EL CARRER MAJOR DE MONTCADA I REIXAC

Aquest article d'Antoni Verger, fa referència a alguns edificis considerats senyorials que encara "aguanten" uns millor que d'altres al carrer Majora de la vila. Després també parla d'algun altre edifici significatiu de Montcada.

LA CASA VILA DEL CARRER MAJOR DE MONTCADA I REIXAC

Montcada i Reixac no disposa d’un Mapa de Patrimoni, i només una minsa part de les fitxes del POUM son accessibles des de la xarxa, això complica una mica més la localització dels edificis d’interès històric, i l’obtenció d’informació de caràcter tècnic. De forma apriorística podríem dir que la C que ha preocupat als politics locals no és la de la CULTURA.

Retratava la casa de numero 100 del carrer major, llegia que l'estat actual de l'edifici no té res a veure amb l'inicial, ja que tenia un jardí amb porta reixada de gran vàlua al costat esquerre de la casa, donant bona part al carrer. L'any 1939 l’edifici va ser adquirit per l'alcalde Joan Mogas Ventura que va instal•lar un cinema als jardins, i va traslladar la tanca modernista, obra del forjador Miquel Arenas [ voldríem saber el segon cognom ], en el projecte hi havia intervingut Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), aquesta circumstància reforça la hipòtesis de la intervenció de l’arquitecte en la construcció l’any 1891 de la Casa.

Can Vila, abans de la ‘Pax Franquista ‘, era una de les cases d'estiueig més reeixides del carrer Major.

De la descripció tècnica reproduïm :

Del projecte original s’ha conservat únicamebt la façana l'empremta modernista. D'aquesta part encara conservada, i en la façana fotografiada des del carrer Major, hi ha dos cossos, el sobresortit com a torre mirador amb un altre cos de més baix. La distribució de plantes corresponia en aquest cas un segon pis, un tercer pis i la galeria, això si comptem des de la planta baixa. Se suposa que originàriament no seria d'aquesta manera. En el primer registre esmentat presenta dues finestres rectangulars amb ampit de maó. La del costat esquerre té sortida de balcó de barana de ferro forjat on a la part superior presenta un emmarcament de maó decoratiu de doble motllura d'arc conopial. La del costat dret presenta les mateixes característiques, solament que la finestra es troba partida en dos parts iguals per una columna de maó disposat en forma helicoïdal fins la línia de capitell. Al següent nivell, hi ha una finestra de les mateixes característiques ja descrites, però més estreta i a mà dreta, sota la teulada, en voladís sostinguda per modillons, una galeria tancada de tres obertures, separades per columnes de la mateixa tipologia helicoïdal i de maó, d'arcs rebaixats. Al registre superior del cos sobresortit, per sota el voladís de la galeria té cinc obertures de la mateixa factura que l'anterior. En aquesta zona el parament és de factura de maó vist. La coberta és de teules amb quatre tremujals.

Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, va aixecar l’ermita de Santa Maria dalt del Turó de Montcada, i se’n va constituir en defensor únic, davant del poder omnímode de la Cia. General de Asfaltos y Cementos Pòrtland SA, i la generalitzada i covarda deserció de les ‘ forces vives de Montcada i Reixac’. En el escut nobiliari que reprodueixo s’incorporava una llegenda molt explicita :

“Dilexi decorem domus tuae “
(Senyor, vaig estimar la bellesa de la teva Casa)

Montcada i Reixac, assumia des de les primeres dècades del segle XX, un rol suburbial en relació a la Ciutat de Barcelona .

SEGUIM LA LLUITA CONTRA EL TANCAMENT D'ESCOLES

A empentes i rodolons, les mares i pares i alguns docents -massa pocs, encara, cal dir-ho!- segueixen les mogudes per intentar frenar el tancament de centres de primària o bé de línies de P-3.
Dic a empentes i rodolons perquè la informació encara és deficitària -tot i l'ús continuat de les xarxes socials- i així ahir de bon matí si algú consultava la pàgina de les AMPES dins la web de l'Assemblea Groga, es trobava amb informacions contradictòries sobre l'hora de la concentració davant del parlament -matí o tarda- i a la vegada no trobava res de la informació que havia corregut el dilluns sobre la presència de TV3 a l'Escola Xarau de Cerdanyola del Vallès, aprofitant la qual es convocava a tots aquells que poguessinper mostrar amb força el malestar per les retallades davant mig país.
En tot cas aquesta és la notícia de la presència davant el Parlament de Catalunya, recollida per l'agència Europa Press.

ONTRA EL TANCAMENT D ELS CENTRES

Més d'un centenar d'alumnes i pares es concentren davant del Parlament

Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 27 Feb. (EUROPA PRESS)

Més d'un centenar d'alumnes i pares d'algunes de les set escoles públiques que preveu tancar o reconvertir la Generalitat de Catalunya s'han concentrat el matí d'aquest dimecres davant del Parlament de Catalunya aprofitant que diversos diputats han posat sobre la taula aquesta qüestió en la sessió de control.

   La protesta s'ha iniciat cap a les 10.00 hores amb alguns representants de les AMPA dels col·legis afectats de Can Montllor de Terrassa (Barcelona) i Els Aigüerols de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona), si bé cap a les 11.00 hores han arribat més manifestants del centre Poblenou de Pineda de Mar amb pancartes com 'Rigau, defensa els nens i no els diners'.
   Diverses furgonetes dels Mossos d'Esquadra han custodiat l'edifici, que han protegit amb tanques per evitar que els manifestants s'apropessin, un dispositiu habitual en les protestes davant de la cambra catalana, i els pares preveuen quedar-s'hi fins a aquest migdia.
   La tresorera de l'AMPA de l'escola Els Aigüerols, Isabel Román, ha explicat a Europa Press que la decisió de tancar la línia de P-3 --en aquest cas, a partir del curs següent, 2014-15-- és per "qüestions econòmiques", perquè creu que la Conselleria d'Ensenyament vol estalviar-se la construcció de l'edifici nou que els va prometre l'any passat al barri de la Creueta, ja que actualment fan classe en un edifici provisional cedit per l'Ajuntament.
   Aquest centre, creat fa quatre anys i que es troba al barri de Can Folguera, té des de P-3 fins a primer de primària amb de 180 nens, i l'AMPA ha explicat que per als tres propers cursos tenen assegurats 22, 23 i 18 alumnes respectivament, només comptant els germans dels estudiants actuals.
   Ha detallat que aquesta escola s'ha obert perquè els alumnes no cabien en els altres centres, el que, segons Román, continua succeint, per la qual cosa si finalment Els Aigüerols tanca, tem que augmentin les ràtios en els centres del municipi, que té uns 23.000 habitants, ha dit.
   Així, ha criticat que els centres que desapareixeran són tots "escoles de nova creació amb eines innovadores", ja que per exemple, el seu col·legi, fomenta valors com la igualtat i la cooperació, a més d'incloure les famílies en totes les activitats que s'hi realitzen.
   Des de l'escola Poblenou de Pineda de Mar, la presidenta de l'AMPA Cati Mateo, ha apuntat que s'han sumat a la concentració perquè volen protestar amb la resta de col·legis que es troben en la mateixa situació: "Per dir que som aquí i que no se'ns pot esborrar".
   De fet, ha assenyalat que aquest mateix matí l'alcalde del municipi els ha comunicat que, de moment, mantindran obert el curs de P-3 el proper curs, cosa que l'AMPA ha celebrat perquè "hi ha set famílies que tenen germans i no volen separar-los", a més d'altres pares que també volen que els seus fills vagin al Poblenou.
   Una alumna de tercer de primària d'aquesta escola ha assegurat que no vol que tanquin la seva escola perquè vol que la seva germana també s'eduqui en aquest centre: "Tothom té dret a acabar a l'escola que li agrada".
   Una companya de classe també ha dit que li agrada aquest col·legi perquè és "molt divertit, petit i perquè són com una gran família: la família del Poblenou", ha afegit entre rialles dels seus amics de classe, que cridaven 'El poble del Poblenou vol un edifici nou'.

"FET MOLT GREU"

   La portaveu d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell, ha assenyalat a Europa Press que és "un fet molt greu" que es tanquin escoles i s'eliminin places en els centres públics perquè per tornar-los a obrir és molt complicat, i ha ha afegit que espera que la Conselleria acabi rectificant.
   "És molt preocupant perquè quan llances la idea que una escola tanca, dissuadeixes els pares que els portin en aquest centre i estàs sentenciant l'escola, ha lamentat.

 Imprimiu

LES QUEXES CONTRA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ CONTINUEN

Aquesta setmana està essent prou moguda. Des de Funció pública de la Generalitat de Catalunya estan decidits a suprimir per a tot el funcionariat la paga extra que ens quedava.
Per altra part a nivell d'Ensenyament el departament està amenaçant amb el tancament de vàries escoles de Primària -començant per línies de P3- justificant-se en el descens de la natalitat per amagar la nova tisorada.
Sortosament hi ha pares i mares que a través de les AMPES s'estan mobilitzant amb força i avui estaran davant de les portes del Parlament de Catalunya per mostrar tot el seu rebuig contra aquesta mesura.
També aquesta tarda es presentarà un estudi fet per docents de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet en que es mostra els milers d'hores perdudes per la tardana cobertura de les baixes de professorat i mestres des del principi d'aquest curs.
Els actes de denúncia no s'han de paralitzar perquè els nostres polítics encara no semblen haver-se assabentat de que això que estem vivint no és una crisi sinó una gran estafa.
Aquí teniu un exemple de reacció en el cas de l'Escola Xarau de Cerdanyola del Vallès, recollit en un article del diari El País.

Padres y alumnos del Xarau protestan por el cierre de su escuela

Cerca de un centenar de padres y alumnos de la escuela Xarau de Cerdanyola del Vallès se han concentrado esta mañana ante la sede del Departamento Enseñanza para protestar por el cierre del centro en los próximos años. Hace una semana las familias conocieron las intenciones de la Generalitat de clausurar progresivamente el colegio empezando por eliminar el P-3. La intervención del Ayuntamiento consiguió que la consejera Irene Rigau se aviniera a postergar un año este desmantelamiento y se ofreció a mantener una de las dos líneas de preescolar si se llegan a un mínimo de 20 inscripciones. El Xarau es uno de los siete centros que la Generalitat clausurará y se suma a los 10 del pasado año (algunos cerrados de golpe y otros progresivamente).
Al grito de “Queremos Xarau” y sosteniendo pancartas con mensajes como 'Con el cierre de Xarau se apaga la sonrisa de muchos niños’, la ruidosa concentración se ha iniciado a las 10.30. Uno de los carteles lo sostenía Silvia Soley, de 11 años. “No creo que sea lo mejor, que cierren el Xarau. Ha sido donde he trabajado y estudiado, ha sido mi vida”, explica esta estudiante de sexto de primaria, que confiesa que se enfadó mucho cuando le comunicaron el cierre de la escuela. Su compañera de clase, Judith Mallén, también defiende su colegio, al que admite tenerle mucho aprecio. “Tenemos un proyecto de padrinos y ahijados entre los alumnos de sexto y los de P-3. Yo tengo uno y jugamos con ellos, vamos de excursión y los ayudamos a aprender”.
“El cierre del Xarau significa finalizar un proyecto donde las familias se han implicado durante más de tres décadas”, tercia Xavi Herrero, presidente del AMPA. Este padre explica que en el barrio Xarau de Cerdanyola solo exista otra escuela pública, que no podrá absorber toda la demanda. “Si se cierran las dos líneas de P-3 del Xarau, en el barrio habrá 81 niños que no se puedan matricular en un centro público”. La Generalitat quiere reubicar los alumnos en la escuela Collserola, más nueva y medio vacía, algo que las familias rechazan por la lejanía (está ubicada a tres kilómetros de distancia).

"Ha sido donde he

trabajado y estudiado, ha sido

mi vida” dice una alumna

La Generalitat se escuda en el descenso de natalidad para clausurar estos colegios, un argumento que las familias rechazan. Aseguran que, aunque si bien es cierto que durante tres años bajarán las inscripciones, la tendencia al alza se volverá a recuperar. Por ello, el AMPA y el Ayuntamiento consideran que hay otros motivos para poner la cruz sobre este centro, con 35 años de historia y 380 alumnos. Además, añaden, las dos líneas de preescolar están al máximo con 25 alumnos por aula. “Es un tema económico porque el aspecto demográfico es coyuntural”, apunta la regidora de Educación del Ayuntamiento de Cerdanyola, Maria Reina, también presente en la protesta.
Y es que la escuela Xarau necesita una fuerte inversión económica. Ubicada en un edificio en mal estado por falta de mantenimiento, las familias hace años que reclaman una rehabilitación integral del edificio. La Generalitat, no obstante, se comprometió a construir un edificio nuevo. Después de más de dos años para confinar el amianto detectado en el solar (la escuela se programó en los terrenos de la antigua fábrica de Uralita) y de colocar los cimientos de la nueva escuela, hace pocas semanas las obras se pararon por falta de financiación. En total, según cálculos del Ayuntamiento, se han destinado más de dos millones de euros (incluida la limpieza del amianto que hace casi dos años afloró en el patio del actual Xarau), que avanzó el Consistorio y que reclama ahora a la Generalitat

UNA MANIFESTACIÓ PER A UNIR FORCES

Ahirm, dissabte 23 de febrer va produir-se a més de 80 ciutats de tota Espanya una convocatòria de més de 50 moviments socials i col.lectius de tota mena, per clamar contra les retallades, la corrupció i en definitiva contra el model econòmic i social neoliberal que des de fa anys se'ns vol imposar i que amb l'excusa de la crisi s'ha intentat accentuar.
La resposta va ser multitudinària per bé que per a mi encara caldria que fos molta més la gent que sortís al carrer. Però com responc quan em fan la pregunta -no estàs desanimat?- dic que no perquè veus unes quantes persones -cada vegada més- que estan treballant en la lluita des de la base d'una manera inesgotable i obrint noves dreceres per fer possible un demà diferent i millor.

La indignació multicolor torna a prendre els carrers

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra les retallades i per denunciar la corrupció i la violència policial

Èxit de la protesta unitària que reuneix funcionaris i empleats d'empreses en crisi

24/02/13 02:00 -

Un moment de la manifestació d'ahir a la tarda a Barcelona, baixant per la Via Laietana camí de la plaça de Sant Jaume Foto: JOSEP LOSADA.

1 2 3 4 5 6

Les retallades i la corrupció eren dos dels argumentes que ahir van tornar a fer sortir milers de persones al carrer, però n'hi havia molts altres i, en el cas de Barcelona, es van resumir amb el lema Fem-los fora. Juntes podem! Els diversos col·lectius que s'han mobilitzat els últims mesos van voler fer ahir una demostració de força i unitat, que va dur a una barreja de les samarretes verdes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH); grogues, contra les retallades a l'educació; taronges, de defensa dels serveis socials, i blanques, les bates dels treballadors del sector de la salut.
Reunits arran de la crida de Marea Ciutadana i organitzats en columnes procedents de diversos barris, com en les protestes dels indignats, la concentració es va fer a la plaça de Catalunya i la manifestació va anar fins a la plaça Sant Jaume, on es va llegir el manifest moltes vegades, perquè el pogués escoltar tothom. Quan la capçalera de la protesta va arribar a Sant Jaume, encara sortia gent de la plaça de Catalunya.
A més de les retallades, també l'atur, la precarització laboral, la repressió policial i les crítiques als polítics van ser motius de la majoria de les pancartes i els crits dels manifestants. “Tindrem una primavera moguda si continuen les retallades i els casos de corrupció”, va augurar en Manel, una de les víctimes del tancament d'empreses, que anava acompanyat d'amics i familiars. Va aclarir que no té feina, però que no es pensa quedar aturat.
La columna antirepresiva, liderada per Stop Bales de Goma, es va concentrar al davant de la conselleria d'Interior i va tenir un record per a Ester Quintana i els altres ciutadans que han resultat ferits per accions policials en manifestacions.

A totes les capitals

A Girona, més de 200 persones es van manifestar “contra la dictadura dels mercats econòmics i les entitats bancàries”. Els assistents van tallar la circulació d'alguns carrers, van llançar sobres davant la seu del PP i van penjar xoriços en entitats bancàries al seu pas. “Fa 32 anys vam tenir un intent de cop d'Estat i ara sembla que són els mercats econòmics els que volen imposar una nova dictadura”, va denunciar Pau Gàlvez, de la Xarxa pels Drets Socials.
A Tarragona, el punt de concentració va ser l'hospital Joan XXIII, i, a Lleida, l'hospital Arnau de Vilanova.

Avui és un dia molt important, perquè
ens hem unit per
dir prou. Ens hem
de fer sentir

Montse

mestra interina. 31 anys

Estem fins als nassos dels pocavergonyes que ens manen. Tal com va dir l'Ada Colau, són uns criminals

Manel

desocupat. 58 anys

Reivindiquem uns drets socials que ens va costar molt de guanyar i que ara estem perdent

Montse

educadora social. 55 anys

Estic aquí perquè s'acabi la violència policial. En tres anys, vuit persones han perdut un ull

Gabo

enginyer informàtic. 40 anys

Els governs no tenen en compte el poble. Hem de dir prou a la corrupció i a les privatitzacions

Carmen i Pablo

traductors. 30 anys

El Punt Avui

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

El proper dissabte 9 de març, aquesta iniciativa poppular sorgida a les illes  com a resistència enfront la política anticatalana del govern del PP, ens vol sorprendre amb actes espontanis i imaginatius.
Estarem atents a la convocatòria i en farem difussió fins on ens sigui possible.
Aquí en teniu més informació:
FEM UNA CRIDA A ESCOLES, ENTITATS I CIUTADANIA EN GENERAL, A PENJAR EL LLAÇ
DES D'AVUI MATEIX A LES FAÇANES, ALS BALCONS, A LES SOLAPES I ALS PERFILS DE
LES XARXES SOCIALS.
A Perpinyà, Girona, Barcelona, Castelló, València, Eivissa, Palma, El
Mercadal, Ciutadella, ja estan preparant accions i se n'hi sumaran moltes
altres.

Els darrers mesos s'han succeït atacs sistemàtics contra la nostra llengua
arreu del territori, en l'àmbit dels mitjans de comunicació, en l'àmbit de
l'Administració Pública i, finalment, en l'àmbit del sistema educatiu, on el
català havia avançat més en els darrers anys.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, és una campanya activa en defensa de la llengua,
en l'àmbit de tots els territoris de parla catalana i per establir lligams
d'actuació continuada.

La campanya es centrarà en diverses accions i mobilitzacions que tindran
lloc al voltant del 9 de març amb el lema unitari de "ENLLAÇATS PER LA
LLENGUA" i la lectura del manifest (enllaç al manifest:
http://exllengua.blogspot.com.es/)

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents
de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és
avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua
que ens és pròpia; més enllà de les Illes, on s'inicià, ens hi hem enllaçat
des de la Franja, la Catalunya Nord, el País Valencià i el Principat de
Catalunya.

US CONVOQUEM
El dia 9 de març, a una jornada general d'acció per la llengua, amb
mobilitzacions enllaçades i simultànies.
SEGUIU AMB ATENCIÓ LES CONVOCATÒRIES

ENLLAÇA'T AMB EL TEU PERFIL, BLOC, WEB, XARXES...

DIA DE LA JUSTÍCIA SOCIAL

Avui és el dia mundial de la justícia social i cal pensar-hi, i intentar fer camí vers aquesta humana utopia.

LA FI DE LA PENA DE MORT?

La Pena de Mort és la raó de ser inicial de ser d'AI. En els 50 anys d'existència d'aquesta gran ONG s'ha aconseguit limitar molts els països que han anat deixant endarrera la pena capital. Encara n'hi ha molts -massa- que la mantenen. Federico Mayor Zaragoza mostra un tarannà optimista i creu que en dues dècades aquesta greu lacra serà un problema del passat.

 

6-febrero-2013

"La pena de muerte se habrá relegado a los libros de historia en menos de 20 años"

Hemos compartido conversación con Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Comisión Internacional contra la Pena de Muerte, para conocer de primera mano los avances y retrocesos en la lucha contra la pena capital. Mayor Zaragoza nos ha detallado los problemas a los que nos enfrentamos, pero se muestra optimista cuando le preguntamos abiertamente por la posibilidad de lograr nuestro objetivo: un mundo sin ejecuciones.

Federico Mayor Zaragoza. © CIPM

Dos terceras partes de los Estados del mundo rechazan la pena de muerte. ¿Podríamos decir que se trata de una buena noticia, pero insuficiente?
Según los informes más recientes de Naciones Unidas, 150 países han abolido la pena de muerte o no han llevado a cabo ejecuciones. Este es un logro muy significativo si se tiene en cuenta que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue adoptada en el año 1948 y que, en aquel entonces, la pena de muerte se utilizaba en todas las regiones del mundo, incluyendo Europa. Entonces, era la norma. Hoy en día el uso de la pena de muerte es una excepción que se lleva a cabo por un reducido número de países. Por supuesto que aún hay mucho trabajo importante por hacer, pero se ha logrado mucho en los últimos 60 años y, en particular, en los últimos 10. Debemos redoblar los esfuerzos trabajando sobre la minoría de Estados retencionistas para lograr juntos nuestro objetivo: un mundo sin ejecuciones.

La gran mayoría de los países ha reconocido que la aplicación de la pena capital por parte del Estado, con su crueldad, su ineficacia para impedir la delincuencia y el riesgo de ejecutar a una persona inocente, no tiene justificación en los sistemas de justicia. Sin embargo, otros siguen pensando que la ejecución es la única solución posible. ¿Cómo se le responde a los países que rechazan las recomendaciones de los Estados abolicionistas y las organizaciones internacionales, argumentando que la pena capital es una cuestión de soberanía nacional?
Los Estados retencionistas buscan, lógicamente, argumentos para justificar la práctica del homicidio “estatal”. El hecho de que la mayoría de los Estados ya no implementan la pena capital demuestra que su abolición no es únicamente una preocupación que afecta a una minoría de países, sino que es un problema que afecta al mundo entero. Y el llamamiento a la supresión de la pena de muerte está apoyado por países de todas las regiones del mundo y no es exclusivo de un sistema político, de una religión, una cultura o una tradición. El derecho a la vida es el más importante de todos los derechos humanos y está reconocido en los tratados de derechos humanos, las sentencias de los tribunales y las resoluciones de los organismos internacionales como Naciones Unidas. Los intentos por parte de los Estados retencionistas de utilizar la pena de muerte excusándose en el principio de la soberanía nacional han sido rechazados firmemente cuando se han adoptado resoluciones contra ella. 

Más de 140 países han abolido la pena de muerte en su legislación o en la práctica, sin embargo, Gambia ha reanudado las ejecuciones, y en Irán e Irak ha aumentado el número de personas ejecutadas. En esta lucha contra la pena de muerte, ¿avanzamos o retrocedemos?
Cualquier campaña tropieza con retrocesos. Pero los retrocesos —como el hecho de que se reanuden las ejecuciones en Gambia— deben tenerse en cuenta en un contexto más amplio. Lamentablemente, Gambia ha ejecutado, pero también ha habido importantes adelantos en el camino hacia la abolición de la pena de muerte. Como, por ejemplo, en Mongolia que ha establecido una moratoria con miras a la abolición. También la abolición en el estado de Connecticut en los Estados Unidos... es alentadora. China, el principal y más cruel ejecutor, ha aplicado recientemente ciertas restricciones a la aplicación de la pena capital. El número de ejecuciones en Irán e Irak es alarmante, no solo porque es una violación irreversible del derecho a la vida, sino también porque ambos países no cumplen siquiera las condiciones mínimas reconocidas por la comunidad internacional en materia de “juicios justos”.

En Estados Unidos se aplica la pena capital en 34 de los 51 estados. En los últimos dos años, cinco estados —Nueva York, New Hampshire, Nuevo México, Illinois y Connecticut— han pasado a ser abolicionistas. ¿Cree en unos Estados Unidos libres de pena de muerte?  
Los Estados Unidos llevaron a cabo 43 ejecuciones en 2011, un número menor de ejecuciones que en 2010. El número total va disminuyendo, siendo el estado de Texas el que más ejecuciones practica: el 30% de todas las ejecuciones que tuvieron lugar en el país.

Pero los Estados Unidos se van alejando de su dependencia de la pena capital, utilizando frecuentemente la cadena perpetua como una alternativa. Año tras año, el número de ejecuciones y el número de sentencias a muerte va disminuyendo. Hay muchas personas y organizaciones en los Estados Unidos que están en contra de la pena capital. Creo que van a triunfar y que se va a convertir en un país libre de ejecuciones. Puede ser que pronto la Corte Suprema de los Estados Unidos proceda a abolir la pena de muerte en todos los estados.

Un cambio de actitud en Estados Unidos podría incluso incidir en países como Japón para que reconsidere su uso de la pena capital. ¿Lo considera posible?
Los Estados Unidos son una gran potencia internacional con un gran potencial para propiciar un cambio positivo en el mundo. Hay muchos países que mantienen vínculos estrechos con ellos a través de alianzas políticas, el comercio y la cultura, como Japón. La justificación que da el país nipón al uso de la pena de muerte es su empleo en los Estados Unidos. Estoy convencido de que las tendencias hacia la abolición en los Estados Unidos van a propiciar que otros países se replanteen su posición sobre la pena capital.

De entre los 58 países que aplican la pena de muerte, se encuentran China, Irán, Irak, Arabia Saudí y Estados Unidos, que aglutinan el 90 por ciento de las ejecuciones. Más de 20.000 personas están a la espera de ser ejecutadas en todo el mundo. Estos datos demuestran que hay que seguir trabajando para conseguir un mundo libre de pena de muerte. ¿Cuáles son, por tanto, los desafíos más inmediatos?
Es verdad que la gran mayoría de las ejecuciones tienen lugar en un número reducido de países, siendo China el que ejecuta a más personas que la suma del resto del mundo. Para disminuir el número de sentencias de muerte es imperativo que los países retencionistas cumplan las normas internacionales en materia de pena de muerte. Y que, en los demás, se empiece por imponerla únicamente para delitos muy graves. Se reduciría así muchísimo en países como China, Irán y Arabia Saudí. En Irán, por ejemplo, más del 80% de las ejecuciones son por delitos de narcotráfico y solo el 3% lo son por asesinatos. Asímismo, estos países retencionistas deberían aplicar el llamamiento de las Naciones Unidas para la suspensión de todas las ejecuciones. Si ello se llevara a cabo dispondrían del tiempo necesario para poder estudiar el uso de la pena de muerte, así como la experiencia de los Estados abolicionistas para combatir los crímenes graves sin tener que recurrir a ella. En tercer lugar, aquellos Estados que no utilizan la pena de muerte, pero que tienen pendiente ratificar el Segundo Protocolo Facultativo del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, deberían hacerlo sin más demora.

La Comisión Internacional contra la Pena de Muerte que usted preside criticó la confirmación de la condena impuesta a Pablo Ibar, un ciudadano español y estadounidense sentenciado a la pena capital en Florida, e instó a este estado norteamericano a introducir una moratoria en las ejecuciones. ¿Han estado en contacto con la familia de Pablo Ibar?
La Comisión Internacional contra la Pena de Muerte difundió una declaración sobre el caso de Pablo Ibar en febrero de 2012. Pablo lleva más de 12 años en el corredor de la muerte. En dicha declaración, la Comisión adujo la inconsistencia de los argumentos que lo involucran en el crimen, así como la incompetencia de su representación legal durante el juicio. La Comisión hizo también un llamamiento al estado de Florida para que suspendiera todas las ejecuciones y llevara a cabo una revisión del uso de la pena de muerte. La Comisión sigue este caso y está preparada para llevar a cabo las medidas necesarias cuando proceda.

¿Cómo describiría a la sociedad el papel de la Comisión Internacional contra la Pena de Muerte? ¿Cómo trabajan? Uno de sus objetivos es alcanzar una moratoria mundial en 2015. ¿Lo ve factible?
La Comisión contra la Pena de Muerte fue fundada en el año 2010 y es un actor muy activo en la campaña mundial contra la pena capital. Es una organización independiente que reclama que se suspendan de forma inmediata todas las ejecuciones en todas las regiones del mundo con vistas a su abolición total. Está compuesta por personalidades que se han opuesto de forma destacada a esta práctica inhumana. En ciertas ocasiones, la Comisión trabaja de manera independiente y, en otras, colabora con diversas organizaciones que tienen el mismo objetivo: Naciones Unidas, Consejo de Europa, la Unión Europea, la Organización de Estados Americanos, la Comisión Africana de los Derechos Humanos y de los Pueblos, así como organizaciones de la sociedad civil tan importantes como Amnistía Internacional y la Coalición Mundial contra la Pena de Muerte.

¿Llegaremos a ver un mundo sin pena de muerte?
Cuando en el año 1948 se adoptó la Declaración Universal de los Derechos humanos, nadie podía imaginar que tantos países de todas las regiones del mundo, de sistemas políticos tan diferentes, de religiones, culturas y tradiciones diversas prescindirían de la pena de muerte. Aquellos Estados que continúan ejecutando son una minoría y algunos han reconocido públicamente que los tiempos requieren cambios sustanciales a este respecto. Creo que la pena de muerte se habrá relegado a los libros de historia en menos de 20 años.

Amnistía Internacional respeta los puntos de vista de las personas entrevistadas, pero no comparte necesariamente las opiniones expresadas.

Categorías: Pena de muerte

UN INTERESSANT ARTICLE SOBRE L'ESGLÉSIA I LA SUCCESSIÓ DE BENET XVI

L'anunci va provocar rebombori. En llatí el Sant Pare Benet XVI va anunciar fa pocs dies la seva renúncia al càrrec -en principi vitalici- la qual cosa no passava des de l'any 1415.
Les paraules les va pronunciar en llatí i crec que són el millor símbol d'una Esgésia desconnectada de la societat actual. Aquest Papa ha parlat força d'Amor tot dedicant tres llibres a Jesús, el Crist com a motor, model i ànima del cristianisme...però s'ha perdut en la burocràcia vaticana i en tots els intríngulis d'una organització que es digui el que es digui té una estructura política pensada de cara a exercir o cercar el poder.
Ara caldrà trobar un successor i seria molt bo que aquells que en tindran la responsabilitat aterressin, escoltessin - i no només puntualsment- als creients de base i plantegessin un gir radical en la vida de l'Església, si cal un concili Vaticà III.

VATICÀ RELLEU HISTÒRIC

Una Església desconnectada de la societat

La línia oficial s'ha encallat en temes que no afecten la gent

LARA BONILLA / JOAN SERRA

Barcelona | Actualitzada el 17/02/2013 00:00

Una Església desconnectada de la societat AFP

La renúncia del papa Benet XVI ha tornat a posar l'Església catòlica al centre de l'actualitat. Però, en canvi, fa temps que ha deixat d'estar al centre de les vides de la gent. Per què el discurs oficial de l'Església catòlica no connecta amb la societat moderna? Mentre la línia oficial s'ha encallat en posicions restrictives en temes com l'homosexualitat i l'avortament, els problemes dels ciutadans van en una altra direcció. La jerarquia, que no l'Església de base, està desconnectada de la societat. A més, el missatge de la cúpula eclesiàstica no dóna resposta a les necessitats espirituals dels ciutadans, que hi són i que busquen respostes en altres religions o fonts espirituals. La societat se sent més pròxima a figures com el bisbe Casaldàliga i la monja Teresa Forcades. Mentrestant, des de les bases cristianes, més nombroses però amb menys poder, sorgeixen noves formes d'organització més enllà de les rígides estructures eclesiàstiques.
Per què l'Església no connecta amb la societat?
"Dóna respostes a preguntes i problemes que la gent no té"
La jerarquia de l'Església catòlica s'ha allunyat de la societat i ho ha fet perquè ha deixat d'escoltar els problemes del carrer. "Dóna respostes a preguntes i problemes que la gent no té", opina sor Lucía Caram. S'ha tancat en un missatge dogmàtic, i els discursos de l'Església en la sexualitat, el divorci o els professors de religió no són els que afecten la gent. "Els problemes socials són l'atur i els desnonaments. I què està dient l'Església davant d'això?", es pregunta l'escolapi i director del Casal dels Infants del Raval, Enric Canet. El sociòleg Salvador Cardús entén que l'Església no troba "un llenguatge adequat per adreçar-se al món actual" i lamenta que, en qüestions com l'homosexualitat, emeti un missatge "si no homòfob, sí poc sensible". "L'Església hauria d'entrar en un Concili Vaticà III. Ha arribat l'hora d'un procés de relectura, de posada al dia", afegeix Cardús.
El filòsof i teòleg Francesc Torralba reclama a la institució que "adopti un llenguatge d'invitació i que sigui significatiu per al ciutadà actual". Torralba recorda, però, que "l'Església disposa d'una doctrina social que afronta els problemes contemporanis i dóna solucions innovadores". Maria del Mar Griera, investigadora en sociologia de la religió i professora de la UAB, entén que el problema del Vaticà és la seva estructura "feixuga" que li impedeix "contextualitzar el missatge" en una societat canviant.
¿Ha d'influir en la legislació sobre qüestions socials?
"No pot imposar una ètica de màxims"
La societat identifica l'Església amb posicions restrictives en qüestions com el paper de la dona, el matrimoni homosexual, l'avortament i els anticonceptius, quan el missatge de l'Evangeli "és més ric", apunta Caram. Això l'únic que ha aconseguit és que la gent es posi a la defensiva. Per això, considera que l'Església "no pot imposar una ètica de màxims a la societat". Canet opina que la institució no ha de legislar, però sí fer propostes socials sobre temes que afecten la gent, ja que la funció de l'Església "és social i la de servir el món". El problema, segons aquest escolapi, és que les propostes actuals "no tenen res a veure amb les esperances que la gent necessita per viure". Cardús afegeix que la deriva conservadora ha apartat l'Església "d'una societat que no té aquest perfil conservador". L'antropòleg i teòleg jesuïta Xavier Melloni considera que el llenguatge de l'Església no només s'ha quedat "antiquat", sinó que "ha perdut credibilitat". Des del vot de pobresa fins al vot de castedat, el seu discurs és contradictori amb les accions de la jerarquia.
La sociòloga Maria del Mar Griera raona que l'Església catòlica ha copiat, amb el seu missatge, "el model dels lobis nord-americans". Griera recorda que el jurista italià Silvio Ferrari explica que l'Església mostra ara més voluntat d'incidència en les qüestions polítiques que quan la democràcia cristiana ocupava el poder.
Què ha de fer davant del boom de l'espiritualitat?
"Cal que sigui humil i generosa per acceptar altres religions i fonts espirituals"
Espiritualitat, sí; religions, no. Les religions oficials han perdut credibilitat i no donen resposta a les necessitats d'avui, però, al mateix temps, la gent "busca silenci i espiritualitat", apunta sor Lucía Caram. L'Església catòlica, doncs, ha de trobar el seu lloc en aquest nou context. "L'Església ha de saber articular el seu missatge de manera clara i distinta, i poder respondre a aquesta set d'espiritualitat", argumenta Torralba. "Hi ha una dimensió espiritual i transcendent que necessita ser cuidada perquè, si no, deixem de ser humans. ¿Però qui se'n fa càrrec?", es pregunta Xavier Melloni. Cardús comprèn que l'Església no s'acomodi a segons quines demandes, com ara l'autoajuda. "És portadora d'una espiritualitat de més gruix, de pensament més complex, que no és fàcil de ser distribuït".
En tot cas, calen noves formes d'organització que no passen per les actuals estructures jeràrquiques i rígides de l'Església. "La gent vol una altra manerade viure les creences", diu Enric Canet. Considera que la religió catòlica s'ha apropiat de la idea de Déu. "Creients i no creients ens hem de posar en igualtat de condicions i acceptar que un ateu o un budista ens pot parlar profundament de Déu", reflexiona. Maria del Mar Griera raona que aquesta "demanda d'espiritualitat s'ha produït tot i el retrocés d'institucions com l'Església".
L'Església ja no és qui determina les regles morals i polítiques de la societat, però l'ateisme "no és el mateix ateisme agressiu contra Déu del segle XX", opina Xavier Melloni. Griera hi afegeix una reflexió: "Ens pensàvem que més educació era sinònim de més secularització. Però no ha estat ben bé així. Hi ha una demanda d'espiritualitat, però no la canalitza l'Església". Enric Canet no creu que la societat sigui anticlerical, com demostra el fet que figures com el bisbe Pere Casaldàliga, la monja Teresa Forcades i el pare Manel sí que sintonitzen amb la societat. De fet, la societat té avui molts referents espirituals i no necessàriament passen per la religió catòlica. "El Dalai-lama és un altre focus de radiació espiritual i el nou papa ha de ser conscient de la pluralitat de religions i de fonts espirituals", assenyala Melloni. Per això demana a l'Església un acte de "generositat" i "d'humilitat" per acceptar altres formes d'espiritualitat. "La trampa és creure que els altres li fan la competència. Si troben l'espiritualitat en un altre lloc, que ho facin. No som un club que hagi de buscar adeptes", conclou el jesuïta.
Com s'ha de solucionar el dèficit de capellans?
"Negar la sexualitat ha tingut efectes terribles"
Per a molts la falta de capellans ha deixat de ser un problema perquè aquesta és potser una figura a superar si el que s'imposa són noves formes de comunitat per viure la fe amb altres formes d'organització i noves litúrgies. Segons l'antropòleg Xavier Melloni, les parròquies com les hem entès fins ara pertanyen al passat. Considera que els capellans "formen part d'un altre temps". "La nova figura ja no és la del sacerdot, sinó la del savi, i llavors no hi ha diferència de rols ni de sexe", afegeix. Uns canvis, però, que, en tot cas, no serien imminents. "Si la figura del capellà a cada parròquia no es pot atendre, l'Església hauria de refer la seva organització d'una manera radical, per evitar aquesta agonia", expressa Salvador Cardús.
Sor Lucía Caram no tanca la porta a l'entrada al sacerdoci d'homes casats i de dones. "Si no hi ha capellans, mirem quin tipus de servei necessita la comunitat i deixem de forçar-ho anant-los a buscar fora. Potser hi ha noves fórmules més sorprenents". Per Enric Canet, el problema no és tant si els capellans es poden casar o no com que la dona ara no pot accedir a posicions de lideratge dins de l'Església. "En una estructura tan masclista, la sexualitat i la dona van íntimament lligades a molts dels pecats que marca l'Església, com ara l'avortament i els anticonceptius", assenyala. En aquest sentit, Xavier Melloni recorda que la sexualitat "és un dels temes pendents que l'Església no ha sabut gestionar, i negar-la ha ingut efectes terribles".
¿La successió de Benet XVI és una oportunitat per actualitzar el discurs?
"Aquesta Església és anacrònica i és difícil que el rumb canviï"
No hi ha gaires esperances que el successor del papa Benet XVI pugui introduir canvis en una estructura tan anquilosada com és el Vaticà. Els canvis vindran des de les bases de l'Església, en què la fe ja es viu d'una altra manera. L'antropòleg Xavier Melloni, a més, relativitza la influència de la figura del papa: "No necessitem la jerarquia com crèiem que la necessitàvem abans. El papa és una autoritat i te la pots escoltar o no, però no se li ha de donar més importància". Segons sor Lucía Caram, la renúncia de Benet XVI ja s'ha establert sobre la base que "cal una renovació". "No tinc clar que el discurs de l'Església canviï amb el nou papa, tot i que seria desitjable", reflexiona Cardús. Griera completa aquesta argumentació: "Aquesta Església és anacrònica, per exemple pel paper secundari que concedeix a la dona i el discurs sobre l'homosexualitat, i no seria gaire optimista sobre el fet que ara aquest rumb pugui canviar".
Francesc Torralba matisa que l'Església té molt a dir en la societat moderna, un repte que assumirà el papa que succeeixi Benet XVI: "L'Església cal que sigui universal, però, a la vegada, respectuosa amb les realitats culturals i socials, amb la pluralitat inherent al món, una expressió de la bellesa de la creació". Torralba argumenta que la institució "ha de ser font d'esperança i generadora d'un humanisme que pugui dialogar amb les grans tradicions espirituals presents al món".

DESNONAMENTS A GUATEMALA

Si estem contra els desnonaments -i jo ho estic- hem d'estar-ho aquí i fora.
Vull dir que les injustícies d'aquí tendeixen a multiplicar-se -encara més- quan parlem de paísos del Sud.
Aquí hi ha una interessant entrevista amb la premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú sobre els casos d'abusos en aquest sentit a Guatemala que també Intermón Oxfam està denunciant.

CONTRA LES RETALLADES AMB IMAGINACIÓ

Aquests dies ens trobem en plena voràgines carnavalesca. El rei Carnestoltes ha fet acte de presència un any més disposat a imposar una setmana de disbauxa abans de la Santa Quaresma.
La festa i fins i tot la gresca però, no ens han de fer oblidar les greus dificultats que ens envolten i sobreetot la injusta manera en que a parer de molts s'està intentant resoldre la carestia pressupostària.
És per aquesta raó que s'agraeix molt que hi hagi persones que sàpiguen afinar la imaginació per a servir-nos actes plenament festius amb algt contingut reivindicatiu.
Aquest és el cas de la plataforma SOS GARRAF que va sumar-se a l'Arrivo tan característic del Carnaval de Vilanova i la Geltrú amb més de 170 persones i tota la càrrega de queixes enmig de la força de la festa.

ELS PERILLS D'INTERNET

Mai ho controles tot ni estàs a l'última en tots els aspectes. Vols ajudar i a vegades fiques la pota...
Això ho dic en relació al ciberactivisme.
Ara han començat a sorgir veus que en són contràries des de l'activisme social. Per què?
D'una part -l'article que tot seguit us reproduiré- pel fet que tota la nostra informació queda penjada en el núvol i la poden fer servir ves a saber per a què i a més sovint per anular-la o recuperar-la t'acaben fent pagar tot i que sigui teva. De l'altra perquè algunes plataformes de les més populars -en especial Change.org- no resulten gaire fiables. Circula un video per la xarxa que mostra com una persona vota repetidament en una mateixa "causa" i el web no reacciona. Això a més que en no signar realment ni deixar el teu DNI les votacions només tenen vàlua en el sentit d'exercir pressió però mai podrien validar-se per exemple per exercir una iniciativa legislativa popular.
Caldrà doncs reflexionar en els aspectes a favor i en contra i estar a l'aguait en tot moment.

• Diario Turing

Cinco excelentes razones para salir de la Nube

El Sol no se pone nunca en Google Street View

Marta Peirano - Berlin

06/02/2013 - 12:29h

• «

  99

La gente todavía no se ha dado cuenta de lo grande que es esta oportunidad -decía Eric Schmidt en 2004. - Empieza con la premisa de que los servicios y la arquitectura de datos debería estar en servidores. Nosotros lo llamamos Cloud Computing.

La arquitectura de datos no debería estar en servidores ni llamarse Computación en la Nube, pero es natural que al presidente ejecutivo de Google le guste más así. Esto es porque cuando dice “la gente” no se refiere a nosotros sino su propia empresa y a Facebook, Apple, Twitter, Amazon, Microsoft, eBay y Paypal. Y la “gran oportunidad” de la que habla es convertir nuestro espacio público en su espacio privado con la natural intención de lucrarse el máximo posible, pero nosotros tenemos buenas razones para no participar. Para empezar, estas cinco:

1. Te roban lo que es tuyo. Hace unos días tuve que pagar a Flickr para recuperar fotos que yo misma subí hace cinco años. Aunque sólo me hicieron falta unas horas, tuve que abonar tres meses (6.95$) porque es el mínimo que acepta la plataforma por dejarte acceder a los contenidos de mi propia cuenta. Pero lo que dicen cuando abres esa cuenta es que su objetivo en el mundo es “ayudar a la gente a mostrar sus fotos a las personas importantes de su vida”. También te dejan firmar con tu cuenta de Google o Facebook. Y al final, te recuerdan: “Flickr loves you!”.

Este es el primer gran problema con la Nube, que todo lo que sube a la Nube no vuelve a bajar. Desde el software que subimos a la Mac App Store a la crítica de cine que publicamos en Blogger, cada palabra tuiteada, cada foto compartida, cada coma de cada correo correo que mandamos Gmail, cada canción que hemos subido a Myspace. Una vez en su servidor, todos esos datos dejan de ser nuestros para convertirse en suyos y no los piensan devolver. Cuando borramos una foto de nuestra cuenta en Facebook o limpiamos una barbaridad que se nos escapó en Twitter, los datos desaparecen de nuestra vista pero no se borran jamás. Son nuestro historial indeleble y es la moneda de cambio de la Red Social. 

2. Su verdadero negocio es tu vida. No son nuestras fotos, nuestras canciones, nuestras cartas de amor ni el video de nuestra boda, aunque se lo queden todo. Es la visión granular y estratosférica de todos y cada uno de nuestros movimientos o, para usar el eufemismo favorito del negocio, nuestra Inteligencia Colectiva. Es tan valiosa que, dicen sus expertos, ayuda a "descubrir nuevos mercados, prevenir enfermedades, conectar procesos políticos, combatir el crimen y manejar el tráfico”. En otras palabras, vender nuevos productos y controlar a la población. Si algun día me detienen por manifestarme delante del Congreso, toda esa información es el oro con el que me van a enterrar. Y Facebook es todo lo que Stasi siempre quiso ser y no pudo: todos los colegas, familiares y amigos vigilándote las 24 horas del día y apuntandolo todo con etiquetas. Sin malas caras ni canciones protesta ni filtraciones a la prensa capitalista. Gratis.

El verdadero negocio de la Nube es vender nuestros datos a empresas que quieren saber qué vendernos la próxima primavera y a gobiernos que quieren anticipar nuestra reacción cuando suban el IRPF, bajen las pensiones y vendan las infraestructuras públicas a sus deudores. Y a la CIA, el FBI y la Interpol y a mucha otra gente que no conocemos. Pero no lo llaman espiar (¿te dice el diablo que es el diablo?), lo llaman Big data.

3. Es totalitaria. Nos somete a gobiernos que no hemos elegido democráticamente. La mano de Obama alcanza incluso a aquellas empresas cuyos servidores están repartidos por Kuala Lumpur, San Sebastián o Hong Kong, que es donde estaban los de Megaupload antes de que se los llevara el FBI. ¿Cómo distinguimos una empresa norteamericana de otra que no lo es? Porque acaba en .com, .org .net. ¿Cómo sabemos dónde están sus servidores? No lo sabremos pero da igual.

A cambio de ver cualquiera de los 86 capítulos de los Soprano a cualquier hora del día desde nuestro portátil, móvil o tableta, quedamos a merced de la Patriot Act, la NSL (National Security Letter), SOPA y (pronto en sus pantallas) CISPA, todas leyes que garantizan a las empresas, proveedores de servicios y miembros de la administración norteamericana un acceso continuo, ilimitado e impune a todo lo que importa en nuestras vidas, sin debernos ninguna explicación.

4. Su estrategia es centralizar la Red. La arquitectura de la información no es tecnología sino política: si no me creen estudien atentamente este mapa. Tim Berners-Lee imaginó una Red parecida al P2P donde cada célula es a la vez cliente y servidor y se comunica con libertad y autonomía con cualquier otra célula, una sencilla solución tecnológica para evitar la censura, la explotación, el abuso de poder y el monopolio. La Nube propone exáctamente lo contrario, una estructura feudal donde todas las comunicaciones pasan por un operador que todo lo ve y todo lo sabe (si la Nube fuera una ciudad, se parecería a Moscú).

En una estructura P2P, el cliente/servidor tiene que poner su parte de los recursos (memoria, procesador y ancho de banda) pero a cambio puede leer sin ser visto, hablar sin ser escuchado y comprar sin ser espameado por terceros. La Nube pretende privatizar las infraestructuras públicas; cuando hayan acabado, empezará a cobrar por todo lo que antes era gratis. ¿Vamos a renunciar a todos nuestros derechos a cambio de llenar reproductores cada vez más pequeños?


5. Es una vieja historia. Con la centralización renunciamos al futuro de Internet, porque el negocio que plantea Schmidt no es nuevo sino viejo y se llama tele por cable. Con nuestra colaboración, la Nube pronto se convertirá en un frente borrascoso de tecnologías y servicios que peleará contra otras plataformas unidas para ganarse la atención de los usuarios y establecer los estándares de mercado. Antes o después dejaremos de comprar banda ancha para comprar acceso a una galaxia de contenidos u otra. Unos pagarán por las noticias y/o las series mientras que otros tendrán sólo el fútbol y la Red Social de los que aman el fútbol. Y los que no puedan pagar tendrán un canal donde sólo se pueden hacer dos cosas: ver anuncios y comprar.

LA LLUITA SÍ SERVEIX!!

Abans d'ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va rectificar parcialment en el tema de les substitucions que ha estat dramàtic en la primera meïtat de curs.
A Secundària no ens enviaven un substitut/ta fins després de dues setmanes del professor/a absent i si fa no fa el mateix passava als altres nivells.
A més -i això continuarà passant- les persones que venien a substituir, només cobraven el 85% del sou-.
En aquesta rectificació la seva argumentació ha anat en la línia de l'estalvi, és a dir que han estat capaços de gastar menys del previst i sobretot que una altra mesura presa la del pagament (o millor dit no pagament) dels primers dies de baixa, ha implicat una altíssima disminució de les absències del lloc de treball.
No cal ser gaire espavilat per a entendre que amb mesures com aquestes tothom és capaç d'estalviar...a la vegada que també es crea atur i de molt llarga durada.
En tot cas la rectificació millora alguna cosa però en cap cas és una casualitat sinó el resultat de la pressió del professorat i sobretot de moltes AMPES que s'han sabut organitzar i donar sortida a les seves queixes.
Caldrà seguir doncs en aquesta lluita denunciant les mentides de la consellera i la injustícia del sistema.

No és casual que la consellera rectifiqui

El Punt Avui: La consellera Irene Rigau escurça els terminis de la substitució de mestres.

No és casual

No és casual que ahir, dimecres 6 de febrer de 2013, la consellera d'ensenyament, la sra. Irene Rigau, anunciés que modificarà a partir de setmana santa el termini per a que les baixes del professorat siguin cobertes per mestres o professors/es substituts i substitutes.

No, no és gens casual que la consellera hagi fet marxa enrere (tot i que no massa, encara hauria de recular molt més) i hagi anunciat que les baixes de mestres d'educació infantil seran substituïdes des del primer dia. Les d'educació especial i de mestres tutors o tutores (no d'especialitat) de la primària, al sisè dia. En el cas de la secundària, la primera baixa que coincideixi amb una altra al mateix centre serà substituïda el primer dia.

Aquest canvi en el sistema de substitucions de les baixes del professorat no és una mostra de sensibilitat de la consellera envers la tasca dels centres educatius ni envers el dret dels infants a rebre una educació de qualitat. No, no ens enganyem.

Aquest canvi és fruit de la lluita constant i diària que AMPAs, docents, centres educatius, col·lectius de professorat interí... portem realitzant des de mitjans del curs passat, quan es va començar a aplicar aquest nefast sistema de substitucions.

Si no fos per totes les famílies d'arreu de Catalunya que s'han plantat i han dit prou a la consellera; si no fos per totes les direccions que han denunciat la situació dels seus centres; si no fos per tots els cartells que s'han penjat a la porta dels centres denunciant la falta de professorat; si no fos per totes les cadenes humanes, cassolades, manifestacions i concentracions de la comunitat educativa denunciant la precarització del sistema educatiu; si no fos pel ressò que totes aquestes accions han tingut en els mitjans de comunicació... ahir la consellera no hauria anunciat cap modificació en el sistema de substitucions de les baixes de docents d'educació infantil, primària i secundària.

Per tant, hem de felicitar-nos: famílies, docents, i tots aquells col·lectius que treballem diàriament per mantenir i preservar uns serveis públics de qualitat. Ahir vam comprovar que tot l'esforç, tota la feina, tota la col·laboració i tota la unió que hem demostrat fins ara no han estat en va i que anem pel bon camí. Un camí, però que és llarg i feixuc, i del que encara ens queda un bon tros per recórrer. Això sí, des d'ahir, el fem amb un petit somriure als llavis i amb la certesa de que hem de continuar lluitant.

Ànims i gràcies a tots i a totes per fer possible que aquest cop les coses canviïn per millorar.

 

Al PuntAvui la notícia apareixia en un termes una mica diferents:

 

Rigau escurça els terminis de la substitució de mestres

Ensenyament anuncia que les baixes dels tutors d'educació infantil es cobriran des del primer dia i les dels de primària, des del sisè

El govern utilitza la retallada del sou dels substituts per reduir l'espera

07/02/13 02:00 - barcelona - Raül Garcia i Aranzueque

Irene Rigau va estrenar ahir la nova legislatura amb una bona notícia per als mestres: les baixes dels tutors d'educació infantil es cobriran des del primer dia; les dels de primària, des del sisè, i les dels professors de secundària (en aquest cas si ja hi ha algun altre docent de baixa al centre), immediatament. Amb aquesta mesura, el Departament d'Ensenyament atén, si més no parcialment, una de les principals demandes dels mestres en la seva llarga llista de greuges contra l'última tongada de retallades.
Segons va explicar Rigau en la compareixença al Parlament per exposar les línies mestres del departament per a l'actual legislatura, la “flexibilització” dels criteris de substitució dictats per l'Estat es farà sense que se'n ressenti l'estalvi fixat pel govern espanyol. La quadratura del cercle s'ha assolit gràcies a l'estalvi que ha aconseguit la Generalitat amb la mesura de pagar als substituts el 85% del sou fent-los treballar el 85% de la jornada i a la reducció d'un 30% en els dos últims anys de les baixes dels docents.
Els últims mesos, els mestres s'han vist empesos a forçar la màquina i, moltes vegades, han anat a treballar engripats o afònics. La consellera ho atribueix a la “responsabilitat” dels docents davant la precària situació de personal en què queden molts centres amb l'allargament fins a deu dies dels terminis de les substitucions. Però a ningú se li escapa que també hi ha influït molt el fet que, des de fa un temps, els mestres –i els funcionaris en general– han passat a cobrar menys quan estan de baixa.
En qualsevol cas, les mesures anunciades ahir, que entraran en vigor després de Setmana Santa, no van convèncer els sindicats de l'ensenyament. USTEC i Comissions Obreres van celebrar la “rectificació” d'Ensenyament, però van reclamar que es cobreixin totes les substitucions des del primer dia i que es pagui als substituts el sou íntegre.
A banda de l'escurçament dels terminis de substitució del professorat, la compareixença de Rigau al Parlament va estar marcada per la polèmica llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), la versió definitiva de la qual serà presentada aquesta tarda als consellers autonòmics pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Rigau va denunciar ahir el caràcter “recentralitzador” de la llei, que –segons va explicar– destina 24 pàgines a “l'objectiu número 1: l'homogeneïtzació del sistema”, 16 a les sentències sobre el català i només 9 a la reforma de l'educació secundària.

LA XIFRA

85

per cent

del sou cobren els mestres substituts i fan el 85% de jornada. Estan exempts d'algunes reunions.

Manifestacions contra la LOMQE

Més d'un miler d'estudiants de secundària es van manifestar ahir a Barcelona contra la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) i les retallades en educació en la segona jornada dels tres dies de vaga i mobilitzacions en què participen alumnes de tot l'Estat. El segon dia de l'aturada va tornar a tenir –com dimarts– un seguiment molt desigual, que el Departament d'Ensenyament va estimar que havia afectat el 56% dels estudiants i el 73% dels centres públics, mentre que els sindicats d'estudiants van calcular el seguiment de la vaga per sobre del 90%.
Els estudiants i, aquest cop també els mestres i la resta de la comunitat educativa, tornen a estar convocats a manifestar-se aquesta tarda a Barcelona contra la llei Wert i les retallades.

Darrera actualització ( Dijous, 7 de febrer del 2013 02:00 )

 

LLUITA CONTRA L'ABLACIÓ

Ahir, 6 de febrer era el dia mundial contra l'ablació de clítoris.
La lluita contra aquesta cruel mostra del masclisme amparada sota el paraigües d'una suposada però inexistent prescripció en el llibre sagrat de l'Islam -l'Alcorà- va avançant però encara exigeix molts esforços. En el nostre país s'han posat a punt protocols per tal que metges o infermeres avisin la policia quan tenen sospites de que es vol practicar una ablació a una nena provinent d'un país del Magrib.
També darrerament s'ha parlat de la presentació d'un estudi que ha convençut força les autoritats nigerianes. Aquest estudi parlava del risc en els parts. Tres de cada quatre dones pateixen greus problemes en el moment de parir per culpa de l'ablació que els va ser practicada qua eren nenes.
Aquesta notícia és optimista ja que mostra que les Nacions Unides han decidit prendre's seriosament aquesta trista realitat. La recull AI.

La lucha contra la mutilación genital femenina consigue el respaldo de la ONU

Importante paso a favor en la lucha contra la mutilación genital femenina. © Demotix

La adopción de una resolución contra la mutilación genital femenina en el Comité de Derechos Humanos de la Asamblea General de la ONU supone un fuerte impulso a las organizaciones de la sociedad civil que luchan por el fin de esta abusiva práctica; así lo ha afirmado Amnistía Internacional.

Es la primera vez que la Tercera Comisión de la Asamblea, que se ocupa de los asuntos sociales, humanitarios y de derechos humanos, adopta una resolución sobre la mutilación genital femenina, que consiste en mutilar los genitales de una niña, a menudo sin anestesia y en condiciones que pueden derivar en una infección potencialmente mortal.

“La mutilación genital femenina nos señala a todos con el dedo acusador: que una niña o una joven pueda ser inmovilizada y mutilada constituye una violación de sus derechos humanos y es un escándalo que cada año, según cálculos, corran peligro de sufrirla tres millones de niñas”, ha afirmado José Luis Díaz, representante de Amnistía Internacional ante la ONU en Nueva York.

“De vital importancia, esta resolución de la ONU sitúa la mutilación genital femenina en un marco de derechos humanos y hace un llamamiento a un enfoque holístico, al resaltar, como lo hace, la importancia del empoderamiento de las mujeres, la promoción y protección de la salud sexual y reproductiva y la necesidad de romper el círculo de discriminación y violencia.”

La mutilación genital femenina es práctica habitual en 28 países de África y también en Yemen, Irak, Malaisia, Indonesia y entre ciertos grupos étnicos de América del Sur.

Sin embargo, afecta a toda la humanidad. Mujeres y niñas de comunidades en la diáspora corren peligro de ser sometidas a la mutilación genital femenina.

Amnistía Internacional considera esta resolución de la ONU un recordatorio a los gobiernos de que deben elaborar planes de acción, más allá de la legislación, y garantizar que estos planes se dotan de recursos suficientes y se someten a vigilancia, a fin de aumentar la sensibilización.

La resolución aclara también que, para poder acabar definitivamente con esta práctica, todas las personas afectadas deben implicarse en esto, incluidos varones adultos y menores de edad.

“Es importante señalar que la mutilación genital femenina es un maltrato basado en el género y específicamente dirigido contra menores de edad, y que el ACNUR, la Agencia de la ONU para los Refugiados, ha establecido que cualquier mujer o niña que solicite asilo por haber sido obligada a someterse a la mutilación genital femenina, o por existir probabilidades de que lo sea, tiene derecho a la condición de refugiada”, ha manifestado Díaz. La protección de las mujeres refugiadas que han podido sufrir la mutilación genital femenina debe integrarse en la estrategia general de protección.

La resolución contiene recomendaciones concretas para prevenir la mutilación genital femenina, proteger a las niñas en peligro, poner fin a la impunidad y prestar servicios de apoyo a quienes padecen sus secuelas de por vida. Amnistía Internacional insta a los gobiernos a poner en práctica estas recomendaciones con carácter urgente.

Está previsto que la resolución sobre la mutilación genital femenina adoptada por la Tercera Comisión de la Asamblea General de la ONU sea refrendada por el pleno de la Asamblea en diciembre. Aunque no son jurídicamente vinculantes, las resoluciones de la Asamblea General de la ONU tienen un peso político y moral considerable.

Información adicional
AI insta a la protección de los derechos de las mujeres y, especialmente, la salud sexual y reproductiva y los derechos de las mujeres en todo el mundo.

END FGM, campaña europea contra la mutilación genital femenina, ha preparado una estrategia con recomendaciones a la Unión Europea para adoptar medidas concretas encaminadas a acabar con la mutilación genital femenina. Pueden consultarla aquí:
www.endfgm.eu/content/assets/END_FGM_Final_Strategy.pdf
Encontrarán más información en este enlace: www.endfgm.eu.

EL CONFLICTE DE MALI

Qualsevol guerra és un desastre.

No hi ha guerres que siguin bones, no n'hi ha tampoc d'innoqües. El pitjor és que les conseqüències són patides principalment pels més indefensos i que les parts en conflicte aprofiten per a culpabilitzar a qui sigui que els resulta sospitós o simplement molest i d'aquesta manera a més de cometre una gran injustícia, sembra el malestar pels següents anys i/o generacions.
Aquesta notícia d'AI sobre la guerra a Mali, és prou evident.

Noticias

Malí ( 1-02-13)

La población civil, amenazada por todas las partes en el conflicto

El Ejército de Malí ha cometido numerosos abusos contra los derechos humanos durante el conflicto. © AFP/Getty Images

El ejército de Malí ha cometido graves violaciones de derechos humanos y ha vulnerado el derecho internacional humanitario durante el conflicto en curso contra grupos armados en el país, incluidas ejecuciones extrajudiciales de civiles, según los datos recogidos por Amnistía Internacional durante una visita de 10 días a este Estado de África Occidental.

En un nuevo informe, basado en la investigación efectuada durante la visita, se expone también la preocupación por el hecho de que los grupos armados islamistas han cometido graves abusos contra los derechos humanos y violaciones del derecho internacional humanitario, como homicidios ilegítimos y reclutamiento de niños soldados.
 
Además, existen datos que indican que al menos cinco civiles, tres de ellos niños, murieron en un ataque aéreo realizado en el marco de una operación conjunta de tropas francesas y malienses con el fin de detener la ofensiva de los grupos armados islamistas.

“Mientras continúan los combates en Malí, todas las partes en el conflicto deben garantizar que respetan el derecho internacional humanitario, y en particular garantizar un trato humano a los prisioneros al tiempo que toman todas las precauciones necesarias para reducir al mínimos los daños causados a la población civil”, ha afirmado Gaëtan Mootoo, investigador de Amnistía Internacional sobre Malí.

Durante su visita, la delegación de Amnistía Internacional llevó a cabo investigación en las ciudades de Ségou, Sévaré, Niono, Konna y Diabaly.

Amnistía Internacional recogió testimonios que indican que el 10 de enero de 2013, víspera de la intervención francesa, el ejército de Malí detuvo y ejecutó extrajudicialmente a más de una veintena de civiles, la mayoría en la ciudad de Sévaré, en el norte del país.

En Sévaré, testigos presenciales contaron que habían visto a soldados arrojar los cuerpos de varias personas a un pozo en el barrio de Waïludé.

“Una vez arrojados los cuerpos al fondo del pozo, [los soldados] dispararon dos o tres ráfagas de ametralladora dentro del pozo”, dijo un testigo.

Varias personas hablaron de cómo las fuerzas de seguridad de Malí actuaban aparentemente contra personas de las que sospechaban que tenían alguna relación con grupos armados islamistas, a menudo por motivos muy poco fundados, como su indumentaria o su origen étnico.

“Mucha gente tiene realmente miedo a ser detenida, o algo peor, por los militares. Las fuerzas de seguridad deben garantizar que se protege a las personas de cualquier represalia a causa de su etnia o sus supuestas simpatías políticas”, ha afirmado Mootoo.

“Las autoridades deben también emprender de inmediato investigaciones independientes e imparciales sobre todo informe de ejecución extrajudicial cometida por las fuerzas armadas, y suspender en sus funciones a todo integrante de organismos de seguridad sospechoso de estar implicado en violaciones de derechos humanos.”

Además, el ejército de Malí ha llevado a cabo detenciones arbitrarias de personas sospechosas de vinculación con los grupos armados islamistas. Amnistía Internacional se entrevistó con varios detenidos que declararon haber sufrido palizas u otros malos tratos mientras estaban detenidos.

Amnistía Internacional ha documentado informes de ejecuciones extrajudiciales llevadas a cabo por radicales islamistas.

Testigos de los hechos contaron cómo los radicales islamistas ejecutaron sumariamente a cinco soldados malienses heridos y a un civil en Diabaly los días 14 y 15 de enero, tras la captura de la ciudad por grupos armados islamistas.

Además, son cada vez más abundantes los indicios de que los radicales islamistas han reclutado por la fuerza y usado a niños soldados en sus filas.

En Diabaly, varias personas contaron que habían visto a niños, algunos de sólo 10 años, armados con fusiles junto con los combatientes islamistas.

En Ségou, Amnistía Internacional pudo entrevistarse con dos niños soldados capturados, uno de los cuales mostraba signos de enfermedad mental.

“El niño estaba silencioso y abatido, y no pudo hablar con nosotros; parecía que su mente no estaba allí del todo”, ha afirmado Mootoo.

“El reclutamiento de niños soldados debe cesar de inmediato, y los que puedan encontrarse aún en las filas de los grupos armados islamistas deben ser liberados.”

Existen también indicios preocupantes que indican que cinco civiles –entre ellos una madre y sus tres hijos de corta edad– murieron en un ataque aéreo lanzado en el contexto de una contraofensiva llevada a cabo por las tropas francesas y maliense.

El ataque se produjo la mañana del 11 de enero de 2013, primer día de la intervención francesa, en la ciudad de Konna.

Responsables franceses han declarado a Amnistía Internacional que no llevaron a cabo ningún ataque a esa hora en Konna, mientras que un miembro del gobierno maliense y un oficial militar de alto rango maliense confirmaron a la organización que en la mañana del 11 de enero se inició una operación conjunta dirigida contra la ciudad con la participación de militares franceses.

“Es absolutamente imprescindible que tanto Francia como Malí lleven a cabo una investigación para determinar quién llevó a cabo ese ataque. Las conclusiones deben hacerse públicos en su integridad para que se pueda determinar si se cometió alguna violación del derecho internacional”, ha afirmado Mootoo.

Más información
Gabinete de prensa de la Sección Española de Amnistía Internacional, Telf., 91 310 12 77
Centro de Documentación de AI: doc.es.amnesty.org.

DISCUSSIONS SOBRE LA LOMCE

Avui ha tocat discussió entre els membres del departament de Ciències Socials de l'INS Jaume Mimó.
L'exaltació dels ànims l'ha provocat la diversa interpretació dels continguts provisionals de la futura llei d'Educació, la coneguda -en sigles- com a LOMCE.
El tema de conflicte ha estat la discriminació o no del català quan s'arribi a aprovar la llei i a partir d'aquí el dret del Tribunal constitucional a posar en qüestió les lleis catalanes i per extensió de qualsevol autonomia, encara que estiguem parlant d'àrees amb les competències transferides completament.
El departament s'ha dividit entre els que creien que Wert va pel bon camí i que l'Irene Rigau només va emprar el català com a cortina de fum per a tapar altres problemes de l'educació catalana i els que més enllà d'això i veiem una invasió de competències i unes immenses ganes de provocar justament aixó, és a dir la divisió i l'enfrontament dins la mateixa Catalunya. De sempre s'ha sabut que si divideixes venceràs.
Certament la llei Wert és molt més que el tema del català i aquest és un altre dels problemes. Ens centrem en la cirereta indigesta mentre van colant-nos molts altres elements retrògrats i favorables a una educació privatitzada en el país europeu que ja té un % més alt d'escola concertada a tot el continent (per a ser exactes ocupem el segon lloc en el rànquing amb un 32%).
El problema de la llei és la recentralització -65% dels continguts decidits des de Madrid, enfront dels 55 actuals- la "divisió" de quart d'ESO en dos línies divergents, una pels que suposadament tinguin clar que opten pel Batxillerat i l'altre pels que "només" vulguin er cicles formatius, el brindis al sol pel que fa a la potenciació de les llengües estrangeres ja que es necessitarien molts diners dels quals no n'hi ha ni rastre etc.
He llegit per sobre l'esborrany del 3 de desembre de 2012, i la veritat s'hi concreten poques coses ja que -per exemple- quan s'expliquen les matèries que haurà d'haver-hi en cada curs només se n'esmenten els noms i no es diu res dels continguts concrets on està la clau de tot plegat.
En definitiva per fer tot això -setena reorma educativa en democràcia- no pagava la pena posar-s'hi i per això, més enllà dels detalls ja indicats, tot plegat fa sospitar encara més intencions ocultes perquè sinó ens trobem davant d'una impressionant i injustificable, pèrdua de temps i diners.
I el professorat perdent les poques forces que ens queden en discussions internes que evidenment no ens duran enlloc.