REACCIONS

 

Un dia qualsevol, caminant per la ciutat. Auriculars a les orelles. Informació o música a raig. És estiu fa calor. Turistes sempre n'hi ha però te'n trobes més. Diuen que això és vida. La crisi seria més dura sense ells.
Emisora musical. Rock dels 80. Records i emocions que retornen. La pell s'irisa tot i no fer vent. Remoguda interior de sentiments.La música pot ser molt potent. Enforteix sentiments de joia o rebla el clau en els moments de pena.
Ara et sents bé, cansat físicament però bastant bé perquè has pogut amb les tasques del dia. T'encerten la cançó i encara agafes més ritme tot travessant la ciutat. Voles vers persones i moments inesborrables, els petits reptes del demà et semblen perfectament assolibles.
De cop i volta, la màgia es trenca. Un pidolaire extenent la seva mà a la porta d'un supermercat, Tu més content que un ginjol, xoques literalment amb una persona en estat de greu necessitat.
Remordiments, idees de solidaritat que no s'han acabat de convertir en realitat, records de campanyes de recollida d'aliments. "Aquí hi ha gana!" cridàvem ja en ple Eixample l'any 1991. Ara també i molta.
Passen les dècades i no solucionem els temes de debó importants.
Sabrem fer algun dia una ciutat de debó humana?
Mitja vida se m'ha escolat.
Tant de bo sàpiga veure el camí més clar en els anys a venir.

TERRIBLE

A vegades cal el silenci o bé una breu frase contundent en la seva brevetat.
L'accident ha estat tràgic. Sempre esdevé una notícia inesperada. Aviat serà estadística, però cal dedicar uns minuts a pensar com vivim i en quines circumstàncies ho fem.
Sembla que el tren duia retard, queda clar que anava a massa velocitat. Estem parlant d'un tren d'alta velocitat. Tos volem arribar...78 persones ja no arribaren enlloc. Centenars de familiars els trobaran a faltar.La manera d'anunciar-ho d'un pare ho diu tot en una línia

Tomás López Lamas: "El meu fill ha mort"

Un home penja a Facebook una dramàtica línia per comunicar que el seu fill és una de.les víctimes mortals de l'accident de tren de Santiago

Dijous, 25 de juliol del 2013 - 12:16h.

-59

EFE / Santiago

Els missatges comencen a inundar Facebook, i entre ells, es troba el desolat i succint testimoni del pare d'una de les víctimes del descarrilament del tren molt a prop de Santiago: "El meu fill ha mort". L'home, Tomás López Lamas, només ha escrit aquesta línia sobre les 23 hores.

Imatge del dramàtic missatge a Facebook. FACEBOOK / Tomás López Lamas

Els serveis d'emergència sanitària atenen els ferits al lloc de l'accident. Lavandeira jr. | EFE

Més informació

• Dol per l'accident d'un tren
• Rajoy segueix "al minut" l'accident
• Rajoy envia per error el seu condol a les víctimes del terratrèmol de Gansu
• Un dels maquinistes es lamentava després de l'accident, segons 'La Voz de Galicia'
• S'eleven a 78 els morts en el descarrilament d'un tren a l'entrada de Santiago
• La tragèdia de Santiago és el segon accident ferroviari més greu ocorregut a Espanya
• Renfe triga tres hores a publicar un comunicat
• Solidaritat amb les víctimes del tren i crítiques als mitjans inunden Twitter
• Testimonis de l'accident de tren de Santiago asseguren que han sentit una explosió

Almenys 78 persones han mort i unes 130 han resultat ferides aquest dimecres als voltants de la capital gallega en el sinistre d'un Alvia en què viatjaven més de 200 passatgers.

El sinistre es va registrar a les 20.41 hores, quan tretze vagons d'un tren Alvia que cobria la ruta entre Madrid i Ferrol han descarrilat, en un succés les causes del qual s'estan investigant i en què el ministeri de l'Interior ja ha descartat que es tracti d'un atemptat.

Renfe ha informat a Efe que el tren ha descarrilat en un revolt a tres quilòmetres de l'estació de Santiago, en el tram Ourense-Santiago de la ruta d'Alta Velocitat que cobreix el tren Alvia.

Testimonis presencials han precisat a Efe que el comboi s'ha partit en dos, i la màquina i els quatre primers vagons han descarrilat, un altre d'intermedi ha volat sobre un terraplè fins a caure molt a prop d'unes vivendes, i la resta ha bolcat.

Notícies relacionades

La manera d'anunciar-ho d'un pare ho diu tot en una línia.

I MARXA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA

Les retallades continuen i aquelles que ja varen patir-se sembla que s'eternitzaran. Fanomés uns dies Mas Collell va dir que segurament l'any vinent tampoc recuperaríem la paga suprimida i a més des de personal també continuen amortitzant places i reduint les places específiques.
Serà ja el tercer any en aquesta línia i cal no baixar la guàrdia. No ens hi podem acostumar de cap de les maneres. Hem de fer el millor que puguem la nostra feina, tot formant-nos i esforçant-nos, però hem de cridar ben fort que s'està intentantdesmantellar un sistema educatiu que ha funcionat prou bé tot resultant acollidor i integrador.
Per aquesta raó cal donar suport a aquesta primera marxa per l'educació pública que es realitzarà la darrera setmana d'agost i que tot sortint de Ribes de Freser arribarà el 31 d'agost a Barcelona.

BONA CONVIVÈNCIA

Una bona notícia per a normalitzar les relacions entre religions. En acabar una jornada del Ramadà musulmà, en plena rambla del Raval, es comparteix un àpat entre cristians i musulmans.

Cal que iniciatives d'aquesta mena es multipliquen i ho visquem ben aviat amb plena normalitat.

Musulmans i veïns trencant el dejuni del Ramadà: “No és tolerància, és convivència”

Dv, 19/07/2013

(David Casals - CR) Són les 21.24 hores i el sol s’acaba de pondre a Barcelona. Ha arribat el moment per a gairebé 200 persones que s’han agrupat aquest dijous 18 de juliol al costat del ‘Gat’ de la Rambla de Raval: comença l’’Iftar’, l’àpat comunitari per a musulmans i veïns, per trencar el dejuni del Ramadà. Prèviament, s’han fet les oracions corresponents. S’acaba així pels musulmans una llarga jornada en la que no han menjat ni begut res des que ha sortit el sol. 

Des de fa nou anys la comunitat musulmana organitza al Raval un ‘iftar’, un trencament comunitari del dejuni al Raval amb veïns del barri. Ho fan amb col·llaboració de Tot Raval, el Grup Interreligiós del Raval i l’Obra Social de la Fundació ‘la Caixa’.

Segons la tradició, el dejuni es trenca menjant dàtils i bevent llet. L’Agustí Iglesias, sociòleg i treballador de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, així ho recorda: no està escrit enlloc, però aquesta era la costum que tenien el profeta Mahoma i els seus seguidors. “Es menja un nombre imparell de dàtils, per recordar la unicitat de Déu”, afegeix.

Si a Barcelona hi haguessin oratoris islàmics amb minarets, la crida a l’oració s’hagués fet des de dalt de la torre. Però a Barcelona no hi ha minarets, ni tampoc cap mesquita pròpiament dita, ja que els llocs de culte estan situats en baixos d’edificis.

Sobre de la taula, esperen als comensals diferents especialitats, com sopes, pastes de mel i farina i un gran ventall de sucs de fruites. Els musulmans més practicants menjaran poc: ara fan només un primer tastet, i aniran a resar a l’oratori, i ompliran l’estómac més tard.

Poc abans de començar la crida a l’oració, han intervingut les autoritats: el nou director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el d’Immigració,Xavier Bosch, la coordinadora de la Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament,Cristina Monteys, i també entitats del barri i musulmanes. Entre elles, la parisenca ‘Au cor de la precarité’, que ha ofert a tots els assistents una rosa acompanyada d’un ‘hadiz’ (breu narració amb frases i ensenyaments del profeta Mahoma). També ha pres la paraula l’Associació de Dones Musulmanes de Catalunya: “Moltes som converses”, expliquen.

“No és tolerància, és convivència”, ha dit Vendrell. I en aquesta línia, Bosch ha afegit: “Estem en el bon camí, cal que les altres religions es deixin de veure com quelcom que ha vingut de fora”. Un bon diagnòstic.

Mentre l’àpat continua, discorre la conversa. La Laura, de l’Associació de Dones Musulmanes, explica que tenen un bloc on informen de les seves activitats. Uns metres més enllà, es pot parlar amb la Hannan: treballa amb joves musulmans, amb l’objectiu d’allunyar-los d’entitats fonamentalistes que promouen el terrorisme islamista. “Utilitzen la religió” per una finalitat perversa i intenta fer una tasca de prevenció en aquest sentit, recalca.

Poc a poc la foscor ha anat guanyant terreny i és a punt d’acabar-se el dia. S’acaba una jornada més del Ramadà, el novè mes de l’Islam, que recorda als fidels musulmans la importancia de la disciplina, l’autocontrol i el creixement espiritual. La propera cita: al 2014. 

EXPERIÈNCIA ALS ARBRES

Han estat dos dies. Plujosos. Ben aprofitats. A estones sorprenents.
Un regal de comiat. Una novetat que il.lusiona. Enfilar-se als arbres per a passar la nit.
Aquesta era la proposta. Per cert una iniciativa plena d'èxit endegada fa pocs anys al terme municipal de Sant Hilari Sacalm. Guilleries endins.
En aquest estiu plujós l'estada ha estat mogudeta però del tot recomanable...especialment per a parelles amb un toc de romanticisme i la butxaca mig plena.
Pots passejar llargament pels encontorns o pedalar amb les biciletes que portis o lloguis. També hi ha monumentalitat i història ben aprop, des de Vic, A sant Pere de Caserres, passant pel pantà de Sau ara tan ple que només s'intueix la punta del campanar. Espectacular i solitari, Sant Sadurní d'Ososmort.
A Can Vileta et fan la rebuda i si vols hi sopes amb una ajustada relació qualitat preu.
L'esmorzar t'arriba en cabasset a la cabana poc abans de les nou del matí.
La cabana no té electricitat ni aigua corrent. Cal ser ecològics.
A 8 metre sobre el terra la cabana té vistes als quatre vents. Nosaltres hi hem vist més llamps que no pas estels, encara que a darrera hora una fotografia de la lluna també va ser possible.
Recomanable sí, hi ha piscina, spa ecològic i sauna. Gaire més de 3 dies poca gent els fa. Un cop vist el que s'ha de veure no deixem de ser urbanites i a més els preus no són per allargar-ho massa.
Contradiccions sempre n'hi ha: minidosi de melmelada o mantega i algun altre producte no biodegradable enmig de molts altres que sí treballen la consciència envers la natura, i tot allò que ens envolta.
Sí algú s'anima a anar-hi ja contrastarà aquestes opinions.
Per a mi un notable alt
.

REFEXIONS SOBRE L'EQUITAT

 
De debó creiem en la igualtat? És veritat que lluitem sempre amb les armes de la pau per aconseguir la justícia? Pensem en ser mínimament equitatius en cadascuna de les nostres decisions?
Per a mi és evident que les coses no són així.
Com a darrera etapa d'aquest curs acadèmic he realitzat un curs de formació en l'Escola d'EStiu de Rosa Sensat la qual ja arribava -bona tradició- a la seva 48a edició.
En aquest curs treballàvem el concepte d'equitat i no en abstracte sino en funció de l'assoliment de la igualtat.
En principi era evident que el nostre objectiu eren els centres educatius i sobretot els nois i les noies que els omplen. A mesura que el curs avançava se'ns feia palès que era la societat sencera la que resultava afectada si volíem resultar mínimament realistes en les nostres conclusions.
I per aquesta raó les preguntes de les dues primeres línies.
Hi ha preguntes sense resposta: com discriminaríem en l'accès a la Universitat si eliminéssim la selectivitat que a molts ens sembla prou aleatòria i doncs injusta? Perquè allò que se'ns fa evident és que no tothom pot caber-hi físicament...Qui decideix als 16 anys com enfocar la continuitat en els estudis, la jove a la que tractem amb total igualtat i considerant-li plens drets o els seus pares que tenen els pocs o molts duros a les seves butxaques)
I portant la contradicció una mica més enllà: no era discriminatori un curs pel qual calia pagar 120 euros? No pas tots els joves que van prou escurats en no poder treballar i haver-se d'estar formant contínuament podien permetre's aquest petit luxe i per tant quedaren descavalcats d'unes reflexions que ens ompliren de força "revolucionària" a la majoria d'aquelles i aquells que sí hi assistírem.
Així és el nostre món. Hem de treballar per modificar-lo -pas a pas- però hem de ser molt realistes dient al nostre alumnat que la vida pot ser molt dura i que precisament per això cal preparar-s'hi des de la il.lusió i l'esperança, fent xarxa, cooperant i superant els clixés competitius que tantes vides han enfonsat.

ROBA NETA

Tot  mirant les etiquetes de la roba que ens comprem ens és molt fàcil veure que la majoria de peces ens arriben de molt lluny. Sabem també que en molts països perifèrics les condicions de treball que el capital imposa són molt dolentes. Si tenim una mica de consciència i ens neguem a comprar només segons la vista o pel preu, quines opcions tenim?
Ara un llibre ens posarà un xic més fàcils les coses. L'ha aconseguit publicar la campanya Roba Neta endegada per diverses ONG, gràcies al finançament a petita escala a través de la plataforma Verkami.
Aprofitem-lo!

Guia per vestir sense treball esclau

Posted on juliol 8, 2013 by Albert Sales

Ja està a les llibreries la Guia per vestir sense treball esclau. 
Aquesta publicació vol donar resposta a les inquietuds de les persones que ens preguntem què s’amaga al darrere de les etiquetes de les nostres peces de roba. Es fa molt difícil vestir-se sense ser còmplice d’un sistema que no posiciona les persones al centre de les decisions. Aquestes pàgines no són una “llista blanca” de botigues on poder anar a a comprar amb la consciència tranquil·la, són una anàlisi de la situació dels drets laborals a la indústria global de la confecció i una llista d’iniciatives que ens mostren que sí que existeixen altres formes de produir i de consumir roba. Un altre món no es tan sols possible sinó que ja existeixen nombroses alternatives properes que tenen com a prioritat les persones, el medi ambient i el desenvolupament sostenible.
Aquesta guia s’ha publicat gràcies a les i els 256 mecenes que han col·laborat en el primer projecte de finançament col·lectiu (crowdfunding) de la Campanya Roba Neta. Moltes gràcies!
SETEM Catalunya, ha fet possible aquest projecte impulsant la campanya de finançament a través de la plataforma Verkami.
La publicació a la pàgina web d’Icaria
Per proposar una xerrada i presentació de la Guia fes clic aquí

UNIVERSITAT I BANCA ÈTICA

Pas a pas, així és com va recomanar-nos avançar la Miren Etxebarreta, economista de referència per al pensament ètic alternatiu. Vaig tenir la sort de sentir-la en el context del curs "L'equitat per aconseguir la igualtat" de l'Escola d'estiu de Rosa Sensat.
Està bé conèixer i aprofundir en les incoherències del sistema capitalista que per definició sempre està a la recerca del màxim benefici -peti qui peti- divulgar-les i somiar un altre món diferent i millor. Tanmateix s'ha de tocar de peus a terra i pensar que res canviarà de cop i volta i que per arribar a Ìtaca cal remar molt i fort perquè avancem a contracorrent.
En aquest sentit m'ha il.lusionat trobar avui aquesta notícia sobre la conscienciació envers la Banca Ètica que m'ha fet arribar una bona amiga.

Manresa crea el primer carnet universitari promotor de la banca ètica

Inici » Comunitari » Manresa crea el primer carnet universitari promotor de la banca ètica

• 
  Carnet del Campus Manresa. Font: Demana Banca Ètica

La targeta, iniciativa de l'Ajuntament i del Campus, incorpora el logotip de la campanya Demana Banca Ètica que s'està impulsant a les universitats catalanes.

12/06/2013
Autor: Fundació Autònoma Solidària
Entitat redactora: Fundació Autònoma Solidaria

La campanya Demana Banca Ètica, promoguda per Setem, Fets i Justícia i Pau, està de celebració. Amb menys d'un any han aconseguit el que Anna Fernández, de Setem, considera un "gran èxit": que la banca ètica estigui present a un carnet universitari, concretament al del Campus Universitari de Manresa.
Fins ara, tots els carnets emesos per les universitats catalanes estaven vinculats a algun banc o caixa tradicional. Amb aquesta nova targeta, l'Ajuntament de Manresa i el Campus de la ciutat han volgut apostar per un model diferent. "Feia temps que volien crear una targeta pròpia però no veien clar vincular-la a un banc com fan les altres universitats", explica Fernàndez.

Fernàndez: "Volien crear una targeta pròpia però no veien clar vincular-la a un banc com fan les altres universitats".

Amb aquesta iniciativa, els estudiants del Campus Manresa (integrat per la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, la Politècnica, la Fundació Universitària del Bages i diversos equipaments) tindran dues targetes: la corresponent a la universitat on estan matriculats (encara vinculades a una entitat financera tradicional) i la genèrica del Campus.
El nou carnet no inclou els logotips dels bancs ètics ni de les cooperatives d'estalvi existents sinó el de la campanya Demana Banca Ètica. "Vam valorar introduir els logos de les entitats existents a Catalunya però al final vam decidir no fer-ho perquè volem que sigui l'estudiant qui triï entre l'oferta existent".
Segons detallen des del Campus, l'objectiu d'aquest carnet és "crear un vincle més estret entre la comunitat universitària i el sector econòmic i social de la ciutat". Per això, més de mig centenar d'establiments, xifra que s'espera doblar en poques setmanes, oferiran promocions especials als estudiants que el tinguin. "El carnet no vol ser un equivalent al Carnet Jove sinó un carnet per a la ciutat que mostri els beneficis d'estudiar i viure a Manresa", puntualitzen.
Un conveni més enllà de la targeta
El conveni signat per Demana Banca Ètica, l'Ajuntament i el Campus inclou un acord de difusió de les finances ètiques entre els estudiants. "La idea és que es promoguin activitats formatives, de difusió i de sensibilització per donar a conèixer en profunditat la banca ètica".
De moment no hi ha cap iniciativa semblant a la resta d'universitats catalanes però des de Demana Banca Ètica seguiran treballant per aconseguir èxits similars.
Si voleu llegir més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrevista on Anna Fernández explica la campanya Demana Banca Ètica i parla d'aquestes finances en general.