Estic llegint una ficció que és massa real. És una novel.la de Michelle Cohen Corasanti publicada en castellà per l'editorial Bruguera amb el títol Como el viento entre los almendros. L'obra parla del conflicte araboisraelià, extenent-lo com un llenç davant els nostres ulls al llarg de set dècades gairebé fins el moment actual.
No fa gaire vaig llegir un altre llibre-riu situat en la categoria dels best sellers, l'autora del qual és Julia Navarro i que respon al títol de Dispara que jo ja estic mort. En aquests cas l'abast cronològic encara era més llarg ja que l'obra s'inicia vers 1880 i també ens portava fins als nostres dies.
Encara fa més temps vaig llegir un profund assaig, escrit pel professor J.B. Culla, intitutlat Israel, el somni i la tragèdia.
Segur que ben aviat nous llibres sobre el tema sortiran a la venda i podran afegir un episodi més de l'interminable conflicte: els atacs de l'exèrcit israelià sobre la franja de Gaza de juliol del 2014.
En una setmana 165 morts i més de mil ferits, tots del bàndol palestí, encara que l'excusa per aquest enèssim atac sigui el llançament dels famosos cohets Kassim de confecció casolana per part de milicians de Hamás.
No defensaré mai la violència ni la defensen els grans protafonistes de les dues novel.les esmentades però el que a mi se'm fa cada cop més evident és que la política de les autoritats israelianes és destructiva. Estan obsedits per la seguretat i aquesta seguretat no l'obtindran mai intentant destruir la població que des de fa segles ha tingut les arrels en el terroitori que ells ocupen i han anat engrandint a base de guerres i del suport inesgotable dels EUA.
En un moment de la novel.la de Michelle Cohen, Abbas un palestí que per un seguit de raons va decidir col.laborar amb Hamás des dels serveis d'intel.ligència li diu al seu germà Ichmad que és un físic famós i viu als EUA el següent:
"Eres tan ingenuo, cres ciegamente todo lo que dice la propaganda israelí. Este bloqueo, esta prisión en la que estamos atrapados, ¿realmente piensas que lo han hecho para impedir que les tiremos unos cuantos cohetes de fabricación casera? Quieren matar nuestras esperanzas y nuestros sueños, destruir nuestra humanidad. En la actualidad, la mayoría de nosotros vive de las donaciones. Nos han convertido en una nación de mendigos. Éramos un pueblo industrioso, orgulloso y trabajador; ahora no podemos dar trabajo a nuestros hombres ni educación a nuestros hijos, ni la esperanza de que trabajando nuestro futuro será mejor. ¿Quiero que mis hijos y mis nietos sean mendigos o quiero que se mueran de hambre? Es una decisión salomónica"
Em sembla que són paraules prou clares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada