegas és el següent:
Al llarg d’aquest any hi ha hagut nombroses preses de posició crítiques
o fonamentalment contràriesrespecte al projecte del gran complex lúdic i
turístic conegut com Eurovegas. És remarcable que provinguin dels estaments més
variats de la nostra societat: col·legis professionals, entitats del Baix
Llobregat, estudiosos del medi ambient, especialistes en temes socials i econòmics...
Cada vegada en tenim informació més completa, fins al punt que ha estat
possible ja ara fer-ne també una valoració moral.
No ens estranya, doncs, que a la raonable suspicàcia mostrada des de
tants àmbits socials s’hi hagin afegit veus d’Església, especialment les dels
bisbes catalans i de la Unió de Religiosos de Catalunya, els quals han donat
suport al pronunciament del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, en la diòcesi del
qual està prevista la construcció del complex.
Hi ha qui preveu que aquest projecte contribuirà al desenvolupament
econòmic i a la creació de llocs de treball directes i indirectes; però,
d’altra banda, hi ha persones enteses que qüestionen de manera fonamentada
l’eficàcia real d’aquestes previsions. També en contra de la instal·lació s’han
subratllat amb molt d’èmfasi els esmentats motius d’ordre moral. Aquests motius
s’afegeixen a les raons d’ordre ecològic, polític, mediambiental i als dubtes
sobre la transparència del promotor privat.
És unànime la consciència que ens trobem davant d’un gran repte per al
nostre futur a causa de l’impacte que pot tenir en les persones i en la cultura
del nostre poble. Tot es resumeix en aquestes preguntes: Volem que Catalunya
sigui un centre mundial del joc? A quin preu? La possible creació d’uns llocs
de treball, assegura la transparència ètica de tot el que comporta? I, encara,
convé afavorir i promourerealitats que, per desgràcia, ja existeixen a casa
nostra i de les quals sabem els perills que comporten? És prou sabut que el món
del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la
difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en
alguns casos, del tràfic de persones.
Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap
hipotètic benefici econòmic. El nostre poble no pot veure exempcions
tributàries i legals a favor de propostes de negoci que no dignifiquen les
persones, i menys encara quan intenta esforçar-se per a fer remuntar les
pròpies iniciatives empresarials. No podem exposar-nos a estils de vida i de
convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem
comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per
obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la
solidaritat o la creativitat artística i empresarial. No podem afavorir
pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les
aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica. No podem perdre, a
costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic de la zona on es proposa
de construir el complex lúdic.
Tal com diuen moltes personalitats que reflexionen sobre la situació
econòmica i social que ens toca de viure, només trobarem una sortida sostenible
si aconseguim generar una nova cultura fonamentada en un humanisme que torni a
donar a la societat els valors que han sostingut i han fet progressar la
dignitat de les persones i la convivència veritablement democràtica. I aquests
valors creiem que no es troben reflectits en projectes com Eurovegas.
Els cristians estem convençuts que la
persona de Jesucrist i el seu Evangeli ens ensenyen quins són els camins i els
mitjans per a un autèntic desenvolupament humà. Aportar-los a la reflexió
pública és, doncs, una manera de servir la societat i de contribuir a
dinamitzar-la en bé dels ciutadans i d’una economia centrada en la persona
humana i el seu desenvolupament harmònic.
