El papa Francesc respon una llarga entrevista conjunta de setze revistes culturals dels jesuïtes d'arreu del món:
“Són molts els que creuen que els canvis i les reformes poden
arribar en un temps curt. Jo sóc de l’opinió que cal temps per a posar
les bases d’un canvi veritable i eficaç. Es tracta del temps de
discerniment”.
“Els consistoris i els sínodes són llocs importants per a
aconseguir que aquesta consulta arribi a ser veritable i activa. El que
cal és donar-los una forma menys rígida. Desitjo consultes reals, no
formals”.
“El meu govern com a jesuïta, al principi, patia de molts
defectes (…) Jo prenia les meves decisions de manera brusca i
personalista"
“El jesuïta ha de ser persona de pensament incomplet i de pensament obert”
“Les reformes organitzatives i estructurals són secundàries,
és a dir, venen després. La primera reforma ha de ser la de les
actituds”.
“El que va abandonar l’Església de vegades ho va fer per
motius que, si s’entenen i valoren bé, poden ser el començament d’un
retorn”.
“No podem seguir insistint només en qüestions referents a
l’avortament, al matrimoni homosexual o a l’ús d’anticonceptius (…) Si
es parla d’aquestes coses cal fer-lo en un context”.
“Afrontem avui aquest repte: reflexionar sobre el lloc específic
de la dona fins i tot allà on s’exercita l’autoritat en els diversos à
mbits de l’Església”.
“Si una persona diu que ha trobat Déu amb certesa total i sense cap marge d’incertesa, alguna cosa no va bé”.
(
Jesuïtes) Setze revistes de cultura de la Companyia de Jesús publiquen aquest dijous
una llarga entrevista al Papa
Francesc, realitzada pel jesuïta italià
Antonio Spadaro, director de
La Civiltà Cattolica.
El text recull un diàleg de més de sis hores que es va desenvolupar en
tres sessions els dies 19, 23 i 29 d’agost. A Espanya, l’entrevista la
publica la revista centenària
Razón y Fe, a la
seva web i en el número d’octubre de la seva edició impresa.
Aquí podeu llegir la traducció al català.
En aquesta entrevista el pontífex revela molt del seu sentir com a
jesuïta i de l’espiritualitat ignasiana i, a més, ofereix la seva visió
sobre moltes qüestions eclesials com el govern de l’Església, les
possibles reformes, l’ecumenisme, temes morals o l’experiència
cristiana.
Segons l’entrevistador, el pare Spadaro, “ha estat més una conversa
que una entrevista”. En ella, el Papa parla d’ell mateix, de les seves
experiències personals, les seves preferències literàries i
cinematogràfiques, la seva manera preferida de pregar… Confessa, per
exemple, que en la seva decisió d’entrar a la Companyia de Jesús una de
les coses que va valorar va ser la vida en comunitat: “no em veia
sacerdot sol”, diu el Papa. I aquest és també el motiu pel qual va
decidir fixar la seva residència a Santa Marta: “necessito viure la meva
vida al costat dels altres”.
Defineix el discerniment com a guia en la seva manera de governar i
prendre decisions, fins i tot aquelles que afecten a la seva vida més
quotidiana: “Desconfio de les decisions que es prenen improvisadament”,
afirma el Papa, i adverteix que el discerniment requereix temps: “Són
molts, per posar un exemple, els que creuen que els canvis i les
reformes poden arribar en un temps curt. Jo sóc de l’opinió que cal
temps per a posar les bases d’un canvi veritable i eficaç. Es tracta del
temps de discerniment”.
El govern
Sobre el model de govern per a l’Església, apunta a la necessitat de
diàleg i consultes: “Els consistoris i els sínodes, per exemple, són
llocs importants per a aconseguir que aquesta consulta arribi a ser
veritable i activa. El que cal és donar-los una forma menys rígida.
Desitjo consultes reals, no formals”.
Reconeix haver arribat a aquesta conclusió aprenent de dificultats
viscudes en el passat quan, sent molt jove i en un context difícil es va
convertir en superior provincial: “El meu govern com a jesuïta, al
principi, patia de molts defectes (…) Jo prenia les meves decisions de
manera brusca i personalista (…) El Senyor ha permès aquesta pedagogia
de govern encara que hagi estat per mitjà dels meus defectes i pecats.”
Sobre els jesuïtes i la Companyia de Jesús, confessa la seva
admiració pel beat Pere Favre, jesuïta savoià company de Sant Ignasi de
Loiola, pel seu “diàleg amb tots, fins i tot amb els més allunyats”.
Considera el Papa que “el jesuïta ha de ser persona de pensament
incomplet i de pensament obert” i que ha de ser creatiu i estar immers
en el context en què actua i sobre el que reflexiona.
Les reformes
El Papa Francesc parla també en aquesta entrevista sobre l’Església i
les possibles reformes a realitzar. “Veig amb claredat que el que
l’Església necessita amb més urgència avui és una capacitat de curar
ferides i donar calor als cors dels fidels”, afirma el Papa. “Els
ministres de l’Església han de ser misericordiosos, fer-se càrrec de les
persones, acompanyant-les com el bon samarità que renta i dóna consol.
Això és Evangeli pur”. “Les reformes organitzatives i estructurals són
secundàries, és a dir, venen després. La primera reforma ha de ser la de
les actituds”.
D’aquesta manera, reclama una Església que surti de sí mateixa:
“Busquem més ser una Església que troba nous camins, capaç de sortir de
sí mateixa anant cap al que no la freqüenta, cap el que en va marxar,
cap a l’indiferent. El que va abandonar l’Església de vegades ho va fer
per motius que, si s’entenen i valoren bé, poden ser el començament d’un
retorn. Però és necessari tenir audàcia i valor”.
El Papa destaca la imatge de l’Església com a “poble sant, fidel a
Déu”, ja que la dimensió comunitària és essencial a la fe cristiana:
“ningú se salva sol, com a individu aïllat” sinó que “Déu entra en
aquesta dinàmica popular”, en l’entramat de relacions interpersonals.
Pel què fa a la vida religiosa, el Papa subratlla que “els religiosos
són profetes”, una profecia que de vegades “crea enrenou” i “anuncia
l’esperit de l’Evangeli”.
Situacions irregulars
No defuig el Papa temes controvertits com la qüestió dels cristians
que viuen situacions irregulars per a l’Església, els divorciats tornats
a casa, parelles homosexuals, o altres circumstàncies. El Papa demana
tenir sempre en compte a la persona: “Déu acompanya a les persones i és
el nostre deure acompanyar-les a partir de la seva condició. Cal
acompanyar amb misericòrdia”. Al mateix temps, el Papa adverteix que “no
podem seguir insistint només en qüestions referents a l’avortament, al
matrimoni homosexual o a l’ús d’anticonceptius (…) Si es parla
d’aquestes coses cal fer-lo en un context”.
Preguntat sobre el paper de la dona en l’Església, respon apostant
per una major presència femenina: “Als llocs on es prenen les decisions
importants és necessari el geni femení. Afrontem avui aquest repte:
reflexionar sobre el lloc específic de la dona fins i tot allà on
s’exercita l’autoritat en els diversos àmbits de l’Església”.
Sobre l’experiència cristiana i com buscar i trobar Déu, el Papa ens
demana allunyar les temptacions i trobar Déu en el nostre avui: “el Déu
concret, per dir-ho així, és avui. Per això les lamentacions mai ens
ajudaran a trobar Déu”. Al mateix temps, demana una actitud d’humilitat:
“Si una persona diu que ha trobat Déu amb certesa total i sense cap
marge d’incertesa, alguna cosa no va bé”.
Setze revistes
Entre les setze revistes de la Companyia de Jesús que publiquen avui l’entrevista a tot el món hi ha La
Civiltà Cattolica (Itàlia),
America Magazine (EE.UU.),
Mensaje (Chile),
Études (França),
Thinking Faith (Anglaterra) o
Stimmen der Zeit
(Alemanya). A totes elles, el Papa anima en aquesta entrevista a seguir
servint a l’Església i a la societat des del “diàleg, el discerniment i
la frontera”.
Podeu trobar l’
entrevista íntegra a
Razón y Fe.
Fundada el 1901, és la revista de la Companyia de Jesús que publica
aquesta entrevista a Espanya,. S’edita deu vegades a l’any, ofereix
reflexions sobre el moment polític i econòmic de l’estat espanyol i
d’Amèrica, destacant fets que suggereixen una paraula, amb una actitud
creient, compromesa amb l’humanisme i la llibertat religiosa. Aborda tot
tipus de temes sense desatendre el camp específic en el que la fe, la
teologia i l’església s’encarnen en la cultura. El seu director és el
jesuïta Alfredo Verdoy.
També podeu llegir
aquesta valoració del jesuïta Jaume Flaquer
Font: www.catalunyareligió.cat
