CARENANT LA CAMINADA DE LES CARENES

La primera vegada ens en vàrem assabentar a misses dites, a través d'uns oncles i la publicació trimestral de l'ajuntament de Tremp. En el segon any ja estava a l'aguait i fins i tot vaig gaudir del petit honor de ser-ne el primer inscrit però després a l'hora de la veritat no vaig poder participar-hi. Evidenment -encara que sigui un tòpic, a la tercera ha anat la vençuda i aquest cap de setmana que acabem de deixar endarrera hem participat a la tercera "Caminada de les carenes" organitzada pels ajuntaments de Tremp i el Pont de Suert amb la col.laboració de la Federació catalana d'activitats de muntanya.
Una caminada, dues opcions i un creixement excepcional. M'explico.
La cursa llarga enllaça el Pont de Suert amb Tremp i compta amb un recorregut de 54,5 quilòmetres i més de 5000 metres de desnivell acumulat. La cursa "mitjana" (no se la pot titllar de petita) va d'Adons al mateix Tremp i abasta 32,5 quilòmetres i gairebé 3000 metres de desnivell.
El creixement excepcional s'entén fàcilment deixant parlar als números: L'edició inicial del 2010 compta -si fa no fa- amb 150 participants, l'edició de l'any passat ja dobla el nombre d'inscrits i aquest any s'ha hagut de tancar l'inscripció tres dies abans en superar-se la xifra de 500 participants.
El repte per qualsevol que s'apunti a la marxa en una de les seves dues versions és important...encara que molt divers. Els capdavanters la fan servir per guanyar punts en la copa catalana, així com per a entrenar-se de cara a reptes encara més significatius com poden ser la trialwalker o la Matagalls-Montserrat.
Entre els altres es va des de l'afany de superar una marca personal fins al gaudi suprem del paisatge, passant per la voluntat d'acabar-la a qualsevol preu o bé servir de suport a un altre corredor/a que va per a marca.
Tot el que vàrem viure -ens hi apuntàrem amb la dona, el seu germà i la seva parella- no hagués estat possible sense la munió de voluntaris i voluntàries que estigueren al peu del canó en els diversos controls-avituallaments i per tant cal agrair-los-ho molt especialment. Fruita, aigua, begudes isotòniques, alguns dolços però sobretot eficàcia i capacitat per animar de cara als trams que encara ens quedaven per davant.
La bellesa del paisatge inimaginable fins i tot per aquells que ja havíem tingut la sort de gaudir-la almenys parcialment i per reblar el clau el temps ens va respectar i la pluja es va resistir a caure fins ben entrada la tarda. Les nuvolades i ventades prèvies ens permeteren veure un cel espectacular però a més ens evitaren les fiblades d'un sol massa insistent.
L'arribada a Tremp apoteòsica perquè la botifarrada que ens hi esperava era de les que no s'obliden.
Com poeu entendre una experiència sensacional que no dubtaré en tornar a viure l'any vinent, canviant això sí la ruta mitjana per la llarga perquè el repte s'ho val i amb il.lusió (i un bon entrenament) tot és a l'abast.