Aquest és un article extret del butlletí electrònic que mes a mes publica el Centre d'Estudis per a la Pau JMDelàs |
dijous, 27 de febrer de 2014 09:23 | |||
Article
publicat a La Directa número 350 sobre les relacions comercials de
defensa i seguretat entre Espanya i Israel. Sigant per Alejandro Pozo,
investigador del Centre Delàs d'Estudis per a la Pau i coautor de "La
Defensa, la Seguretat i l'Ocupació com a Negoci. Relacions comercials
militars, armamentístiques i de seguretat entre Espanya i Israel"
En la seva visita recent a Israel, el
Barça ha estat escortat per International Security and Defense Systems
(ISDS), que es presenta com a "creada el 1982 per oficials molt
experimentats, antics efectius de l'Agència de Seguretat d'Israel, el
Mossad i les Forces de Defensa". Segons un cable de 2008 del Govern dels
EUA filtrat per Wikileaks, ISDS només és propietat del seu president,
Leo Gleser, i té entre 10 i 15 treballadors directes. Funciona com un
contractista general que subcontracta feines, no produeix res però
promou productes d'altres companyies. Té o ha tingut operacions a
Israel, EUA, Perú, Argentina, Mèxic, Hondures, Panamà, Brasil, Grècia,
Espanya, Índia, Xina, Kenya, Angola, Nigèria i Sud-àfrica. Proporciona
serveis de seguretat per macroesdeveniments i ambaixades, entrena forces
especials i ha col·laborat amb alguns dels règims més detestables de
l'Amèrica Llatina.
Leo Gleser va néixer i va viure a
Argentina fins als vint anys, quan es va unir a l'exèrcit israelià. Va
servir en el comando d'Haruv, a la frontera amb Jordània, i també va
operar a Gaza. Gleser va reconèixer al diari Haaretz que aquesta
experiència en unitats antiterroristes "va ser una preparació excel·lent
per a les coses que faig avui". Després d'una etapa amb l'aerolínia
israeliana El Al com a cap de seguretat destinat a Mèxic i Espanya, el
1979 va iniciar la seva aventura llatinoamericana, on seria conegut com
el "Coronel Gleser".
La contribució d´ISDS en la guerra bruta
a Amèrica Central ha estat explicada en diversos articles a Haaretz, El
País i en un llibre de Jon Lee Anderson. Autoritzada pel govern
israelià, ISDS hauria proporcionat instructors i venut material militar
al govern de El Salvador per formar unitats especials contra la
guerrilla d'esquerres. El traficant d'armes armeni Gerard Lachtanian va
dir haver contractat Gleser perquè ISDS creés i formés a Hondures, entre
1981 i 1984, tant la guàrdia personal del president Roberto Suazo
Córdova com als “esquadrons de la mort” del general Gustavo Álvarez
Martínez, cap de les Forces Armades i promotor dels excessos que van
suposar almenys 250 ciutadans assassinats o desapareguts. ISDS va
proporcionar armes de la companyia Israel Military Industries i va
entrenar a la contra nicaragüenca a la base de Tamara, prop de
Tegucigalpa. ISDS també va treballar en aquests anys amb militars o
paramilitars de Mèxic, Perú, Guatemala i Equador, d'on va haver de fugir
després de ser acusat de segrestar i interrogar recorrent a la tortura,
tot negat per Gleser. A l'Amèrica Llatina, ISDS ha ofert cursos de
"terror selectiu", "lluita urbana anti-terror" o "intel·ligència i
contra-intel·ligència".
Segons Yossi Melman, a Haaretz: "A
Israel el sistema funciona així: El Ministeri de Defensa, el Ministeri
d'Exteriors o el Mossad reben una petició per proporcionar assessoria de
seguretat o per entrenar l'exèrcit o forces de seguretat per al
governant d'un país, normalment un tirà. Com les autoritats no poden o
no volen assistir al governant directament, encara que veuen la seva
petició com a important per promoure seguretat o interessos polítics,
demanen una companyia privada que proporcioni els serveis sol·licitats".
Segons Melman, durant anys el Coronel Gleser va ser descrit com el
mercenari israelià que assistia a règims repressius. A Gleser l'irrita
que li diguin mercenari, i ho nega. "Mai he trencat la llei", assegura,
com si una cosa estigués renyida amb l'altra. ISDS diu defensar la
"seguretat de la Pàtria i dels seus valors nacionals", sense explicar
com això pot ser portat a terme per estrangers, particularitat que sí
casa amb la definició de mercenari.
No és la primera vegada que el Barça
recorre a seguretat privada israeliana: el llavors president Joan
Laporta hauria confiat per uns 1.000 euros al dia la seva pròpia
seguretat i la revisió de la del club a una controvertida companyia,
BSI, en considerar que era "objectiu del terrorisme internacional". Ni
tampoc la primera vegada que ISDS treballa per a interessos catalans:
hauria prestat serveis d'espionatge i contra-vigilància a la família de
Jordi Pujol quan fou investigada el 1992 pels serveis secrets espanyols;
impartit el 1989 un curs de comandament al Servei d'Agents Rurals;
realitzat un pla d'emergència per al Palau Robert i un altre de
seguretat integral per a l'edifici Torreferrusa, tots dos públics; o
proporcionat equips de seguretat al Departament d'Agricultura. Almenys
cinc departaments o entitats de la Generalitat van ser esmentats a una
llarga llista de clients que ISDS va presentar davant la Divisió de
Seguretat del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92. En el moment de
tots aquests contractes, ISDS no estava legalitzada a Espanya i van
existir clars conflictes d'interessos i favoritismes.
ISDS també declara haver tingut com a
clients a Repsol-YPF, el Banc Santander, el Port de Barcelona, El Corte
Inglés, Galerias Preciados, Telefònica i els Jocs Olímpics de Barcelona
92. I preocupa en gran manera que les seves maneres i experiència hagin
entrenat, segons assenyala ISDS, al Grupo Especial de Operaciones (GEO),
la unitat d'elit del Cos Nacional de Policia.
Alejandro Pozo
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada