No entenc la lògica dels nostres polítics. Estan segurs de les seves raons i n o paren de repetir-nos els seus arguments. Aleshores si estan segurs de les seves idees i tenen clara la seva influència per què els costa tan cedir a les demandes del carrer i convocar referèndums que senzillament donarien oficialitat a les seves postures?
La por i el tancament -que provoca coses tan lletges com el racisme, quan es manifesta en graus elevats- són cosa de persones insegures o bé de persones que estan segures que si obren l'aixeta de l'opinió pública acabaran perdent els càrrrecs que ocupen que són de representació i no pas guanyats per oposició.
Sempre he tendit a defensar als polítics. Encara ara segueixo pensant que són molt importants per a una societat que vulgui ser sana. Les actituds que els primeres espases de la majoria de partits estan tenint tan en el tema d'un possible referèndum per votar entre monarquia i república o en el cas de Catalunya però també en les darreres iniciatives d'ILP (com la de la PAH) m'estan posant la mosca darrera l'orella. A veure si finalmet sí que haurem d'acceptar que totes aquestes persones són simples marionetes mogudes pels obscurs interessos financers. Si és així que ho diguin clarament perquè n'hi ha molts d'altres que encara que ens costi ja estem perdent la por i volem avançar molt més enllà del gris horitzó constitucional actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada