La violència és inacceptable. Ho dic d'entrada perquè quedi clar. Ho dic al principi des de la meva convicció cristiana. Ho dic ara ja que sempre he volgut tenir com a models els apòstols de la no violència com l'Ànima Gran Gandhi o Lanza del Vasto entre tants d'altres de menys coneguts.
Què és violència? Evidenment cremar contenidors i malmetre tota mena de mobiliari públic ho és. Però no és l'única violència. Sí és la més visible aquella que fa mal a primer cop d'ull com fa mal el cop de puny a la panxa o a la cara.
Hi ha més violències i entre aquestes cal destacar l'estructural que jo intento explicar als meus alumnes els anys en que em toc impartir la matèria d'Educació Per a la Pau.
Violència estructural és aquella que es dóna quan es viu en una declarada situació d'injustícia en que -per exemple- una minoria domina gairebé tot el capital i una amplíssima majoria ha de viure amb les engrunes que els de dalt els volen deixar arribar.
Sé que el cas de Catalunya -o la ciutat de Barcelona com asímptoma- no és tan exagerat, però encara que ens hi haguem acostumat un 20% de pobresa i més del 50% d'atur juvenil no és una situació normal ni justa.
Can Vies era un punt sensible, però també ha estat l'excusa. L'esclat em diu un company professor de 58 anys es veia venir per tots els que auscultaven la realitat del carrer i especialment del jovent polititzat i mobilitzat. Ell ha estat donant suport a peu de carrer i fins i tot -ja he deixat clar que jo no- defensa els apunts de violència per capgirar un món que ja no dóna més de si.
La situació no està resolta i si es resol -esperem que sí i que sigui aviat- faríem molt bé en no oblidar-la (recordeu els suburbis de moltes ciutats franceses no fa pas massa anys) i en treballar des de l'endemà per fer un món més just i una mica més solidari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada