ARA ÉS UCRAÏNA

 

Efectivament, sembla que mai no n'aprendrem.
La força bruta sembla que segueixi essent la forma més "humana" de respondre davant tota ocasió conflictiva.
Ara aquesta realitat se'ns planteja a Ucraïna. Un pseudo dictador, Victor Ianukovitch és enderrocat però dies abans de aconseguir-ho l'oposició ha de recórrer als agitadors més radicals per tal que la reacció fora de lloc de les forces de seguretat encara fidels al senyor Víctor, provoquessin un bany de sang que servís de justificació a l'intervenció forània i al canvi de règim.
L'autòcrata Putin no pot acceptar-ho i ràpidament envia els seus soldats -en nombre d'uns setze mil- a la zona de Crimea on sap que seran ben rebudes per l'existència d'un nombre notable de població russòfona.
Darrera de tota aquesta violenta escenificació hi ha els recursos naturals, en aquest cas assenyaladament el gas energia vital per tota l'Europa occidental
Dolor, impotència i infinita ràbia és el que em produeix tot plegat.
Però ho diu molt millor el següent poema de Gustavo Duch:

EL FIN DE LA ESPECIE

¿Qué nos han hecho que siendo pensantes somos sumisos?
Que siendo libres, somos salario.
Que siendo parlantes, somos cotorras.
Que siendo animales, somos piedras.
Que siendo diferentes, somos contrarios.
Que siendo espíritu, somos objetos.
Que siendo pasión, somos iceberg.
Que siendo querer, somos temor.
Que siendo risas o llantos, somos hastío.
Que siendo sentidos, somos consumo.
Que siendo salvajes, somos soldados.
Que siendo Vida, somos cadáver.

Es la desaparición de lo humano.

marzo 2014, gustavo duch