Ahir vèrem ser -en família- a la gran manifestació-cercavila organitzada per Somescola plataforma que agrupa fins a 44 entitats en defensa del model d'escola catalana, és a dir favorables a l'immersió lingüística i a la de fensa del català com a llengua vehicular.
La tarda fou reivindicativa, festiva i plural en la línia prevista per l'organització. Hi érem bastants. Des de la plataforma es donà la xifra rodona de cent-mil. Crec que no hi arribàvem i que en qualsevol cas estem parlant d'una xifra baixa. Jo somiava poder ser el triple tot i sabent que un dissabte a meitat de juny s'emporta molta gent a la platja, peti qui peti i que molts d'altres estaven enfeinats en festes de fi de curs...a les mateixes escoles.
Si com se'ns va dir des de la presentació de l'acte i també en el manifest -llegit per la presidenta d'Òmnium cultural, Muriel Casals- l'escola "som tots", no hi havia raó perquè el càlcul de l'èxit de la convocatòria no es fes en relació a la gent aplegada a la ja històrica Via Catalana. Jo m'he mostrat més prudent parlant de 300 mil, és a dir una xifra cinc vegades inferior.
No vull ser negatiu però crec que l'agressió del ministre Wert és prou important com per tenir-la de debó en compte i fer-li front tots a una. No toca només la llengua perquè de fet va molt més enllà dissenyants uns currículums en que la història de Catalunya i tota la seva realitat cultural queden molt preterits i a més s'ancora en un model de vella escola quan si quelcom ha narcat l'escola catalana són els moviments de renovació pedagògica.
Per sort la Catalunya real del dia a dia sí dóna sensació de mobilització i cohesió transversals pels temes importants, aquest cap de setmana -gairebé sense obrir els diaris tant tradicionals com digitals- he pogut gaudir, tot col.laborant econòmicament, d'un magnífic concert de cant coral a Santa Maria del Mar (divendres al vespre) que volia captar fons per a l'associació Bayt-alThaqafa que va fundar la religiosa Teresa Losada per ocupar-se i preocupar-se pels nouvinguts des de terres islàmiques que es trobaven en risc d'exclusió i que des de fa una 30 anys ha desenvolupat una tasca social encomiable.
El dissabte en diverses tendes del meu barri (El Clot) vaig trobar-me guardioles casolanes demanant diners per una nena de 8 anys amb paràlisi cerebral la família de la qual no poia fer front a les despeses que la malaltia de la filla comportava.
El dia anterior havia rebut un correu electrònic donant-me les gràcies perquè el projecte de fer un documental amb el títol "Corrupció, organisme nociu" en el qual havia participat a través del micromecenatge podria anar endavant perquè s'havia assolit la fita de recaptar els 45 mil euros necessaris.
Avui diumenge al teatre de l'escola Jesuïtes el Clot hi ha un concert de gospel (19h30) en que el cost de l'entrada es redueix a portar un quilo de qualsevol aliment de llarga durada per a omplir el rebost del Banc dels Aliments del barri, ja que el conjunt d'aquests estan tornant a fer la campanya "A l'estiu la Fam no fa vacances". Tot això em dóna esperances de que Catalunya pot anar endavant perquè la seva arrel solidària i col.laborativa persisteix per bé que a vegades siguem massa còmodes i no acabem de sortir al carrer per realitats clau que poden marcar el nostre esdevenidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada