Poc a poc sembla que des de Madrid volen aplicar-nos en altes dosi, l'estratègia de la por.
Les declaracions de Soraya Saenz i de la Cospedal sonen dures, mentre el seu cap s'amaga, però el fet que un rei ja prou en entredit consideri que la millor manera de recuperar protagonisme és actualitzant-se una mica -comunicar-se via pàgina web- i donant canya als catalans ja provoca una forta exasperació emprant el mot que ahir feu servir el senyor Mas Colell per referir-se a la tardança en tenir disponible el fons d'ajudes que Madrid va prometre posar en marxa ja fa temps.
Ja no sé si pensar que el monarca afectat per tantes caigudes i relliscades viu en un món paral.lel i pensa que és a temps de culminar la seva història amb una irrupció militar en territori català.
Desitjo que no sigui sino una paranoia meva, tenint en compte la repetició provocativa de declaracions anticatalanes i jo diria que antidemocràtiques perquè el seu santcristo gros és la constitució quan de constitucions se n'han fet i desfet moltes, com més tard o més d'hora també passarà amb aquesta.
El problema és que quan em poso negatiu els veig capaços d'aquestes barrabassades "por cojones" i si bé estic segur que a la Unió europea no li farà gràcia, també ho estic que no s'apressarà massa en actuar perquè així ha estat en els darrers 50 anys.
Veig realment urgent la convocatòria de noves eleccions i que aquestes siguin "plebiscitàries". Si la majoria de partits prenguessin aquesta línia d'acció crec que la il.lusió de la independència tindria futur. Als socialistes els dic que un cop independitzats no s'haurien de preocupar de la seva relació amb el PSOE. I potser aleshores sí que els voldrien entendre quan empren el concepte de federalisme asimètric.
Pel que fa al poble crec que hem de creure en les nostres forces, seguir protestant per les retallades ja que amb aquesta pressió econòmica encoratjarem a Mas a mantenir-se ferm davant Madrid i a la vegada a anar pensant un estat més social i solidari perquè si la independència arriba més aviat que tard puguem exercir un fort control sobre els diners i la seva distribució i obliguem al que aleshores sí que amb tota propietat seria el nostre govern a demostrar la falsedat de les acusacions de gasiveria que se'ns han fet històricament als catalans.