Allò que es diu i s'escriu hom ha d'intentar complir-ho, així que poso mans a l'obra per explicar més coses geogràfiques i sentimentals de Santa Engràcia. Per començar dir-vos que a Catalunya aquesta és l'única població amb aquest nom però aquesta realitat es capgira en d'altres comunitats autònomes del país, a l'Aragò n'hi ha unes quantes i l'altra dia vàrem descobrir que a Hondarribia també tenen una ermita que li és dedicada.
Santa Engràcia sembla que pot remuntar els seus orígens a l'època romana. En tot cas és segur que els àrabs varen arribar-hi tot construint-hi una torre de defensa -"torre mora"- que està en línia amb el castell de Mur i altres fortificacions que foren cristianitzades a posteriori.
Fa milions d'anys aquest terreny estigué sota el fons marí i és per aquesta raó que hi trobem tants fòssils. El per què també els ocells s'hi troben tan bé és quelcom que se m'escapa i em caldria consultar-ho amb un ornitòleg expert cosa que no descarto fer encara que ara per ara no em sembli prioritari.
El poble sempre ha patit per la manca d'aigua.
Els viatges a la font de Remilans sovintejaven força tot i implicar quatre quilòmetres entre l'anada i la tornada.
Avui el poble rep aigua de la fon "La niña" que es troba barranc de Fontfreda amunt. Va construir-se un dipòsit per emmagatzemar-la. D'això en fa poc més de vint anys i de la bomba elèctrica no en fa ni deu. Són millores significatives però a lestiu encara es pateix per l'esgotament del líquid vital i creix l'enveja envers Rivert un poble proper que disposa d'aigua a cor que vols.Aleshores sempre salta algú que diu "si però ells de vista res de res" i es dóna el partit per empatat.
Per cert, esportivament parlant, Santa Engràcia té ben poc a oferir. Quant els vells parlen de que jugaven a futbol , jo penso si no ho somiaven perquè es fa molt difícil imaginar un indret en el poble o els entorns en que poguessin haver jugat sense risc de la seva integritat física. No hi ha gairebé res pla i pràcticament tot el terreny esta envaït per pedres de tots els orígens i mides.
Una millora substancial fou ara fa mig segle l'arribada del corrent elèctric i això no fou una dàdiva del franquisme sinó un acord amb els militars que acabaven d'instal.lar l'acadèmia de suboficials a Talarn i volien terreny per tirar trets a pleret. Així el més típic fòssil modern que hom pot trobar a çSanta Engràcia són les vaines dels projectils disparats per posar a punt la punteria dels soldats.
Així doncs: ens trobem davant d'un idíl.lic poble de conte? No exactament perquè aquesta llunyania del món també l'ha fet refugi segur per a poca penes i pocavergonyes que després d'haver trencat un bon grapat de normes de convivència s'amagaven al poble o intentaven expiar les culpes tornant a l'home natural que viva de la terra i de qualsevol producte que aquesta tingués a bé oferirli. Evidnment no anirem més enllà ni se'ns passarà pel cap posar noms i cognoms.
Entre els "autèntics" vilatans la daga de la mort ja ha anat fent bastanta feina. Poques famílies tenen encara persones vives nascudes a Santa Engràcia i les següents generacions no han respost com els finats haurien volgut. Casa Biuet és la que més perdura, juntament amb casa Tarrobella i casa Galan.
Per avui dic prou, encara que acostuma a dir-se això de "no hay dos sin tres" que segurament és complirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada