L'article d'aquest professor de filosofia, no té pèrdua. Jo ja havia sentit campanes sobre l'intent d'impartir uns tallers d'educació financera a les a les aules d'alguns instituts, però ara veig que l'intent ja s'ha convertit en crua realitat.
Tota la reflexió que incorpora el text ens dóna arguments a aquells que encara creiem en l'educació pública.
en una carta oberta als meus companys, a la comunitat educativa i a qui es trobi concernit per l'educació, l'economia i la societat.
Clar i català: estic totalment encontra d'una iniciativa com aquesta. Se m'ha comentat que es va aixecar alguna veu crítica el dia del claustre en què es vaanunciar la participació de l'institut; jo ara m'hi afegeixo, caraquell dia no hi vaig poder assistir.
L'EFEC (Educació Financera a lesEscoles de Catalunya) és un programa promogut per una entitatprivada: l'Institut d'Estudis Financers. Al seu patronat, a més del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya hi trobem entitats com Banc Sabadell, Santander, BBVA, CatalunyaCaixa,Caixabank... Els tallers els imparteixen “voluntaris”: es tractade treballadors en actiu o jubilats del món de les finances. La ideaés que es vagi estenent a totes les escoles.
Quan ens hem mobilitzat professorat del'institut, ho hem fet a favor de l'educació pública. Una de les crítiques que hem fet a la LOMQE i a la LEC és que va en el camí d'una privatització més o menys encoberta: consagra el sistema dualpública-concertada (incloent les escoles que segreguen per gènere),inclou la possibilitat de la participació de fundacions privades enels centres... No entenc, doncs, que puguem acceptar sense recancesque una entitat privada amb interessos també privats molt clars agafi hores del centre per donar classes de finances. El programa EFEC el promou una entitat privada (l'Institut d'Estudis Financers),i al darrera hi poderosíssims interessos financers privats: lesquatre grans entitats bancaries que operen a Catalunya (més la queha fet llufa, CatalunyaCaixa). Per tant, ens trobem davant un inicide penetració de l'àmbit privat (amb interessos no estrictamenteducatius) a l'escola pública. Una punta de llança.
En tercer lloc, ara que afortunadament es jubilen dos professors de l'institut, comentem entre nosaltres que segurament els que encara ens queda camí per endavant no ens jubilarem a la mateixa edat ni amb les mateixes condicions. I pensem si podrem aguantar, els anys que ens queden d'exercici de la professió, la pressió que augmenta i augmenta a les aules, en part perquè els nostres alumnes també es veuen afectats per una crisi generada per una economia financiaritzada (crisi de la qual les grans fortunes han sortit enfortides, en la qual les institucions financeres han sortit guanyant). I ara, d'alguna manera, a lesnostres classes vénen a defensar implícitament l'endeutament,encara que sigui amb prudència i moderació (un dels tallers portael títol “Endeutar-se amb seny”), i a donar l'aire de“normalitat” i “idoneïtat” a productes com els fons de pensions privats (un altre taller s'anomena “Finances per a lavida”). No és com deixar entrar un cavall de Troia? D'altra banda,ens hem parat a analitzar si aquests continguts són congruents amb els de la resta de currículums, pel que fa a valors?
En quart lloc, analitzem la figura dels“voluntaris”. És clar, es pot fer el paral·lelisme d'aquest tallers amb molts altres que es realitzen al centre (sexualitat,consum, seguretat vial, etc.) amb diferents especialistes (Mossos d'Esquadra i policia municipal inclosos). Al capdavall l'EFEC es nodreix de “voluntaris”. Ara bé, no crec que siguin casos equiparables, perquè aquí es tracta d'una entitat privada, darrerade la qual hi ha poderosos interessos privats, als quals els voluntaris (treballadors en actiu o jubilats del món financer) nogosaran posar en entredit. D'altra banda, el fet de pertànyer al món financer ja apunta a uns hàbits i maneres de pensar favorables ales entitats financeres. Finalment, són voluntaris, sí, però dequina causa humanitària?
En cinquè lloc, s''argumenta que amb aquest programa se segueix una recomanació d'organismes internacionals (OCDE i UE). Deixem de banda el debat sobre quins interessos acaben defensant molt sovint aquests organismes. Acceptem com a necessària una alfabetització financera. Per què no l'hauria de poder realitzar el professor d'economia del centre? Ha superat unes oposicions, pot respondre davant del Consell Escolar i del'Administració, segueix un currículum democràticament establert,en definitiva, no respon a cap interès privat. (És clar, també caldria demanar immediatament que aquesta persona pogués tenir accésa una bona formació en el tema, si s'escau, no pagada de la seva butxaca, i que tot plegat no revertís en una jornada laboral encara més dispersa i atapeïda). Repeteixo: per què hem de deixar un tema tan candent a la nostra societat, en mans d'uns voluntaris que endarrer terme han de retre comptes sols a una entitat privada? A més a més, els tallers estan organitzats des d'un sol punt de vista: eldels que ofereixen els serveis financers i bancaris. No oblidem queels “voluntaris” són o han estat treballadors financers. Idarrera l'Institut d'Estudis Financers hi ha les grans entitats bancàries que operen a Catalunya. I el punt de vista del client (ode l'afectat)? Per què no conviden també als advocats del Col·lectiu Ronda o als membres de la PAH, encara que sols sigui per tenir una altra veu? Que jo sàpiga, representants d'aquests sectors no han col·laborat en la confecció dels tallers.
Vull assenyalar, en definitiva, que sicalgués complir amb la recomanació de l'OCDE i de l'UE, es podriafer sense trair el que ha de ser una educació pública, plural, ique aspiri a formar ciutadans crítics (i no consumidors controlats através del deute) .
Aventuro que al darrera hi ha una operació de maquillatge i distorsió de la realitat. Prenem l'exemple de les Participacions Preferents: els directors de les oficines bancàries les van col·locar massivament o bé per desconeixement (i aleshores és manca de professionalitat) o bé amb total coneixement (i aleshores és un engany a consciència, vaja,una estafa). Aleshores, sembla que la solució que s'imposaria seria una bona formació (financera i ètica) dels professionals, i un control (fins i tot judicial) de les males pràctiques, oi? Doncs no!El que cal fer és que els alumnes de l'ESO tinguin coneixements financers! D'aquesta manera aconsegueixen desviar la nostra mirada del nus del problema. Cal fer com si el pes del problema fos de quiva ser enganyat, del client que no tenia prou “culturafinancera”... I sobretot convé que els (futurs) ciutadans no pensin que una altra economia és possible.
Josep Ma Casasús Rodó
Professor de Filosofia de l'INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui
Clar i català: estic totalment encontra d'una iniciativa com aquesta. Se m'ha comentat que es va aixecar alguna veu crítica el dia del claustre en què es vaanunciar la participació de l'institut; jo ara m'hi afegeixo, caraquell dia no hi vaig poder assistir.
L'EFEC (Educació Financera a lesEscoles de Catalunya) és un programa promogut per una entitatprivada: l'Institut d'Estudis Financers. Al seu patronat, a més del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya hi trobem entitats com Banc Sabadell, Santander, BBVA, CatalunyaCaixa,Caixabank... Els tallers els imparteixen “voluntaris”: es tractade treballadors en actiu o jubilats del món de les finances. La ideaés que es vagi estenent a totes les escoles.
Què vol dir educació pública?
Quan ens hem mobilitzat professorat del'institut, ho hem fet a favor de l'educació pública. Una de les crítiques que hem fet a la LOMQE i a la LEC és que va en el camí d'una privatització més o menys encoberta: consagra el sistema dualpública-concertada (incloent les escoles que segreguen per gènere),inclou la possibilitat de la participació de fundacions privades enels centres... No entenc, doncs, que puguem acceptar sense recancesque una entitat privada amb interessos també privats molt clars agafi hores del centre per donar classes de finances. El programa EFEC el promou una entitat privada (l'Institut d'Estudis Financers),i al darrera hi poderosíssims interessos financers privats: lesquatre grans entitats bancaries que operen a Catalunya (més la queha fet llufa, CatalunyaCaixa). Per tant, ens trobem davant un inicide penetració de l'àmbit privat (amb interessos no estrictamenteducatius) a l'escola pública. Una punta de llança.
Retallades (a l'educació, a la sanitat, a...)
En segon lloc, no passa setmana que en algun moment o altre ens queixem de l'acumulació de feina, de les ràtios a classe, de la manca de professors substituts. Cal recordar que retallades i canvis laborals tenen en bona part el seu origen en el fet que ha augmentat el deute públic per tal de rescatar les“nostres” entitats financeres? Resulta que no hi ha diners per a cobrir baixes, que cada curs escuren més l'assignació de professors al centre, però que sí que apareixen recursos per a fer tallers d'educació financera!! D'on provenen aquests recursos? D'unes entitats financeres o bé directament rescatades o bé beneficiades per la socialització de les pèrdues... al capdavall, doncs, dels diners de tots plegats!En tercer lloc, ara que afortunadament es jubilen dos professors de l'institut, comentem entre nosaltres que segurament els que encara ens queda camí per endavant no ens jubilarem a la mateixa edat ni amb les mateixes condicions. I pensem si podrem aguantar, els anys que ens queden d'exercici de la professió, la pressió que augmenta i augmenta a les aules, en part perquè els nostres alumnes també es veuen afectats per una crisi generada per una economia financiaritzada (crisi de la qual les grans fortunes han sortit enfortides, en la qual les institucions financeres han sortit guanyant). I ara, d'alguna manera, a lesnostres classes vénen a defensar implícitament l'endeutament,encara que sigui amb prudència i moderació (un dels tallers portael títol “Endeutar-se amb seny”), i a donar l'aire de“normalitat” i “idoneïtat” a productes com els fons de pensions privats (un altre taller s'anomena “Finances per a lavida”). No és com deixar entrar un cavall de Troia? D'altra banda,ens hem parat a analitzar si aquests continguts són congruents amb els de la resta de currículums, pel que fa a valors?
Els “voluntaris”
En quart lloc, analitzem la figura dels“voluntaris”. És clar, es pot fer el paral·lelisme d'aquest tallers amb molts altres que es realitzen al centre (sexualitat,consum, seguretat vial, etc.) amb diferents especialistes (Mossos d'Esquadra i policia municipal inclosos). Al capdavall l'EFEC es nodreix de “voluntaris”. Ara bé, no crec que siguin casos equiparables, perquè aquí es tracta d'una entitat privada, darrerade la qual hi ha poderosos interessos privats, als quals els voluntaris (treballadors en actiu o jubilats del món financer) nogosaran posar en entredit. D'altra banda, el fet de pertànyer al món financer ja apunta a uns hàbits i maneres de pensar favorables ales entitats financeres. Finalment, són voluntaris, sí, però dequina causa humanitària?
En cinquè lloc, s''argumenta que amb aquest programa se segueix una recomanació d'organismes internacionals (OCDE i UE). Deixem de banda el debat sobre quins interessos acaben defensant molt sovint aquests organismes. Acceptem com a necessària una alfabetització financera. Per què no l'hauria de poder realitzar el professor d'economia del centre? Ha superat unes oposicions, pot respondre davant del Consell Escolar i del'Administració, segueix un currículum democràticament establert,en definitiva, no respon a cap interès privat. (És clar, també caldria demanar immediatament que aquesta persona pogués tenir accésa una bona formació en el tema, si s'escau, no pagada de la seva butxaca, i que tot plegat no revertís en una jornada laboral encara més dispersa i atapeïda). Repeteixo: per què hem de deixar un tema tan candent a la nostra societat, en mans d'uns voluntaris que endarrer terme han de retre comptes sols a una entitat privada? A més a més, els tallers estan organitzats des d'un sol punt de vista: eldels que ofereixen els serveis financers i bancaris. No oblidem queels “voluntaris” són o han estat treballadors financers. Idarrera l'Institut d'Estudis Financers hi ha les grans entitats bancàries que operen a Catalunya. I el punt de vista del client (ode l'afectat)? Per què no conviden també als advocats del Col·lectiu Ronda o als membres de la PAH, encara que sols sigui per tenir una altra veu? Que jo sàpiga, representants d'aquests sectors no han col·laborat en la confecció dels tallers.
Vull assenyalar, en definitiva, que sicalgués complir amb la recomanació de l'OCDE i de l'UE, es podriafer sense trair el que ha de ser una educació pública, plural, ique aspiri a formar ciutadans crítics (i no consumidors controlats através del deute) .
Aventuro que al darrera hi ha una operació de maquillatge i distorsió de la realitat. Prenem l'exemple de les Participacions Preferents: els directors de les oficines bancàries les van col·locar massivament o bé per desconeixement (i aleshores és manca de professionalitat) o bé amb total coneixement (i aleshores és un engany a consciència, vaja,una estafa). Aleshores, sembla que la solució que s'imposaria seria una bona formació (financera i ètica) dels professionals, i un control (fins i tot judicial) de les males pràctiques, oi? Doncs no!El que cal fer és que els alumnes de l'ESO tinguin coneixements financers! D'aquesta manera aconsegueixen desviar la nostra mirada del nus del problema. Cal fer com si el pes del problema fos de quiva ser enganyat, del client que no tenia prou “culturafinancera”... I sobretot convé que els (futurs) ciutadans no pensin que una altra economia és possible.
Josep Ma Casasús Rodó
Professor de Filosofia de l'INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada