CURSA DE LA GUÀRDIA URBANA...CÓRRER CONTRA LES ADDICCIONS

Una cursa popular més ja està ben lligada i al sac. La segona cursa de la Guàrdia Urbana organitzada pel club DIR amb el suport de l'esmentada força pública i recorrent gairebé de punta a punta la Diagonal barcelonina.
Per a mi ha estat una cursa especial ja que per primera vegada corria amb la samarreta de Projecte Home, "corro contra les addiccions". Una samarreta blanca, amb les lletres en negre que contrastava vivament amb la marea vermella dels més de 8000 participants, ja que aquest era el color escollit per l'organització que obligava a córrer amb la seva camiseta amb l'excepció del nostre petit grup -una vintena- que podia publicitar la bona tasca desintoxicadora de Projecte home Catalunya.
La carrera -per ami- ha estat duríssima. Potser perquè el recorregut era ben pla i el meu company professor, en Paco m'anava dient que era una de les bones si no la millor per a fer marcar i en el seu cas trencar la barrera dels 47 minuts (cosa que per cert ha acabat aconseguint amb un marge d'uns valuosos 15 segons).
Mentalment jo sabia que no estava bé en l'aspecte físic havia forçat massa durant la setmana i arribava amb cansament muscular acumulat. De fet fins i tot se'm va passar pel cap de no presentar-me a la línia de sortida, però el fet d'haver-me compromés a córrer per les addiccions m'ha impedit prendre aquesta decisió.
A les 8 en punt ens hem fet la foto de grup i ens hem desitjat bona sort.
Tot seguit jo he anat a cercar en Paco que aquest cop havia quedat també amb un seu amic arquitecte que per primera vegada corria amb el seu fill -de 14 anys- que finalment ha estat (tal com vaig pronosticar-li jo a en Paco) qui ens ha passat la mà per la cara a tots en acabar en un temps de 44'.
He tingut sort a l'hora d'entrar en els caixons ja que tot i tenir el dorsal blanc m'han deixat entrar en el caixó blau -que certament em corresponia per temps, però que no m'havia estat atorgat en no acreditar temps en les curses exigides per l'organització en els darrers 12 mesos-.
Quan ha sonat el tret de sortida he començat una mica garratibat però tot seguit he agafat el ritme i la cosa ha rutllat bé fins passada mitja cursa. Anava seguint el ritme dels homes bandera que marcaven la fita dels 45'.
A partir del 6 quilòmetre, quan el sol ha reullat (fins aleshores unes nuvolades benefactores ens n'havien privat) la situació ha empitjorat. Se'm carregaven els bessons i cada cop em costava més mantenir el ritme, amb tot fins el punt quilomètric 8 he tirat com he pogut perdent ja de vista la referència dels 45'. Just passada la fita he decidit parar i posar-me a caminar. Però en portar la samarreta blanca la gent m'animava tot dient Jordi -en el dorsal hi havia escrit el nom- segueix corrent i 500 metres més enllà he tornat a engegar.
8 minuts de "drama" però il-lusió gairebé de victòria en parar el cronòmetre en 48' 32'.
Després un cop a casa he pixat -literalment- sang. Aquesta vegada anava de debó, les forces han estat al límit però el repte l'he acabat superant.